Rètols en català

El capítol V de la Llei de política lingüística tracta sobre l'activitat socioeconòmica. Bàsicament regula l'atenció al públic d'empreses públiques i privades en matèria de llengua. La base és que almenys ha d'estar tot en català. L'article 32.3, sobre «l'atenció al públic» diu: «La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.»

La disposició addicional cinquena defineix les garanties de compliment de la Llei. Tot i anunciar que «aquesta Llei no estableix sancions per als ciutadans i ciutadanes», a l'apartat b assenyala que «l'incompliment dels preceptes dels articles 15, 30, 31 i 32.3 imputable a les empreses i les entitats concernides es considera una negativa injustificada a satisfer les demandes de les persones usuàries i consumidores, a la qual s'ha d'aplicar el règim sancionador que estableix la Llei 1/1990, del 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris.»

Tota llei sense sanció és paper mullat si ningú no se sent comminat a seguir-la. Per exemple, al bar de Lletres de la UAB ningú no feia cas de la recent prohibició de fumar. Els empleats anaven recordant als alumnes la nova norma sense que ningú no en fes gaire cas. Aquest curs hi ha hagut reforma del bar, sembla més petit... i per alguna raó, ara ja ningú no fuma. Quin és el motiu que fa que els ciutadans decideixin obeir la normativa és una cosa que se m'escapa, però el que no se li escapa a ningú és que un règim sancionador aplicat sistemàticament ajuda que els ciutadans interioritzin la norma i la compleixin sense ni adonar-se'n. Quantes normes haurem acceptat inconscientment en la nostra vida que limiten la nostra llibertat i el nostre desenvolupament vital? Qui sap! Donem tantes coses per descomptades que ens semblaria de bojos reflexionar-hi.

Però no veníem a fer psicologies, com diria Narcís Oller. Resulta que ha tornat a fer soroll el tal Nevot de Vilanova i la Geltrú, que es nega a retolar en català i que és militant del PP. Diu que està en el seu dret de fer el que li roti. En aquest blog en Jaume ja va parlar del cas aquí.

Jo ara he de reconèixer dues grans llacunes per opinar sobre el tema. La primera és que desconec si hi ha gaires països que obliguin a retolar en el seu propi idioma. La segona és que tampoc no sé si l'Estat espanyol té una normativa semblant, fora d'etiquetes, instruccions d'ús i coses per l'estil —que la Llei de política lingüística recull de forma molt poc eficaç, perquè gairebé ningú no en fa cas.

I el meu parer, davant aquesta situació, és el següent: el senyor Nevot té raó. Ningú no pot obligar ningú a retolar en català, xinès o suahili. És a dir, el tal empresari o botiguer té el mateix dret de retolar en castellà com el possible client de no anar-hi per no estar en català. És cosa de llibertats, com dirien els de Ciutadans.

A més a més, segons l'Avui, «Nevot s'ha mostrat optimista després del judici, i ha recalcat que el seu negoci està retolat com a "Finques Nevot" des del 1990, un argument que ha esgrimit davant del jutge, encara que ha reconegut que la frase "compravenda de finques i locals" està escrita únicament en castellà.»

Recordo que fa alguns Correllengües la CAL d'Esplugues va muntar una petita exposició de denúncia en què es mostraven un munt de rètols del poble només en castellà i que incomplien, per tant, aquesta Llei. A mi no em va agradar gens aquella exposició per la mateixa raó que no trobo gaire encertat aquest article de la Llei.

En resum i per no allargar-me més: és un dret dels catalans que els rètols dels negocis estiguin en català? Potser els dels serveis públics. Els negocis privats poden fer, al meu parer, el que els surti de l'entrecuix. Ara bé, potser donada la situació deplorable de la llengua, aquesta és una mesura de discriminació positiva necessària. Jo no ho veig així i em sembla, més que positiva, negativa des de més d'un punt de vista.

Que la Generalitat faci Lleis del Cinema em sembla de puta mare. Que aconsegueixin que els videojocs siguin en català, també, i haurem fet un gran pas endavant. Que les instruccions d'ús de la planxa, les etiquetes de la Nestlé i de la Coca-Cola estiguin en el nostre idioma, que Telecinco emeti en català d'una vegada, i coses així, crec que són molt més de «dret» que no pas un rètol d'un basar xinès o de les finques d'un fatxa del PP. I amb això he acabat.

AVUI, CONCENTRACIÓ DE REBUIG

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) participarà avui en la concentració de rebuig al lockout decretat per el Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya, que es va consumar ahir amb el tancament de més de 70 sales d’arreu del país.

La CAL, juntament amb la Plataforma per la Llengua, vol fer visible el malestar de la societat catalana davant la pressió de les productores i els exhibidors que miren de conculcar els nostres drets lingüístics. L’entitat en defensa de la llengua i cultura catalanes considera que la llei del cinema posa les bases per a la normalització del català en un àmbit on fins ara l’oferta no arribava ni al 3%.

La concentració tindrà lloc aquest dimecres a dos quarts de vuit del vespre al passeig de Gràcia cantonada amb Gran Via de les Corts Catalanes, davant del Cine Comèdia, per deixar palès que ara mateix és impossible veure una pel·lícula en català. En aquest sentit, els concentrats exigiran el llibre de reclamacions per mostrar la seva disconformitat per la marginació que pateix la nostra llengua en el sector del cinema.

Aquesta acció s’emmarca en les iniciatives populars que han anat sorgint espontàniament per lluitar contra la subordinació del català.

QUEIXA'T I ACTUA!

Davant la postura inacceptable del Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya, essent el cas català un cas excepcional de discriminació en el context europeu, la Plataforma per la Llengua ens proposa d’enviar la nostra queixa al president del Gremi i als empresaris que han donat el seu suport al tancament.

Envia la teva queixa!

HO HEM ESPATLLAT ABANS DE COMENÇAR

Sí… Abans de començar ja ens hem tornat a llençar els plats pel cap.

Reagrupament era una força política (associació, en diuen...) que si en alguna cosa podríem estar tots d’acord és que havia despertat de nou una certa il·lusió en un projecte polític. Similar, segurament, a la il·lusió que va desencadenar ERC quan va proclamar el seu projecte d’un independentisme desacomplexat.

És curiós que en la primera reunió en què s’havia de parlar de repartiment de poder (llegiu “llocs a les llistes electorals”) s’han estripat les cartes abans de repartir-les. No en tinc cap ganes d’esbrinar de quina banda es troba la raó. Ja sabem per experiència que això sempre és relatiu. L’únic que percebo amb seguretat és que el poder, les parcel·les petites o grans de poder, són les que originen tots els mals polítics que patim. És una gran paradoxa que, precisament el grup que havia de regenerar la política, acabi dividint-se per la principal causa contra la qual havien de lluitar.

És del tot indiferent el camí que prengui ara Reagrupament. El mal, crec, que ja està fet. Si alguna cosa s’ha esfumat amb la retirada de Joan Carretero i d’altres dirigents de Reagrupament, ha estat la flamarada d’il•lusió que, de bona fe, havia pres en molts dels ciutadans d’aquest país.

Mals auguris, doncs, per a l’independentisme català en les properes eleccions al Parlament. Una ERC debilitada per la seva política de seguiment del PSC i pel seu afebliment independentista en pro d’aquell “patriotisme social” que només han entès ells mateixos. Un Reagrupament que en surt fortament tocat d’aquesta crisi. Un Laporta presidencialista que no sabem encara on, ni cap a on anirà i tot un seguit de plataformes a la recerca d’una candidatura única a les quals cada vegada se’ls tanca més l’horitzó electoral.

Aquesta vegada, ho hem espatllat abans de començar...

AVUI... VÉS AL CINEMA!

A Catalunya, hi ha 797 pantalles. Oferta en català (28-01-2010):

Nico, el ren que somniava volar, es podia veure en 8 d'aquestes sales.

Allà on viuen els monstres; Petit indi; Hollywood contra Franco; Bullying; La grandeza de vivir (Versió original amb subtítols en català), les podíem veure cadascuna en una sala.

D'un total, doncs, de 797 sales, 14 passaven alguna pel·lícula en català.

Aquest dilluns, 1 de febrer, coincidint amb gala dels premis Gaudí, que atorga l'Acadèmia del Cinema Català, 74 sales de Catalunya tancaran com a protesta per la nova Llei de Cinema que proposa la Generalitat. La llei pretén millorar la presència del català als cinemes, que actualment és del 3%.

Davant d’aquesta vaga, la CAL va ser la primera a mobilitzar-se per reclamar que, coincidint amb la vaga, s’omplin els cinemes que no secundaran la protesta. Aquí pots trobar una llista dels cinemes de tot Catalunya que avui no tanquen.

Volem cinema en català!

Tenim el dret d'escollir!