divendres, 16 de febrer del 2007

IDENTITAT I LLENGUA

Dia a dia sentim, amb preocupació, com el tema de la identitat catalana cada vegada més es pretén desvincular del que fins ara ha estat el suport, la base que l'ha sustentada: la llengua.
Constantment, amb formes i arguments diversos, es pretén inculcar-nos la idea que la llengua no ha de ser el centre identitari català, que hi ha molts altres aspectes que influeixen de manera decisiva i important en el fet de sentir-nos i identificar-nos com a catalans. A tall d'exemple, cito uns fragment d'un article del suplement de cultura de l'AVUI del 15 de febrer:
" No sé per què quan es parla de identitat només es parla de llengua, com si les empreses, el dret, els costums, la creativitat, la pintura i la música... no existissin. Oblidem que hi ha nacions amb una forta identitat, com Irlanda, que pràcticament han perdut la llengua pròpia. O Escòcia, que està a punt de votar la devolució de la sobirania, però en anglès. I els grans escriptors anglesos, de Joyce a Conan Doyle, que vénen d'Irlanda i d'Escòcia."
Aquests intel·lectuals semblen voler adoctrinar-nos sobre com adaptar-nos a un hipotètic futur on puguem sentir-nos plenament català sense parlar la llengua que ha definitit i ha configurat aquest poble durant segles. I sembla que continuen dient-nos a cau d'orella: "vigileu... no sigueu tan dolents que ho acabareu espatllant tot..."
No contents amb això, amenacen, de manera subtil i velada, que "si centrem els trets identitaris només en la llengua, molts ciutadans se sentiran exclosos dels problemes col·lectius..." És a dir, si parlem tant de llengua, si volem que la gent l'aprengui, que la faci servir en tots els àmbtis, estem amenaçant el mateix futur de la societat catalana.
Reblem el clau... continua dient el nostre intel·lectual: "Molta gent que crida per la recuperació total del català no compra mai un llibre o un disc en català. Consumeix ideologia i prou. Però si obrim un llibre d'assaig en castellà o italià, ens adonarem a la bibliografia que no hi ha ni una obra de referència en català ni en castellà, tot és en anglès o alemany."
La llengua no és l'únic factor identitari que ens defineix i ens distingeix com a catalans... però és segurament el més important o, si més no, un dels més importants. La llengua potser ha deixat de ser un element d'identitat a Escòcia o a Irlanda, però ha deixat de ser-ho a causa de l'imperialisme lingüístic anglès, ha deixat de ser-ho per la força i no per una qüestió d'evolució natural. La llengua continua sent el factor identitari més important de la majoria dels estats polítics actuals. Digueu-li a un espanyol, a un francès, a un anglès, a un alemany, a un italià... que la seva llengua no té importància a l'hora de definir-lo nacionalment... a veure què us responen.
El català, com tot en aquest món, acabarà desapareixent (o transformant-se) un dia o altra, però quan el moment arribi volem que hagi estat un fenomen natural, un fenomen evolutiu i no pas que la nostra desaparició hagi estat motivada ni per la imposició forània ni per la nostra pròpia deixadesa, abandonament o rendició.
Des de la CAL no creiem en el monolingüisme, ni tampoc en el bilingüisme o el trilingüisme...Nosaltres creiem en el multilingüisme... Creiem en la interculturalitat. La societat catalana del futur serà una societat multilingüe i multicultural. Nosaltres volem que sigui també una societat cohesionada i això, malgrat els intel·lectuals i els polítics de torn, només ho podrà ser si es vertebra a l’entorn de la llengua i cultura catalanes.

SUMAR I NO RESTAR

Us recomano l'article de Marçal Sintes a l'Avui... Sumar i no restar és la clau. Els 3 milions de vots per assolir la independència també han de sortir dels votants catalanistes per als quals, ara per ara, la independéncia no forma part dels seus objectius.

dijous, 15 de febrer del 2007

SOM INDEPENDENTISTES!

Extret del diari AVUI (15-02-07): "El conseller de Governació, Joan Puigcercós, va arribar a insinuar ahir que darrere les crítiques que fa el seu antecessor en el càrrec s'hi podrien amagar els interessos de CiU de fomentar una segregació dins del partit republicà. "Semblen més crítiques de la federació nacionalista que d'un independentista", va apuntar en declaracions a COMRàdio. I va afegir que no sabia del cert si al darrere de Carretero s'hi amaguen interessos de CiU, "però podríem arribar a aquesta conclusió."
Ja hi som! És hora de desprestigiar i atacar el que no pensa com tu i que creu que la línia que porta el partit s'està començant a tòrcer. Són els mateixos -i remarco "mateixos"- que en altres temps et titllaven de "botifler" i de "traïdor" si defenies que l'independentisme havia de ser present en la contesa electoral, que havia de donar una imatge de "normalitat" i que calia unir i sumar per no acabar sent un grupúscul sense incidència en la societat catalana.
Els que discrepem dins d'Esquerra ni som botiflers, ni independentistes de saló, ni molt menys submarins de Convergència. Som independentistes que continuem creient en els ideals i les idees d'aquella Esquerra que va iniciar la seva singladura sobiranista no fa gaires anys.

dilluns, 12 de febrer del 2007

El web del portal oficial de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat ha obert una votació sobre el decret de la tercera hora de castellà. Tot i tenint en compte que les dades són relatives i només referides a la gent que vota en aquest web, els resultats és possible que puguin ser fàcilment extrapolables a moltes poblacions de l'entorn industrial de Barcelona.
Davant la pregunta "Aproves la proposta per introduir una tercera hora de castellà a primària?", de moment el resultat és de 63% SÍ i 37% NO...
Potser que hi reflexionem una mica sobre l'autèntica realitat social d'una bona part del nostre país.

diumenge, 11 de febrer del 2007

JA HAS DONAT EL TEU SUPORT A L'OLEGUER?

Més de 15.000 persones ja han donat suport a l'Oleguer Presas...

I tu... a què esperes?