CALdesplugues: 26/10/08

Algun problema perquè la gent celebri el Halloween? Cap ni un. Només faltaria. Cadascú és ben lliure de celebrar el que vulgui i de la manera que vulgui. On rau, doncs, el motiu de la nostra queixa?

El problema principal no és l’actuació individual de cadascú respecte a les tradicions que ha de seguir i commemorar. El que creiem que no és tolerable és que des dels mitjans públics catalans, des de les escoles de Catalunya, es promogui una mena de poti-poti que barreja totes les tradicions hagudes i per haver en pro d’un pretès respecte cultural. Sense anar més lluny, passa el mateix quan arriba el Nadal. Entre pares Noel, Reis, Tions, pessebres, avets i mil coses més, de nou des dels àmbits públics i des del món de l’ensenyament es produeix un garbuix tradicional que fa que els nostres nens i nenes acabin sense saber ben bé on viuen i quines són realment els costums i tradicions mil·lenàries del seu poble.

Un altre punt del conflicte és el del món del lleure. Confiats que Halloween és una aposta segura es dediquen a provocar una allau que ens cobreix a tots plegats i ens enterra sota un munt de tradicions forànies.

¿No creieu que una festa de la Castanyada muntada amb un bon màrqueting i un bon espectacle no podria tenir el mateix èxit que un Halloween anglosaxó?

Tots plegats, però, continuem passant de tot i ens deixem engolir, amb actitud passiva o col·laboradora, per aquesta globalització mundial que abasta tots els àmbits, també el món de la cultura tradicional i popular.

Si voleu un món uniforme... benvingut sia aquest nou món globalitzat. El nou món de la Coca-Cola, el fast-food, l’hamburguesa, el dia de San Valentín, el pare Noel, l’arbre de Nadal, la música anglosaxona, les tradicions forànies i... evidentment.... El Halloween.

Ens permetreu, però, que abans de ser engolits i digerits entonem el nostre cant de resistència popular:

Res de...

Trick or treat (dolç o truc.; truc o tracte)

Nosaltres ens quedem amb:

Calentes i grosses;
qui en vol, ara que fumen?
Petites i dolentes;
de les vuit, set les pudentes

UN MÓN UNIFORME...HALLOWEEN O CASTANYADA? (2)

Què carai és això del Halloween?

Halloween, és una paraula derivada de l’expressió anglesa All Hallow's Eve (vigília del Dia dels Sants). Sembla ser que la tradició és d’origen celta i que va ser exportada el segle XIX per emigrants irlandesos als Estats Units. Una tradició, doncs, molt remota, que els entesos diuen que prové de la festivitat de Samhain, el déu dels morts. Antigament, s’encenien grans fogueres per tal de fer fora els esperits malignes. Aquela nit, les ànimes dels morts, acompanyats de bruixes i esperits, visitaven les seves antigues cases i buscaven un cos on poder habitar de nou. Per evitar-los, no s’encenia cap llum a les cases i la gent es vestia com si fossin bruixes o dimonis a fi que cap ànima dels morts pogués introduir-se en el seu cos.

I la Castanyada? Per què ens dediquem aquesta nit del 31 d’octubre a menjar castanyes?

De la mateixa manera que el Halloween, la tradició prové d’una antiga festa ritual funerària. Hi ha moltes teories sobre l’origen de la festa, totes elles relacionades amb el culte als difunts. Una d’elles ens diu que el costum de menjar castanyes , fruit de l’època de tardor i altament energètic, prové del fet que, antigament, durant la nit del 31 d’octubre, vigília del dia dels difunts, les campanes de les esglésies tocaven a morts de manera seguida fins a la matinada. Els campaners tenien, doncs, una feina molt dura i amics i parents els ajudaven. Tots plegats consumien aquests aliments per recuperar forces i poder resistir durant tota la nit.

Hi ha algun punt de contacte entre el Halloween i la Castanyada? Més dels que pot semblar a simple vista.

Una coincidència és clara: totes dues tradicions provenen del culte als difunts. Hi ha més coses, però...

Fixeu-vos en la teoria del Halloween sobre les ànimes dels morts que visiten les seves antigues llars. Doncs, és creença popular catalana que per Tots Sants, al punt del migdia, Els difunts que fa poc temps que han mort, surten del purgatori per anar a conviure unes hores en companyia dels seus familiars. Les seves ànimes invisibles es presenten a l’antiga casa on vivien i, durant un període curt de temps, tornen a fer vida amb els seus.

Més encara, si observen que els seus familiars encara estan tristos i compungits per la seva recent pèruda, se senten reconfortats i quan retornen al Purgatori se’ls eximeix de la pena i es dirigeixen directament cap al Cel. Si, contràriament, els familiars ja no senten cap tristor, si gairebé els han oblidat i se’ls veu alegres, les ànimes dels difunts continuaran encara al Purgatori a l’espera d’un altre any per poder redimir-se.

Una altra... Tots sabem que és tradició del Halloween col·locar una espelma dins de l’interior d’una carbassa prèviament buidada. Doncs bé... Fa molts anys, molt abans que arribessin les influències forànies d'aquesta festa anglosaxona, en alguns pobles de Catalunya (diuen que el Ripollès era una de les comarques on es feia), ja era tradició buidar carabasses o pebrots i guarnir-los amb una espelma encesa en el seu interior. Per tal de fer por a la gent, es penjaven dels balcons la nit del 31 d’octubre o bé es col·locaven llocs no gaire il·luminats on se sabia que hi passava gent aquella nit de Tots Sants.

Què fem, doncs... Halloween o Castanyada?

dimecres, 29 d’octubre del 2008

"AH, CLARO...USTEDES NECESITAN INTÉRPRETE"

Com podem demanar respecte per la llengua catalana si són els mateixos jutges els que en fan brometa?

En el judici que s'ha celebrat avui contra els 16 encausats de Girona acusats de cremar fotos del monarca espanyol i en què finalment han resultat absolts, el jutge de l'Audiència Nacional, José María Vázquez Honrubia, que, recordem'ho, no va permetre parlar en català en un anterior judici, ha mostrat el seu menyspreu per la llengua catalana. En tot moment, s'ha mostrat irònic i burleta respecte a la petició de parlar en català i de tenir un intèrpret que han fet els acusats.

Entre rialletes ha recordat: "Ah, claro... ustedes necesitan intérprete..." També ha continuat amb la seva "conyeta" quan un dels encausats, traït pels nervis, ha començat a declarar en castellà. A més, ha manifestat que cap problema, "si quieren un intérprete marroquín, yo les traigo un intérprete maroquín..."

Hi ha encara algú que cregui que podem esperar res de bo de la justícia espanyola?

HA MORT UN PATRIOTA

1916-2008

Dilluns, 27 d'octubre, va morir Francesc Espriu, pintor, polític i patriota català.

Independentista del Front Nacional de Catalunya (FNC), immediatament després de la derrota contra el feixisme de 1939, es va dedicar a ajudar els aliats, passant aviadors britànics, francesos, nord-americans, i refugiats jueus entre la frontera espanyola i francesa com un mitjà més d´aconseguir la nostra futura llibertat com a poble.

Com a integrant del FNC, va participar en la lluita armada i política contra el règim espanyol des dels anys quaranta fins als noranta.

RECORD, HONOR I GLÒRIA!

UN MÓN UNIFORME...HALLOWEEN O CASTANYADA? (1)

S'acosta la nit del 31 d’octubre i el panorama no pinta gaire bé. Vagis per on vagis i miris on miris un sol nom sembla escampar-se arreu: Halloween.

Any rere any, la tradició anglosaxona, la tradició nord-americana, ocupa més àmbits diferents i els espais socials i humans es veuen envaïts per la màgica i embruixada paraula: Halloween.

Hem fet una senzilla prova amb el cercador Google... Si busquem Halloween (en tots els idiomes) ens surten 194 milions d’entrades. Si fem el mateix amb Castanyada, les entrades són 98.900. Per tal que no ens entri algun tipus de depressió, hem limitat la recerca a entrades en llengua catalana i el resultat és una mica més satisfactori: Halloween 175.000 – Castanyada 90.300.

Què és el Halloween? Què és la Castanyada? Hem de cedir a la tendència globalitzadora que ens ve impulsada des de la cultura anglosaxona i sobretot des dels Estats Units?

¿El món del futur serà un món ple d’hamburgueses, fast-food, cola americana, Pares Noels, dies de San Valentín, música anglosaxona i... és clar... Halloween’s?

Parlem-ne una mica de tot plegat...

L'ÓSSA HVALA, ELS BOLETS I LA LLENGUA (2)

Està embarassada l'óssa Hvala? És responsable de l'atac a un caçador? S'aprofiten els caçadors de l'incident en el seu propi benefici? Té dret la Vall d'Aran a dir la seva en tot aquest assumpte? Serà bona la temporada de bolets a Catalunya? Continuaran perdent-se els boletaires pels boscos?

Mentrestant...

Només un 4% dels escrits que entren als jutjats estan escrits en la llengua del país. Pel que fa a les sentències només el 16% són en català. Un percentatge que ha baixat en relació al de fa quatre anys. El 2004 la proporció de resolucions en català va ser del 20,7%.

Fa més de vint anys que s’imparteixen classes de català als funcionaris de Justícia. Milers de persones han obtingut certificats de llengua catalana, ja sigui el nivell B o el C. S’han creat jutjats pilot en què només es treballa en català. Tots els que formen part d’aquest jutjat reben una compensació econòmica pel fet de treballar en la llengua pròpia del país i us asseguro que la immensa majoria només ho fa per aquesta “prima” que reben mensualment.

Si saben català per què no l’utilitzen? Bona part de culpa la tenen molts jutges, la majoria vinguts de fora i al quals no interessa per res la llengua del país. Tampoc els fiscals ni els advocats estan per la feina. Desenganyem-nos... si ets advocat, fiscal, inculpat o demandant i saps que el jutge és castellà, faràs valdre els teus drets lingüístics?

El curiós del cas és que quan la presidenta del Tribunal Superior de Justícia (TSJC), Maria Eugènia Alegret proposa de reformar la llei orgànica del poder judicial en el sentit de deixar clars els drets lingüístics dels ciutadans en la seva relació amb l’administració de justícia, surt la consellera de Justícia, Montserrat Tura, i diu que ni parlar-ne!, que els drets lingüístics ja queden garantits per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i que la reforma de llei del poder judicial la poden justificar altres necessitats, però la qüestió lingüística no la fa necessària.

L’Estatut és la nostra garantia... Aquest Estatut que porta més de dos anys gairebé sense funcionar, sense que es produeixin traspassos de competències, sense que se solucioni el finançament i que viu pendent d’un fil que, en qualsevol moment, tallaran els membres del Tribunal Constitucional.

XAVIER MIR: DIES 149 AL 151 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (149 al 151)
xaviermir Vaga de bloc dimecres, 29 d'octubre de 2008 09:00h
Dies 149 al 151 de la vaga.

Avui fa un any, aquest apunt.

Col·lectiu Joan Crexell

La mala premsa d'Esquerra

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/saura_contra_benach_28734.php

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/111336 (Albert Cortès)http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/111333 (Moisès Martí)http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/111268 (Mònica Amorós)

Que tothom s'atreveix amb ERC? Això em sona...

Avui fa un any, visita sorpresa de Zapatero a l'Hospitalet

I miscel·lània.

En fa dos,trencar un coll d'ampolla

http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3046080

http://blocgran.cat/?page_id=323 (Article de Carme Forcadell

http://blocgran.cat/?p=336 (Article de Josep Sort)

Abús de poder

Avui fa un any exposava quatre possibilitats

i feia repàs d'un mes d'octubre

Fa dos anys, reflexionàvem sobre el suposat sobiranisme de CiU

dimarts, 28 d’octubre del 2008

L'ÓSSA HVALA, ELS BOLETS I LA LLENGUA (1)

Mentre anem discutint sobre si continuar o no amb el procés de reintroducció de l'ós al Pirineu,i dediquem més de 30 homes i un helicòpter per fer un seguiment de l'óssa Hvala, dues notícies relacionades amb la llengua i el país ens fan tocar de peus a terra i ens situen de nou en la crua realitat de la situació lingüística que vivim.

El “mestre” Puyal posava el dit a la nafra en unes declaracions diumenge passat al diari Avui. Catalunya, deia Puyal, està en una situació de clara decadència com a país. El símptoma més evident per al periodista era, d’una banda, la situació real de la llengua i, de l’altra, l’actitud dels usuaris d’aquesta llengua davant una problema lingüístic cada vegada més greu.

Tenim la llengua en una situació crítica. Encara hi som a temps però cada cop n’hi ha menys, de temps. La nostra producció literària és magnífica, l’oferta teatral és abundant, tenim un munt de treballs d’investigació lingüística, però a Catalunya no cal saber català per viure com viuen els catalans. I molts d’ells no semblen preocupats, gens ni mica, per aquesta davallada de l’ús vehicular de la llengua. És un dels senyals que permeten dir que som en una fase de clara decadència.

Ho hem comentat moltes vegades. Un dels problemes principals que afecta l’ús de la llengua és l’actitud que mantenim els catalanoparlants. Una actitud en el millor dels casos de passivitat, quan no de covardia, deixadesa, apatia o negligència. Les lleis són necessàries. Les mesures de protecció i de foment de la llengua, imprescindibles. Tot, però, acabarà en no res si els usuaris de la llengua no canviem d’actitud i fem un gir de 180 graus. Fins i tot, ara que se’n parla tant, en una futur estat independent la pervivència de la llengua catalana no estaria garantida, perquè una llengua són els seus parlants.

I els parlants de la llengua catalana semblen estar molt més preocupats per dos problemes existencials: el de l’óssa dels Pirineus i el de si aquesta temporada hi haurà o no bolets al boscos de Catalunya.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

QUAN S'ACABARAN AQUESTS JUDICIS?

Molts dels que érem de vacances durant el mes d’agost, en tornar, ens vam quedar sorpresos en veure que havien estat talats molts dels arbres que formaven part del cinturó natural de seguretat entre l’espai urbà i el Parc de Collserola dins les obres del projecte urbanístic Caufec-Porta BCN.

Aquesta talada massiva d’arbres es va produir el dimarts 19 d’agost, quan la majoria de gent era fora de la ciutat gaudint de les vacances d’estiu. La talada va arribar també a l’Av. dels Països Catalans, zona afectada per l’accessibilitat del pla Caufec. Tal com es va informar en el seu moment des de moviments.net, aquell dimarts d’agost, unes veïnes del barri de Finestrelles van adonar-se que, en aquesta zona, s’estaven talant dues alzines de més de 20 metres d’alçada i diversos pins. Per tal d’impedir-ho, dues persones es van encadenar a dos arbres, mentre una altra s’enfilava a un tercer i un grup de deu persones feia de suport mostrant l’oposició a la tala. L´acció es va aguantar durant dues hores mentre els treballadors anaven talant els arbres que no estaven protegits i la policia autonòmica i local vigilava de prop el grup concentrat.

Aquestes accions han desencadenat conseqüències. Demà, dimarts 28 d’octubre, l’Eulàlia, veïna de Finestrelles, serà jutjada per encadenar-se a una alzina durant aquella acció protagonitzada el mes d'agost. Malgrat que van ser tres les persones que es van encadenar a diversos arbres, només la veïna de Finestrelles està acusada de desobediència, danys i coaccions per romandre dues hores al peu d'un arbre fins que la policia va tallar les cadenes.

Demà, s’ha convocat una concentració de suport a l’Eulàlia davant dels jutjats d’Esplugues.

Els convocants es pregunten, i nosaltres també, quan s'acabaran aquests judicis? I més encara... Quan jutjaran els especuladors, els corruptes i els destructors de la natura?

Més informació a moviments.net