Dídac López respon al comentari anònim sobre APOCALYPSE NOW (1):
El comentari anònim pixa fora de test. La llei no parla de doblatge. Parla de doblatge i de versió original subtitulada en una llengua no-original. La llei té el senderi de no fer passar pel mateix adreçador el cinema europeu que el cinema de les grans majors de Hollywood. El debat no és un debat de llengua de traducció (sigui sota doblatge arístic, sota doblatge superposat estil polonès, o amb subtítols). El debat és si el català mereix la marginalitat o no la mereix.
Dit sigui això, és evident que hi ha àmbits molt més importants que el de les sales de cinema. Però tornem al post de l'anònim allà on diu que "ens acostumaria a llegir en la nostra llengua". Si el doblatge en català pateix en els cinemes actuals, ja no dic lo que pateix la VOSC (versió original subretolada en català). Llueix per la seva absència. Els subtítols dels films subtitolats en els cinemes de Catalunya són VOSE en un percentatge assimptòtic. Ergo, pixem fora de test.
Del xerric de mirar-se el melic ja no dic res. Durant 70 anys llargs, hi ha hagut doblatge al castellà, i ningú no els ho ha censurat dient que es miraven massa el 
melic. Ningú no diu que els italians es mirin massa el melic, o que se'l mirin els francesos o els alemanys. Sembla que de melic només en tenim els catalans.
melic. Ningú no diu que els italians es mirin massa el melic, o que se'l mirin els francesos o els alemanys. Sembla que de melic només en tenim els catalans.I, finalment, quatre coses quant al doblatge de films. El doblatge és una branca de la interpretació artística tan o més digna com qualsevol altra. I si hem de plorar pels ulls del senyor Balañá, també podríem pensar un xic en els actors de doblatge de Barcelona i de València, tant en els doblen en català com en castellà com en totes dues llengües. Hi ha doblatges bons i doblatges dolents. I això mostra, precisament, que és un art. Stanley Kubrick supervisava els doblatges en castellà de les seves pel·lícules, tant els que es feien a Barcelona o a Madrid, com els que es podien fer a l'Amèrica Llatina. Les distribuïdores de cinema de Hollywood saben perfectament que doblar és imperatiu en molts mercats. Tant ho saben que, pel fet de no doblar ells a l'anglès films europeus, s'asseguren que aquests no penetrin en el mercat nord-americà, i que puguin després ells fer remakes infames.
De ben segur que cal potenciar la indústria cinematogràfica catalana. Cert. Però la llei també potenciarà el doblatge al català. I això és una altra indústria, i això és un altre branca de l'art i de la interpretació. A més, de doblar en català, només ho podem fer als Països Catalans. Ergo, pixem fora de test.
Si voleu llegir més articles de Dídac López sobre la Llei del cinema aneu a Disponibilitat permanent
