No contents amb aconseguir aprovar un Estatut minso i retallat, ara, des de l'Estat espanyol continuen impulsant un seguit de mesures que, no només no siginifiquen cap mena d'avanç per al nostre país, sinó que en molts casos representen un retrocés significatiu.
En matèria de finançament ja veiem que la cosa va per llarg: creació de comissions mixtes, calendaris, reunions... El ministre ja ens ha avisat: no esperem res fins al 2009. No cal dir que si, a més, el PP acaba guanyant les properes eleccions, la data del 2009 s'anirà porstergant indefinidament.
El decret educatiu que imposa una hora més de castellà a Catalunya és, a banda d'una invasió de competències, un clar retrocés en matèria de llengua i una bomba de rellotgeria contra el procés d'immersió lingüística a les escoles. El més preocupant, però, és que el govern de Catalunya no sembla reaccionar davant aquesta nova agressió. Les trobades del president Montilla i del conseller Ernest Maragall semblen més reunions de companys de partit, "d'amiguetes" que no pas de polítics que haurien de defensar idees molt diferents pel que fa al tema lingüístic. Tot són bones paraules de "confiança plena" en els homònims espanyols. Fins i tot ja gairebé es dóna per fet que no hi haurà cap recurs d'inconstitucionalitat. Entre amics, ja se sap...
Els atacs augmenten i ara sembla que hi ha 4 decrets més en marxa sobre ensenyament. La informació que rebem dels polítics és confusa i completament diferent segons qui sigui el que parli. Mentrestant, es produeixen situacions si més no curioses com les que s'han donat a Girona, única demarcació on no s'ha aprovat una moció de CiU en contra del decret del castellà. El fet més xocant és que el tripartit de Girona (perdó... el govern d'entesa) ha votat al costat del PP en contra d'aquesta moció. No sé que en penseu vosaltres, però la nostra opinió és que res del que vulgui el PP en matèria de llengua pot ser bo per Catalunya.
Vista la galdosa actuació dels nostres polítics, el paper de la societat civil continua sent, cada vegada més, decisiu i vital en tot aquest procés de defensa i d'avenç en matèria de llengua.
