EN CLAU SOCIALISTA... o... ON ÉS EL CATALÀ?

Què passa amb el PSC-PSOE d'Esplugues? ¿Han sofert una pèrdua de memòria que els ha fet oblidar que la llengua del país és la catalana?

Fa ja uns dies reproduíem aquí mateix la recerca del cartell "Wally" o, el que era el mateix, la recerca d'algun cartell del PSC-PSOE d'Esplugues escrit en català. Avui acabem de rebre un full anomenat "En clau socialista" escrit totalment i única en castellà. Bé... ens fan una petita concessió... la capçalera amb la data i el nom de l'agrupació apareixen en català... La resta, ja se sap, en la "lengua de todos".

Cap respecte per la llengua del país.

EL PREU DE SER CATALANS ( III )

Continuem amb el llibre de Patrícia Gabancho... Fragments per reflexionar i, sobretot, per parlar-ne...

"¿Ens pensem que costa més d'escolaritzar a P-3 un nen colombià que el nen "andalús" de Cornellà? El nen "espanyol" químicament pur pel que fa a fregadisses amb la cultura que en diem pròpia, és calcat del nen colombià: no usa el català fora de l'escola i no sap per què ha d'usar el català, ni el saben els seus pares, que tanmateix és molt possible que no s'hi oposin, a l'aprenentatge del seu fill. Però és que els pares colombians segurament tampoc s'hi oposaran." (Pàg. 61).

"No n'hi ha, de cultura catalana en castellà. La cultura que a Catalunya es fa en castellà, tot i estar feta per catalans (parlin la llengua que parlin), és cultura espanyola." (Pàg. 62).

"No tot el que s'hi cria, a Catalunya, és català. Hem d'assumir que la cultura espanyola hi ha fet niu." (Pàg. 64).

"El problema greu que té plantejat Catalunya no és que tants immigrants hagin mantingut incòlume la seva identitat cultural, que això ja sol passar; el problema és que han llegat aquesta identitat a les següents generacions -actualment la tercera. I que el procés s'està repetint amb la nova immigració. De fet, el problema és la quantitat de descendents de les successives migracions que no tenen en compte per res la cultura catalana." (Pàg. 67).

"Immersió lingüística no és allò que fan els nens castellanoparlants a Catalunya... Immersió vol dir sortir al carrer i trobar-te sense cap altra opció lingüística que la de la llengua en la qual t'estàs immergint, i doncs guardar-te la llengua "personal" per a l'ús esclusiu del teu àmbit "personal"." (Pàg. 67).

Els propers dies... una mica més...

EL PREU DE SER CATALANS ( II ).

Continuem una mica amb l'extraordinari llibre de Patrícia Gabancho. Un llibre del qual en Quim Monzó ha dit que "Gabancho retrata un paisatge del qual cap polític -de cap partit- s'atreveix a parlar. Contra el clixé autocomplaent, diu: "Catalunya no és un país d'acollida: és un país d'indiferència." Una recomanació: Miquel Pueyo (secretari de Política Lingüística, partidari de defugir les profecies pessimistes que "només fan que desmobilitzar" i que "cal confiar més en el país") millor que no el llegeixi. La resta de ciutadans, que no se'l perdi."

Més fragments:

"Avui la societat catalana troba, astorada, que la llengua recula, que la cultura es desconeix, que la tradició es perd, que la nova immigració s'acull al castellà omnipresent i que demanar un aigua amb gel en un bar qualsevol és una utopia perquè la resposta és, amb sort, "no entiendo?" i amb menys sort, un gest de fàstic. "(Pàg. 46).

"Hi ha una part important de la població catalana que no té cap contacte amb la cultura catalana i que viu immersa en l'imaginari espanyol." (Pàg. 48).

"Oi que no podem dir-ne catalana de la cultura catalana que es fa a València perquè se'ns empipen els ultres i els espanyols? Per què hem de dir-ne catalana de la cultura espanyola que es fa a Catalunya?" (Pàg. 55).

"Una llengua és una identitat i no és el mateix néixer amb una llengua que néixer amb una altra. ¿Que una llengua és comunicació? És clar que sí: però una llengua és una mica més que això, perquè el nucli dur, el pinyol de l'experiència, varia segons amb quina llengua l'absorveixis. No és el mateix la cultura a què et dóna accés la llengua que parles de petit o la llengua de l'entorn on construeixes la teva vida, si n'és una altra. No és la mateixa Barcelona la que veu un nen català de l'Eixample, un nen de família andalusa de Nou Barris i un nen marroquí del Raval, malgrat que tots ells passin pel mateix programa escolar." (Pàg. 57).

"Ser bilingüe, avui a Catalunya, és ser catalanoparlant d'origen: els castellanoparlants solen ser monolingües. I si la generació gran ho era per pura ignorància, per manca de recursos personals, les generacions joves ho solen ser per militància, per rebuig. Per indiferència. O per indigència cultural." (Pàg. 57).

Aneu-ho paint... Ja continuarem....

EL PREU DE SER CATALANS ( I ).

En anteriors missatges ja havíem comentat la sortida al carrer del darrer llibre de la periodista i escriptora Patrícia Gabancho: "El preu de ser catalans". Un llibre que inclou un subtítol esfereïdor: Una cultura mil·lenària en vies d'extinció."

Fixeu-vos on rau l'aspecte aterridor del subtítol. No diu, com sovint ers deia fins ara, "en perill d'extinció", sinó que la paraula que fa servir és "en vies d'extinció". El procés, doncs, està ja engegat i tot és qüestió de temps.

El llibre ens parla de cultura. De cultura en general i de la catalana en particular. Entre les seves pàgines hi navega un vaixell que entre tots hem carregat amb un molt de la nostra insensatesa i estupidesa; un vaixell que hem anat formant amb les nostres pròpies contradicions i renúncies. Patrtícia Gabancho fa un repàs a tota aquesta càrrega que omple aquest vaixell que ens condueix -sense remei?- a la fi de la nostra cultura.

Veiem-ne alguns fragments:

"No hi ha identitat que no tingui com a referent una llengua. No hi ha identitat sense llengua." (Pàg. 27).

"Una cultura és una tradíció i un imaginari que s'assenten sobre un territori i una llengua que, si s'escau, és nomes pròpia, sovint compartida." (Pàg. 39).

"La cultura catalana, avui, no està vertebrant res." (Pàg. 41).

¿"Per què, doncs, hen de considerar catalana la creació d'un noi de Cornellà que no té cap contacte amb la cultura catalana, que no parla mai el català, que té els seus referents culturals a Espanya i que expressa aquesta obra en castellà? ¿Són catalanes les cançons d'Estopa?" (Pàg. 44).

Continuarà....

DEL TOT DESMOBILITZATS.

Es convoca una vaga de mòbils... El motiu, importantíssim: les companyies apugen el preu de l'establiment de trucades. Seguiment: gairebé innexistent.

Es convoca un acte de desobediència civil vers Renfe. El motiu no cal ni mencionar-lo. Objectiu: que la gent viatgi sense pagar un sol dia. Seguiment: irrisori, gairebé ridícul.

Parlem molt.... Protestem indignats al bar, a la feina, a casa... amb la família, amb els veïnes, amb els amics...

Parlem molt (i potser també escrivim molt) però... què fem? Ja ho deia el Montilla (i disculpeu la ironia) Fets i no paraules.