
Parlem massa sovint dels problemes que afecten la llengua, dels seus enemics i de la tèbia (o freda) actitud dels mateixos catalanoparlants.
Avui, però, parlarem de dues actituds fermes i decidides en pro del català. Dues actituds que fan que el català esdevingui una llengua normal, com qualsevol altre llengua del món.


Miquel Barceló va pronunciar el seu discurs en la inauguració de la cúpula de la sala dels Drets Humans de l’ONU, íntegrament en català. En el català de Mallorca. Des del famós discurs de Pau Casals de l’any 1971, no s'havia viscut una mostra tan ferma de catalanitat a la seu de les Nacions Unides.
La traductora no va poder traduir les paraules en català de Barceló davant Ban Ki-moon; perquè no en sabia. Res, però, va impedir que la nostra llengua sonés amb força, i amb total normalitat, en l’acte d’inauguració.
La situació de la nostra llengua provoca que actituds que haurien de ser del tot normals passin a ser considerades com a excepcionals.
Benvingudes sian, però!