JOAN SOLÀ (2) O... LLENGUA ÚTIL I NECESSÀRIA

Joan Solà, el lingüista viu més important que tenim al país, és, a banda d’un gran professional, un lluitador incansable per la llengua i pel país.

El desembre de 2006, arran del decret de la tercera hora de castellà, escrivia un article a l’AVUI que titulava: Plantem cara. L’escrit es podria molt bé resumir en un dels fragments:

Qui intenta destruir la llengua d’un poble és un enemic d’aquest poble. Tots els governs espanyols han sigut enemics nostres.

Aquesta frase demostra com és d'impossible desvincular la llengua de la política, no és debades que parlem de Llei de Política Lingüística. Qualsevol govern que estigui en contra que la llengua catalana pugui desenvolupar-se com a llengua d’ús habitual i necessària per viure als Països Catalans, és un govern enemic.

Més encara... Qualsevol estament, partit o agrupació política, qualsevol entitat o persona individual que doni suport, ja sigui per acció o per omissió, a aquesta política d’agressió contra la llengua catalana, és també el nostre enemic.

Prou doncs, de donar corda al català, campanya que Joan Solà blasmava en el seu article, o d’encomanar-lo com si es tractés d'una grip nova qualsevol. Prou doncs, que l’aprenentatge del català sigui vist només com una riquesa cultural o, en el millor dels casos, com un certificat de nivell que ens servirà per presentar-nos a alguna oposició o potser per millorar professionalment en determinades feines. Un certificat que després deixarem en un calaix sota un munt de papers que mai mirem perquè mai necessitem.

Cal establir les bases polítiques imprescindibles perquè la llengua esdevingui necessària. Diu Joan Solà: si sense la llengua tens dificultats per viure i per treballar al país, llavors anem bé.

En una entrevista que li van fer abans que li fos atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes manifestava que els sociolingüistes (els únics experts en el tema) ho tenen molt clar: una llengua només se salva si és útil i necessària. I afegia: els immigrants que es matriculen a cursos de català són, en certes conurbacions, el 3%. I al cap de 15 dies s'han reduït a l'1%. Perquè ja s'han olorat que allò és una estafa. Si el país està debilitat ja fa segles, doncs això la gent ho capta.

JOAN SOLÀ (1) O...UN PRONOM FEBLE ÉS TOT UN MÓN

Fa un parell de dies, se li va concedir al lingüista Joan Solà el que era el 41è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Quaranta personalitats l’ha precedit en aquest premi, algunes que vull recordar: Pere IV, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Manuel de Pedrolo, Joan Coromines, Miquel Martí i Pol, Josep Benet... Si poguéssim establir una taula classificatòria (d’altra banda, totalment injusta) sens dubte Joan Solà ocuparia un dels primers llocs.

Solà, ni hi ha cap dubte, és un dels grans estudiosos de la llengua catalana. Llicenciat en Filologia clàssica el 1965 i doctorat en filologia catalana el 1970. L’any 1977 va obtenir el títol de màster en lingüística a la universitat de Reading. Des de 1984 exerceix com a catedràtic de llengua i literatura catalanes a la universitat de Barcelona.

Els seus escrits han estat sempre extraordinaris i d’un gran valor lingüístic. Des de la publicació dels Estudis de sintaxi catalana, l’any 1973, fins a la magna obra de la Gramàtica del català contemporani de 2002, hi ha hagut tot un seguit de publicacions extraordinàries. Els seus articles setmanals a l’Avui són llegits no només pels professionals de la llengua, sinó per tothom que d’una manera o altra s’interessa per la salut i la vitalitat del català d’avui.

Des d’una distància enorme, m’uneix al professor el gran amor per les llengües i, sobretot, per la nostra. També, i això sempre m’ha fet una certa gràcia, la passió per una part de la gramàtica que, per a molts resulta particularment complexa i enrevessada: els pronoms febles.

No he trobat una definició més ajustada i més acurada per als pronoms febles que una que va escriure l’enyorada Montserrat Roig en una dura crítica a Amadeu Fabregat, director fa uns quants anys del Canal 9 valencià. Deia així:

Els pronoms febles són la nineta dels nostres ulls. Tant que els estimem, els pronoms febles. Si en desapareix un, ens toquen el voraviu. Durant segles, els francesos, els italians i el s catalans hem matisat fins a tornar-nos primmirats gràcies al pronom feble. Hem estalviat la llargada de les paraules per arrodonir-ho tot en un hi, un en. I ens enteníem. Un hi o un en posats a temps era com afegir una goteta de mel al paladar.

El pronom feble és el tou de la cama de la Ben Plantada; el voraviu de Plaerdemavida; la barba de Pere Quart; Carles Riba passejant per Bierville; la Rodoreda escanyant una flor de magnoli; la Víctor Català amb papada i fent de senyoreta de casa bona; l’Ausiàs March perseguint un falcó.

El pronom feble exterioritza, o representa, un munt de significats. Tot un paisatge hi cap, dins d’un pronom feble.

Estimar els pronoms febles. Estimar la llengua.

Joan Solà no s’atura, però, en la lingüística. Sap perfectament que una llengua no és res sense el poble que l’usa i per això ha estat també un militant i un lluitador incansable perquè el català esdevingui algun dia una llengua normal com qualsevol altra.

Per ser qui és, les seves paraules sonen encara molt més dures:

La política lingüística de Catalunya és un fracàs...Cal que els catalans plantem cara d’un vegada per totes

CAL PARLAR DE LLENGUA: LA LITERATURA A L'ERA DIGITAL

Avui, dijous 11 de juny, a les 22 hores en directe per ETV Llobregat, el programa CAL Parlar de Llengua girarà a l'entorn de la literatura a l'era digital.

Tot canvi implica una reticència; és la tendència humana habitual –les pors- a tot el que és nou i desconegut. El ferrocarril, l’electricitat, la revolució industrial amb l’aparició i predomini de la màquina, la televisió, l’ordinador, el mòbil... tots aquests avenços han generat adeptes fidels i opositors obstinats. Tots han desencadenat multitud de crítiques i d’adveniments apocalíptics. El temps, però, ha situat cada cosa al seu lloc i avui dia, al món occidental, seríem incapaços de viure sense fer ús de tots aquests avenços tecnològics.

Parlar de literatura i noves tecnologies sembla, en un primer moment, establir una relació contraposada. No podem obviar, però, que el futur es troba en les noves tecnologies i el món tendeix vers una societat en xarxa i, si això és una evidència, ¿per què la literatura, els estudis literaris n’havien de ser una excepció? És evident que el món canvia i amb ell canvia també el món cultural, el món literari.

Avui, a CAL Parlar de Llengua, podrem conversar sobre el llibre electrònic, conegut també com e-book, sobre l'aplicació de les noves tecnologies a la lectura i a l'ensenyament de la literatura i, d'una nova i apassionant manera de crear móns literaris: la literatura digital.

Ho farem de la mà d'una de les professionals que més sap sobre el tema: la doctora Laura Borràs.

Laura Borràs llicenciada en filologia catalana i doctora cum laude en filologia romànica amb el títol de Doctor Europeu.

Està especialitzada en la docència de literatura en entorns virtuals, és professora de la Universitat Barcelona i ha dirigit el màster Estudis literaris i Tecnologies digitals a la Universitat Oberta de Catalunya. També dirigeix el projecte internacional Hermeneia, Estudis literaris i tecnologies digitals, i és directora Acadèmica d'OFELIA (Organització Filològica d'Estudis Literaris i Artístics).

Ha publicat una gran quantitat d’articles i llibres relacionats amb la literatura en general i amb la literatura digital en particular.

INEPTITUD O IRRESPONSABILITAT?

El descrèdit dels polítics augmenta cada dia que passa i això, amics, no es bo per a ningú i menys per a la democràcia. Per si no en teníem prou amb la nefasta campanya que hem hagut de viure i amb grandiloqüents declaracions potselectorals que no condueixen enlloc, ara, l’ombra del frau electoral planeja sobre les eleccions del passat diumenge. Llegiu l’article de Vilaweb...

D’una banda, i sent generosos, sembla que hi ha una mostra de clara ineptitud a l’hora de recomptar vots. Per exemple, a la localitat de Beneixida, que és el poble on vota Maria Teresa Fernández de la Vega, el PSOE no treu cap vot i, en canvi, el partit trotskista POSI n’hi obté 215 i guanya les eleccions (?).

D’altra banda, sembla que, cas de confirmar-se, s’hauria produït una escandalosa i alhora burda maniobra contra la candidatura d’Iniciativa Internacionalista.

El comunicat emès per la candidatura abertzale informa, entre altres qüestions, de vots ce la coalició II-SP en 24 localitats d’Euskadi que han estat atribuïts a altres llistes, especialment de l’extrema dreta espanyola. Manifesten també que irregularitats semblants s’estan detectant als Països Catalans, a Andalusia o a Castella.

El comunicat incideix també en l’augment espectacular de vots blancs i nuls respecte a les eleccions europees de 2004. No sembla que hi hagi cap explicació lògica perquè s’hagin recomptat exactament 57.000 vots nuls i 125.000 vots en blanc. Això és especialment sospitós quan el percentatge de participació va ser similar i cap organització política amb incidència significativa va demanar el vot en blanc o el vot nul.

Si tot això es confirma, l’atzagaiada és de les grosses.

EL DIA DESPRÉS...

El dia després de qualsevol elecció és aquell dia en què tots els nostres polítics se senten satisfets i, o bé diuen que han guanyat, o bé que han assolit els objectius que es plantejaven.

Parlem-ne... Examinem la crua realitat de les xifres...

PSC-PSOE. Perd prop de 206.000 vots en relació a les anteriors eleccions europees de 2004.

ERC. Continua amb la seva particular davallada. Al Principat perd prop de 70.000 vots. Al País Valencià prop de 6.000. Només es manté a les Illes. Poden donar gràcies per haver fet coalició amb el Bloque Nacionalista Galego (BNG) que és la força que, amb els seus vots a Galícia, ha permès que Jonqueras sigui al Parlament europeu.

CiU… És l’única força que guanya en percentatge i en nombre total de vots: 60.000 vots més. Els mateixos que perd ERC... Casualitat?

El PP guanya i és particularment fort al País Valencià i a les Illes, malgrat les acusacions de corrupció contra dirigents del partit.

Iniciativa Internacionalista obté pocs vots al Principat. Crec que els independentistes de bona fe que li han donat suport haurien de reflexionar. El vot català ha de ser per a representants catalans, si no n’hi ha cap en qui confiem, abstenció o vot en blanc. Hem de deixar d’emmirallar-nos amb Euskadi i els bascos. És una altre país i una altra realitat, social i política. A més, els bascos, us ho asseguro, només es preocupen dels bascos.

Atenció a la “patriota” Rosa Díez, camí d’esdevenir el nou cap visible del nacionalisme espanyol més ranci.

Abstenció. L’autèntica guanyadora dels comicis. Es veia venir i la campanya que han dut a terme la majoria de polítics no ha fet res més que facilitar-la. Si és una abstenció conseqüent, una abstenció política, benvinguda sigui perquè servirà de càstig als representants polítics actuals. Si és l’abstenció de la indolència, de la despreocupació, del desinterès, tenim mala peça al teler. L’abstenció no és neutral, sinó que facilita el triomf dels partits majoritaris. Quan deixes d’anar a votar, en el fons, estàs votant als que guanyaran les eleccions.

I Esplugues... bé, gràcies. Entre el PSC-PSOE i el PP sumen prop del 70% dels vots.

Quanta feina a fer!

FELICITATS, USAP!

L'USAP de Perpinyà és el nou i flamant campió de la lliga de rugby de l'Estat francès.

Felicitats, campions!