ENGANY I DEMAGÒGIA

En els nostres articles del 19 i 20 de novembre de 2007, ja anunciàvem la intenció que hi ha per part de determinats sectors polítics i socials ( i no només del PP) d'acabar amb la immersió lingüística a Catalunya. El darrer atac ha estat el vídeo (paradoxalment, sense imatges) que ha presentat el "PP delegació Catalunya".

En aquesta precampanya electoral en la qual ens trobem immersos des de fa no sé quant de temps, tot s’hi val a l’hora d’esgarrapar alguns vots. L’última, aquest vídeo que, mitjançant una conversa entre una funcionària del departament d’Educació i una presumpta mare catalanoparlant, esdevé un autèntic atac, enganyós i demagògic contra els sistema d’immersió lingüística vigent a Catalunya.

Mentida i demagògia perquè de tots és sabut que la totalitat dels escolars catalans acaben la primària sabent castellà, de vegades molt millor que no pas el català i en tot cas sense que existeixi cap diferència, pel que fa al domini de la llengua castellana, entre l’alumnat escolaritzat a Catalunya seguint el model d’immersió lingüística i el de l’alumnat de qualsevol altre punt de l’Estat espanyol.

Potser valdria la pena que els "dissenyadors" d'aquest vídeo en fessin un altre on es pogués veure l'ús real del català al carrer per part dels nostres estudiants...

JORDI SEDÓ. "LA LLENGUA CATALANA, SENYA D'IDENTITAT NACIONAL"

Dijous 10 de gener, a les 22 h., en directe per ETV Llobregat, el programa CAL Parlar de Llengua tindrà com a convidat en Jordi Sedó i Solé, mestre i sociolingüista, amb qui, entre altres temes, conversarem sobre el seu darrer llibre La llengua catalana, senya d'identitat nacional.

El llibre, La llengua catalana, senya d’identitat nacional, aplega al voltant de noranta articles de Jordi Sedó publicats abans d’acabar l’any 2006, sobre l’estat actual de la llengua catalana o sobre aspectes que d’una manera o una altra hi puguin tenir alguna relació. Està estructurat en deu blocs temàtics, dintre dels quals es presenten els textos ordenats cronològicament, amb independència del mitjà on foren publicats. Aquests blocs temàtics o capítols són Coneixement, Denúncia, Ús, Qualitat, Unitat, Actituds, Autoestima, Identitat, Escola, Immigració, Futur i Adéu, i apleguen documents apareguts en diversos mitjans.

El llibre sencer, en el seu conjunt, és un intent de fer reaccionar la societat catalanoparlant davant la delicada situació de la llengua catalana, una situació que aquesta societat és encara a temps de redreçar si actua amb el tremp i la força necessaris:

Ni pessimista ni optimista. Simplement, realista. Com a poble, ens falta voluntat de ser, arrosseguem un complex d'inferioritat col·lectiu tan descomunal que ens impedeix veure les coses com són i actuar normalment i, a més, no tenim prou poder polític. I aix´´i, sí que la desparició és segurament l'únic futur possible per a la nostra cultura. Però no pas a curt termini. I, per tant, tenim encara l'oportunitat de redreçar la situació. És difícil, però possible. Només ens falta una mica més d'ànsia: treure'ns la bena dels ulls i voler-ho fer de veritat. I tots alhora. [...] Pensem-hi. I, lluny d'inútils pessimismes o optimismes, actuem en conseqüència. (Pàg. 274).

L'EDAT D'OR (...i IV)

I acabem aquest inici tan poètic del nou any amb el poema de Parcerisas que millor evoca -potser- el pas del temps... Afaita’t

Contempla’t al mirall, desconegut i igual,
ensopit pel son, sorprès de veure’t.
Aquests solcs o aquesta grisor a les temples
ja els has anat acceptant de grat
--hoste feliç, quasi imprevist,
que no recordes quin dia va aparèixer.
És el preu descarat que et cal pagar
per la fictícia intimitat del cos.
I, ara, comença a afaitar-te.
La fulla, abans ràpida i freda,
ja no llisca, tensa, per la pell
amb frec plaent d’esquí jovenívol:
has de tibar la galta flàccida
amb els dits. No desesperis.
Potser si evites, astut per força,
la marca vergonyant d’un tall
podràs oblidar que l’aliança amb el cos
ja ha començat a dissoldre’s.

El poeta estableix un diàleg amb ell mateix, -home conegut i tanmateix ignorat-, a través de la pròpia imatge que reflecteix el mirall. De nou, el pas del temps i les seves conseqüències se’ns fan evidents a través de la pèrdua de la pròpia joventut. L’home es contempla, és a dir, s’absorbeix d’ell mateix, des de la maduresa. Per uns moments, resta atònit, fins i tot desconcertat, i experimenta una sensació barreja de sorpresa i incomprensió. Aquell igual, comença a ser un desconegut, perquè els anys han creat un profund desconeixement, una profunda ignorància sobre el propi jo.

La vida, les diferents etapes de la vida, se succeeixen unes a altres amb gran rapidesa i un dia qualsevol, quan deixem de mirar-nos per passar a observar-nos, ens adonem de la fugacitat del temps. La joventut comença a quedar enrere i la maduresa, en forma de senyals inequívocs damunt del propi cos, inicia la seva plenitud. Una maduresa que s’entesta en imposar-nos els nous límits i que, tanmateix potser obligats, ens ha fet, ens ha forçat a canviar. Una maduresa que, innocentment, intentem esquivar, intentem negar, malgrat que som nosaltres mateixos els que, constantment, ens la fem recordar.

Si voleu, podeu visitar l'espai de Lletra on trobareu un col·loqui virtual amb en Francesc Parcerisas.

UN DESIG "PELS" REIS MAGS.

L'any passat va ser "Una nit d'il·luSSió", enguany "Un desig PELS Reis Mags"... La cosa no millora i Els Comediants continuen sense aprovar el nivell B de català.

Lliçó ràpida: PER és una preposició que introdueix causa, manera, motiu, mitjà. PER A introdueix destinació o finalitat. No cal dir que la frase correcta hauria estat: "Un desig PER ALS Reis Mags". Algú hauria permès un missatge similar en castellà? ("Un deseo POR los Reyes Magos".)

Els Comediants...? Espectaculars.... i cars. Amb el que costa aquest espectacle de prop de dues hores, qualsevol de les entitats de cultura tradicional i cultural d'Esplugues podrien fer les seves activitats durant dos anys (i potser ens quedem curts).

L'alcaldesa...? Com sempre. Aprofitant qualsevol moment i qualsevol acte per projectar la seva imatge. Bé, ho entenem; però... és necessari que, en una nit dedicada als infants com és la Nit de Reis, parli tant per no dir pràcticament res?

L'espectacle...? Més políticament correcte no podia ser. Carregat d'ensucrats i enganxosos bons desitjos per a l'any 2008. Llàstima que entre aquests 7 desitjos no se n'hagués inclòs algun de referent a la diversitat lingüística, a la multitud de llengües que, actualment, es troben en perill d'extinció al món. Ja se sap, però, que els humans patim molt per l'extinció d'una espècie animal o vegetal, per la pèrdua d'un espai natural i per tantes i tantes altres coses; som incapaços, però, de preocupar-nos (de vegades, fins i tot, en som ignorants) per la pèrdua d'un sistema de comunicació i d'expressió que nosaltres i només nosaltres hem desenvolupat al llarg dels segles i que és, precisament, el senyal més clar i distintiu que ens concreta com el que som: com a éssers humans.

Permeteu-nos que recorrem a les paraules dels que més en saben. El lingüista Jesús Tuson, en el seu llibre, Patrimoni natural, deia: "Cal defensar la natura i la cultura, sí, en tota la seva riquesa i diferència. I també el llenguatge i el ventall generós de les llengües. Cal reivindicar el miracle de la pluralitat; la diversitat de les formes lingüístiques; les maneres variades com els humans hem arribat a fer nostre el món, un món que resumim amb les paraules i que narrem amb la sintaxi de cada llengua. Perquè cal respectar i potenciar les maneres diferents de ser humans; i perquè hem d'entendre, una vegada per sempre, que el llenguatge i les llengües són el patrimoni natural que ens defineix i diferencia com a estadants de l'Univers."

I defensar la diversitat lingüística comença per dignificar i normalitzar la pròpia llengua en el seu propi territori. Aquest és el nostre vuitè desig.