QUE LA PRUDÈNCIA DEIXI DE FER-NOS TRAÏDORS

"Les enquestes diuen que hi ha al voltant d’un 30% d’independentistes entre la població catalana [...] Podríem els catalans prendre exemple dels negres americans al 1963 que van aplegar 200.000 persones i van anar a Washington encapçalades per Martin Luther King? Podríem aplegar nosaltres una xifra significativa de catalans i fer una marxa sobre Madrid?"

Aquest desig el formulava el professor de la Universitat de Barcelona, Enric Canela, en el seu article Perplex, jo? del 6 de setembre passat.

Aquest nostre poble, acostumat a les iniciatives individuals i col·lectives, avesat que la societat civil sigui la gran substituta del paper que haurien de fer els nostres polítics, ha engegat una nova acció i la marxa sobre Madrid s’ha convertit en 10.000 catalans a Brussel·les per reivindicar el dret d¡’autodeterminació .

El projecte ha començat amb el (tant de moda!) Facebook i continua amb un espai web propi: Deumil.cat. De moment, prop de 900 persones ja s’hi han adherit, de les quals prop de 500 han confirmat la seva intenció de participar en la marxa.

La història del nostre país és plena d’episodis que semblen repetir-se cíclicament. La iniciativa d’aquesta marxa em porta a la memòria una acció similar que va emprendre la Crida, si mal no recordo, l’any 1982: El Tren de les Nacions.

Diu Enirc Canela: "Aquesta marxa hauria de ser el tret de sortida per posar la independència de Catalunya a l’agenda internacional... i més endavant, el 2009 serà el nostre any. Sense por. Com va dir Jordi Carbonell dijous va fer 32 anys: Que la prudència no ens faci traïdors."

Sense ànim de frivolitzar, potser el nostre problema s’assembla al d’aquell aficionat del Barça que es passava la vida dient Aquest any, sí! Jo no sé si el 2009 serà definitivament l’any del nostre país. Tant de bo! De totes maneres, perquè algun any sigui el nostre any, cal continuar el treball diari amb un objectiu de futur ben clar, sense defallir i sense renúncies.

No sé si l’any 2009 serà el nostre any... va sent hora, però, que la prudència deixi de fer-nos traïdors.

Us imagineu 10.000 catalans amb estelades, tot un dia per Brussel·les, reivindicant el dret d’autodeterminació? Quin cap de setmana! Totes les TV i els diaris se'n farien ressò! (Deumil.cat)

XAVIER MIR: DIA 117 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (117)
xaviermir Vaga de bloc dijous, 25 de setembre de 2008 19:37h
Dia 117 de la vaga.

Bloc Gran del Sobiranisme

Europa al mapa

UN ANY SENSE EL "XIRI"

Ha passat ja un any de la mort de Lluís M. Xirinacs. Un any sense el “Xiri”, sense la seva veu i el seu comportament honrat i decidit.

Rellegim les entrades del bloc Una nació ocupada i uns líders covards i Xirinacs un únic camí i encara trobem a faltar més aquell home compromès amb el seu país i amb el seu poble. El Xirinacs de davant de la presó Model de Barcelona. El senador que romania dempeus a l’hemicicle. L’home que demanava la independència dels Països Catalans, sempre dempeus, amb orgull, davant de la Generalitat. El Xirinacs que ens recorda el vídeo De l'amnistia a la independència.

Xirinachs va deixar-se morir en el més absolut silenci. Ara, un grup de persones li volen retre l’homenatge que es mereix i ho volen fer amb el màxim de soroll possible.

El dilluns 13 d’octubre, a les 9 del vespre, al Palau de la Música Catalana, tindrà lloc un gran acte d’homenatge a la persona que va dedicar la vida al seu poble. Intervencions a càrrec d’Oriol Junqueras, Víctor Alexandre, Josep Guia, Arcadi Oliveres, Mossèn Dalmau, Rosa Calafat... Actuacions musicals de De Calaix, Maria del Masr Bonet, Feliu Ventura, Elèctrica Dharma,Obrint Pas, la Coral Sant Jordi, Aramateix, Manel Camp, Jaume Arnella.. També hi haurà la projecció d’un vídeo amb les declaracions de diverses persones que han donat suport a l’acte.

Que la seva lluita, que ens ha servit d’exemple, esdevingui un model de comportament per a les noves generacions.

Quan la inèrcia de tres segles de colonialisme desaparegui,Xirinachs entrarà amb tota normalitat a la galeria dels catalans il·lustres, universals i precursors de la pau plena.(Josep M. Pascual).

Que la força estigui en el poble. Quan s'apropi aquell dia en què l'Assemblea dels Països Catalans estigui a punt per exigir la independència, us asseguro que els polítics més febles s'afanyaran a corre-cuita a declarar la nostra independència des dels Parlaments per tal que no ho faci el poble. (Lluís Maria Xirinachs, 11-09-2002).

He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa."(Lluís MariaXirinacs. Comiat. Agost de 2007).

Informació d’interès de l’homenatge a Xirinacs:

Entrades: A la venta a partir del dia 22 de setembre a 15€
Plana web

POR I FÀSTIC... PER QUÈ?

El diari La Vanguardia continua com sempre amb la seva particular croada antiindependentista. Buscant i remenant sempre acaba trobant un titular adequat per combatre, d'una o altra manera, el sentiment independentista d'aquest país.

Ara, el titular l'ha trobat entrevistant a Jofre Bardagí, fill del mestre Bardagí i líder de la banda empordanesa "Glaucs". Durant l'entrevista es comenten moltes i diverses coses. El títol, però, és: "Em fa por, fins i tot fàstic, veure banderes independentistes als meus concerts" i el subtítol: "Quan vam deixar Glaucs vam fer un grup en castellà que es deia Nut i a Catalunya se'ns va censurar pel fet de venir del mal anomenat rock català."

Puc entendre que al senyor Bardagí no li agradin les banderes i particularment no li faci gràcia veure estelades. No és el primer ni serà el darrer. Ara bé, les paraules por i fàstic superen amb escreix la qüestió de gustos.

Fàstic... Sentiment desagradable que ens causa una cosa que ens repugna.

Por. Torbament de l'ànims, sobtós i fort, en presència d'un perill real o imaginari.

Per què li repugna al senyor Bardagí l'estelada? Misteri... Això sí, podria ser una mica més respectuós amb aquella part del seu públic que anava a veure'l i sentir-lo en companyia d'una estelada. Ah!, i espero que pugui sobreposar-se i no li vinguin arcades mentre és dalt de l'escenari.

Per què i a què té por el senyor Bardagí? ¿Potser es pensa que els que onegem una estelada som una mena de éssers monstruosos capaços de qualsevol barbaritat? Té por potser que arribem un dia ser independents? Tan perillós i terrible seria viure en un estat propi?

Déu-n'hi do, amb el senyor Bardagí... i amb La Vanguardia!

DE LA PERPLEXITAT A LA DECISIÓ

No m'estranya que les conclusions del recent estudi de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) fossin que els ciutadans de Catalunya no saben on va aquest país i estan desorientats i perplexos.

Totalment perplexos...

Diumenge dia 28 de setembre, i si una bona tempesta, amb llamps certers, no hi posa remei, a les 11 del matí, es posarà en marxa una manifestació a la plaça Urquinaona amb el lema "No a la imposición lingüística en nuestras escuelas".

Sabem com els agrada de jugar amb el lèxic i amb el significat de les paraules als enemics de la llengua catalana, perquè la manifestació està clar que és en contra de la immersió lingüística a les escoles catalanes, un mètode de sobrada credibilitat i de resultats exitosos.

La manifestació és també en contra de la normalització de la llengua catalana. Es vol impedir sigui com sigui que el català pugui un dia arribar a ser una llengua normal d'ús habitual i quotidià, que pugui arribar a esdevenir la llengua comuna de tots els ciutadans que ens guanyem les garrofes en aquest país.

La manifestació, en síntesi, és contra Catalunya i contra els Països Catalans, perquè s'ataca el seu principal signe d'identitat: la llengua. L'idioma que durant segles ens ha servit, no només per comunicar-nos, sinó que ha estat l'element més decisiu de cohesió i de resistència nacionals.

No sabem que passarà el diumenge, perquè la provocació és de les més escandaloses que els nostres enemics s'han atrevit a fer en temps de democràcia. Segurament, els xenòfobs de la llengua tindran tota la protecció dels mossos i de la policia municipal. Bona falta els farà...

Totalment perplexos...

Potser ja va sent hora d'abandonar la perplexitat i passar a la indignació, a la valentia, al coratge..., perquè si no passem de la perplexitat a la decisió el nostre futur com a poble es presenta ben negre.

XAVIER MIR: DIA 114 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (114)
xaviermir Vaga de bloc dilluns, 22 de setembre de 2008 20:30h
Dia 114 de la vaga.

El problema socialista

Bloc Gran del Sobiranisme (Víctor Terradellas)

Bloc Gran del Sobiranisme (Elisenda Romeu)

Espanya enfrontada a Catalunya

L'estudi del CES

ELS CARGOLINS CADA VEGADA MÉS AMUNT!

Els Cargolins s'enfilen cada vegada més amunt...

El dia 21 de setembre de 2008 queda ja marcat en la història de la nostra Colla de Castellers. En segurament la millor actuació que han tingut, van aconseguir tres castells de 7 en una sola Diada i, entre ells, han descarregat el 5 de 7 al primer intent.

Que aquesta actuació sigui l'inici d'una gran temporada.

Moltes felicitats i... amunt!

ALGUNA COSA SE'M REMOU PER DINS (2)

Reprenc l'article que vaig deixar a mitges quan l'11 de setembre alguna cosa se'm removia per dins...

Situem-nos als anys 80 i imaginem aquests titulars...

57 independentistes estan pendents de com es resolen les 194 causes obertes contra ells.

L’Ajuntament i el govern es presenten com a acusació particular contra 57 independentistes.

Fins ara, se’ls han imputat 189 delictes o faltes. Hi ha hagut 4 condemnes i 5 absolucions. 179 de les causes resten pendents de judici.

Un independentista podria ingressar 30 dies a presó pel sol fet de no mostrar el seu Document d’Identitat a la policia.

El 9 de setembre 8 persones davant el jutge. El 23 de setembre, 4 persones. El 30 de setembre macrojudici contra l’independentisme català amb 23 persones al jutjat.

Quina hauria estat la nostra reacció fa gairebé 30 anys?

No és la meva intenció entrar en polèmiques o en debats estèrils sobre els objectius que es plantegen determinats col·lectius, ni tampoc sobre els mètodes de lluita escollits per tal d’arribar a assolir-los. Ja en vaig tenir prou durant dues dècades.

No és la meva intenció justificar, ni tan sols defensar, algunes de les actituds, alguns dels fets que s’han estat vivint darrerament a Esplugues. Ja en vaig tenir prou durant dues dècades.

Caldria, però, que tots plegats hi reflexionéssim una mica. Nosaltres, els que generacionalment ja ens acostem més a edats de jubilació que no pas a les de la crisi dels quaranta, hauríem de tenir una mica de memòria històrica i recordar què passava i què fèiem fa dues o tres dècades. Segurament, hauríem de ser capaços, si no més no, de comprendre determinats posicionaments i determinades formes de lluita. Fixeu-vos que estic dient “comprendre” i ja no goso dir ni participar-hi ni donar-hi un suport clar i decidit.

Potser és veritat que els anys no passen en va. Potser és veritat això de la diferència generacional. Potser és veritat que estem cansats de lluitar. Potser és veritat, per què no dir-ho?, que estem massa bé i que el nostre mal no vol soroll.

Potser és veritat...

Però a mi, alguna cosa se’m continua removent per dins i per això sento la necessitat d’escriure aquestes ratlles perquè, qui ho vulgui, que ho llegeixi.

Potser és molt poc... potser és massa tebi... segur que és insuficient... però penso que, si més no, és un pas en l'intent de reconeixement.

Informació sobre les accions i conseqüències de la lluita contra el Pla Caufec

www.noalplacaufec.net
paremoselcaufec@rusc.net