VOLEM UN ESTAT CATALÀ

Queda menys d’una setmana per a la gran concentració independentista a Brussel·les: 10.000 catalans per l’Autodeterminació.

Hi ha gent que s’espanta sempre davant la possibilitat que el poble català es mobilitzi. Ho hem vist recentment amb les declaracions de la delegada del govern de la Generalitat davant la Unió Europea, la senyora Anna Terrón. A la “nostra” delegada li han vingut totes les suors del món davant la perspectiva de veure una desfilada de milers de catalans demanat l’autodeterminació a la capital belga. “No sé què vénen a reivindicar”, ha dit. “Seria molt trist (no sé per a qui) que Catalunya esdevingués el típic cas particular que empipa a Brussel·les”.

També han començat a suar diversos eurodiputats com Raimon Obiols del PSC o Ignasi Guardans de CiU que creuen que a Brussel·les no s’hi ha d’anar a fer reivindicacions “identitàries”. Segurament només s’hi pot anar a escalfar cadires i butaques i a embutxacar-se bons sous i bones dietes.

No cal que us digui que a Aleix Vida-Quadres les tremolors li han arribat fins al moll de l’os. Però aquest ja el coneixem força bé.

¿Com és que sempre que els catalans ens decidim a prendre la iniciativa, a passar de polítics i de partits, a mobilitzar-nos pels nostres drets... sempre, sempre, s’aixequen veus “assenyades” que ens diuen què podem i què no podem fer? ¿Com és que aquestes veus ressonen sempre des de, en teoria el nostre propi bàndol?,

El dia 7 Catalunya es manifestarà a Brussel·les. Cridi qui cridi i suï qui suï. I abans que el dia 8 surtin els derrotistes de sempre que intentaran treure valor a aquest acte, que cercaran la informació i les imatges que més ens puguin desprestigiar, val a dir (i cal dir-ho ben alt!) que l’acte és ja a hores d’ara un èxit. No sé si serem 10.000 o 1.000, però el fet d’ajuntar-nos des de la societat civil i arribar el dia 7 a la seu de la Unió Europea per reclamar el nostre dret com a poble, amb el silenci volgut de la major part dels mitjans informatius dee casa nostra, amb la majoria dels partits i polítics del nostre país girats d’esquena, que voleu que us digui... per a mi és tot un èxit.

No us perdeu l’article de Víctor Alexandre ni tampoc el de l'Alfons López Tena.

RESULTATS FALSOS

Diumenge hi ha eleccions a Euskadi...

Unes eleccions que no seran normals i que, siguin quins siguin els resultats, no seran reals i no reflectiran la realitat sociopolítica del País Basc.

Imagineu-vos que a Catalunya tinguessin lloc unes eleccions en què es prohibís la participació de, per exemple, ERC. Tots estaríem d’acord que impedir que prop de 500.000 persones no poguessin votar la força política que millor creuen que els pot representar, seria d’una barbaritat enorme que, a més, falsejaria els resultats.

A Euskadi és el que està passant,. L’esquerra abertzale, com tots ja coneixeu, no pot presentar candidatures per a les eleccions del diumenge. Més d’un 15% d’electors (més o menys el percentatge d’ERC en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya) diumenge no podran votar a qui ells voldrien. Vots en blanc, nuls, votar per un altre partit... Facin el que facin, el resultat de les eleccions estarà falsejat en privar l’exercici del vot a una important xifra de ciutadans.

Sobre aquesta situació em deixa perplex l’actitud dels partits nacionalistes o independentistes catalans amb representació parlamentària. No he sentit ni vist cap manifestació pública que censuri el que està passant a Euskadi o que posi en evidència la falsedat real de les xifres que apareixeran diumenge al vespre.

I, a més, des dels diferents mitjans, es viu la sensació que el que realment importa de les eleccions basques és si el PSOE avantatjarà al PP o serà a l’inrevés. Vivim les eleccions basques en clau espanyola.

Si això sembla del tot normal que passi en els mitjans de les Espanyes, em sembla del tot censurable que sigui d’ús habitual a la premsa i a la ràdio i televisió catalanes.

L'AJUNTAMENT D'ESPLUGUES ARRACONA EL CASTELLÀ

Els paladins de la llibertat lingüística han alçat la seva veu. L’Agrupació del Baix Llobregat Sud de Ciutadans-Ciudadanos ha presentat una proposta a l’Ajuntament d¡Esplugues per demanar que, entre altres coses es canviï el Reglament d’Usos Lingüístics per tal que no s’exclogui el castellà en cap dels documents, comunicacions, etc. que es puguin fer des de l’Ajuntament.

“L’Ajuntament oblida i arracona a la societat espluguina castellanoparlant...”

Òndia! Ja era hora que algú digués la veritat en aquest poble. Els ciutadans de parla castellana estan contínuament marginats pel que fa a l’ús de la llengua. Els funcionaris, la policia municipal, regidors... tothom només fa servir el català i tant és que l’interlocutor parli en castellà, ells, en aquest afany imperialista, continuen amb el català mal a qui pesi.

Ciutadans-Ciudadanos vol que l’Ajuntament s’adhereixi al Dia Internacional de la Llengua Materna i que, per tant, es dirigeixi a la ciutadania en bilingüe. A més, ens recorda que cal promoure el multilingüisme i la diversitat cultural.

Com és que els grans defensors del bilingüisme (i ara resulta que també del multilingüisme!) són sempre unilingües en castellà?

Proposem que l’Ajuntament esdevingui multilingüe. Que es faci un cens de les llengües maternes que es parlen a Esplugues i que, a partir de les dades, s’elaborin tantes versions de documents com llengües hi hagi. A més, caldria pagar cursos intensius d’aquestes llengües a tot el funcionariat municipal i també a tot l’equip de govern, així com a la totalitat dels regidors i regidores de l’Ajuntament. Les intervencions i els plens municipals hauran de ser amb traducció simultània a totes les llengües i la revista El Pont haurà de ser editada en totes les llengües maternes de la ciutadania espluguina. Tot sigui pel respecte al multilingüisme!

Sort que tenim Ciutadans-Ciudadanos que, amb la seva lluita, defensen els drtets individuals de les persones. Llàstima que s’oblidin totalment dels drets col·lectius...

Només un apunt dirigit a tothom que ha fet seva la llengua catalana, ja sigui perquè l’ha adquirit per naixença o per adopció. Com és que els nostres enemics saben defensar amb ardor i perseverança les seves idees opressores i nosaltres continuem immòbils i amb la boca oberta.