CATALUNYA-ESPANYA. LA DIPUTA ENTRE DUES NACIONS, AL CINEMA

L'eterna disputa entre dues nacions, les diferents visions d'un problema que és impossible d'amagar. Un problema que s'ha enquistat dins de la societat i per al qual, des del cantó català s'han buscat solucions que han topat sempre amb la mentalitat imperialista espanyola.

El proper dijous 23 d'abril, coincidint amb la Diada de Sant Jordi, s'estrena la pel·lícula documental Catalunya-Espanya. Una obra que té la intenció de posar sobre la taula les disputes entre les dues nacions i les seves expressions polítiques: el catalanisme i l'espanyolisme. Hi participen representants d'un i altre cantó: des d'Albert Boadella fins Toni Soler, de Félix Ovejero fins Xavier Solano o Elisenda Paluzie.

Aquest documental es podrà veure als cinemes de Barcelona (Comedia, Cinesa Diagonal i Boliche), Girona (Ocine-Oscar), Tarragona (Les Gavarres), Lleida (Funatic), Sabadell (Imperial), Manresa (Atlantida), Vic (Sucre), Mataró (Cinesa Mataró Park), Granollers (El Nord) i Olot (Multicines Olot).

Podeu, així mateix, veure a YouTube el trailer i els diferents spots (1, 2 i 3) de la pel·lícula.

Ens volem fer ressò de la crida que diverses organitzacions, com Sobirania i Progrés, fan a tots els catalans i catalanes perquè vagin a veure la pel·lícula. Segons manifesten, és molt important que durant el primer cap de setmana d'emissió de la pel·lícula (24, 25 i 26 d'abril) aquesta tingui una bona recaptació per tal que pugui mantenir-se en cartellera durant les properes setmanes i mesos.

La setmana que vé, doncs, tothom al cine!

19 D'ABRIL: 70 ANYS CONTRA EL CATALÀ

70 ANYS CONTRA EL CATALÀ

DIUMENGE 19 D’ABRIL, 12.00 DEL MIDGIA

JARDINETS DEL PASSEIG DE GRÀCIA / DIAGONAL

La CAL s'hi ha adherit i participarà en aquest acte en defensa de la nostra llengua.

Per a aquest diumenge 19 d’abril, les entitats Comissió de la Dignitat, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya han organitzat un gran acte de denúncia de la continuada agressió patida per la llengua catalana en els darrers 70 anys des de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. El nou règim de Franco va reprendre amb virulència la persecució contra la nostra llengua que tradicionalment havia significat el domini espanyol a casa nostra.

Aquesta situació no s’ha acabat de rectificar, ni de bon tros, amb la democràcia actual, tal com evidencia l’efectiva marginació del català de tantes àrees de la vida moderna, com per exemple els tribunals de justícia, el cinema, l’esport, el món de la gran empresa, l’oferta televisiva etc. Només cal recordar que cap català ha pogut veure els darrers partits de la “Champions” en català o que l’Estat estigui en ple procés de desmantellament de TV3 al País Valencià... Són fets plenament tipificables en l’àrea del genocidi cultural.

En aquest acte, doncs, diversos actors, escriptors i d’altres persones públiques llegiran breus textos satírics que recordaran aquests fets. Entre ells cal comptar Agustí Alcoberro, Assumpció Cantalosella, Enric Cassasses, Jordi Coca, Pons Feliu, Gemma Llienas, Jordi Llavina, Josep Maria Murià, Joan Rendé, Ignasi Riera, Jordi Sierra, Isabel-Clara Simó, Francesc Vallverdú, entre molts altres. També s’hi farà un petit homenatge a Pepe Rubianes. L’acte el conduïran Carme Sansa, Carles Arquimbau i Enric Rodríguez (actor del Cor de la Ciutat). Al final de l’acte es procedirà a un acte simbòlic de rebuig a la presència de l’estàtua de la “Victòria” que encara desvirtua el moment dedicat a Pi Margall al centre de la cruïlla Passeig de Gràcia-Diagonal i a la herència franquista que encara persisteix entre nosaltres.

MARIA-MERCÈ MARÇAL: RAÓ DEL COS (1)

Semblen paraules sagrades, ferides com estan per l’entelament de la mort, i tanmateix, de manera inconfusible, es tracta d’un llibre de Maria-Mercè Marçal. (Gimferrer. Pròleg, Rc, 2000: 7-8).

Raó del cos és el poemari pòstum de Maria Mercè Marçal. Malgrat la seva malaltia i l’amenaça que representava la proximitat de la mort, Marçal continua amb la seva recerca i els seus temes de sempre: la dona, l’amor, l’amor entre dones, la maternitat, la llengua i, ara sí, la mort.

Flux i reflux. Vida i mort. En el poemari Raó del cos, Marçal intenta donar forma poètica al seva pròpia mort. Morir no és perdre la vida. És una etapa més de l’existència humana. Retrobar-se amb l’abans de néixer, retornar a l’úter matern i, fins i tot, a l’abans de ser concebuda. Imatge líquida, aigua alliberada que torna a l’infinit:

Res no et serà pres: vindrà tan sols
l’instant d’obrir
dòcilment la mà
i alliberar
la memòria de l’aigua
perquè es retrobi aigua
d’alta mar.

Marçal estableix un lligam indestructible entre la seva pròpia mort, la maternitat i el retorn a l’úter matern com a espai corporal de referència. Resumeix la mort en una extraordinària metàfora: “desnéixer”:

Morir: potser només
perdre forma i contorns
desfer-se, ser
xuclada endins
de l’úter viu,
matriu de déu
mare: desnéixer.

MARIA-MERCÈ MARÇAL: DESGLAÇ ( i 4)

Ja hem comentat la importància que Maria-Mercè Marçal confereix (com tantes altres teòriques i escriptores feministes) al llenguatge com a eina per aconseguir una identitat pròpia femenina, per assolir una veu de dona. Cal, doncs, en el procés de construcció creativa (de)construir, donar un nou significat al discurs i a les paraules.

Maria Mercè Marçal explicava que, una vegada acceptat que no és possible partir d’un llenguatge paral·lel o inventar-ne un altre partint de zero, havia de mirar d’adaptar el que tenim a les seves necessitats. És a això, precisament, al que es referia Jessica Folkart (Professora de la Universitat de Virgínia als Estats Units) quan , partint de la teoria postcolonial i de referents com Homi Bhaba, Gianni Vatimo i Edward Said, es fa aquesta pregunta: com escriure en el llenguatge de l’altre? Folkart troba la clau a les variacions, als canvis inherents al procés de repetició, és a dir, al fet que sovint els textos, els motius, són repetits, però poden ser-ho “amb una diferència”.

Joana Sabadell-Nieto, en un article titulat Domesticacions, domesticitats i altres qüestions de gènere, pren com a referència el poema de Maria Mercè Marçal El meu amor sense casa per a entendre el procés repetitiu que modifica el llenguatge fins al punt de transformar-lo.

El meu amor sense casa pertany a l’apartat Contraban de llum del poemari Desglaç i s’inspira, com molts altres poemes de la lírica marçaliana, en la tradició popular. Mitjançant el procés de repetició que indicava Flokart, tan propi de la poesia i el cançoner popular, Marçal confegeix una estructura de frases que es repeteixen i s’allarguen i ens parlen d’un amor exclòs, un amor exiliat, perquè un amor que viu fora de les normes de la societat patriarcal no té, en paraules de Fina Llorca “un lloc on habitar, un espai social on simbolitzar-se”.

El meu amor sense casa.
L’ombra del meu amor sense casa.
La bala que travessa l’ombra del meu amor sense casa.
Les fulles que cobreixen la bala que travessa l’ombra del
[meu
amor sense casa.
El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que
[travessa
l’ombra del meu amor sense casa.
Els meus ulls que arrelen en el vent que arrenca les fulles
que cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu amor
[sense casa.
El meu amor que s’emmiralla en els ulls que arrelen en el
[vent
que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa
[l’ombra
del meu amor sense casa.

14 D'ABRIL

Catalans :
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

Francesc Macià: 14 d'abril de 1931

La República Catalana ha estat proclamada, almenys, en quatre ocasions:

El segle XVII per Pau Claris, el 16 de gener de 1641.

El segle XIX per Baldomer Lostau i Prats, el 7 de març de 1873.

El segle XX per Francesc Macià, el 14 d'abril de 1931 i per Lluís Companys, el 6 d'octubre de 1934.

El segle XXI...

A MADRID, PER EXEMPLE...

El gir nacionalista espanyol que ja s’havia produït a Euskadi amb el pacte PP-PSOE, arriba ja també a la composició del nou govern de l’Estat. Manuel Chaves, nou ministre de Política Territorial, definit per Francesc Puigpelat en el seu bloc com “el nou policia autonòmic”, serà l’encarregat de “coordinar” les comunitats autònomes...

Molt ens temem que pot amagar-se darrere de l’eufemisme “coordinar”. Només cal recordar que la tristament cèlebre LOAPA, del govern socialista de Felipe Gonzàlez, que va ser un dels preus a pagar després del 23 de febrer de 1981 i que, caldrà recordar-ho, va ser defensada i votada entusiàsticament pels llavors diputats del PSC, ja utilitzava un eufemístic verb “harmonitzar” per definir el control sistemàtic de les autonomies. I quina és l’autonomia a “harmonitzar” o a “coordinar”? Madrid? Extremadura? Castilla-La Manxa?

Puede sonar políticamente incorrecto, pero me temo que el castellano se encuentra marginado en algunas comunidades. Hay comunidades donde los niños saben desenvolverse sólo en su lengua materna.

Aquestes són les paraules que ara fa un any esbombava als quatre vents la que avui és flamant nova ministra de Cultura, la senyora Ángeles González-Sinde.

La senyora ministra és, a més, una de les més grans defensores del cànon digital a Internet, fet que, com us podeu imaginar, li ha comportat les més grans simpaties dins del món de la Xarxa.

La senyora ministre va mostrar públicament el seu acord amb el Manifiesto por una lengua común, aquell pamflet molt ben escrit que, escudant-se en una pretesa defensa del castellà, esgrimia els més durs atacs contra la llengua catalana i el procés d’immersió lingüística a Catalunya. Cal recordar que aquest manifest, pel qual la senyora ministra tenia tantes simpaties, estava signat per personatges com Fernando Savater, Albert Boadella, Mario Vargas Llosa, Félix de Azúa o Arcadi Espada i defensava la tesi de la marginació del castellà en algunes comunitats autònomes (llegiu-hi Catalunya).

Amb una cosa estic d’acord amb la senyora ministra. És cert, té tota la raó del món quan afirma que “hay comunidades donde los niños saben desenvolverse sólo en su lengua materna”. I tant que sí, senyora ministra! A Madrid, per exemple, o a tota la resta de comunitats unilingües.

PREMIS JOAN COROMINES 2009: VICENT PARTAL

Premi a la trajectòria periodística (premi El Demà):

Vicent Partal

Enguany, els Premis Joan Coromines inclouen un nou guardó patrocinat pel setmanari digital El Demà. El primer premi a la trajectòria periodística ha estat atorgat a Vicent Partal.

Vicent Partal va néixer a Bétera, Camp del Túria, el 1960. És periodista. El 1983 va ser un dels fundadors del setmanari El Temps. Ha treballat, entre altres, al Diari de Barcelona, a TVE, Catalunya Ràdio, El Punt i La Vanguardia.

Està considerat com un dels pioners de la xarxa Internet als Països Catalans. El 1995, juntament amb Assumpció Maresma, fundà Infopista, primer directori web en llengua catalana, que després es transformà en diari electrònic en català, VilaWeb. Ha publicat monografies sobre l'OTAN i sobre els nacionalismes de l'antiga Unió Soviètica. Ha estat guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona de periodisme (1999) i amb el Premi Nacional d'Internet de la Generalitat de Catalunya (2000), el Premi Nacional de periodisme (2004), el premi Nadal Batle i Nicolau sobre noves tecnologies de la informació (2004) i el Miquelet d'Honor (2008). Ha publicat també diversos llibres.

És vicepresident de l'European Journalism Center, amb seu a Maastricht.

PREMIS JOAN COROMINES: CLUB SUPER3

Premi a la trajectòria en la comunicació audiovisual:

Cub Super3

El Club Super3 es un programa emès per TV3 des de l’11 de febrer de 1991.

És un programa dedicat a emetre sèries infantils. Entre l’emissió d’aquestes sèries, s’hi introdueixen esquetxos o gags protagonitzats pels diversos personatges del Club. Durant aquests anys, les representacions han anat seguint els esquemes habituals dels programes infantils, tot i que amb la introducció d’un nou llenguatge força innovador.

Super 3, Tomàtic, Megazero, Megatxis, Petri, Petriombreta, Fluski, Roc, Àlex, Pau, Lila... són alguns dels personatges que han anat desfilant per les pantalles de la televisió catalana.

El febrer de 2007 va arribar a la xifra d’un milió de “supers”.

PREMIS JOAN COROMINES 2009: LLIBRERIA ONA

Premi a la trajectòria comercial:

Llibreria Ona

La Llibreria Ona va néixer l’any 1962 de la iniciativa d’un grup de persones compromeses en la recuperació cultural del nostre país i, molt, especialment en tot el que fa referència a la llengua catalana. Des d’aleshores, Ona ha viscut una llarga trajectòria empresarial no exempta de dificultats i contratemps. Pel fet de vendre només llibres en català ha patit sovint atacs i insults verbals. Malgrat tot, la Llibreria Ona ha esdevingut un autèntic exemple que es pot fer bona feina empresarial en català.

El 1986 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

PREMIS JOAN COROMINES 2009: CAVALL FORT

Premi a la trajectòria empresarial:

Cavall Fort

Cavall Fort va néixer l’any 1961. És una revista adreçada al públic infantil i juvenil, feta en català, divertida i interessant, amb un contingut i una presentació de màxima qualitat. Els seus principals objectius han estat des de sempre ajudar els seus lectors a adquirir el gust per la lectura, a desvetllar-los la curiositat pel món que els envolta i a estimular-los la creativitat. En definitiva, Cavall Fort és un element de lleure actiu, creatiu i enriquidor.

Amb aquests mateixos criteris van crear El Tatano, la revista destinada als lectors que es troben en les primeres etapes de l'aprenentatge de la lectura.

PREMIS JOAN COROMINES 2009: CENTRE DE RECURSOS MONTESSORI

Premi a la trajectòria d'una entitat:

Centre de Recursos Montessori

El Premi Joan Coromines 2009 a la trajectòria d'una entitat ha estat atorgat al Centre de Recursos Montessori.

El Centre de Recursos Montessori es va crear gràcies a un conveni entre la Universitat de Sàsser i Òmnium Cultural. És una entitat al servei de professors, mestres, joves i adolescents, per a l'activitat tant discent com docent a favor del català de l'Alguer i de la cultura algueresa. Té la voluntat de fer de la llengua un fenomen social, i no un factor cultural que és exhibit només en determinats actes. Vol fer de la cultura pròpia l'eix vertebrador de la identitat algueresa.

Amb aquest objectiu, promou l’aprenentatge de l'alguerès i el seu ús oral entre mestres i professors, joves, adolescents i alumnes dels diferents graus d’ensenyament de la ciutat. També potencia l'edició de llibres o publicacions periòdiques en alguerès; Contribueix a la publicació i difusió de mitjans de comunicació en alguerès; estableix vincles de relació entre escolars d'altres llocs dels Països Catalans amb els de l'Alguer i la realitat històricocultural de la ciutat i dota d'ajuts perquè mestres i professors de l'Alguer participin en activitats culturals i formatives organitzades als Països Catalans.

PREMIS JOAN COROMINES 2009: ANTONI CANU

Els premis Joan Coromines d'enguany tindran lloc el proper divendres 24 d'abril a les 20h., a l’Espai Jove, del carrer Gran de Gràcia núm. 190-192 de Barcelona.

Volem fer-vos un resum de la trajectòria de les persones i entitats que han estat guardonades en aquesta vuitena edició dels premis que porten el nom del gran filòleg i lingüista català, Joan Coromines.

Premi a la trajectòria personal:

Antoni Canu

Antoni Canu, premi Joan Coromines 2009 a la trajectòria personal, va néixer a Ocier, població de l’illa de Sardenya i de ben petit es va traslladar amb la seva família a l’Alguer.
Canu, que tenia el sard com a llengua materna, e s va integrar plenament a la cultura i la llengua de la ciutat de l’Alguer. A partir de 1985, i amb l’objectiu de conèixer més a fons la llengua catalana, freqüenta l’Escola d’alguerès Pasquale Scanu.

L’any 1990 comença a utilitzar l’alguerès també com expressió poètica. El 1995 publica el primer volum Poesies, on són recollides moltes de les composicions que presenta a concursos i ressenyes poètiques nacionals i internacionals, amb les quals aconsegueix nombrosos reconeixements i premis.

No vull los meus versos
tancats dins de un calaix.
Vull que vagin
pels carrers,
pels corrals,
entre la roba
estesa al sol,
a desfer lo gel al cor de la gent.