Arriba Nadal i amb ells la invasió de “papàs Noel”, arbres de Nadal i altres succedanis que any rere any van arraconant, cada vegada una mica més, les nostres tradicions més genuïnes.Hallowey... San Valentín.... Papà Noel... avets... tot plegat forma part d’un procés de “globalització consumista” en el qual anem caient sense gairebé adonar-nos-en. Un procés consumista en què també integren els elements tradicionals del país i, d’aquesta manera, portem un garbuix mental –i no només els infants- que aviat no sabrem on som.
Em direu que tothom és lliure de celebrar el Nadal com vulgui... I tant, faltaria més! Que cadascú, amb el seu entorn més immediat, que celebri el que vulgui: Pare Noel, Santa Claus, Sant Nicolàs o Sant Zapatero, que aquest també porta xecs regal. Una altra cosa molt diferent, però, és que els mitjans de comunicació –sobretot els de la “crosta”- les escoles, les entitats, etc. Facin difusió de manera oberta i desacomplexada de tot un seguit de símbols tradicionals que no tenen res a veure amb els que ens identifiquen com a comunitat humana i nacional.
Perquè els símbols –i els elements tradicionals en són uns dels més destacats- són l’element d’identificació més important que, des que l’ésser humà va decidir viure en comunitat, ha ajudat a configurar i cohesionar els diferents grups humans.
Benvingudes siguin totes les diferents manifestacions culturals que es projecten en cadascuna de les tradicions, però que mai ens facin deixar en un racó les nostres, particulars i úniques que, com la llengua, ens han acompanyat durant segles.
Em direu que tothom és lliure de celebrar el Nadal com vulgui... I tant, faltaria més! Que cadascú, amb el seu entorn més immediat, que celebri el que vulgui: Pare Noel, Santa Claus, Sant Nicolàs o Sant Zapatero, que aquest també porta xecs regal. Una altra cosa molt diferent, però, és que els mitjans de comunicació –sobretot els de la “crosta”- les escoles, les entitats, etc. Facin difusió de manera oberta i desacomplexada de tot un seguit de símbols tradicionals que no tenen res a veure amb els que ens identifiquen com a comunitat humana i nacional.
Perquè els símbols –i els elements tradicionals en són uns dels més destacats- són l’element d’identificació més important que, des que l’ésser humà va decidir viure en comunitat, ha ajudat a configurar i cohesionar els diferents grups humans.Benvingudes siguin totes les diferents manifestacions culturals que es projecten en cadascuna de les tradicions, però que mai ens facin deixar en un racó les nostres, particulars i úniques que, com la llengua, ens han acompanyat durant segles.
Finalment, la solució del tercer no sortirà enlloc, ni jo te la diré, morè.
.jpg)
