dissabte, 26 de juliol del 2008

divendres, 25 de juliol del 2008

AVÍS D'URGÈNCIA

Notícia: Segons el darrer baròmetre del CEO, la xifra de partidaris d’un Estat independent per a Catalunya ha baixat del 17,6% al 16,1%...

AVÍS D’URGÈNCIA

S’ha perdut un 1,5% d’independentistes

Es prega a qui els localitzi que avisi ràpidament al 16,1 % d’independentistes que encara rondem per aquest nostre país dels esvorancs.

Si algun col·lectiu, partit o grupuscle ens els ha segrestat, si us plau, torneu-nos-els, que som molt poquets, i ens fan falta per omplir aquestes estadístiques tan maques i polides que de tant en tant es publiquen.

Si són d'Esplugues, és de vital importància que tornin... només en som 55...

LA MANIPULACIÓ SUBLIMINAL ARRIBA AL CINEMA

La manipulació de la situació lingüística a Catalunya s’estén fora de l’Estat espanyol.

A You Tube podem visionar aquest fragment de la pel·lícula hispanofrancesa “L’auberge espagnole”. L’argument és sobre un noi francès que somnia amb ser escriptor. Va a viure un any a Barcelona mitjançant el programa Erasmus. Aquí, juntament amb altres estudiants estrangers, sent l’enyorança i… atenció!!... el xoc cultural i les dificultats de l’idioma, ja que les classes són en català!

Si visioneu l’escena veureu una situació força real, una estudiant demana al professor que faci les classes en espanyol i no en català, i un desenllaç que es troba allunyat de la realitat quotidiana que es viu a la universitat: el professor es manté ferm i continua la classe en la llengua pròpia del país. Veureu també que, a banda d’aquest “final” no gaire habitual, el personatge del professor és presentat com de mal educat, antipàtic i prepotent.
Malgrat totes les raons de pes que justifiquen que el professor continuï la classe en català, és evident que aquest serà un personatge que caurà molt malament als espectadors i, de retruc, aconseguiran que Catalunya i el català siguin vistos com un país ple de gent intol·lerant i amb una llengua que s'imposa fins i tot als "pobrets" estudiants que vénen a aprendre a les universitats catalanes.

XAVIER MIR: DIA 55 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (55)
xaviermir Vaga de bloc divendres, 25 de juliol de 2008 10:56h
Dia 55 de la vaga.

TERCERA TEMPORADA DE "CAL PARLAR DE LLENGUA"


Enguany, s'ha acomplert la tercera temporada del programa CAL Parlar de Llengua que, des de l'octubre de 2005, emet ETV Llobregat.


El darrer número de la revista "L'Escletxa" publica un ampli reportatge sobre els tres anys d'aquest projecte que ja s'ha convertit en una realitat dins del marc de la televisió comarcal.


Us reproduïm l'article de la revista:

La idea
El darrer trimestre del 2004, la CAL d’Esplugues va començar a parlar sobre una idea ambiciosa: emetre un programa sobre llengua a ETV Llobregat. La idea no només era ambiciosa, sinó que també era complicada de dur a terme. En primer lloc, perquè mai fins llavors s’havia fet un programa per ETV que tractés el tema lingüístic i no sabíem quina acceptació podria tenir per part de la direcció de l’emissora. En segon lloc, pel gruix de feina que podia representar i que havíem de ser capaços d’assumir per tal que el programa no fos flor d’un dia, sinó que tingués un continuïtat en el temps. I, en darrer lloc, perquè calia fer un programa que reunís uns mínims exigibles de qualitat en tots els aspectes.

Finalment, el mes de gener de 2005, la CAL d’Esplugues presentava un projecte de programa de televisió a la direcció d’ETV Llobregat. El projecte consistia en l’emissió d’un programa mensual de televisió, ideat, produït, dirigit i presentat per la CAL d’Esplugues que tractaria temes diversos units per un fil conductor: la llengua catalana, que seria l’eix central a l’entorn del qual giraria cada programa.

ETV Llobregat


ETV Llobregat és una emissora de televisió amb 25 anys d’història, amb una àrea de difusió que arriba a àmplies zones del Baix Llobregat i del Barcelonès, i que ha estat recentment guardonada amb el premi Joan Coromines a la millor iniciativa local en favor de la llengua i la cultura catalanes.

El mes de juny de 2006, va aconseguir una de les 59 llicències de canals de televisió local digital concedides pel
CAC (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) i, darrerament, ha estat una de les emissores que han impulsat l’Agrupació de Televisions Digitals Independents (TDI), un nou projecte que farà que les televisions locals o comarcals puguin arribar, mitjançant convenis i connexions amb altres emissores del territori, arreu dels Països Catalans.

Segons el darrer estudi d’audiència (agost de 2007) realitzat per “Infortécnica” (consultable a
www.audiencia.org), ETV Llobregat, té una audiència potencial de 800.000 persones, de les quals la segueixen de forma reiterada més de 80.000.

Comencem...

La direcció d’ETV va creure des del primer moment en el projecte. Així, el programa número 1 s’emetia el mes de maig de 2005. El tema central era "La llengua als Instituts" i la convidada especial va ser la lingüista i escriptora Carme Junyent.

Des de llavors, 32 programes més, 15 durant la primera temporada, 9 en la segona i 8 que portem fins ara en aquesta ja tercera temporada del programa.

Primera temporada

En els 15 primers programes, la síntesi dels quals vam aplegar en un petit llibre, vam poder parlar, sempre a l’entorn de la llengua, sobre temes diversos com la immigració, el Correllengua, els ajuntaments del Baix, el projecte de nou Estatut, els Serveis de Català, la música al Baix, la premsa local, els Països Catalans, les televisions locals, l’esport a Esplugues o la immigració marroquina a la comarca. També vam mantenir dues converses molt interessants, una amb el sociolingüista Jordi Solé i Camardons i l’altra amb la poetessa de Sant Feliu, Joana Raspall.

Segona temporada

La segona temporada la vam estructurar de forma diferent. Per "Cal Parlar de Llengua", van anar desfilant personatges coneguts i reconeguts com Enric Gomà (guionista de sèries com "Poble Nou", "Nissaga de Poder" i director de "Caçadors de paraules"); Matthew Tree (escriptor, periodista i tertulià habitual als mitjans de comunicació); Oriol Junqueras (llicenciat en Història i també conegut tertulià); Patricia Gabancho (escriptora, autora de "El preu de ser catalans"); Màrius Serra (traductor i escriptor); Víctor Alexandre (escriptor, autor, entre altres, de l’obra de teatre "Èric i l’exèrcit del Fènix"); Jaume Piquer, "Jimmy Jazz" (activista i dinamitzador cultural) i, en el darrer programa, la popular cantant Núria Feliu.

Cadascun dels programes d’aquesta segona temporada incloïa una part dedicada al món de la glosa i la cançó improvisada als Països Catalans. Així, vam poder conèixer i gaudir de les diferents tonades que componen aquest ric univers de la glosa de la mà dels millors especialistes del moment. Durant aquests 9 programes, vam poder escoltar tonades com la dels glosadors de Menorca; la jota de les terres de l’Ebre; la cançó de simbomba mallorquina; les corrandes del Carolino; el garrotín de Lleida o les Nyacres de l’Empordà.

Tercera temporada


Durant aquesta tercera temporada hem passat pel programa: Pere Comellas ("Contra l'imperialisme lingüístic. A favor de la linguodiversitat."); Jordi Sedó ("La llengua catalana, senya d’identitat nacional"); Klaus Jürgen Nagel ("Catalunya explicada als alemanys"). També hem parlat amb en Ramon Carner de les “begudes amb consciència nacional”. El món dels blocs en català també han tingut cabuda a "Cal Parlar de Llengua" i vam tenir amb nosaltres a Xavier Mir i al director de l’Agència Catalana de Notícies, Saül Gordillo. L’Èric Bertran i el seu llibre "L’institut de la vergonya"; en Jordi Bilbeny i la catalanitat de Colom i de Cervantes, han estat altres convidats d’excepció del programa. En el dos darrers programes de la temporada hem pogut conversar amb en Jordi Esteban sobre el projecte “Xerrem” per promoure l’ús social del català i amb en Josep Poveda, de la Fundació Manuel de Pedrolo, sobre l'obra i la personalitat de l'escriptor català.

A més, durant aquesta temporada hem volgut donar cabuda i veu en la part final del programa a algunes de les entitats de cultura popular i tradicional d’Esplugues.


34 programes... comparats amb les grans xifres que es mouen en els mitjans audiovisuals poden semblar poca cosa. Us ben assegurem, però, que signifiquen molt. La llengua és present en tots els àmbits de la nostra vida. Malgrat això, cap televisió del nostre país li ha dedicat 33 programes. ETV Llobregat i la CAL ho han fet. Convidats diversos, temes i notícies diferents girant al voltant de l’eix central de la llengua.

Un programa pensat per parlar de la llengua catalana. Un programa que ha presentat persones, entitats, grups i associacions que treballen, de manera directa o indirecta, pel català. Tot això amb diversos objectius, però sobretot, el d’intentar ser una eina més de debat sobre la llengua catalana i de conscienciació sobre la necessitat de promocionar-la i d’estendre el seu ús a tots els àmbits.

Des de la CAL d’Esplugues, hem volgut aportar el nostre petit gra de sorra a aquest immens esforç col·lectiu per la llengua que tants homes i dones anònims duen a terme al llarg del territori dels Països Catalans. Hem intentat fer entendre a la gent aquella frase tan encertada de Lorenç Valverde: “Seria un error pensar que la llengua només és una qüestió de filòlegs, com ho seria pensar que la salut només és qüestió de metges. “

32 programes i tres anys de feina. Una feina per la llengua que cal que continuï. Permeteu-nos, doncs, que acabem aquest article amb la frase que, des del maig de 2005, tanquem cada programa de "Cal Parlar de Llengua":

Que tingueu molt bona feina!

XAVIER MIR: DIA 54 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (54)
xaviermir Vaga de bloc dijous, 24 de juliol de 2008 17:12h
Dia 54 de la vaga.

dijous, 24 de juliol del 2008

EPPUR SI MUOVE...

Finalment, les pressions rebudes han fet que el diputat Felip Puig demanés excuses per les seves declaracions sobre el català del President de la Generalitat. "Lamento -diu- les meves declaracions desafortunades..."

Desafortunades? Montilla destrossa el català, ras i curt. Aquesta és una realitat objectiva i per la qual ningú hauria de demanar disculpes.

El problema radica en fet que confonem els termes. Com fa la Pilar Rahola en un article (curiós... en castellà...) publicat a La Vanguardia en què defensa Montilla i els socialistes i ataca Puig i els convergents. Confon els termes perquè una cosa és el nivell assolit en l'aprenentatge d'una llengua (de qualsevol llengua) i una altra de molt diferent les idees, el comportament individual i el sentiment de pertinença a una comunitat nacional.

Evidentment que un es pot sentir català i defensar Catalunya tot destrossant un dels seus signes d'identitat com és la llengua. No és incompatible. Com també es pot ser anticatalà tot parlant de manera curosa i perfecta. Això ningú ho discuteix.
Rahola, però, barreja termes i conceptes. No vull entrar a valorar els seus arguments en què destaca la voluntat de pertinença al país de socialistes com el president Montilla o la diputada Manuela de Madre (potser també caldria afegir ministres com Corbacho i d'altres personatges de l'entorn socialista). La clau es troba en el model de país amb el qual aquests polítics es poden sentir identificats i que es troba a anys llum del que molts catalans desitjaríem.
Aquesta seria una altra discussió. Catalans que defensen un projecte nacional espanyol i, enfront d'ells, d'altres que creuen en un projecte nacional català.
Poden escriure els articles que vulguin, oferir tots els arguments que calguin i demanar les disculpes que creguin oportunes... malgrat tot... el president de la Generalitat (i no és l'únic) destrossa el català.

Eppur si muove...

dimecres, 23 de juliol del 2008

ELS MESTRES DEL PRESIDENT?

Els companys del bloc ulldepoll.cat han publicat aquest full informatiu del PSC de les Borges del Camp...

Cliqueu damunt la imatge per veure-la més gran

Ara comencem a entendre el català del president...

És potser el Sr. Enric Llorens el mestre del Molt Honorable?

XAVIER MIR: DIA 53 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (53)
xaviermir Vaga de bloc dimecres, 23 de juliol de 2008 10:22h
Dia 53 de la vaga.

DALTONISME O CEGUERA VOLGUDA?

El Boss ha passat una vegada més per Barcelona. No vaig poder assistir a cap dels seus dos concerts, però vaig seguir la informació amb l'interès d'un "fan" dels antics, d'un "fan" de sempre.

No em va sorprendre llegir a l'AVUI que "l'escenari era una magnífica construcció coronada per dues banderes, una a cada banda, la nord-americana i la catalana..." De fet, era totalment conseqüent amb el comportament i el tarannà de Bruce Springsteen, un home que sempre ha mostrat un gran respecte pels països on actua.

Per això no podia entendre com altres mitjans de comunicació, escrits o audiovisuals, em parlaven d'un escenari amb "dues grans banderes americanes". Ho hauria pogut comprendre si els mitjans haguessin estat espanyols (ja sabem com manipulen la informació referent a Catalunya), però el cas és que es tractava de diaris i emissores "catalanes".

Avui he pogut veure que no vaig ser l'únic sorprès. He llegit l'article de Sebastià Alzamora (ell sí que va ser-hi, al concert) i coincideix fil per randa amb el que jo mateix havia vist i pensat.

Alzamora acaba el seu article dient:
En tot cas, ja és gros que un senyor de Nova Jersey demostri creure més en Catalunya que alguns que hi han nascut.

dimarts, 22 de juliol del 2008

LA NOSTRA PÀTRIA ÉS LA NOSTRA LLENGUA

Per ser català s'ha de pagar un petit, petitíssim, peatge: parlar la nostra llengua.

Mai no hem preguntat a ningú de qui és fill ni on va néixer, sempre hem cregut que qui parla català és català, i s'ha acabat el bròquil. Ara hi ha savis que fan grans dissertacions sobre l'independentisme català que s'expressa en castellà, àrab o romanès. Romanços. Si no tenim llengua no tenim res, i és que l'única cosa que tenim és la llengua". (Joan Oliver, exdirector de TV3. 22 de juliol de 2008)
La nostra pàtria és la nostra llengua. (Joan Fuster)

XAVIER MIR: DIA 52 DE LA VAGA

dilluns, 21 de juliol del 2008

MONTILLA, PUIG I EL CATALÀ

Dos apunts més sobre les controvertides declaracions d'en Felip Puig sobre el català del president de la Generalitat.
Primer apunt. Felip Puig declarava, no sabem si volent dissimular les seves afirmacions, que "no sóc un integrista lingüístic. Tinc molts amics amb els quals parlo en castellà."
El senyor Puig deixa al descobert dos dels principals errors que cometem des de fa anys els catalanoparlants. D'una banda, parlar en castellà a persones que, no només ens entenen perfectament en català, sinó que moltes estan en condicions de parlar-lo. D'altra banda, el fet d'anomenar "integristes" aquells catalanoparlants que procurem fer servir sempre la nostra llengua al nostre país.
Els ciutadans que intentem fer del català una llengua normal d'ús i de referència, i que ho fem d'una manera tan senzilla i tan poc agressiva com és parlar-la en el seu propi territori, abans érem considerats com a "maleducats" i ara com a "integristes". I això ens ho diuen els mateixos conciutadans de pàtria i de llengua.
Segon apunt. He sentit en una d'aquestes famoses tertúlies d'intel·lectals que tan proliferen en el mercat audiovisual, que el fet que Montilla destrossi el català és un fet normal i lògic, habitual a l'àrea metropolitana i que... atenció!... forma part de l'evolució de la llengua (??!!).
Sí, és cert... les llengües no són elements estàtics. Les llengües són elements vius que evolucionen, canvien, es modifiquen, s'empobreixden o s'enriqueixen i, també, viuen i moren.
Sí, és cert... El català -com el castellà, l'anglès, o el danès- no és el mateix ara que fa cent anys, ni evidentment és idèntic al català d'Ausiàs March o de Joanot Martorell. Només les llengües "mortes" com el llatí romanen inalterables.
Ara bé, pretendre que el català del president de la Generalitat o el que parlen milers de persones a l'àrea metropolitana de Barcelona és el producte d'un "procés evolutiu" de la llengua catalana, això no s'ho pot empassar ningú.
No és un procés evolutiu... és un procés degenaratiu. Algunes caracerístiques fonètiques pròpies de la llengua catalana, com és el cas de la sonoritat identificadora de determinades consonants o grups consonàntics: el cas de les elisions en els contactes de les tires fòniques; l'obertura i tancament de les vocals; la vocal neutra, en el cas del català oriental, són un clar exemple d'un procés degradatori de la llengua oral que s'acosta cada vegada més a la seva veïna el castellà.
El procés fonètic es viu també en els elements sintàcits o de formació del discurs. Moltes de les frases que sentim (o potser també que ja pronunciem) són calcs sintàctics del castellà. Només heu de parar l'orella quan aneu pel carrer, quan sentiu la ràdio o quan mireu la televisió.
Aquesta tendència "evolutiva" de la llengua no és res més que un procés d'absorció del català per part del castellà. ¿Si algun dia la fonètica catalana és igual a la castellana, i la sintaxi i la formació del discurs és una simple traducció de la llengua espanyola, estarem parlant una llengua diferent o podrem dir que hem "evolucionat" cap a una nova forma dialectal, amb més o menys matisos diferents, de la nostra llengua veïna?

JORDI VENDRELL, LA PRIMERA"CROSTA"

En el post del passat 18 de juliol, comentàvem el procés de depuració engegat pels mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió contra determinats periodistes que, malgrat que exercien les seves obligacions amb una professionalitat encomiable i malgrat ser la majoria líders d'audiència en la seva franja horària, eren titllats de poc "pluralistes". És a dir, que formaven part de l'anomenada "crosta nacionalista" que calia eliminar.

Vam citar un munt de professionals que, per una o altra raó i amb mètodes i conseqüències diferents, havien estat arraconats de la primera línia dee les emissores. Vam tenir, però, un oblit imperdonable; potser el primer que va patir la manera que té d'entendre el país i els mitjans de comunicació el partit que ara governa: el PSC.

Un article de Vicent Partal titulat "De Vendrell a Bassas", ens l'ha fet recordar. Llegiu-lo, perquè és una excel·lent reflexió sobre el procés de desnacionalització que, ja fa molts anys, van engegar el PSC.

Sí. El procés no és nou. Les intencions i els objectius arrenquen de molt lluny i el 10 de juliol de 1992 n'és, potser, el punt de partida més viisble. Llegint en Vicent Partal el recordo com si fos ara:
S'acabava la temporada d'un programa de tertúlia que s'emetia cada dia de 3 a 4 de la tarda: L'Orquestra. De fet, havia de ser el penúltim programa, però va acabar sent el darrer. Aquell dia, el conductor del programa xerrava dels temes d'actualitat amb els seus convidats: Josep M. Terricabras, Modest Prats i Josep Murgades i es van comentar les detencions i les tortures, massives i totalment arbitràries, que es produïen en aquell mes en què havien de tenir lloc els Jocs Olímpics de Barcelona. Unes detencions, unes tortures que anaven dirigides contra tota persona que s'hagués distingit pel seu ideari i el seu activisme independentista. Unes detecions, unes tortures que, sistemàticament eren silenciades per la resta de mitjans de comunicació "catalans".
La reacció va ser fulminant. El conductor del programa va ser destituït i l'espai eliminat de la graella de Catalunya Ràdio. Gairebé ningú, gairebé cap mitjà, se'n va fer ressò. Els Jocs Olímpics, amb tota la seva càrrega de manipulació i de censura, ho van ocultar tot.
Anys més tard, els tribunals europeus condemnaven l'Estat espanyol per aquelles detencions i aquelles tortures que, un llunyà 10 de juliol de 1992, havia denunciat en el seu programa un periodista honrat, independent i bon professional. Un periodista que va morir, a l'edat de 54 anys, un mes de juliol de 2001: Jordi Vendrell.
Insistim... Llegiu l'article d'en Vicent Partal.
Escolteu el darrer programa de "L'Orquestra"

XAVIER MIR: DIA 51 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (51)
xaviermir Vaga de bloc dilluns, 21 de juliol de 2008 09:42h
Dia 51 de la vaga.

XAVIER MIR: DIA 50 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (50)
xaviermir Vaga de bloc diumenge, 20 de juliol de 2008 11:34h
Dia 50 de la vaga.

diumenge, 20 de juliol del 2008

CANTA I LLUITA PER LA LLIBERTAT

Mare, on sigui que hi hagi un poli pegant un tío,
on sigui que plori un nou nascut i afamat,

on es lluiti contra la sang i l'odi que hi ha a l'aire,
busca'm, mare, seré allà.

On sigui que hi hagi algú lluitant per aconseguir un lloc,
o un treball digne, o una mà que l'ajudi.
On sigui que algú estigui lluitant per ser lliure
mira'ls als ulls mare, em veuràs a mi.
Bruce Springsteen
The Ghost of Tom Joad-El Fantasma de Tom Joad

Parla del futur, però és el present...
Hem viscut un recés en les llibertats civils i hem de lluitar...
Bruce Springsteen
Camp Nou. 19 de juliol de 2008

XAVIER MIR:DIA 49 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (49)
xaviermir Vaga de bloc dissabte, 19 de juliol de 2008 11:34h
Dia 49 de la vaga.