EN CASTELLÀ, SI US PLAU....

Quantes vegades no hem hagut de sentir la maleïda frase! La veritat és que, fins ara, sempre l’havia sentida en castellà i en boca de persones que, amb més o menys bona fe no entenien el català, o bé com a una eina més en boca de certs elements espanyolitzadors.

Ara, però, la frase l’ha dita un català, el cap de premsa de la secció de básquet del Barça, Oriol Bonsoms, que, durant una roda de premsa prèvia a la final del campionat de Lliga, va prohibir als catalans Roger Grimau (Barça) i Sergi Vidal (Tau) que s’expressessin en català. El motiu de la prohibició va ser que “era un roda de premsa de l’ACB”. Fins i tot, fent mostra d'un zel que ja voldríem en altres temes, es va mantenir en la seva prohibició quan un periodista li va demanar a en Roger Grimau, de manera directa, que li respongués en català.

El cap de premsa del Barça va fer una "excel·lent" demostració d'aquest sentiment de submissió lingüística que patim els catalans. Ni tan sols va voler esperar que algun periodista es queixés o que simplement ho demanés. Ell, com a bon catalanoparlant que coneix quin ha de ser el seu lloc, es va avançar a tothom

Com tantes vegades, l’enemic el tenim a casa. Som nosaltres, els catalanoparlants, i les nostres institucions emblemàtiques, els que ens omplim la boca de paraules com a drets lingüístics, llengua pròpia, llengua oficial, llengua nacional, però que a l’hora de la veritat acabem considerant la llengua catalana com una llengua de segona fila, només vàlida per les nostres relacions interiors i “domèstiques”.

Algú li hauria de dir alguna cosa al Sr. Oriol Bonsoms... i si no, és que comparteixen els seus criteris sobre usos lingüístics.

Podeu veure el vídeo de la roda de premsa a e-notícies

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XXVII) O... EL MITE D'ANDORRA

En aquests nostre país dels esvorancs (ara també país dels aiguats) sembla que no l’encertem en res. Des que el nostre govern comença a llançar a tort i dret mesures contra la sequera que no para de ploure i, és clar, la gent de l’Ebre ens diu que per què coi voleu tanta aigua, ara?

La pregunta és ¿tota aquesta moguda és perquè ens puguem dutxar tots els ciutadans d’aquesta espessa àrea metropolitana o perquè algú o alguns continuïn guanyant diners i més diners?

En un altre ordre de coses, ja ha passat Eurovisió i l’actuació del més digne representant que ha tingut mai Espanya: el Rodolfo Chiquilicuatre. Parlem, però, del país que en teoria ens havia de representar a tots els catalans: Andorra.

Andorra, pels que no ho sapigueu, no va poder superar la darrera fase i va quedar eliminada. Representava Andorra tots els catalans? Potser ja va sent hora d’acabar amb aquesta idealització d’un país que, de català, només li queda el reconeixement de la nostra llengua com a única oficial. Si ho dubteu, passegeu una mica per Andorra i copseu quin és l’ambient lingüístic que s’hi respira.

Enguany, Andorra, la que té com a única llengua oficial el català, el país independent que molts idealitzen, es presentava a Eurovisió amb la cançó “Casanova”. La lletra era tota en anglès amb una sola frase en català.

Atenció, però, als arguments per justificar l´ús de la llengua anglosaxona: “ [...] aquest cop, el principat pirinenc ha decidit renunciar al català perquè considera que “fer-se entendre” en un concurs internacional és important per assolir la victòria i conseqüentment promocionar-se com a país [...]” Segons Joan Besson, director de Ràdio i Televisió d’Andorra (RTA) “hem volgut ser pragmàtics i, per tant, han decidit renunciar a la llengua."

Més encara, Gisela, la intèrpret, ha dit: “M’hauria agradat competir amb català, però Eurovisió no és un concurs en català i ens volem fer entendre, volem que el públic sàpiga que diu la nostra cançó”.

Us sonen tots aquests arguments?

Si més no, sempre ens podem consolar dient que hi ha un país independent que té el català com a única llengua oficial i que, de moment i mentre la situació ho permeti, quan intervenen a l’ONU encara se sent la llengua catalana.