JA SÓN AQUÍ....

Sí... ja són aquí... el dimarts 27 es presenta a Esplugues la formació política "Ciutadans-Partido de la Ciudadanía".

Era d'esperar. El partit per al qual l'important "només són les persones" intenta escampar-se com una taca d'oli amb el seu missatge reduït, únic, però intens i que poc a poc va fent un cert forat. Els homes i dones de "Ciutadans", són els homes i dones de la llengua "bífida"... no m'entengueu malament, dic bífida en el sentit que a ells tant els fa el català com el castellà, perquè, clar, ells i elles són bilingües declarats. Se'ls pot aplicar el que diu Patrícia Gabancho en el seu llibre "El preu de ser catalans": Ells són els que volen que nosaltres siguem bilingües per tal que ells puguin continuar sent monolingües en castellà 4o anys més."

Ells i elles que diuen defensar tant i únicament les "persones", podrien prendre partit per la metgessa del Prat de Llobregat que ha estat acomiadada de la feina perquè ha estat denunciada per fer servir només el català. ¿Que hagués passat si el cas fos a l'inrevés i a una metgessa se l'hagués fet fora de la feina per usar només el castellà? Un cas que, d'altra banda, es repeteix cada dia en infinitat de consultes i visites mèdiques.

Benvinguts, però, la gent de "Ciutadans-Partido de la Ciudadanía" a Esplugues. Benvinguts perquè ja comença a ser hora que tothom es tregui la careta, que tothom prengui partit, que tothom reflexioni i decideixi quina Catalunya, quins Països Catalans, volem per al futur. Com deia el poeta: "i llavors que cadascú es vesteixi com més bé li plagui. I via fora! Que tot està per fer i tot és possible."

En aquest cap de setmana, que es produeix el comiat d'un dels millors músics i cantants catalans compromès amb la seva gent i amb el seu país, voldria -si per causalitat em llegeixen- fer servir unes paraules d'en Llach per recordar alguna cosa a la gent de "Ciutadans". A ells, però no només a ells, sinó també a tots aquells que volen una Catalunya conformista, una Catalunya desilusionada i alienada, a tots aquells que volen una Catalunya de llengua i cultura espanyoles que, nosaltres, alguns de nosaltres, malgrat que "coneixem/ les pedres del camí... Novament,/i deslliurats d'enyors,/som aquí / tossudament alçats./Som aquí."

Tossudament alçats....Som aquí....

EL PREU DE SER CATALANS (V)

Els nois d'Estopa, en un país normal i bilingüe de debò, parlarien en català en les entrevistes a TV3. Però Estopa és, entre altres coses, un símbol. Un símbol combatiu.

Si els nois d'Estopa, nascuts i criats a Catalunya, no senten seu el català, i són tan espanyols que no saben ni on para el país que en teoria els ha ofert el futur, i aquests nois es multipliquen per milers, i centenars de milers, a tots els suburbis metropolitans, i són el fracàs més flagrant de la política educativa de Catalunya, si tot això és així, el país ho té molt malament.

Cap polític, de cap partit, no parla d'aquest tema en aquests termes. (Pàg. 103).

Catalunya, ja és hora que trenquem el tòpic, no és un país d'acollida: és un país d'indiferència. Tanta indiferència que la indiferència acaba sent suïcida. (Pàg. 105)

La societat catalana haurà de fer, més d'hora que tard, un debat seriós per decidir què vol fer amb la seva llengua. Si la vol llençar per la borda, ho deixem tot tal com està, i en dues o tres generacions ja no se'n cantarà ni gall ni gallina. Però si es vol continuar amb aquest llegat de fa ml anys, aleshores s'han de prendre mesures antipàtiques i rigoroses. (Pàg. 112)

El conseller d'Educació no ha convidat pas la ministra espanyola a conèixer la realitat del Baix Llobregat. Ha fet tot el contrari: ha dit que potser sí que la canalla d'Olot no sap prou bé el castellà. I el català, conseller? Com el pensa aprofundir al Barcelonès? (Pàg. 115)