dilluns, 21 de juliol del 2008

JORDI VENDRELL, LA PRIMERA"CROSTA"

En el post del passat 18 de juliol, comentàvem el procés de depuració engegat pels mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió contra determinats periodistes que, malgrat que exercien les seves obligacions amb una professionalitat encomiable i malgrat ser la majoria líders d'audiència en la seva franja horària, eren titllats de poc "pluralistes". És a dir, que formaven part de l'anomenada "crosta nacionalista" que calia eliminar.

Vam citar un munt de professionals que, per una o altra raó i amb mètodes i conseqüències diferents, havien estat arraconats de la primera línia dee les emissores. Vam tenir, però, un oblit imperdonable; potser el primer que va patir la manera que té d'entendre el país i els mitjans de comunicació el partit que ara governa: el PSC.

Un article de Vicent Partal titulat "De Vendrell a Bassas", ens l'ha fet recordar. Llegiu-lo, perquè és una excel·lent reflexió sobre el procés de desnacionalització que, ja fa molts anys, van engegar el PSC.

Sí. El procés no és nou. Les intencions i els objectius arrenquen de molt lluny i el 10 de juliol de 1992 n'és, potser, el punt de partida més viisble. Llegint en Vicent Partal el recordo com si fos ara:
S'acabava la temporada d'un programa de tertúlia que s'emetia cada dia de 3 a 4 de la tarda: L'Orquestra. De fet, havia de ser el penúltim programa, però va acabar sent el darrer. Aquell dia, el conductor del programa xerrava dels temes d'actualitat amb els seus convidats: Josep M. Terricabras, Modest Prats i Josep Murgades i es van comentar les detencions i les tortures, massives i totalment arbitràries, que es produïen en aquell mes en què havien de tenir lloc els Jocs Olímpics de Barcelona. Unes detencions, unes tortures que anaven dirigides contra tota persona que s'hagués distingit pel seu ideari i el seu activisme independentista. Unes detecions, unes tortures que, sistemàticament eren silenciades per la resta de mitjans de comunicació "catalans".
La reacció va ser fulminant. El conductor del programa va ser destituït i l'espai eliminat de la graella de Catalunya Ràdio. Gairebé ningú, gairebé cap mitjà, se'n va fer ressò. Els Jocs Olímpics, amb tota la seva càrrega de manipulació i de censura, ho van ocultar tot.
Anys més tard, els tribunals europeus condemnaven l'Estat espanyol per aquelles detencions i aquelles tortures que, un llunyà 10 de juliol de 1992, havia denunciat en el seu programa un periodista honrat, independent i bon professional. Un periodista que va morir, a l'edat de 54 anys, un mes de juliol de 2001: Jordi Vendrell.
Insistim... Llegiu l'article d'en Vicent Partal.
Escolteu el darrer programa de "L'Orquestra"