divendres, 12 de setembre del 2008

ALGUNA COSA SE'M REMOU PER DINS...(1)


11 de setembre…

Com cada any he intentat retre el meu homenatge particular a tots els que al llarg dels segles han lluitat per les llibertats catalanes. Fossar... manifestació unitària...

He passejat també per la Fira d’Entitats i m’ha impressionat una vegada més la força del moviment associatiu català. Es feia difícil poder estar atent a tota la informació que s’oferia a les diferents parades.

Mirant per aquí i per allà, he vist una pancarta que deia “Jona, absolució” i també algunes parades que reproduïen el mateix eslògan. No en tenia ni idea de a què es referien i m’he adonat de la meva ignorància sobre el fet. Qui era en Jona? Què havia passat perquè calgui demanar la seva absolució?

Quan algú m’ho explica, sento una certa sensació de vergonya davant, no ja del fet, sinó de la meva absoluta ignorància de tot el que havia passat feia ja uns mesos.

El problema, em diuen, no és nou, ja fa anys de la lluita veïnal a favor d’un espai verd i contra l’especulació al Barri Vell de Barcelona... Sí... em sona això de “El forat de la vergonya”... em sembla recordar haver vist alguna notícia a la televisió...però no aconsegueixo situar-me...

Arribo a casa i busco informació a la xarxa : Absolució Jona; Assemblea de Joves de l'Eixample Nord; Alerta Solidària; El Forat de la vergonya...

Alguna cosa se’m remou per dins...

"El Forat de la Vergonya"... Uns veïns del Casc Antic de Barcelona organitzats per protestar contra un pla urbanístic de l’Ajuntament. En el gran solar en disputa (aconseguit després de l’expropiació de dues illes de cases) els veïns volien un gran parc i no un gran pàrquing com preveia consturir el Consistori. Després de força anys convivint amb aquerll "forat" buit i estèril, els veïns decideixen crear-hi horts comunitaris. Més endavant, passen dels horts a construir ells mateixos allò que realment volen: un parc, amb rodes de bicicleta per tanques, cactus, arbres i pistes de bàsquet pintades amb guix.

En Jona és l’apel·latiu d’en Jonatan Ivorra, que va ser detingut ja fa prop de dos anys acusat de formar part d’un grup d’encaputxats que van llançar coets a la policia en acabar una manifestació contra l’especulació urbanística i pel dret a un habitatge digne. En Jona és membre actiu de l'Assemblea de Joves de l'Eixample Nord, que forma part del projecte nacional representat per la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI).

Penso com, en certa manera, les lluites que l’independentisme lliurava durant els anys 70 i 80 i aquestes antiespeculatives de principis del segle XXI tenen una certa semblança: Lluita contra el sistema establert; declaracions d’il·legalitat; manipulació dels mitjans d’informació; desacreditació de moviments i de persones: repressió; detencions; judicis; presó...

Penso en la solidaritat que desplegàvem fa tres o quatre dècades, en el suport que mostràvem vers la gent que llavors lluitava i patia repressió en nom de l’independentisme...

Penso que, ara, molts joves independentistes són, alhora, activistes de moviments contra l’especulació, de moviments ecologistes i de lluita a favor del medi ambient...

I no puc evitar que alguna cosa se’m continuï removent per dins...

XAVIER MIR: DIA 103 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (103)
xaviermir Vaga de bloc dijous, 11 de setembre de 2008 22:18h
Dia 103 de la vaga.

XAVIER MIR: DIA 102 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (102)
xaviermir Vaga de bloc dimecres, 10 de setembre de 2008 18:13h
Dia 102 de la vaga.

dimecres, 10 de setembre del 2008

AL FOSSAR DE LES MORERES...


Quatre flames enceses a migdia!
I en el forat que un enemic li fes
Miraculosament hi lluiria
Un bell estel per no apagar-se més
(Josep Carner)
11 de setembre de 1714- 11 de setembre de 2008

XAVIER MIR: DIA 101 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (101)
xaviermir Vaga de bloc dimarts, 9 de setembre de 2008 23:26h
Dia 101 de la vaga.

LA CAL DAVANT L'11 DE SETEMBRE

En el marc de la Diada Nacional de Catalunya, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), en col·laboració amb la Plataforma per la Llengua, organitza l'acte del central del Correllengua a Barcelona.
Després del tret inaugural el passat 28 de juny a la Catalunya Nord, la flama de la dotzena edició del Correllengua arriba a la capital del Principat amb l'objectiu de donar un nou impuls al català.
En aquest doble marc de la Diada i de l'arribada de Correllengua a Barcelona, el mateix dia 11, a les 13.30 h, a la carpa de conferències de la Fira d'Entitats del passeig Lluís Companys, la CAL i la Plataforma per la Llengua faran un acte unitari amb el lema:

"La llengua com a eina de cohesió idesenvolupament nacional"

Conferenciants:

Arcadi Oliveres , economista
Roger Palà
d'Enderroc
Ramon Sangles de l'Appec
David Hereu de la Intersindical -CSC
Carmen Pèrez nous parlants de la
Plataforma per la Llengua

Cada conferenciant exposarà en 5 o 10 minuts la seva visió de la situació actual i futur de la llengua amb el model actual de societat i marc polític.

Després hi haurà un col.loqui amb els assistents

A la tarda, la CAL participarà en la manifestació promuguda per
Sobirania i Progrés, a les 17:00 hores a la plaça Urquinaona.

US ANIMEM A PARTICIPAR EN AQUESTS ACTES
I EN TOTS ELS QUE TINDRAN LLOC EL DIA 11
ARREU DEL PAÍS

dimarts, 9 de setembre del 2008

ACCIONS A ESPLUGUES CONTRA EL JUDICI A VUIT ACTIVISTES


Avui, a Esplugues, s’ha viscut una nova acció contra el Pla Caufec i també en protesta pel judici contra 8 activistes.

Des de les 8 del matí, un grup de 25 persones s’ha concentrat informant pels carrers d’Esplugues d’aquest judici que ha tingut lloc avui contra 8 persones que es van encadenar a bidons de ciment i màquines excavadores. L'acció va tenir lloc el passat 20 de maig en una acció de protesta contra el pla Caufec-Porta BCN.

Ens hem permès reproduir alguna de les fotos que han estat extretes de moviments.net



Podeu trobar més informació a

100 DIES DE VAGA DE BLOC

Ahir es van complir 100 dies des que en Xavier Mir va iniciar la seva peculiar vaga de bloc. Un ambiciós objectiu final: la sobirania. Un camí: quatre punts o condicions. Cap d'aquestes quatre condicions que s'havia autoimposat per posar fi a la vaga s'ha acomplert.
Només en necessitava una, de condició assolida, perquè acabés la vaga de bloc. ¿Tan inassolibles, tan utòpics són els plantejaments d'en Xavier Mir? Potser de tots els punts que plantejava aquell primer de juny, només el primer sembla, avui per avui, difícil d'aconseguir. Els altres tres, no només no formes part de la utopia, sinó que si els partits polítics i la societat civil actuéssim de manera coherent, són fins i tot factibles que es pugui produir en un termini relativament curt.
Repassem algun d'aquests punts...
¿No creieu que CDC, si és que vol evolucionar de manera positiva, hauria d'incloure el dret d'autodeterminació en un lloc principal dels seus postulats? ¿No creieu factible, possible i desitjable que presentés una proposta concreta al Parlament sobre el tema de l'autodeterminació i, evidentment, hi votés a favor?
¿No veieu també com a possible i desitjable la creació d'una taula formada per partits polítics i societat civil, i que d'aquestes reunions sortís una estratègia i un calendari de cara a assolir la independència?
No seria possible i desitjable que ICV reconegués el dret d'autodeterminació de Catalunya i s'integrés també a la taula o que en tot cas reclamés obertament la sobirania per al país?
Res d'això sembla demagògia ni forma part del món del somni o de la utopia. Malgrat tot, però, avui per a Xavier Mir és el dia 101 de la seva vaga de bloc.
Tan de bo s'hi repensi i torni de nou a la xarxa. Que els seus escrits puguin continuar obrint camí cap a la independència.

dilluns, 8 de setembre del 2008

XAVIER MIR: DIA 100 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (100)
xaviermir Vaga de bloc dilluns, 8 de setembre de 2008 15:16h
Dia 100 de la vaga.

JUNTS PODEM! REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA

Crec que és important el moment polític que està vivint ERC. Des de fa temps s'estava produint un acostament entre els principals sectors crítics del partit: Reagrupament.cat i Esquerra Independentista. Avui, definitivament, el que prevèiem es confirma i els dos corrents es fusionaran en un de sol: Reagrupament Independentista.

És interessant llegir l'article conjunt que han escrit Joan Carretero i Uriel Bertran per tal de donar el tret de sortida al nou corrent polític dins d'ERC. Vull destacar el que per a mi són punts crucials de l'article-document:

M'agrada el títol: "Junts podem!" Un títol que ja marca la recerca de la unitat per sobre dels interessos polítics o fins i tot personalistes. El retorn als criteris nacionals i d'independència per damunt d'estratègies que l'únic que fan és donar patent de catalanitat a partits i polítics que ni la tenen ni han fet res per guanyar-se-la.

L'evidència que en els dubtes, en les vacil·lacions i, sobretot, en les divisions, l'Estat espanyol s'enforteix cada vegada més. La constatació que cal construir un projecte nacional català per damunt de divisions estèrils que ens ensorren cada vegada una mica més.

De les darreres dècades, aquest és segurament un dels moments més favorables perquè un projecte independentista comenci a ser majoritari. Cal renovar aquest projecte i aglutinar esforços diversos. Un projecte obert a tothom: "[...] No cal que ningú ens busqui contra ningú perquè no ens hi trobarà."

La independència, l'Estat propi, només és possible amb l'esforç d'una majoria. No arribarà mai si creiem que només ens la portaran unes elits o els polítics professionals. Caldrà unitat política, però també unitat de la societat civil a l'entorn d'aquest projecte nacional català que ens pugui conduir a la independència.
Unitat dins de la unitat. No es tracta de crear una nova força que se sumi, en una escissió més a les que tant estem habituats, al munt de sigles que s'escampen arreu del país. El final de l'article és molt clar:
És l'hora del Reagrupament Independentista per rellançar el partit històric que ens ha de conduir a la llibertat, Esquerra Republicana de Catalunya.

XAVIER MIR: DIA 99 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (99)
xaviermir Vaga de bloc diumenge, 7 de setembre de 2008 22:46h
Dia 99 de la vaga.

diumenge, 7 de setembre del 2008

QUE NO DECIDEIXIN PER TU (I QUE NO SURTIN A LA FOTO PER TU...)

Avui hem estat presents a l'acte que la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) ha convocat davant del Palau de Justícia de Barcelona. Sota el lema "Tu formes part de la nació catalana. Que no decideixen per tu", un centenar de persones representants de la societat civil catalana han defensat la sobirania de les institucions catalanes i han manifestat el seu rebuig al fet que les decisions preses des de Catalunya siguin constantment menystingudes per l'Estat espanyol.

Entitats com Òmnium Cultural, l'Obra Cultural Balear o la mateixa CAL han donat suport a l'acte i al manifest. Plataformes com Sobirania i Progrés o sindicats com UGT o CC.OO. i partits com CDC, ERC i ICV han enviat representants a l'acte.

La societat civil era, però, l'autèntica protagonista avui a les escales del Palau de Justícia. Com sempre, les entitats cíviques, socials i culturals van un pas endavant dels polítics. Benvinguts siguin, però, tots aquells partits que han volgut sumar-se a l'acte. Saben molt bé que el tren sortirà igual, amb ells o sense ells, i que els cal, doncs, pujar-hi, ni que sigui al darrer vagó, per tal de no quedar-se sols a l'estació de partida.
Això és així. Qui hagi vist els reportatges de televisió (sobretot TD8) o llegit els diaris digitals (sobretot l'AVUI i El Singular Digital) creurà que el protagonisme d'avui era dels partits polítics i que les entitats o bé no hi eren o bé es mantenien en un segon pla. TD8 només ha entrevistat els representants de CDC, d'ERC i d'ICV... ni sindicats, ni els autèntics promotors de l'acte no apareixen per res. De moment (falta per veure els diaris i escoltar les ràdios de demà) una honrosa excepcio: Vilaweb, que ofereix un tractament acurat i real de la notícia.
Els polítics, literalment, se'ns mengen els espais i intenten prendre un protagonisme que, moltes vegades, ni tenen ni es mereixen.