dissabte, 31 d’octubre del 2009

LA CASTANYERA TORRA LES CASTANYES...


És, doncs, així com neixen els poemes?
La castanyera torra les castanyes,
que espeteguen en obrir-se...
(Joan Vinyoli)

dimecres, 28 d’octubre del 2009

AL CÉSAR EL QUE ÉS DEL CÉSAR... (3)


En llegir els comentaris d’en Jordi Figueras, regidor d’ERC a l’ajuntament d’Esplugues, hem estat dubtant de si era convenient respondre’ls. Més que res perquè pot fer l’efecte que sempre ens estem discutint precisament aquells que, amb totes les diferències lògiques sobre plantejaments i estratègies, en el fons tenim ideologies semblants i, el que és més important idèntics objectius.

Malgrat, doncs, que aparentment puguem donar aquesta sensació, des de la CAL d’Esplugues voldríem puntualitzar determinats aspectes d’ambdós articles. Unes puntualitzacions que responen als continguts de totes dues intervencions, però que en realitat anirien dirigides no només a ERC, sinó –i potser encara més- a la resta de partits polítics i de la ciutadania en general.


Anem a pams...

“Posar al mateix sac tots els partits...” Sentim que ERC s’hagi donat per al·ludida. No era la nostra intenció. De fet, queda força clar en els paràgrafs finals quan diem que la MAJORIA dels partits haurien passat per alt les dues iniciatives objecte de moció.

Ens reafirmem en aquesta opinió. Estem del tot convençuts que a la MAJORIA de partits no se’ls hauria acudit de presentar aquestes mocions, així com n’estem del tot segurs que la MAJORIA n'ignoraven l'existència.

Desconeixíem que ERC hagués fet una roda de premsa per parlar específicament d’aquestes mocions. Ningú ens en va dir res ni tampoc se’ns va convocar.

Arribats a aquest punt sortirem (sense que serveixi de precedent) en "defensa" del grup socialista, perquè en cap cas creiem que es tractés d’una “alcaldada”, ja que, com molt bé apunteu en els vostres comentaris, tenien permís de la CAL per tirar endavant aquesta proposta conjunta dels partits.

¿Per què la CAL dóna el seu vist i plau perquè aquesta iniciativa es presenti com a moció conjunta dels partits i no com a proposta ciutadana? Potser en tot plegat hi va haver un excés de bona fe i d’ingenuïtat per part nostra. Al cap i a la fi no estem avesat a moure’ns en aquest món de la política i dels partits... Per això també ens reafirmem amb la nostra opinió que vam caure en aquesta teranyina que tan bé teixeixen ALGUNS partits i que tot plegat els va anar molt bé per complir amb les seves quotes anuals de catalanitat.

Tot i reconeixent el nostre error sobre aquest punt controvertit de la proposta ciutadana o la moció dels partits, val a dir que en cap moment ningú ens va advertir dels “perills” que podia comportar la nostra decisió i de la conveniència de tramitar les iniciatives mitjançant el concepte de “proposta ciutadana”.

Queden més punts encara per precisar. En continuarem parlant en pròxims articles.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

AL CÈSAR EL QUE ÉS DEL CÉSAR... (2)


Hem rebut un comentari d'en Jordi Figueras, regidor per ERC a l'ajuntament d'Esplugues, al nostre anterior article sobre les mocions aprovades en el darrer ple municipal.

Pel seu interès el reproduïm aquí:

"Per aquí no passo, ho sento. Al Cèsar li dones el que vulguis però posar al mateix sac tots els partits em sembla altament injust.

Al mes de setembre, un cop sabut que el PSC no va admetre a tràmit les mocions del Correllengua i de l’ILP, ERC va convocar una roda de premsa, a la que nomes va assistir ETV, per explicar i denunciar una alcaldada, la de convertir una moció ciutadana, anomenada tècnicament com “Proposta ciutadana”, en una moció conjunta de tots els partits politics saltant sobre tota norma democràtica i reglament de participació ciutadana local. Per cert, ETV va decidir que la noticia no era important i no se’n va fer ressò cap mitja de comunicació d’Esplugues. Finalment a ERC varem decidir que ens sumariem a la proposta conjunta dels partits malgrat protestar a dues juntes de portaveus i defensar que fos la CAL qui defenses la seves propostes. A més, a la moció sobre el suport al Correllengua, vàrem introduir dues esmenes on demanàvem que s’apliqués el Reglament d’Usos Lingüístics que diu que tot allò que editi l’ajuntament s’ha de fer en català. De fet som els d’ERC els únics que estem denunciant des de fa 6 anys la política lingüística espanyola que porta a terme l’ajuntament d’Esplugues, ja que cap entitat o partit ha fet cap tipus de moviment en aquest sentit o en defensa del català al consistori o als mitjans de comunicació que depenen de l’ajuntament, fins hi tot varem haver de demanar durant dos anys seguits que es convoques la comissió de seguiment del Reglament davant la passivitat o passotisme dels altres grups politics o del mateix govern sobre la política lingüística de l’Ajuntament.

Durant el Ple, al parlar de les dues mocions i en raonar el vot d’ERC, vaig fer una defensa de l’aplicació literal del reglament lingüístic i aquest fet va provocar el vot contrari del PP, que vol mantenir el pseudobilingüisme al Pont i l’Agenda.Per cert, l’eficaç ajuntament va anunciar el l’ordre del dia del Ple que les mocions les presentaven els grups politics del PSC, PP i CiU, quan en realitat les presentaven el PSC, CiU i ERC.

No vull entrar en polèmiques sobre qui va parlar amb qui, però els socialistes deien que tenien permís de la CAL per presentar les mocions els partits conjuntament. Malgrat tot també varem denunciar davant el Ple, tant ICV com ERC, que les mocions no les presentés la mateixa CAL.

Llàstima que ningú de la CAL pugui corroborar les meves paraules ja que ningú va assistir al Ple a part dels regidors que en som socis."

diumenge, 25 d’octubre del 2009

"AL CÈSAR EL QUE ÉS DEL CÈSAR..."


En el passat ple municipal del mes d’octubre, entre altres mocions, es van presentar les que demanaven l’adhesió de l’Ajuntament d’Esplugues al Correllengua 2009, així com també a la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) Televisió sense fronteres. Per l’espai televisiu gallec, basc i català.

Ambdues mocions les van presentar els grups PSC, PP, i CiU. Segons les notícies que ens han arribat la moció per la ILP es va aprovar amb els vots a favor del PSC, ICV i ERC i l’abstenció del PP. La moció del Correllengua es va aprovar amb els vots a favor dels mateixos partits i el vot en contra del PP, davant la inclusió en la moció d’una petició d’ERC, que aprofitava el redactat per exigir el compliment del Reglament d'Usos Lingüístics de l’Ajuntament.
Fins aquí tot apareix com una iniciativa dels partits polítics amb representació municipal.
¡Que bé, doncs, -pensarà qui llegeixi aquesta notícia- que els nostres partits es preocupin per una ILP promoguda per Acció Cultural del País Valencià que demana igualtat de drets per a totes les televisions!

¡Que bé, doncs, -pensarà qui llegeixi aquesta notícia- que els nostres partits polítics tinguin tan present el Correllengua, aquesta activitat que reivindica la llengua catalana, el seu ús social i la seva unitat!

¡Com en són de sensibles –pensarà qui llegeixi aquesta notícia- els nostres partits polítics davant aquestes reivindicacions ciutadanes en pro de la llengua i la cultura catalanes!
Quina llàstima, doncs, que en cap moment s’entrevegi d’on parteix tot plegat...

L’origen de les mocions parteix de la CAL d’Esplugues, l’entitat que des de fa set anys organitza el Correllengua al nostre poble. L’entitat que des de fa mesos treballa per la ILP Televisió sense fronteres. L’entitat que, en un moment donat, comet, per “ignorància burocràtica”, un error i no tramita les dues campanyes mitjançant una proposta ciutadana. Potser massa ingènuament cau en la teranyina dels partits i els ofereix en safata de plata una manera fàcil de guanyar-se alguns punts de catalanitat.

L’objectiu, malgrat tot, s’ha acomplert i l’Ajuntament d’Esplugues, amb alguna lògica absència, ha donat suport tant al Correllengua com a la ILP que pot arribar a permetre una televisió en català als Països Catalans. No obstant això, és de justícia remarcar que ambdues iniciatives pertanyen a una entitat ciutadana, la CAL d’Esplugues, i no a uns partits polítics la majoria dels quals haurien passat per alt les dues accions i, més encara, de les quals estem segurs que fins i tot n’ignoraven l’existència.

“Al Cèsar, doncs, el que és del Cèsar...”