ON ÉS ERC?

Recordeu aquest cartell de les eleccions de 2003? Que lluny queda tot...

ERC està perdent el tren. L'actual direcció del partit està deixant passar la gran oportunitat de liderar el moviment independentista (digueu-li, com vulgueu, sobiranista, autodeterminista...) que cada dia està arrelant més a la societat catalana. El pacte d'esquerres ja es pot considerar, a hores, d'ara, un greu error de la cúpula republicana. Apostar per una mena d'eix esquerres-dretes (totalment absurd en una societat capitalista com la nostra) i el suport gairebé incondicional al PSC (subordinat com sempre al PSOE) i a un president d'escassa talla política i de lideratge nul, ha deixat ERC en una posició de subordinació lamentable.

Els sectors crítics del partit ha aconseguit, si més no, crear debat i fer que la direcció mogués alguna peça i modifiqués determinats plantejaments. La cosa, però, no va més enllà i ERC apareix en un pobre i trist segon terme en aquest procés sobiranista al qual sembla abocat el nostre país.

Hi seran a temps, encara, de redreçar la situació?

Llegiu, si voleu, un interessant article de Francesc Puigpelat titulat: Esquerra, els crítics i l’onada sobiranista.

LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA

El passat dijous 20 de novembre, ETV Llobregat va iniciar un nou programa: LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA.

El programa tractarà sobre fets, personatges o dates clau de la història dels Països Catalans i comptarà amb la participació de destacats historiadors i polítics que debatran sobre el tema.

En el primer programa, conduit per Jaume Marfany (CAL d'Esplugues), el president d'ERC de la Catalunya Nord, Joan Ridaura i el conegut historiador Agustí Colomines, van debatre dunrant prop d'una hora a l'entorn del Tractat dels Pirineus, el compromís firmat entre les monarquies francesa i espanyola i que va fragmentar Catalunya l'any 1659.

El passat, amb les causes i les conseqüències que es van produir; el present de la Catalunya Nord i també el futur d'una Catalunya lliure i unida van ser els eixos vertebradors del programa.

El proper programa tractarà sobre un altre episodi decisiu en la història dels Països Catalans i del qual enguany commemorem el 300 aniversari: la batalla d'Almansa.

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XII) O... LA CROSTA EMPRENYADORA

El senyor Joan Ferran, espanyolista de pro, només cal que recordeu la seva intervenció en el programa "Amics, coneguts i saludats" que ja vam comentar en un comentari del mes de febrer, s'ha despenjat ara amb unes noves declaracions sobre la "crosta nacionalista de les emissores públiques catalanes."

És si més no curiós que quan alguns acusen aquestes emissores, sobretot a TV3, de ser una eina al servei de l'espanyolització lingüística i mental, l'inefable senyor Ferran ens surti ara amb els arguments contraris.

El senyor Ferran està molt preocupat pel mapa del temps (ai, els Països Catalans del meu cor!) quan hauria d'estar del tot tranquil, perquè el mapa és gairebé l'única referència que podrà trobar en els Telenotícies... i evidentment sense dir-ne el nom proscrit!

El problema del senyor Ferran és que, com tants altres, confon els termes "nacionalista" i "nacional". Tot allò que en qualsevol televisió del món, començant evidentment per l'espanyola, són notícies, comentaris, informacions "nacionals", quan es fan des de Catalunya passen a ser, immediatament, notícies, comentaris, informacions nacionalistes.

El problema del senyor Ferran és que per a ell -i per a tants altres- l'adjectiu "nacional" només és compatible amb la paraula "Espanya" o "espanyol". I aquest és el seu problema i el del seu partit. Un partit, el PSC, ambigu nacionalment i que es troba nedant entre dues aigües de forma permanent. Un partit integrat per alguns polítics com el senyor Ferran als quals hi ha crostes que els semblen emprenyadores i que que voldrien extirpar. Elements polítics que voldrien destruir tot allò que a Catalunya té encara un sentit nacional.

Només cal veure qui l'ha aplaudit: el PP i Ciutadans...

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XI) O... A QUI LI PICA LI COU

Aquesta setmana, en el país dels esvorancs...

Dissabte va ser la manifestació. Un èxit? Segur que sí i això es pot desprendre dels comentaris, declaracions i articles que han anat apareixent durant els dies posteriors.

El PSC i els seus dirigents, completament descolocats, s'han apressat a dissimular com han pogut la seva postura molt més propera al govern espanyol i als seus interessos "nacionales" i de partit que no pas als interessos de Catalunya. Només cal que llegiu (si voleu practicar un exercici pseudomasoquista) el que deia l'endemà mateix en Miquel Iceta al seu bloc o les manifestacions de Manuela de Madre, amb uns arguments dignes de la mare del senyor Zapatero. Per més que facin se'ls veu del peu que coixegen.

Articles com del del nostre "estimat amic" el senyor Fidalgo, "martell d'independentistes". Només us en reprodueixo un fragment: "Primer de tot: que us quedi clar que els 125.000 (em refio més d’El Pais que d’altres fonts) que estàveu a la manifestació no sou el poble català. Joel Joan serà molt guapo, però només és el gat més guapo dels quatre gats que sou. A les properes eleccions tornareu a comprovar que sou una minoria, que no tindreu majoria fins els comicis de l’any 2300 i que vau sortir al carrer tots el que defenseu aquesta causa."

Ui, quin descobriment que acaba de fer el senyor Fidalgo! Els independentistes no som majoria! A les properes eleccions tornarem a ser minoria! Oh! Amb articulistes tan clarividents la visió del món se'ns fa molt més nítida i clara.

Una altra "visió", aquesta del senyor Juan Carlos Girauta: "Una plataforma teledirigida per un partit que governa Catalunya ha manipulat el descontent ciutadà ocasionat per la desastrosa gestió d’aquest mateix govern. Increïblement, ha aconseguit que molta gent –moltíssima més que aquest partit no és capaç de mobilitzar en condicions normals– mossega l’ham i deixa que es transmuti el disgust i la indignació –que tots el barcelonins sentim– en un crit de caire independentista."

Observeu que ara el que es tracta és de fer veure a la gent que és beneita i que es deixa manipular. La plataforma cívica resulta que ara també està teledirigida pels polítics... independentistes, és clar. De fet, el títol de l'article del senyor Figaldo ja qualifica despectivament els integrants de la manfiestació de dissabte:"Els tontos útils de l'ndependentisme". Els comentaris del senyor Girauta incideixen en el mateix argument: l'independentisme és cosa de quatre gats eixelabrats i manipuladors. Comproveu també que els emprenyats ja no som els catalans, sinó que només ho són els barcelonins.

Bé, bé! Segur que les coses van bé, que som en el bon camí, que la manifestació va ser un èxit, perquè a qui li pica li cou... i això es fa notar.

Els quatre gats (i gates) -guapos o no- continuem avançant.