OBAMA

S'ha parlat molt del nou president dels Estats Units. Se n'ha destacat la seva intenció de tancar Guantànamo, de retirar les tropes d'Iraq, de superar la crisi econòmica...

Em permetreu que em quedi amb unes paraules del seu discurs de possessió:

"Els nostres desafiaments poden ser nous. Els instruments amb què hi fem front poden ser nous. Però aquests valors sobre els quals depèn el nostre èxit -el treball dur i l'honestedat, el valor i el joc net, la tolerància i la curiositat, la lleialtat i el patriotisme-, aquestes són coses velles. Són coses veritables i han estat la força subjacent del progrés al llarg de la història. El que es demana aleshores és un retorn d'aquestes veritats.

Aquest és el sentit de la nostra llibertat i creença, per què un home, el pare del qual fa menys de seixanta anys podia no haver estat atès en un restaurant local, és avui aquí per prendre el jurament més sagrat."

Aquesta és, malgrat tots els neoprogresistes de casa nostra, la grandesa dels Estats Units. Una país en el qual dos periodistes poden fer dimitir un president i on un dels membres de la població més marginada i reprimida pot també arribar a la Casablanca.

Potser ens aniria bé fer nostres aquestes paraules d'Obama.

UN APLAUDIMENT

En aquest món polític, la lluita per una parcel·la de poder és constant i fratricida. ¿Què té el poder que fa que tanta gent sigui capaç de transformar-se i esdevenir una mena de grimpador professional?

Una bona mostra (evidentment, no és l'única) l'estem tenint en tot aquest batibull que ja s'està muntant a l'entorn de les figures de Puigcercós i Carod per veure qui és el cap de llista de les properes eleccions.

Per això aplaudeixo l'actitud de la Mònica Sabata, portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir que ha dit no a la candidatura a Europa que li ha ofert ERC. En un moment ha dit no a un sou de luxe, a dietes i a privilegis. Ha dit no a una suculenta parcel·la de poder.

Una actitud digna, coherent i, malauradament, minoritària.

TORNANT DE NADAL (2)

Veig que en Joan Ferran continua amb la seva dèria i encara creu que hi ha "crosta nacionalista " a TV3. Es basa en qüestions de llenguatge, ja que afirma que es fa servir massa vegades la construcció "Estat espanyol" i demana un "llenguatge unificat" (ai, Mare de Déu!). Una altra de les seves "perles" és que declara que "no m'agrada quan algú diu que hem de construir la nació a través dels mitjans de comunicació".

Doncs... Com carai es construeix la nació? Apropant-nos cada vegada més a l'Estat espanyol?

I el finançament? Bé... gràcies...

Davant el globus sonda que va llençar el ministre Solbes i que ja parla de només 7.000 milions per repartir, s'ha muntat ja un bon batibull perquè la xifra queda massa lluny de qualsevol previsió.

I què en diuen els socialistes? En declaracions del secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, "les xifres nos són importants, el que és important és el model" (??¡¡)

Sort que hi ha algunes coses que funcionen millor com per exemple la Fundació Ramon Llull que ha fet efectiva la incorporació a l'ens del Consell General dels Pirineus Orientals, l’Ajuntament de l’Alguer i la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, integrada pels ajuntaments de Sueca, Morella, Gandia i Vinaròs.

D'això es tracta, de trencar fronteres... fins que no puguem establir les pròpies.

També veig que ja tenim el nostre propi friqui -i benvingut sigui!-, el nord-català Lluís Colet que s'ha passat 124 hores seguides xerrant de tot allò que se li ha passat pel cap. Des del Comte Guifré fins al TGV, tal com va declarar abans de començar el seu repte. I tot plegat ho ha fet per dues raons, aparèixer al llibre Guinnes dels Rècords i fer visible la llengua catalana a la República francesa.

Llàstima que en la foto aparegui el cartell en francès...

Faig meves les paraules de Jordi Palmer en el seu article Volem friquis catalans:

[...] "a les Espanyes més d'un tindria un shock cerebral en descobrir que a França també hi ha catalans que no són espanyols ni per casualitat. En tot cas celebrem la victòria de Colet, perquè si els països normals tenen els seus friquis, nosaltres tenim els nostres. Arrauxats i excèntrics, tocats del bolet i entranyables. Ja ens queda menys per convertir-nos en un país normal."

TORNANT DEL NADAL (1)

Les vacances de Nadal sempre acaben relaxant massa...

L'allau de notícies fa que sigui difícil comentar-les totes, però en farem uns breus apunts.

Els reis no es van portar gaire bé amb en David Sànchez, conegut independentista de Vilafranca. La matinada del 6 de gener és detingut en un espectacular desplegament dels Mossos d’Esquadra quan sortia del seu lloc de treball. El motiu de la detenció no se li comunica en cap moment. Passa la nit a la comissaria de Vilafranca del Penedès, on li neguen el dret que l’assisteixi el seu advocat.

Finalment, se sap el perquè de tot plegat. Hi ha dictada una ordre de crida i cerca que pesa sobre ell, per una condemna referent a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998. Sembla que una jutgessa primirada s'ha dedicat a desenterrar i a sumar... Que si un ordre de recerca i captura del maig de 2008, que si una sentència ferma del juny de 2000, que si una posterior denegació d’un indult sol·licitat per l’Ajuntament de Vilafranca, el març de 2006... total, que en David -diu- ha d'ingressar a presó.

A partir d'aquí, un gran moviment de suport a en David i el treball dels seus advocats han frenat, només de moment, aquests intents d'una jutgessa molt zelosa de les seves obligacions.

És possible -i tant que ho és- que encara haguem de passar per aquests tràngols?

Si no fos independentista i insubmís, la jutgessa hauria actuat amb el mateix zel i duresa?

Tota la informació sobre el cas la podeu trobar al web en suport del David o podeu donar un cop d'ull a un dossier completíssim sobre els fets.