divendres, 17 de juliol del 2009

L'ÚNICA ALTERNATIVA


Atenció a les darreres declaracions del portaveu econòmic del PP, Cristóbal Montoro que ha assegurat que si el seu partit guanya les pròximes eleccions generals canviarà el nou model de finançament que s’ha pactat per tal de garantir la solidaritat entre els diferents territoris.

O sigui que ja ho veieu... ja podem escarrassar-nos i esprémer-nos la ment per tal d’entendre l’actual pacte de finançament... ja pot ser bo, dolent o ni fu ni fa, perquè quan mani el PP (que és més que possible que sigui aviat) tot s’anirà en orris.

Encara necessiteu més motius per creure que la independència és l’única alternativa possible?

BO... DOLENT... O NI FU NI FA?

Mentre abans d’ahir, al Parlament, el president Montilla agraïa a ERC "els serveis prestats…", continuen creixent les visions critiques sobre el finançament.

Fa uns dies vam oferir un vídeo de Vilaweb amb les opinions de Francesc Sanuy, Muriel Casals i Alfons López Tena. Vilaweb ha continuat amb les entrevistes i ara ens ofereix un nou vídeo amb les declaracions del sociòleg Salvador Cardús; les de Rut Carandell de Reagrupament.cat i les del president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta.

I avui, un més.... Un tercer vídeo que entrevista la degana de la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie.

dijous, 16 de juliol del 2009

"HEMOS DE TENER ENEMIGO I GUERRA..."

El sainet del finançament continua... Avui sentia unes paraules per la ràdio d'una exconsellera que m'han semblat molt il·lustradores. Deia, la consellera:
Em poden explicar quina mena de solucions aporta aquest finançament si el dèficit de la Generalitat, a l'any 2009, és de 4.800 milions d'euros i la quantitat que, segons els càlculs del Sr. Puigcercós, ens arribarà a finals del 2012... 2012!, és de 3.855 milions. Quin serà el dèficit de la Generalitat aleshores!
Us adjunto un article de Carles Boix, catedràtic de ciència política i afers públics a Princeton University. Cal llegir-lo copsant la ironia...
I per continuar amb el sainet, unes declaracions de Xavier Sala Martín, economista i catedràtic d'economia a la universitat de Columbia, al programa El món a Rac1 que condueix Jordi Basté.



Mentrestant, a les Espanyes, manipulen com volen i els dóna la gana el pacte i se n'aprofiten per continuar amb la seva peculiar catalanofòbia. Ja ho deia Quevedo al segle XVII: "En tanto que en Cataluña quedase algún solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra"

dimecres, 15 de juliol del 2009

ILP TELEVISIÓ SENSE FRONTERES

El passat 11 de juliol, a Godella (l'Horta Nord) va començar la recollida de signatures per a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió sense fronteres.

Aquest és el nom que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha posat a la campanya amb la qual vol plantejar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) davant del Congrés dels Diputats de Madrid que garanteixi que totes les televisions en català es puguin veure en tot el conjunt del domini lingüístic; és a dir, a tots els territoris dels Països Catalans. El projecte és encara més ambiciós, ja que vol garantir l’espai de comunicació de les llengües catalana, basca i gallega.

La CAL, juntament amb altres organitzacions del país, s'ha adherit a aquesta campanya promoguda per ACPV. Es tracta de posar en marxa, mitjançant una ILP, aquesta iniciativa ciutadana per aconseguir l’aprovació d’una llei a través de la recollida de signatures. El projecte de llei es presentarà a la Mesa del Congrés espanyol avalat per un grup de persones de reconegut prestigi que fan d’impulsores del projecte, i a partir d’aquest moment es disposa d’un màxim de 9 mesos per recollir un mínim de 500.000 signatures vàlides en el conjunt de l’Estat espanyol.

Ha arribat el moment de tirar endavant aquesta ILP; en primer lloc, per posar solució a l’intent de l’actual Govern valencià de tancar TV3 al País Valencià, a través de la plena legalització de les seves emissions. En segon lloc, per assolir el reconeixement legal de l’existència de les realitats lingüístiques i culturals catalana, basca i gallega i dels seus respectius espais de comunicació.

Des de la CAL volem demanar a tothom la col·laboració i participació en aquesta campanya. Us demanem que es feu fedataris d’aquesta ILP.

La persona que recull signatures es diu fedatària, que vol dir que dóna fe que les signatures recollides són reals, i simplement ha de fer tres passes: primer, emplenar una declaració jurada facilitada per l’organització de campanya i fotocopiar el seu Document d’Identitat; segon, enviar la declaració jurada juntament amb la fotocopia del DNI a la CAL o a l’oficina central de la campanya a València i, tercer, començar a recollir signatures entre persones amigues i conegudes. Tots els responsables de recollir firmes rebran, a més dels fulls de signatures, un manual pràctic de fedatari que els permetrà resoldre qualsevol dubte que se’ls pugui plantejar.

És el moment que, des de qualsevol indret dels Països Catalans, participem tots junts com a fedataris en aquesta campanya per tal d’aconseguir que l’Estat espanyol aprovi una llei fonamental per a la supervivència de TV3 i el Canal 33, als Països Catalans.

Trobareu molta més informació al web de la CAL d'Esplugues o al web de Televisió sense fronteres

dimarts, 14 de juliol del 2009

COSES DE LA POLÍTICA O... NO HI HA UN PAM DE NET

Llegiu aquesta notícia publicada a Racó Català:

El Partit Socialista Europeu i el Partit Popular Europeu votaran avui repartir-se els càrrecs de la Mesa del Parlament Europeu, tal i com van fer l'anterior legislatura. El popular polonès Jerzy Buzek serà des d'avui el nou president, amb els vots socialistes, i posteriorment la cambra vota els vicepresidents. Un d'ells serà Alejo Vidal-Quadras, membre del PP espanyol, que repetirà en el càrrec. I ho farà amb els vots dels eurodiputats del PSOE i del PSC, entre ells Maria Badia, que va centrar la seva campanya a atacar Vidal-Quadras.

De fet aquesta serà la segona vegada que Badia vota a favor de Vidal-Quadras a la vicepresidència de l'Eurocambra, ja que l'anterior legislatura socialistes i populars europeus van arribar a un pacte similar per repartir-se els càrrecs, i Vidal-Quadras va acabar essent vicepresident europeu amb els vots socialistes. Badia va dir durant la darrera campanya dels comicis europeus que li semblava "vergonyós" que Vidal-Quadras fos vicepresident europeu.

Es fa molt, però que molt difícil creure-se'ls en res de res...

LES VEUS MIG AMAGADES

Hi ha moltíssimes opinions de persones considerades, amb perfils professionals molt bons i dignes de tota la confiança que no acostumen a aparèixer en els grans mitjans de difusió. Potser perquè no estan adscrits a cap partit polític parlamentari. Això està passant, també, amb l'acord de finançament. Per sentir-les i llegir-les hem d'anar al mitjà més lliure que existeix actualment que és Internet.

En anteriors articles ja hem citat algunes d'aquestes veus. Veiem-ne algunes mostres més:

Un vídeo de VilaWeb. Francesc Sanuy, l'economista Muriel Casals i el president del Cercle per la Sobirania Alfons López Tena.

Sobirania i Progrés reflexiona sobre el nou model de finançament.

Article del periodista Vicent Sanchís.

La paradoxa Puigcercós, per Vicenç Villatoro.

Comunicat d'Esquerra Independentista, sector crític d'ERC.

Comunicat de Reagrupament.cat

Vosaltres mateixos...

dilluns, 13 de juliol del 2009

EL MILLOR FINANÇAMENT POSSIBLE...?

Tal com comentàvem ahir, els mitjans han anat plens, avui, de finançament...

Tothom hi diu la seva: El govern català qualifica l’acord d’històric i se’n felicita. CiU insisteix que hipoteca els catalans i que vulnera l’Estatut. Zapatero remarca que l’acord permet una major cohesió social i territorial... Fins i tot el PSC ha anunciat que sortiran al carrer 3.000 persones per repartir informació arreu de Catalunya sobre aquesta acord “històric”.

Avui, un mitjà radiofònic preguntava als seus oients si entenien l’acord de finançament... Els resultats a les 12 del migdia era que un 87% deia que no entenia res de res.

Aquesta és la realitat: què coi entenem nosaltres, ciutadans de peu, de tot aquest patracol de xifres i terminis que ens aboca aquest acord “històric”! Què sabem nosaltres si n’hi ha prou, si en sobren o en falten, de diners!

Com podem, doncs, opinar sobre aquest tema tan important per al país? El nostre sí o el nostre no dependrà del grau de confiança que tinguem en les persones o en les formacions polítiques que ens estiguin “venent la moto”. Si no ens mereixen confiança cap dels que componen l’arc parlamentari, ens escoltarem altres veus que, per una o altre raó, siguin dignes de la nostra confiança. Com per exemple, l’anàlisi que en fa avui Vilaweb.

Ja vaig comentar que no hi entenc ni un borrall... només se m’acut, però, una pregunta: Amb la independència, de quants diners disposaríem?

Jo ja em conec la resposta... I vosaltres?

diumenge, 12 de juliol del 2009

FINANÇAMENT: "ALEA JACTA EST"

Ens espera una setmana (o unes quantes) en què el finançament omplirà pàgines de diaris i espais audiovisuals. Els "tertulians habituals" faran les seves disertacions i les declaracions dels polítics es multiplicaran durant aquest dies. Uns polítics que ens recordaran als que apareixen després d'unes eleccions amb els seus missatges triomfalistes i que es presenten sempre, hagi estat quin hagi estat el resultat, com a guanyadors.

No sóc economista ni entenc un borrall en economia; amb prou feines si puc amb la domèstica. Comptat i debatut, penso que sóc com la majoria de mortals d'aquest país. Per això, més que grans declaracions o informacions de les quals moltes vegades no entenc ni les paraules, m'inclino a llegir explicacions didàctiques com les que acostuma a fer l'Elisenda Paluzie.

Aquí en teniu una bona mostra, molt recent, ja que és d'avui mateix a les 14.30 h. Clarifica molt les coses.

S'APROPA EL FINAL DE L'OBRA DE TEATRE

Mentre el Parlament espanyol acaba d’aprovar una LOAPA sobre les caixes que afectarà de ben segur totes les caixes catalanes que perdran bona part de la seva autonomia decisòria (per cert, amb els vots del PSOE –inclosos els catalans- i el PP), se’ns apropa ja el final de l’obra dramàtica “El finançament de Catalunya”. Els diversos actors s’estan esforçant fins el que és inconcebible perquè l’obra tingui un realisme ferotge i nosaltres, els espectadors que mig omplim aquest teatre polític, sentim com si estiguéssim vivint un episodi totalment veraç i autèntic.

Les darreres frases que hem pogut escoltar de la boca dels principals actors de repartiment són aquestes:

ICETA: L’acord honora l’Estatut i és quasi a punt.
MAS: L’acord de finançament seria il·legal si s’apliqués fins més enllà del 2011.
EXECUTIVA D’ERC: Estem reunits per decidir si caixa o faixa
.

Mentrestant, una de les protagonistas de l’obra, La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, manté l’inquietant suspens sobre els diners que ha de rebre Catalunya i només parla de xifres i terminis globals.

Per tal d’anar-nos preparant per al desenllaç, us recomanem aquest article de l’economista Elisenda Paluzie, i el visionat d’aquest vídeo:


QUE EN EL CANT SIGUI BAIX EL BES...


Que en el cant sigui baix el bes
i astut el cor en l'abraçada:
el cor vol més, vol en excés,
i en el do rebut es degrada.
(Salvatge cor)


Carles Riba
23/09/83 - 12/07/59