dimecres, 5 de desembre del 2007

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XII) O... LA CROSTA EMPRENYADORA

El senyor Joan Ferran, espanyolista de pro, només cal que recordeu la seva intervenció en el programa "Amics, coneguts i saludats" que ja vam comentar en un comentari del mes de febrer, s'ha despenjat ara amb unes noves declaracions sobre la "crosta nacionalista de les emissores públiques catalanes."

És si més no curiós que quan alguns acusen aquestes emissores, sobretot a TV3, de ser una eina al servei de l'espanyolització lingüística i mental, l'inefable senyor Ferran ens surti ara amb els arguments contraris.

El senyor Ferran està molt preocupat pel mapa del temps (ai, els Països Catalans del meu cor!) quan hauria d'estar del tot tranquil, perquè el mapa és gairebé l'única referència que podrà trobar en els Telenotícies... i evidentment sense dir-ne el nom proscrit!

El problema del senyor Ferran és que, com tants altres, confon els termes "nacionalista" i "nacional". Tot allò que en qualsevol televisió del món, començant evidentment per l'espanyola, són notícies, comentaris, informacions "nacionals", quan es fan des de Catalunya passen a ser, immediatament, notícies, comentaris, informacions nacionalistes.

El problema del senyor Ferran és que per a ell -i per a tants altres- l'adjectiu "nacional" només és compatible amb la paraula "Espanya" o "espanyol". I aquest és el seu problema i el del seu partit. Un partit, el PSC, ambigu nacionalment i que es troba nedant entre dues aigües de forma permanent. Un partit integrat per alguns polítics com el senyor Ferran als quals hi ha crostes que els semblen emprenyadores i que que voldrien extirpar. Elements polítics que voldrien destruir tot allò que a Catalunya té encara un sentit nacional.

Només cal veure qui l'ha aplaudit: el PP i Ciutadans...