dissabte, 14 de març del 2009

MARIA-MERCÈ MARÇAL: LA POESIA


Maria Mercè Marçal, professora, traductora, crítica literària, però sobretot, poeta. La seva obra és una contínua exploració de la poesia femenina; una recerca constant d’un jo literari femení que busca camins propis que l’ajudin a configurar una veu femenina dins del camp literari i poètic.

La poesia ha estat el meu esquelet intern, la meva manera de dir-me a mi mateixa…

M.Mercè Marçal se serveix del llenguatge poètic per mostrar-nos la seva concepció -conscientment militant- de la literatura. I, més que mostrar-nos la seva visió, vol comunicar-nos una nova manera de ser al món, una manera pròpiament femenina.

“Dir-se a si mateixa”, però dir, també, amb mirada de dona, amb una mirada femenina individual que es fa extensiva a totes les dones. Una mirada global dins de la seva pròpia singularitat. Els temes estan sempre relacionats amb la identitat femenina i el seu entorn: l’amor, la solitud, la incomunicació, la passió, la maternitat, la rebel·lió… I els mots que utilitza són l’eina que articula la seva pròpia visió del món. La seva singularitat creadora radica precisament en el fet d’ésser, en la seva obra, ella mateixa.
[...]dir el part com a experiència de dona, presentar el pare i la mare des d’una percepció de filla, que no és la mateixa que la del fill… modelar sentits diferents per a les paraules desgastades per la tradició.

Per estructurar el seu univers literari, M. Mercè Marçal va haver d’articular de nou l’imaginari femení. Va haver de buscar noves maneres de dir, modelar sentits diferents per a les paraules ja existents, buscar metàfores distintes… La bruixa, la lluna, la sal, la sang, l’arcàngel, el drac… Tot havia de ser reelaborat. Calia crear un nou univers simbòlic.
Virgínia Wolf deia que calia "construir-se" una tradició pròpia femenina. Seguint aquesta idea de reconstrucció, Maria-Mèrcè Marçal s’enfronta a la feminitat definida per la nostra cultura i, en els seus primers poemaris, utilitza, per exemple, la metàfora de la lluna amb llum pròpia (imatge femenina) que es rebel·la contra la subordinació al sol (imatge masculina).

La dona que es pregunta davant del mirall intentant de dotar-se d’un discurs sobre si mateixa. Es veu abocada a un espai encara sense paraules. Un silenci que es va esfilagarsant com una d’aquelles inscripcions en una llengua perduda de la qual desconeixem el codi i de la qual només uns pocs indicis comencen a ésser desxifrats.

MARIA-MERCÈ MARÇAL

Avui al vespre, Igualada acollirà els poemes de Maria-Mercè Marçal. El meu amor sense casa és un recital a càrrec de Cinta Massip amb acompanyament musical de Toti Soler. El proppassat 7 de març, també a Igualada, va tenir lloc el recital Lluna, sang i exili en memòria de la poeta.

El dijous 12 de març, a CAL Parlar de Llengua, vam tenir l’oportunitat de conversar durant 45 minuts amb Fina Llorca, Marta Font i M. Antònia Massanet, tres veus autoritzades, sobre l’obra de Maria-Mercè Marçal.

L’obra de Maria-Mercè Marçal és immensa i el programa de CAL Parlar de Llengua va ser incapaç de sintetitzar-la en els 45 minuts de què disposava l’espai. Només vam poder aportar breus i ràpides pinzellades, totalment insuficients per a tots els que no coneguin el conjunt de l’obra de la poeta.
Des d’aquest bloc, intentarem complementar el programa d’ETV tot visionant els punts més importants que configuren l’obra poètica i literària de Maria-Mercè Marçal.

divendres, 13 de març del 2009

AMB EL CUL ESCALDAT...

Sabeu que vol dir “sembla la cançó de l’enfadós?” Doncs, algun cosa que no s’acaba mai i que, a més, fa enfadar.

I la de “sembla el mercat de Calaf”? Doncs és una expressió que es fa servir per reflectir el desordre, la desorganització i el desacord.

Dues frases fetes ben apropiades per descriure les “converses” sobre el finançament català.

Aviat es compliran tres anys que el Parlament de Catalunya va aprovar el projecte d’Estatut d’Autonomia. També deu fer uns tres anys que el Sr. Zapatero va pronunciar la seva famosa frase: “Apoyaré el proyecto...” i el proper mes de juny també farà tres anys de l’aprovació en referèndum del projecte prèviament escapçat a Madrid.

Tres anys i el més calent és a l’aigüera.

L’Estatut penja d’un fil que en qualsevol moment pot ser tallat pel Tribunal Constitucional. Un òrgan judicial mogut per interessos polítics que demora la resolució definitiva sobre els principals punts estatutaris.

El govern de Madrid ha incomplert un darrere l’altre els punts sobre finançament recollits per l’Estatut. ¿Com es pot incomplir una llei en vigor votada al parlament espanyol i aprovada pel poble català en referèndum?

Ara, des de Madrid, es despengen amb una proposta que sembla ja definitiva: 1.400 milions. “No hay más recursos” ens diuen. Tot plegat queda molt lluny dels 3.000 milions que necessita, imprescindiblement, la Generalitat.

I mentrestant les enquestes ens diuen que la gent no té com a prioritat el finançament... Si us plau... ¿D’on es pensen aquestes persones que han de soritr els diners per pagar l’escola pública, la universitat, la sanitat, les prestacions socials, les millores en infraestructures...? Si no hi ha diners, a la Generalitat li caldrà endeutar-se més encara i el país continuarà en aquest procés de davallada general en què es troba immers.

És evident que ens estan aixecant la camisa, que som cornuts i ens ha tocat pagar el beure i que de tot plegat en sortirem, una vegada més, amb el cul escaldat.

dimecres, 11 de març del 2009

VEU DE DONA: MARIA-MERCÈ MARÇAL A "CAL PARLAR DE LLENGUA"

Reclam, indicis
d’una llengua abolida
--parla de dona.


El proper dijous, 12 de març, a les 22 h en directe per ETV Llobregat, el programa CAL Parlar de Llengua tractarà sobre Maria-Mercè Marçal i la seva obra.

L’any 1973, Maria Mercè Marçal va engegar un procés de creació literària que es va estroncar tràgicament el 1998. Va qüestionar el patriarcat; va voler posar en evidència, com deia Adrienne Rich, una de les seves poetes preferides, “les mentides, secrets i silencis” que envolten la cultura de les dones; va voler donar veu a les dones, però també a la cultura dels oprimits i de les nacions sense estat, a aquells que tenien la “llengua abolida”; va voler, doncs, donar veu a la història, al passat i al present sistemàticament silenciats. I ho va fer de l’única manera que podia i sabia, des de la seva veu de dona.

Comptarem amb la presència de Fina Llorca, de la Fundació Maria-Mercè Marçal; Marta Font i Maria Antònia Massanet, investigadores del Centre Dona i Literatura.

El programa es podrà veure en redifusió
Divendres 15 de març, a les 10 h
Diumenge 15 de març, a les 12h
Dilluns 16 de març, a les 10 h

dilluns, 9 de març del 2009

BRUSSEL·LES: MÉS FOTOS I ENQUESTES


Continuen arribant les fotos de la marxa de dissabte passat. Aquestes són fetes per un grup de 10 motoristes que es va desplaçar fins a la capital belga.
I aquestes són de Naciódigital.cat...
Més coses....
El diari El Mundo ha llençat una enquesta amb la pregunta ¿Cree usted que Bruselas debe definirse sobre la independencia de Cataluña?
Vinga, votem-hi i així ens farem un fart de riure amb el resultat.
De moment guanya el per un 66%
També podem anar a la de La Vanguardia...

BRUSSEL·LES: EL REPORTATGES


Vilaweb ho va prometre i aquí el tenim: un reportatge de més de 12 minuts sobre la gran manifestació de dissabte passat a Brussel·les.

També podem visionar aquests reportatges al Youtube:



Quan la immensa majoria dels mitjans del nostre país ja ni tan sols hi fan referència. Quna la notícia ja ha desaparegut dels diaris, de les ràdios i de les televisions. Quan, si en aquestes tertúlies matinals que es dediquen a pontificar sobre allò que és bo i allò que és dolent, si en aquestes xerrades d'intel·lectuals se sent algun comentari, és per desprestigiar i menystenir la marxa del dissabte. Quan tot això passa, mitjans comVilaweb i la societat civil sembla ser l'únic a que està a l'alçada del moment i del país.

diumenge, 8 de març del 2009

BRUSSEL·LES: LA QUINTA COLUMNA

No ho faig mai... habitualment penso que ja s'ho faran... però avui no he pogut resistir la temptació i, en un acte d'autoflagel·lació, he donat un cop d'ull a algun dels comentaris dels lectors de La Vanguardia sobre la manifestació de Brussel·les.

Aquesta n'és una mostra:

CATLONIA IS SPAIN Forever Spain Triste el grupo de insolidarios, ociosos y posiblemente xirucaires anticristianos que se reunieron en Bruselas. ¿Porque no se quedan allí y nos dejan de incordiar?

No hay razón para ir a Bruselas a decir CATALONIA IS SPAIN porque CATALONIA IS SPAIN, que es lo que quieren la mayoría de Catalanes y no unos pocos impresentables fascistas que hacen mucho ruido ilegítimamente.

Los nacionalistas que fueron a Bruselas eran cuatro ricachones como la odiosa NURIA FELIU y los burgueses converguentes (ERC=CIU). Los NO NACIONALISTAS O NACIONALISTAS INTEGRADORES deberiamos organizar otra marcha en favor de CATALONIA IST SPAIN. Solamente saldría Ciutadans, el PP y el PSOE callarían.
Primero: de 7 millones, participar 2500 és un auténtico ridículo, segundo: la mitad de ellos se apellida López, Fernandez, Martínez, García. Cómo se puede pedir la independencia en esas condiciones?

Cataluña es parte de España. Cataluña forma parte del corazón de España. Cataluña es España.

Resulta patètic i digne de conmiseració que unes tres mil persones s'erigeixin com representants de tota una comunitat de milions ... Si així són feliços ... D'il·lusió també es viu, diuen ...


Una pregunta ... Qui ha pagat aquesta missa?
He parat... No he volgut continuar amb aquesta autoflagel·lació i penso que... ja s'ho faran!
De totes maneres... alerta!

8 DE MARÇ

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
(Maria-Mercè Marçal)

BRUSSEL·LES: REPERCUSSIÓ INTERNACIONAL

Aquesta fotografia de la gran manifestació d'ahir a Brussel·les la publica el diari Le Soir.

S'ha acomplert, doncs, un altre dels objectius que es proposaven els impulsors de 10.000 catalans a Brussel·les per l'Autodeterminació. Els anhels d'independència del poble català han arribat a la premsa internacional.
Segons informa Vilaweb, un dels mitjans que ha seguit amb més detall tot el desenvolupament de la marxa, les capçaleres europees s'han fet ressò d'aquesta gran manifestació de la societat civil catalana.

Vilaweb pensa oferir demà un extens reportatge i de moment ens avança aquest resum.

Vilaweb també ens ofereix els reportatges que ha dedicat a la manifestació la premsa internacional:

Flandersnews