"És la nostra llengua. Som un país que tenim una llengua pròpia i, quan sortim, els que la parlem la fem servir. Res més"Paraules de l'entrenador del F.C. Barcelona, ahir, a la roda de premsa posterior al partit, responent a una pregunta dels periodistes ucraïnesos. Les paraules que han despertat els aplaudiments dels periodistes ucarïnesos, país en què són sensibles a la qüestió de les minories lingüístiques.
2 comentaris:
La responsabilitat és de la UEFA que no cobreix els traductors necessaris. O la responsabilitat és del periodista txec que desconeix la pròpia història de la llengua txeca. O és que el txec era una llengua respectada a nivell europeu fa 100 anys, fora de riure les gràcies a Jan Neruda. Els aplaudiments dels ucraïnesos són els aplaudiments d'un poble que no és que no desconegui la seva història de negació i de sotmetiment. Són els aplaudiments d'un poble que encara veu tractada la seva llengua com una llengua de segona. És l'ucraïnès un dialecte del rus? Potser. És el català un dialecte de l'espanyol? Potser. Però quins dialectes més estranys que no queden coberts pels traductors titulats russos i espanyols! Quins dialectes més estranys que són incompresos pels seus propis traductors! Algú s'imagina què passaria si un traductor espanyol es negués a traduir un entrenador perquè parla andalús?
ho vaig sentir en directe per rac1. és molt esparpillat, en pep. salut!
Publica un comentari a l'entrada