11 DE L'11, A LES 11 HORES 11 MINUTS

Segur que recordareu la iniciativa ‘Deu Mil en xarxa per l’Autodeterminació’ que va fer possible que el dia 7 de març de 2009 se celebrés a Brussel•les sota el lema ‘Volem l’Estat propi’, la manifestació més important de catalans fora de les seves fronteres reivindicant el dret de Catalunya a la seva independència.

El proper 11 de novembre de 2009, a les onze i onze del matí, farà 91 anys que aquesta data i hora ja era vigent l’armistici que va donar per acabada la primera Guerra Mundial i que reestructurava Europa amb el naixement de desenes de nous estats.

Per aquest motiu els catalans en un dia i en una hora tan assenyalada serem presents altre cop a Brussel•les, al Parlament Europeu, per fer sentir la nostra veu i explicar a la comunitat internacional el cas irresolt català. Entregarem a tots els eurodiputats presents un llibre amb imatges de la manifestació del març de 2009 que va esdevenir un punt d’inflexió en la reivindicació catalana del seu dret a l’Estat propi.

En aquest acte tant especial ens acompanyaran diverses personalitats catalanes i europees.

La celebració serà l'inici d'una campanya que tindrà continuïtat fins al final de la presidència espanyola de la Unió Europea. Volem que la veu de Catalunya s'escolti al món.

Treballarem perquè Catalunya sigui el proper estat d’Europa. Com bé sabeu, més d’un centenar de poblacions catalanes consultaran el proper 13 de desembre als seus ciutadans si volen la independència. Molts d’altres ho faran en els propers mesos.

Catalunya està començant a decidir el seu futur.

AL CÉSAR EL QUE ÉS DEL CÉSAR... (5)

Nou escrit d'en Jordi Figueras, regidor d'ERC a l'Ajuntament d'Esplugues.

"Lamento ser tant primmirat en allò que es diu o s’escriu, he de reconèixer que vaig equivocar-me a l’hora d’escriure el que vaig escriure. M’hauria estat més còmode no dir res, no obstant era, i és, una sensació de tot plegat que continuo mantenint. Com a regidor no podia permetre que una moció sobre el Correllengua aplaudís el “compromís de l’Ajuntament amb la llengua catalana” tal com deia la moció. Això va fer-me posar en guàrdia juntament amb l’altre moviment del PSC-PSOE, el de convertir una proposta ciutadana de la CAL en una moció de tots els partits politics, és a dir, en una moció de lloança a la seva política lingüística bilingüe que ERC va denunciant cada cop que en tenim oportunitat, es a dir, cada dos per tres. Mantinc ho de “l’alcaldada”, malgrat que hauria d’haver dit manipulació fredament calculada pel 1er tinent d’alcalde, vaig entendre que el mot “alcaldada” ho resumia prou bé. Per aquestes raons vaig considerar un insult que es poses ERC al mateix sac que la resta de partits, no un insult personal si no un menyspreu a l’esforç constant de defensa de la nostra llengua que fem des d’ERC amb la mateixa perseverança que teniu des de la CAL d’Esplugues.

Òbviament la CAL no té cap obligació d’assistir als plens municipals, però a Esplugues mantenim encara una lluita pel català que en altres poblacions ja s’ha fet i guanyat. En canvi, a Esplugues, continuem sotmesos al bilingüisme que defensen PSC i PP aferrissadament i la moció, la moció del Correllengua, no es podia convertir en una moció de lloança a favor de la política bilingüe del nostre Ajuntament. Fem una ullada a les darreres revistes “El Pont” i “L’Agenda”, on el català i castellà segueixen tenint el seu espai en un “equilibri” absolutament polític, amb objectius absolutament politics i amb intencionalitat política evident per qualsevol català sensible. La violència masclista es converteix en violència envers la llengua catalana, “la castañada” substitueix la castanyada, una revista on ens congelen la llengua amb “los impuestos” i la seva prioritat és “la vivienda protegida” i la llengua segueix arraconada i acabarà, potser, en “el nuevo hospital comarcal” o assistida dintre de la “ley de dependencia” i potser, dintre d’uns anys commemorarem l’aniversari “del genocidio” però aquest cop no serà d’algun fet passat a Ucraïna, més aviat serà per la nostra llengua. Es nota molt que m’he llegit el discurs de l’alcaldessa en motiu de donar-li la medalla d’or de la Ciutat a Joan Manuel Serrat?

Ep!, això és de l’últim “El Pont”... en surt un cada mes des de fa molts i molts anys....

Amb la llengua, i ho lamento per aquests escrits personals, no puc transigir amb ningú, ni amb l’Ajuntament ni amb la CAL. Al Cèsar el que sigui del Cèsar, jo continuo pensant que “estan bojos aquests romans” i continuaré defensant mentre pugui aquest “poblet” amb el poc enteniment amb que la natura m’ha dotat."

AL CÉSAR EL QUE ÉS DEL CÉSAR...(4)

Un parell més de qüestions sobre la resposta a l’article Al César el que és del César…

Estem contents que ERC aprofités la moció per incloure-hi les dues esmenes sobre l’aplicació del Reglament d’Usos Lingüístics pel que fa a les publicacions que edita l’ajuntament i que haurien de ser en català. Podem estar d’acord que ERC és l’única força política amb representació a l’Ajuntament que ha denunciat aquesta política absurda de bilingüisme que des de sempre du a terme l’equip de govern. No podem, però, de cap manera compartir aquesta frase que, mitjançant l’ús d’aquest “CAP” entenem com una crítica subliminal a la nostra entitat: “cap entitat o partit ha fet cap tipus de moviment en aquest sentit o en defensa del català al consistori o als mitjans de comunicació que depenen de l’ajuntament...”

Des de la CAL d’Esplugues portem anys denunciant la política lingüística que l’Ajuntament aplica a l’ús de la llengua catalana. Sempre hem procurat fer-hi front amb els mitjans i les formes que hem considerat més adients a la nostra filosofia com a entitat i, evidentment, a les nostres pròpies possibilitats. Sempre, ja des del mateix acte de presentació de la CAL, l’any 2003, quan ja avançàvem la nostra primera acció com a entitat: “...per això hem demanat a l’Ajuntament que redacti només en català el Llibret de la Fira d’Entitats.. perquè no podem estar ancorats “in eternus” en un bilingüisme totalment absurd quan el 99% de la població catalana és capaç de llegir un text en català… Una petició a la qual l’Ajuntament no va fer cas i que per això vam tirar endavant un llibret alternatiu amb l’objectiu d’evidenciar l’absurditat d’aquesta política.

A partir d’aquí, hem mantingut sempre aquesta actitud de denúncia. Podeu donar un cop d’ull als nostres parlaments en els respectius Correllengües; podeu revisar els nostres articles del Bloc; podeu fer una mirada als davantals amb què des de fa sis temporades obrim el nostre programa mensual de CAL Parlar de Llengua; arreu hi podreu trobar aquesta actitud contrària al manteniment d’un bilingüisme que va en contra de la plena normalització de la llengua catalana al nostre poble i a la nostra comarca.

Enllacem aquest aclariment amb la frase final de l’escrit, que de nou veiem com una “paternalista estirada d’orelles”: “Llàstima que ningú de la CAL pugui corroborar les meves paraules ja que ningú va assistir al Ple a part dels regidors que en som socis."

No acostumem a anar als Plens de l’Ajuntament. Ras i curt: som els que som, fem el que fem i arribem on arribem.

La CAL no ha de donar cap mena d’explicació a ningú sobre la manera com fa les coses. En tot cas, i si convé, només als socis de l’entitat. No ens hem de justificar si som o no som als plens de l’Ajuntament o si les nostres activitats les duem a terme d’una o altra manera. Crec que cal deixar molt clars els deures de cadascú. Les entitats som un grup de gent voluntària que realitzem una feina en una entitat cívica i/o cultural empesos únicament per l’actitud i la filosofia del voluntariat, sense que això vagi en detriment de l’autoexigència i l’autoresponsabilitat.

Els partits polítics creiem que són una cosa molt diferent. Els seus representants democràticament elegits són servidors públics als quals cal exigir el compliment dels programes sota els quals es van presentar a unes eleccions. A un partit polític, doncs, se li pot exigir, i remarco la paraula exigir, que defensi allò pel que va presentar les seves respectives candidatures.

Afortunadament, hi ha alguns representants polítics, i en Jordi Figueres entre ells, que compleixen amb el seu deure de servidors públics. Per això, amb tot l’afecte i el respecte que ens mereixen aquests polítics:

Al César el que és del César...