dissabte, 4 d’abril del 2009
EUSKADI 2009: UN PARLAMENTO PLURAL...
divendres, 3 d’abril del 2009
MARIA-MERCÈ MARÇAL: DESGLAÇ (3)
d’aquesta rigidesa que m’emmotlla
i em dóna cos fluir sense contorns
lliscar pel tacte obert de tota cosa
[...]
Fluir fluir sense confins negar-me
en tu negar-te: i afirmar l’empremta
vivent, imperceptible, de l’amor sobre l’aigua.
Aigua letal? Aigua viva? Dins teu
Sóc la llavor que esclata a trenc d’esglai.
La meva set és un mirall obscur
I clos on s’emmiralla, oberta la teva aigua...
Perquè no en defugies el dol voraç i el glaç,
Som dues nits a contradir la nit.
Quan, enmig del desglaç,
El riu remunta
Cap a la deu,
I el seu curs foraviat es peix
Com un mirall
De teu rostre, i me’l torna
Enllà de tu,
Convertit en tenebra
I esglai opac...
No sé on són els confins del viatge.
La mar és el marjal on grano, oberta
als tretze vents de la terra, amb el cosflorit de lluna.
dijous, 2 d’abril del 2009
EUSKADI 2009: "CONSUMATUM EST"
Tal com ja ens suposàvem, una de les peces fonamentals de la política basca com és la televisió pública, serà objecte de reforma pels dos partits nacionalistes espanyols. Segons les seves pròpies paraules: "per garantir una línia editorial que respecti i defensi el nostre marc institucional, que impulsi valors ètics i de convivència des del reconeixement a la pluralitat de la societat basca i el respecte a la igualtat de tots els ciutadans i que asseguri l'objectivitat, veracitat i imparcialitat de les informacions."
L'extens document, però, recull moltes altres disposicions. N’he volgut extraure algunes frases que, carregades d’eufemismes, són un bon antecedent del que li espera a Euskadi durant, com a mínim, els quatre propers anys.
El títol ja és preocupant: Bases para el cambio democrático al servicio de la sociedad vasca. Malament quan posen tan èmfasi en el substantiu “cambio” acompanyat del adjectiu “democràtico”. I, no cal ni dir-ho, com sempre, els polítics fan les coses “al servicio de la sociedad”, basca, en aquest cas.
El respeto a la legalidad i el respeto a las reglas del juego que nos hemos dado entre todos... Som-hi! Vagi la santíssima “constitución” pel davant.
Que apueste por la regeneración democràtica del País Vasco... “Regeneración” renovar moralment, per fer un canvi radical en bé. Cal allunyar el diable del nacionalisme basc de les seves pròpies institucions i, si poden, del seu propi país.
Que tenga por prioridad la atención de los problemas reales de la gente... És a dir, deixar-se de bajanades com la llengua i la cultura basques; l’autodeterminació i la sobirania del poble basc, etc.
Libre elección por los padres de la lengua vehicular en la enseñanza de sus hijos (evidentment només es refereix al castellà i a l’euskera). Ja sabem què vol dir aquesta “libre elección”: frenar com sigui el procés de normalització de la llengua pròpia del país.
Tenemos como objetivo alcanzar un bilinguïsmo integrador... Hi ha algú que dubti del que realment volen dir aquestes paraules? Ja sabem que els principals defensors del bilingüisme són els monolingüistes en castellà.
Si no n’estàvem segurs sobre “la bondat d’intencions” en matèria lingüística, aquest punt acaba de reblar el clau: Derrogación immediata de aquellos artículos que, relativos a las lenguas, se contienen en los distintos decretos [...] por haber surgido fuera de los consensos necesarios para hacer avanzar la política lingüística.
Un tercer punt que reforça els anteriors: Fomento de la libertad lingüística para que los ciudadanos puedan optar por cualquiera de las dos lenguas oficiales de Euskadi... De nou els monolingüistes espanyols defensors a ultrança del bilingüisme.
Evitar de forma activa la pretensión de fraccionar la sociedad vasca en comunidades lingüísticas diferenciadas, para lo que se fomentará el uso del euskera desde la libertad.
Impedir y evitar las acutaciones sectarias, la imposición de sanciones y el uso partidista del idioma.
Ja se sap, els colonitzadors mai han volgut aprendre la llengua del poble dominat; i, un bon ciutadà colonitzat sap perfectament que ha de sotmetre's als desitjos d'aquell que els mana.
dimecres, 1 d’abril del 2009
10.000 A BRUSSEL·LES: EL REPORTATGE I EL DEBAT
Van ser-hi presents: l'Enric Canela, l'Agustí Esparducer i en Josep Poveda, organitzadors de 10.000 a Brussel·les per l’Autodeterminació; Alfons López-Tena en representació del Cercle d’Estudis Sobiranistes; Josep Maria Farré de Sobirania i Progrés; Pep Ribas, de la CAL i David Vinyals de Catalunya Estat Lliure.
Si no vau poder veure el programa en directe o si el voleu reviure,ara ja en teniu l'ocasió perquè tant el reportatge com el debat ja estan penjats a la Xarxa perquè tothom hi pugui tenir accés.
dimarts, 31 de març del 2009
MARIA-MERCÈ MARÇAL: DESGLAÇ (2)
És un poemari que reflecteix la imatge del jo líric des d’una triple vessant: filla, mare i amant. L’acte d’amor apareix moltes vegades lligat a la imatge de la sang.
Perquè he sentit el teu
bes de sang incruenta
Clavo els ulls en el roig
de la sang que m’oblida
I enfonsar-te en la mort a cops de bes
i sentir-me vivent contra el teu glaç,
cec, em xuclava el teu mirall sagnant
Més ençà de l'oblit i enllà de la memòria
com un peix esglaiat amb un ham a la boca.
Construir
sang a sang, aquest amor
I en tu trio la meva desmesura.
Aquest era el senyal i la paraula,
Salconduit viu per a la meva sang.
Entra, doncs, ja, hoste del meu desig.
En tu, per tu, sóc jo qui em posseeixo,
Triomfant en la teva desmesura.
Sang i fluids. Cos de dona:
La teva ànima sagna avui, des del meu cos.
I és que la teva força cegava la ferida:
N’estroncà el doll i en taponà el clivell
-ungüents i benes, temps, secret, oblit.
Dóna’m a beure la teva feblesa
Si vols, amor, que l’amor no em dessagni.
És el llenguatge del cos a la recerca d’una veu femenina; una llengua abolida a la qual ens remeten aquestes paraules de La passió segons Renée Vivien:
[...] és que el cos de dona parla un obscur llenguatge sense codi establert, sense possible dimensió simbòlica. Dolor, doncs, de l’ànima interrogada des del cos sense resposta possible. Dolor de la mancança sense termes: …els poemes, la literatura, ¿en foren, llavors, a penes traduccions altament imperfectes a la llengua dominant, a la llengua de l’altre?”
dilluns, 30 de març del 2009
EUSKADI 2009 (i 3)
Per primera vegada, el lehendakari no sap una paraula de basc. I el que és més greu encara, ni tan sols el pensa aprendre perquè “la lengua no ha de ser un obstàculo que fomente la división del pueblo vasco ni tampoc que sea un motivo de enfrentamiento.”
El discurs nacionalista espanyol de sempre. El discurs monolingüista espanyol de sempre.
Cal, ja ho han dit, modificar els llibres de text dels infants i reconduir-los pel “recto camino de la unidad de la patria”. El país dels bascos és Espanya; Navarra no és res més que una comunitat autònoma espanyola més. Els bascos d’Euskadi nord són francesos i, per tant, estrangers. En canvi, com molt encertadament apuntava Salvador Cot a l’Avui, els espanyols de Melilla són compatriotes.
També, evidentment, caldrà orientar de nou ETB, la televisió pública basca perquè ofereixi una visió molt més “nacional” i més d’acord amb la “realidad de la comunidad española del País Vasco.”
Els familiars de presos bascos, que recordem que es troben empresonats lluny d’Euskadi, deixaran de rebre ajudes econòmiques mitjançant les quals, actualment poden viatjar, de vegades a l’altra punta de la península, a visitar els seus fills o filles, marits o dones que compleixen condemnes a presons espanyoles.
Fins on arribarà aquesta ofensiva del nacionalisme espanyol? El temps ho dirà, però s’auguren temps difícils, no només per al moviment independentista basc a Euskadi, sinó per a la llengua i cultura nacionals.
INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR PEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ
diumenge, 29 de març del 2009
EUSKADI 2009 (2)
"El retorno de ETA a la violencia terrorista, tras el cese temporal anunciado en Septiembre de 1998, ha puesto dramáticamente en evidencia la situación en el País Vasco. Con ello, ha quedado también de manifiesto el fracaso de la estrategia promovida por el PNV y por EA, que abandonaron el Pacto de Ajuria Enea para, de acuerdo con ETA y EH, poner un precio político al abandono de la violencia. Ese precio consistía en la imposición de la autodeterminación para llegar a la independencia del País Vasco".
La trama política urdida pel PP i el PSOE va continuar l’any 2002 amb l’aprovació de la denominada “Ley de partidos políticos” que va ser refrendada pel PSOE i el PP, però també per altres partits com CIU, i el Partido Andalucista i només va tenir 16 vots en contra. La llei va significar el principi del desmantallament de tota l’esquerra independentista basca.
Ja en aquella època, Amnistia Internacional va expressar la seva profunda preocupació per aquesta Llei, ja que la seva volguda ambigüitat i imprecisió permetia emprendre accions d’il·legalització de partits polítics pel sol fet que eren partidaris d’assolir la independència, encara que fos de forma pacífica.
El 28 de març de 2003 va començar la “caça de bruixes” a Euskadi. Es van il·legalitzar Herri Batasuna, Euskal Herritarrok i Batasuna van ser il·legalitzats al·legant que donaven suport a ETA i que no refusaven públicament la violència.
Posteriorment, les il·legalitzacions de partits i moviments i anul·lacions de candidatures electorals s’han anat succeint l’una darrere l’altra. Entre altres: Acció Nacionalista Basca; Partit Comunista de les Terres Basques; Herritarren Zerrenda; Autodeterminaziorako Bilgunea; Abertzale Sozialisten Batasuna; Aukera Guztiak; Demokrazia Hiru Milloi i Askatasuna. També han estat obligats a dissoldre’s els grups parlamentaris Sozialista Abertzaleak y Nafarroako Sozialista Abertzaleak.