EL PAÍS DELS ESVORANCS (IV)...INCENDIS I CASTANYES

Tants esvorancs generalitzats acaben sense deixar-nos veure els esvorancs personalitzats...

L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona es tornarà a connectar a la xarxa elèctrica avui, després de l'incendi que va cremar la central elèctrica del centre el 21 de setembre passat i va deixar sense llum l'edifici principal.

Un mes i mig per solucionar una avaria (per important que fos) a l'hospital més important del país. Fins ara, ha estat funcionant mitjançant 27 generadors... El país dels pegats...

Hem passat la festa de Tots Sants amb una invasió en tota regla del Halloween nord-americà. Fa una certa gràcia veure quantitat d'antiianquis en plena celebració forània. Resistirà la Castanyada? Mala peça tenim (també) al teler... La Castanyada se'ns està enfonsant en un nou esvoranc...

Llegiu, si voleu, l'article de Marçal Sintes, carregat d'ironia...

ENS PLANTEM?

El debat sobre la possibilitat d'un vot nul organitzat a les properes eleccions espanyoles està prenent cos. El bloc d'en Xavier Mir ens aporta novetats.

Un article sobre el tema d'Alexis Vizcaino a Olla de grills: El mètode que proposo és força senzill: repartir butlletes amb la frase «Jo també em planto pel Poble Català; Jo també vull un Estat Propi», penjant la butlleta en un fitxer imprimible a internet, posant taules a les portes dels col·legis electorals…

Aquest article ha estat respost per Daniel Solano, tot reflexionant-hi i afegint-hi els seus matisos particulars.

Els blocaires es mouen... hi ha opinions diverses, però el més important és que es creï un debat a l'entorn de la proposta i que generi alternatives que puguin millorar-la.

És del tot imprescindible, però, que el vot nul, si és que arriba, pugui gaudir d'unes certes garanties, no ja de triomf majoritari, sinó com a mínim d'obtenir un cert ressò. No podem entrar en una proposta només resistencialista que estigui condemnada a un nou fracàs.

UN ACRÒSTIC... O LA VERITAT POÈTICA

De vegades la poesia ens acosta a la veritat de les coses i a la realitat del món i dels sentiments.

Si a més, la poesia està embolcallada d'enginy i de visualitat esdevé clara, transparent i diàfana.

Veieu, si no, el poema visual d'en Josepmiquel Servià:

ON ÉS LA CASTANYADA?

No... no és una imatge d'alguna escola dels Estats Units... ni tampoc de cap barri de Manhattan... És un fotografia de la celebració del Halloween en una escola de Catalunya.

Aquests de la fotografia són alguns nens de l'escola Casas, una escola municipal de l'Ajuntament de Barcelona... que celebren?

Aneu, si voleu, al web del XTEC (Xarxa telemàtica educativa de Catalunya) , hi trobareu una imatge i una crida com aquesta:

Celebreu la FESTA DE LA TARDOR?... i la CASTANYADA?... i HALLOWEEN?...Si ho teniu publicat a la web, animeu-vos i envieu-nos un missatge !!!

Si voleu anar a Portaventura (Salou, Tarragonès, Catalunya) en aquestes dates s'anuncia així:

Castanyada... on ets?!

EL SR. FIDALGO... EL NOU CROAT

El Sr. Fidalgo des de les pàgines del diari digital e-noticies continua la seva particular croada contra tot allò que per a ell fa olor -per a ell, segur que mala olot- a nacionalisme català. Ara, li ha tocat el torn al gurp Xecna, distribuïdor, entre altres, del Whisky Jaume I, la Cola catalana, el Desperta ferro, etc.

En un article titulat "Alcohòlic, però patriota català!" trona a la càrrega -sarcàstica i carregada d'un "me'n foto de tot"- contra els productes que comercialitza la Xecna.

En el seu particular "me'n foto de tot i de tothom" (nacionalista català, és clar) potser no ha caigut en el fet que nosaltres, "esperpèntics nacionalistes", també ens en fotem una mica de tot i ho fem, precisament, mitjançant alguns d'aquests productes i dels lemes que els acompanyen.

O potser es pensa que ens ho creiem de debò que el Desperta ferro ens "despertarà", nacionalment parlant? Que fàcil que seria despellagar-nos-en de tants llasts incòmodes!

"Diga'm què beus i et diré qui ets"

EL PAÍS DELS ESVORANCS (III)... O "EL GRAN PADRE BLANCO"

La colònia i els virreis que la regenten ja poden estar contents... el "Gran Padre Blanco", vingut de la gran metròpoli, ens ha fet una visita.

El "Gran Padre Blanco" ha fet un passeig per les zones més deteriorades de la colònia, acompanyat en tot moment del seu seguici i dels virreis. Ho ha observat tot amb un rictus de preocupació, se n'ha fet responsable i ha acabat fent servir la seva arma més efectiva: "Prometo que..."

Responsable? Com es tradueix aquesta declaració d'intencions? Ser responsable d'alguna cosa vol dir pagar, d'una manera o altra, pel que s'ha fet. Com ens pagarà el "Gran Padre Blanco"?

Per a la seva tranquil·litat, li diria que no pateixi, que ell no és l'únic responsable d'aquest desgavell en el país dels esvorancs. N'hi ha molts més; una llista llarga i que de vegades sembla inacabable i en la qual apareixen en lloc destacat els virreis que té escampats per aquest territori colonial. Fins i tot hi apareixen els mateixos habitants, els mateixos colonitzats que, conscients del seu estatus, assumeixen el paper que han de fer en aquesta auca de relacions metròpoli-colònia. Un paper submís, pacient, resignat, només mínimament alterat per algun crit aïllat, per alguna protesta isolada.

El "Gran Padre Blanco" i els seus virreis respiren força tranquils i continuen amb els seus discursos, els seus arguments de pa sucat amb oli i, per damunt de tot, amb les seves promeses.

"La paciència democràtica té un límit". Hi haurà alguna resposta contundent en les properes eleccions al Parlament espanyol? "Catalunya ha de dir prou en les pròximes eleccions generals", ha dit Duran i LLeida i, només per una vegada, estic d'acord amb ell. Hem de dir prou... però com?

En Xavier Mir, impulsor de tantes iniciatives, ja fa dies va llençar la idea de fer un vot nul organitzat en les properes eleccions espanyoles. Amb el missatge: "JO EM PLANTO. ELS PAÏSOS CATALANS ENS PLANTEM". Potser seria qüestió d'anar-ho rumiant i treballant.

Em temo, però, que ni en una cosa tan senzilla serem capaços la gent de les colònies de posar-nos d'acord.

I, mentrestant, el "Gran Padre Blanco", des del seu hàbitat de la gran metròpoli, lluirà un somrís d'orella a orella...