QUÈ FAREM, SI PERDEM?

M'ha fet una certa gràcia el final d'un article d'Albert Pereira, publicat a l'AVUI. Referint-se a tot l'enrenou que s'està muntant de cara al Congrés d'ERC, l'articulista, memebre de Reagrupament.cat, comenta la campanya que està duent a terme la candidatura oficialista Puigcercós-Ridao, i acaba dient:

[...] no poden dir el mateix que nosaltres quan ens pregunten què farem, si perdem, l’endemà de les eleccions, i responem: “doncs anar a treballar de bon matí en la nostra ocupació professional, exactament igual que el dia anterior”.

Mitjançant una fina ironia crec que posa el dit a la nafra... Molta gent, quan arriba a obtenir parcel·les de poder, i evidentment no parlo només d'ERC, acaba fent de la política una forma de guanyar-se molt bé la vida, d'una manera molt superior a la mitjana del país. El comentari, doncs, fa una certa gràcia, però també és per reflexionar sobre on van (i on ens porten) alguns dels polítics del nostre país.

"XERREM": UNA NOVA EINA PER PROMOURE L'ÚS SOCIAL DEL CATALÀ (II)

Continuem amb la presentació del projecte "Xerrem"...

Una idea: el programa Xerrem.

Podem ajuntar la competència d’unes persones amb la necessitat d’adquirir-la d’unes altres? Podem aspirar, des del voluntariat, a servir de palanca de llançament a persones amb dret a ser tan competents com nosaltres en els intercanvis socials? El programa Xerrem pretén això, justament: oferir, com a reforç de l’aprenentatge, trobades setmanals on els assistents puguin fer créixer el propi bagatge lèxic, la fluïdesa expressiva, la seguretat i l’autoconfiança per parlar en català amb eficiència comunicativa, al mateix temps que s’acosten a la cultura i a la realitat del país. Grups de conversa, d’uns vuit mesos de durada, guiats per persones que els entrenaran amb entusiasme i eficiència en l’habilitat de parlar. Trobades en què persones de procedència i estils diversos, tot aprenent, s’intercomunicaran sensacions, coneixements, experiències, experteses i opinions. Grups de persones que es coneixeran, es relacionaran i es respectaran des de la diversitat, al mateix temps que faran país perquè en coneixeran els referents més rellevants i els podran valorar.
Una experiència: primer pilotatge del Xerrem.

Durant aquest curs escolar 2007-2008 s'està duent terme, conduït per Jordi Esteban, al Centre Social i promogut per la CAL de Sants, un primer pilotatge del Xerrem. Hi ha inscrites una vintena de persones, procedents d’arreu, que inicialment no es veien amb cor d’expressar-se en català i que, progressivament van adquirint competència i seguretat. Es troben dues hores cada setmana, i durant aquest temps no paren de parlar en grups de tres o quatre, ara d’un tema que els és proper, ara d’un altre. Ho fan formulant preguntes i responent-les. Van començar fent-se preguntes senzilles referides únicament als gustos, preferències, sensacions i costums personals. Quan s’hi van sentir prou segurs van continuar preguntant-se i explicant coses que coneixien, actuals o passades. Després han començat a explicar-se històries, cosa que ja comporta un cert grau de domini. Són a punt de començar converses en què es donaran consells i faran suggeriments pràctics. I acabaran el curs (unes 70 hores en total) fent raonaments extensos sobre els temes que s’han anat repetint durant les pràctiques. A cada sessió incorporo referents culturals dels Països Catalans, vinculats als temes de conversa i presentats amb el mateix tipus de discurs que es practicava.

La valoració que els assistents fan de la iniciativa és altament positiva. El resultat més visible és que en cap moment de les dues hores de conversa hi ha hagut canvi de llengua i tots els assistents gaudeixen d’èxit comunicatiu, és a dir, comuniquen en català uns sentiments, unes observacions, unes experiències i unes idees que són rebudes amb plenitud de sentit i d’intenció per part dels interlocutors. El català arriba a ser per a ells un autèntic instrument de comunicació.

Pròxima fita: multiplicar els grup Xerrem.

ETV JA EMET EN TDT PEL CANAL 36

Des de el dia 9 de maig ETV Llobregat ja està oferint els seus continguts per la Televisió Digital Terrestre, assolint així un dels reptes tecnològics més innovadors. Paral·lelament, ETV emet també en analògic pel Canal 38 i per a Molins de Rei pel Canal 32.

Enguany aquesta emissora farà 25 anys i aprofitarà aquest esdeveniment per oferir nous serveis i emetre també per Internet en directe ETV-IP. També els telespectadors podran veure a la carta els programes que estiguin disponibles a la graella d'Internet.

Des de la CAL d'Esplugues felicitem a ETV Llobregat per aquest nou avenç en la seva ja llarga història. L'emissora que dirigeix Frederic Cano, recentment guanyadora del premi Joan Coromines 2008 a la iniciativa local per la llengua i la cultura catalanes, torna a estar, doncs, d'enhorabona.

Les emissions per TDT, el diari E-digital i l'Agrupació de Televisions Digitals Independents (TDI) que permetrà que les televisions locals o comarcals puguin arribar, mitjançant convenis i connexions amb altres emissores del territori, arreu dels Països Catalans, són els primers i importants avenços que ETV ens oferix en l'any del seu 25è aniversari.

"XERREM": UNA NOVA EINA PER PROMOURE L'ÚS SOCIAL DEL CATALÀ (I)

El dijous dia 8 de maig, en el programa CAL Parlar de Llengua, vam poder conversar amb en Jordi Esteban, pedagog, creador i impulsor del projecte "Xerrem".

Des d'aquest espai, volem fer arribar als nostres lectors aquesta nova iniciativa promoguda per la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua) amb l’objectiu d’afegir-se a les propostes de voluntariat encaminades a fomentar l’ús social de la llengua.

La millor manera de fer-ho és mitjançant les paraules del seu creador i impulsor, en Jordi Esteban.

Una realitat: la gent xerra.

A la gent ens agrada trobar-nos amb altra gent i xerrar. Les converses de relació social són aquelles en què no ens proposem altra cosa que fomentar l’entesa cordial i amena entre persones amb qui no existeixen vincles consistents ni interessos determinats i a les quals dediquem una estona per comentar la realitat que ens envolta a tots plegats. Ho fem, per exemple, en un viatge amb tren, en una sala d’espera, a la botiga de proximitat, tot esmorzant amb els companys de feina, amb el veí del replà, etc.

Una constatació: xerrant, xerrant, s’aprèn un idioma.

Quina sort té la gent que —en un país qualsevol— es troba que al carrer, a la feina o amb els veïns tothom li parla la llengua que està aprenent! Si són persones nouvingudes, potser a l’inici es trobin una mica perdudes, però de seguida passen de la coexistència a la convivència i de la convivència a la relació social en la llengua que van adquirint. En no gaire més temps es veuen capaços d’intervenir en situacions mitjanament formals, en una reunió de treball o de veïns, en una entrevista de feina, etc. Es fan parlants eficients de la llengua apresa.

És aquest el cas de la gent adulta que viu al Països Catalans i vol saber parlar la llengua que hi és pròpia? Potser en algunes zones i situacions determinades es trobaran amb prou facilitat per aconseguir per adquisició social allò que al mateix temps aprenen amb estudi i dedicació personal. Però en la majoria dels casos no tindrà aquesta sort. La minva d’ús social de la nostra llengua és un fet ben palès. Hi ha moltíssimes persones que han maldat i malden per expressar-se en català i no troben l’entorn favorable a l’adquisició del bagatge, la fluïdesa expressiva i a l’autoconfiança que els dugui a l’èxit comunicatiu en català. I abandonen l’empresa a mig camí. És per això que des d’institucions i des del voluntariat sorgeixen iniciatives que surten al pas d’aquest entrebanc sociolingüístic. Cal aconseguir que la gent que s’incorpora a la nostra terra arribi amb facilitat al domini de la llengua catalana, sobretot, pel que fa a l’oralitat.

Una oportunitat: hi ha molta gent catalana que xerra molt bé.

És cert. Hi ha molta gent al nostre país que s’ha fet competent en català, que ha col·laborat personalment o professionalment a promoure no solament l’ús sinó també la qualitat de la llengua. Tots coneixem mestres, professors, artistes, periodistes, escriptors, traductors i altra gent que no té res a veure amb professions centrades en la llengua que parlen bé, que saben com es diuen les coses en català i que són capaços d’ajudar a qui vulgui millorar la qualitat oral.

Són persones conscients de la necessitat de recuperació de la llengua catalana i de la urgència de trobar camins que hi portin. Moltes d’elles es veurien amb cor de conduir petits grups de persones que volguessin millorar la parla, no com a mestres sinó com a conciutadanes, com a dinamitzadores de grups de conversa. I també estarien amatents a posar-los en contacte amb els referents del país, realitats culturals, històriques, naturals o tradicionals força vegades desconegudes per a la gent que no fa gaire que és amb nosaltres.

Continuarà...