SÍMBOLS I REPRESENTACIONS

Aquesta setmana hem hagut de patir la visita dels 20.000 gers (aficionats del Glasgow Rangers). Han campat lliurement i han fet el que han volgut. Beure i pixar, sobretot, a qualsevol indret de la ciutat. Sempre, és clar, davant de la passivitat de les forces de l'ordre, tan zeloses en altres ocasions i amb altres ciutadans.

Alguns s'han estranyat de veure com els gers exhibien banderes angleses; fins i tot, n'hi havia que en portaven d'espanyoles. Que no són d'Escòcia? Que no volen la independència?

Escòcia, com els Països Catalans, no és uniforme, políticament i nacionalment parlant. El Glasgow Rangers és l'equip tradicional dels escocesos protestants i unionistes, partidaris, doncs, de la unió amb Anglaterra. El seu gran rival, en l'àmbit esportiu i políticosocial, és el Celtic de Glasgow. El Celtic és l'equip dels descendents dels immigrants irlandesos. És l'equip dels catòlics i dels nacionalistes escocesos. La gent del Celtic (beguts o no) no onejarien mai una bandera anglesa ni una d'espanyola, perquè saben molt bé què representen.

Tampoc no cal anar gaire lluny per trobar correspondències, ciutadanes i nacionals, entre Escòcia i Catalunya.

Tothom és el que és... o, si més no, representa el que representa.

EL PAÍS DELS ESVORANCS (V)... FLAMENCS I CATALANS

A Bèlgica, han passat ja quatre mesos de les eleccions legislatives i continuen sense poder formar govern. Quin és el perquè d'aquest bloqueig legistlatiu? Els partits flamencs volen impulsar una reforma de l'Estat i això topa amb la mentalitat i l'ideari dels valons que ja els va be´deixar les coses com estan. Passats quatre mesos, els partits flamencs continuen sense cedir un pam en les seves propostes i, malgrat la intervenció reial, continuen ferms en els seus plantejaments.

Si la primera part d'aquesta història podria ser extrapolable a la nostra realitat més directa, la segona part ja és del tot impensable que es pogués produir en el nostre àmbit social i polític. ¿Algú pot veure els polítics catalans, tots a una, aguantant fermament, sense transigir, per tal d'assolir una profunda reforma de l'Estat?

Només hi ha un aspecte important que ens fa no desitjar la situació belga: un bon percentatge dels independentistes flamencs són partidaris de l'ultradreta.

CAL PARLAR DE LLENGUA... I D'ENTITATS

Ahir, dijous 8 de novembre, es va emetre, en directe per ETV Llobregat, un nou programa de CAL Parlar de Lllengua. Durant prop d'una hora vam poder conèixer de prop tots aquells productes que comercialitza la XECNA (Xarxa d'Establiments amb Consciència Nacional). Aquells productes de què tant se'n fotia el nostre "amic" Fidalgo i que ja vam comentar en el seu moment. També, ens vam assabentar d'una nova experiència, la que han engegat Iniciatives Jàssera amb la comercialització i distribució on-line de productes de qualitat, innovadors, autocentrats i normalitzats.

Ens agradaria destacar, però, el nou espai que es va inciar ahir. A partir d'ara, els 15 minuts finals de CAL Parlar de Llengua estaran dedicats a parlar amb una entitat de cultura popular i tradicional catalana d'Esplugues. Per a la CAL d’Esplugues i per a ETV Llobregat, el món de la cultura popular i tradicional ocupa un espai preferent dins dels seus idearis. No hi ha llengua sense la cultura que l’ha fet possible.

Ahir vam poder gaudir amb les explicacions i amb les imatges de l'Esbart Vila d'Esplugues. En Sergi Castro, de manera amena i atraient, ens va anar posant al dia sobre les activitats, passades i futures, de l'Esbart. Vam assabentar-nos de molts aspectes que ignoràvem i vam poder constatar com l'Esbart és, a més d'una de les entitats amb més arrelament a Esplugues, una de les més dinàmiques en el món de la creació artística.

En Sergi Castro, amb la seva intervenció, va deixar molt alt el llistó per a les properes entitats que passin per CAL Parlar de LLengua.

Durant el mes de novembre, podeu veure el programa en redifusió per ETV Llobregat els dies 9, a les 11 h; el dia 10, a les 18 h; el dia 11, a les 10,30 h; el dia 13, a les 16,30 h. i el dia 14, a les 02 h.

LITERATURA I LLENGUA (I)

La Fira de Frankfurt ja és història... Encara ressonen, però, les veus que, una i altra vegada, (també mentre es va celebrar la Fira) clamaven al cel per l'absència d'escriptors catalans en llengua castellana.

El retorn a la vella –i cansada!- polèmica sobre com cal considerar la literatura que es fa en castellà des dels Països Catalans. Un debat que ressorgeix una i altra vegada, sobretot en aquells períodes en què la societat catalana gaudeix d’uns certs marges de llibertat que faciliten el coneixement, l’ús i l’expansió –amb més o menys èxit -del seu signe d’identitat i d’expressió més clar com és el de la llengua. I diem en determinats períodes, perquè en les èpoques plenes de foscor –lingüística, literària, democràtica -que sovint oblidem que han estat majoritàries des del segle XVI i gairebé úniques a partir del segle XVIII, en aquelles èpoques, ningú semblava preocupar-se pel fet de com anomenar la literatura que es feia en espanyol des de Catalunya. Ningú se’n preocupava, ja que tothom semblava força content i satisfet amb el fet que la seva literatura, aquella que utilitzava com a eina d’expressió el castellà, fos inclosa dins de l’àmbit de la literatura espanyola i com a tal coneguda i anomenada.

La literatura catalana ha establert una classificació literària... i també, arbitrària... sí. Tan arbitrària com lògica, si més no tant com ho pugui ser qualsevol de les classificacions –arbitràries i lògiques -que s’han estructurat en els diversos móns literaris del nostre planeta. Arreu, per establir si una literatura pertany o no a una determinada classificació s’ha pres sempre com a base el signe més clar de pertinença literària. Un signe de pertinença i de classificació d’una claredat tan diàfana, d’una lògica tan aclaparadora que cap ciutadà d’un país que disposi de literatura escrita gosaria contradir. Un signe tan evident per a una classificació literària com és el de l’eina, el mitjà amb que s’ha bastit tota aquesta obra; el signe amb què s’ha vehiculat i es vehicula tot el pensament i l’expressió literària escrita: la llengua.

Continuarem...

JA ERA HORA!

Ja era hora! El president de la Generalitat de Catalunya, per primera vegada, ha parlat com el càrrec li exigeix. Ha exercit d'autèntic president de la Generalitat, si més no amb les paraules.

Les frases pronunciades durant el fòrum Nueva Economía de Madrid han dit bona part del que pensen molts dels ciutadans d'aquest país. Han dit bona part -no tota- de la veritat.

Sensació de desamparament dels catalans... Els catalans se senten cada cop més allunyats d'Espanya... l'estat d'ànim col·lectiu està instal·lat en el cabreig, el recel i el pessimisme... la situació pot arribar a ser irreversible...

Electoralista o no, pactat o no, el missatge del President és un toc d'atenció a qui correspongui i, per primera vegada, és un discurs a l'alçada del seu càrrec.

ESPLUGUES... NOMÉS 49 INDEPENDENTISTES?

Des que es va iniciar la campanya Sumem-nos al mapa per un Estat Propi, la xifra d'adhesions ja supera les 15.000 persones.

Les xifres d'Esplugues, però, avancen molt lentament. Fa 5 mesos, eren 41 les adhesions (un 0,088% de la població). Avui, al mes de novembre, les adhesions són 49 (0,099%). Vuit noves adhesions en el llarg termini de 5 mesos...

Ho tenim clar, a Esplugues, si les xifres corresponen a la realitat!

EL SENYOR TOMÁS-VERDERA HO LAMENTA...

Des de la CAL d'Esplugues, i tal com proposava la campanya blocaire, vam enviar un correu de queixa a Orangetech pel seu acte de discrimanció lingüística envers el català.

Hem rebut aquesta resposta:

Apreciat Company,

Li adjunto les disculpes acceptades per la persona que en el seu dia va ser la afectada. En cap cas va ser la meva intenció ferir els seus sentiments ni agredir a la nostra llengua, per aquest motiu he demanat les meves disculpes.

En qualsevol cas vull recalcar que Orangetech i totes les persones que hi treballen no en són en absolut participes del meu desafortunat comentari, i per tant demano es tingui en consideració les conseqüències del judici sumaríssim al que són sotmesos sense motiu.

El salut ben atentament.
Juan Tomás-Verdera

"T'he n'has adonat del teu error i n'has assumit la responsabilitat. M'has demanat disculpes personalment i jo les he acceptat, el que no fa que estigui d'acord amb la resposta que em vares donar a l'e-mail que et vaig enviar sol·licitant un lloc de treball, ni que justifiqui de cap manera tal acció. Per aquest motiu vaig enviar la nota a la premsa. Acceptant les teves disculpes consider que per part meva ja no hi ha res més a dir o fer, per tant dono per tancada la polèmica d'aquest afer sense ressentiment de cara a l'empresa Orangetech ni a tu personalment, esperant que aquest tipus d'errors discriminatoris no es tornin a repetir."

Atentament:

Pau Castanyer

Queixar-se... insistir... fer valer els nostres drets... Les campanyes funcionen!

"DESPERDICIAR OPORTUNIDADES"

Llegim a la xarxa de blocaires la següent notícia:

El Diari de Balears publicava, ahir dia 25, aquesta notícia a la secció “No vagi per dit”:

Curiosa la resposta de 13 paraules que el «general manager» de l’empresa mallorquina de software Orangetech, radicada al Parc Bit, envià a un sol·licitant de treball que s’hi dirigí en català: «Lamento mucho que escribas en catalán, es una pena que desperdicies las oportunidades». No posam ni afegim.

La proposta de la xarxa és d’enviar-los aquest text, de també 13 paraules:

«Lamentam molt que penseu així del català. És una pena que perdeu clients.»