dissabte, 4 d’abril del 2009

EUSKADI 2009: UN PARLAMENTO PLURAL...

Un parlamento plural, reflejo de una sociedad plural.

Així, en un castellà perfecte, es va dirigir la nova presidenta de Parlament basc, Arantza Quiroga, a la resta de parlamentari i públic que hi havia a la cambra legislativa basca.

Plural? On eren els representants del 15% de la població basca?

Plural? Mentre els que volien sentir les paraules en euskera havien de recórrer a un traductor?

Plural? Mentre s'ignora amb total impunitat una part de la societat basca i es menysprea, en un gest digne dels conqueriodors, la llengua pròpia del país?

Plural? Quan l'amenaça de la imposició nacionalista espanyola s'aboca damunt de la llengua, la cultura i la societat basques?

divendres, 3 d’abril del 2009

MARIA-MERCÈ MARÇAL: DESGLAÇ (3)

L’amor, la recerca constant, el només poder ser en l’altre, són els elements sobre els quals naveguen els versos de la segona i tercera part de Desglaç. Els poemes estableixen un nou estat: l’amor lèsbic converteix les amants en dones líquides, en dones sense ossos, en meduses.

Negar-me en tu desposseir-me
d’aquesta rigidesa que m’emmotlla
i em dóna cos fluir sense contorns
lliscar pel tacte obert de tota cosa
[...]
Fluir fluir sense confins negar-me
en tu negar-te: i afirmar l’empremta
vivent, imperceptible, de l’amor sobre l’aigua.

Aigua letal? Aigua viva? Dins teu
Sóc la llavor que esclata a trenc d’esglai.

La meva set és un mirall obscur
I clos on s’emmiralla, oberta la teva aigua...
Perquè no en defugies el dol voraç i el glaç,
Som dues nits a contradir la nit.

Quan, enmig del desglaç,
El riu remunta
Cap a la deu,
I el seu curs foraviat es peix
Com un mirall
De teu rostre, i me’l torna
Enllà de tu,
Convertit en tenebra
I esglai opac...

Els líquids, els fluids femenins estableixen una relació cultural i corporal. El líquid amniòtic; la retenció de líquids que es produeix durant l’embaràs; la pèrdua de sang i dels líquids amniòtics que es produeix durant el part; el cicle menstrual; el flux vaginal... Un anar i venir de líquids que moltes feministes han relacionat de manera simbòlica amb el flux i reflux de la mar. Una mar que també simbolitza la creació:

No sé on són els confins del viatge.
La mar és el marjal on grano, oberta
als tretze vents de la terra, amb el cosflorit de lluna.

dijous, 2 d’abril del 2009

EUSKADI 2009: "CONSUMATUM EST"


El pacte per a un front nacionalista espanyol a Euskadi ja s’ha consumat...

Tal com ja ens suposàvem, una de les peces fonamentals de la política basca com és la televisió pública, serà objecte de reforma pels dos partits nacionalistes espanyols. Segons les seves pròpies paraules: "per garantir una línia editorial que respecti i defensi el nostre marc institucional, que impulsi valors ètics i de convivència des del reconeixement a la pluralitat de la societat basca i el respecte a la igualtat de tots els ciutadans i que asseguri l'objectivitat, veracitat i imparcialitat de les informacions."

L'extens document, però, recull moltes altres disposicions. N’he volgut extraure algunes frases que, carregades d’eufemismes, són un bon antecedent del que li espera a Euskadi durant, com a mínim, els quatre propers anys.

El títol ja és preocupant: Bases para el cambio democrático al servicio de la sociedad vasca. Malament quan posen tan èmfasi en el substantiu “cambio” acompanyat del adjectiu “democràtico”. I, no cal ni dir-ho, com sempre, els polítics fan les coses “al servicio de la sociedad”, basca, en aquest cas.

El respeto a la legalidad i el respeto a las reglas del juego que nos hemos dado entre todos... Som-hi! Vagi la santíssima “constitución” pel davant.

Que apueste por la regeneración democràtica del País Vasco... “Regeneración” renovar moralment, per fer un canvi radical en bé. Cal allunyar el diable del nacionalisme basc de les seves pròpies institucions i, si poden, del seu propi país.

Que tenga por prioridad la atención de los problemas reales de la gente... És a dir, deixar-se de bajanades com la llengua i la cultura basques; l’autodeterminació i la sobirania del poble basc, etc.

Libre elección por los padres de la lengua vehicular en la enseñanza de sus hijos (evidentment només es refereix al castellà i a l’euskera). Ja sabem què vol dir aquesta “libre elección”: frenar com sigui el procés de normalització de la llengua pròpia del país.
Tenemos como objetivo alcanzar un bilinguïsmo integrador... Hi ha algú que dubti del que realment volen dir aquestes paraules? Ja sabem que els principals defensors del bilingüisme són els monolingüistes en castellà.

Si no n’estàvem segurs sobre “la bondat d’intencions” en matèria lingüística, aquest punt acaba de reblar el clau: Derrogación immediata de aquellos artículos que, relativos a las lenguas, se contienen en los distintos decretos [...] por haber surgido fuera de los consensos necesarios para hacer avanzar la política lingüística.

Un tercer punt que reforça els anteriors: Fomento de la libertad lingüística para que los ciudadanos puedan optar por cualquiera de las dos lenguas oficiales de Euskadi... De nou els monolingüistes espanyols defensors a ultrança del bilingüisme.

Evitar de forma activa la pretensión de fraccionar la sociedad vasca en comunidades lingüísticas diferenciadas, para lo que se fomentará el uso del euskera desde la libertad.

Impedir y evitar las acutaciones sectarias, la imposición de sanciones y el uso partidista del idioma.

Ja se sap, els colonitzadors mai han volgut aprendre la llengua del poble dominat; i, un bon ciutadà colonitzat sap perfectament que ha de sotmetre's als desitjos d'aquell que els mana.

dimecres, 1 d’abril del 2009

10.000 A BRUSSEL·LES: EL REPORTATGE I EL DEBAT

El passat dijous 26 de març, ETV Llobregat va transmetre, dins del programa La Clau de la nostra història, un extens reportatge sobre la marxa de 10.000 catalans a Brussel·les per l'autodeterminació. A continuació, en directe, vam poder mantenir, durant gairebé una hora, un interessant col·loqui amb alguns dels representants dels principals col·lectius que dia a dia treballen per assolir la sobirania del nostre país.

Van ser-hi presents: l'Enric Canela, l'Agustí Esparducer i en Josep Poveda, organitzadors de 10.000 a Brussel·les per l’Autodeterminació; Alfons López-Tena en representació del Cercle d’Estudis Sobiranistes; Josep Maria Farré de Sobirania i Progrés; Pep Ribas, de la CAL i David Vinyals de Catalunya Estat Lliure.

Si no vau poder veure el programa en directe o si el voleu reviure,ara ja en teniu l'ocasió perquè tant el reportatge com el debat ja estan penjats a la Xarxa perquè tothom hi pugui tenir accés.
Si voleu visionar el reportatge, cliqueu aquí.
Si voleu visionar el debat, cliqueu aquí.

dimarts, 31 de març del 2009

MARIA-MERCÈ MARÇAL: DESGLAÇ (2)

Desglaç recull en certa manera una idea de fluid relacionada amb el cos femení i amb la dona. Júlia Kristeva, filòsofa francesa d’origen búlgar, parla en la seva obra dels elements corporals i, especialment, d’aquells que són considerats més bruts i rebutjats socialment. Considera el fluid com un estat fronterer que trenca amb la solidesa de les coses i que representa un camí d’entrada i de sortida del cos: la sang, el vòmit, la saliva, el semen, la suor...
La serp surt de la seva
tretzena muda
tremolosa i erecta.
-Un llamp de pedra fòssil
de sobte massa viu.
Líquid esglai:
desglaç

És un poemari que reflecteix la imatge del jo líric des d’una triple vessant: filla, mare i amant. L’acte d’amor apareix moltes vegades lligat a la imatge de la sang.

Perquè he sentit el teu
bes de sang incruenta

Clavo els ulls en el roig
de la sang que m’oblida

I enfonsar-te en la mort a cops de bes
i sentir-me vivent contra el teu glaç,
cec, em xuclava el teu mirall sagnant
Més ençà de l'oblit i enllà de la memòria
hi ha un àngel negre, d'ales afuades,
que em té l'esguard, i hi emmiralla
el seu desig oscat, la set als llavis:
-Glaçons de sang al fons de la copa més buida
com un peix esglaiat amb un ham a la boca.
Com l'estrall en els ulls de l'infant mutilaten el somni, en la carn.
Com la sang que s'escola.
Nua com una sang

Construir
sang a sang, aquest amor


I en tu trio la meva desmesura.
Aquest era el senyal i la paraula,
Salconduit viu per a la meva sang.
Entra, doncs, ja, hoste del meu desig.
En tu, per tu, sóc jo qui em posseeixo,
Triomfant en la teva desmesura.
Segons Laia Climent, “Desglaç, ple d’ombra i mort i líquids quallats que de sobte flueixen, ple de fred, de sang i de silenci, és un llibre major en què l’espinada de què parlàvem depassa la biografia de l’autora aprofundint-hi: fecunditat i pervivència són les de Marçal i, com les d’ella, o en ella, les de la seva llengua, la seva comunitat i, com sempre, la condició femenina”.

Sang i fluids. Cos de dona:

La teva ànima sagna avui, des del meu cos.
I és que la teva força cegava la ferida:
N’estroncà el doll i en taponà el clivell
-ungüents i benes, temps, secret, oblit.

Dóna’m a beure la teva feblesa
Si vols, amor, que l’amor no em dessagni.

És el llenguatge del cos a la recerca d’una veu femenina; una llengua abolida a la qual ens remeten aquestes paraules de La passió segons Renée Vivien:

[...] és que el cos de dona parla un obscur llenguatge sense codi establert, sense possible dimensió simbòlica. Dolor, doncs, de l’ànima interrogada des del cos sense resposta possible. Dolor de la mancança sense termes: …els poemes, la literatura, ¿en foren, llavors, a penes traduccions altament imperfectes a la llengua dominant, a la llengua de l’altre?”

dilluns, 30 de març del 2009

EUSKADI 2009 (i 3)

El futur govern nacionalista espanyol a Euskadi tindrà conseqüències greus per al país. Després de repartir-se els dos principals càrrecs institucionals (Presidència del Govern i del Parlament) per primera vegada a la història un nacionalista espanyol serà investit lehendakari.

Per primera vegada, el lehendakari no sap una paraula de basc. I el que és més greu encara, ni tan sols el pensa aprendre perquè “la lengua no ha de ser un obstàculo que fomente la división del pueblo vasco ni tampoc que sea un motivo de enfrentamiento.”

El discurs nacionalista espanyol de sempre. El discurs monolingüista espanyol de sempre.

Cal, ja ho han dit, modificar els llibres de text dels infants i reconduir-los pel “recto camino de la unidad de la patria”. El país dels bascos és Espanya; Navarra no és res més que una comunitat autònoma espanyola més. Els bascos d’Euskadi nord són francesos i, per tant, estrangers. En canvi, com molt encertadament apuntava Salvador Cot a l’Avui, els espanyols de Melilla són compatriotes.

També, evidentment, caldrà orientar de nou ETB, la televisió pública basca perquè ofereixi una visió molt més “nacional” i més d’acord amb la “realidad de la comunidad española del País Vasco.”

Els familiars de presos bascos, que recordem que es troben empresonats lluny d’Euskadi, deixaran de rebre ajudes econòmiques mitjançant les quals, actualment poden viatjar, de vegades a l’altra punta de la península, a visitar els seus fills o filles, marits o dones que compleixen condemnes a presons espanyoles.

Fins on arribarà aquesta ofensiva del nacionalisme espanyol? El temps ho dirà, però s’auguren temps difícils, no només per al moviment independentista basc a Euskadi, sinó per a la llengua i cultura nacionals.

INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR PEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ


El 3 de març passat, es va presentar en roda de premsa la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) pel referèndum d'autodeterminació. La ILP la van presentar conjuntament 10Mil.cat i Catalunya Estat Lliure.
Segons la informació que hem rebut dels promotors de la ILP, el procés es desenvoluparà de la manera següent:
Primera fase: l’objectiu és aconseguir ser molts a la comissió promotora, simplement per fer més pressió a la Mesa del Parlament i que l’admeti a tràmit. De moment, la xifra de promotors és gairebé de 8.ooo.
Segona fase: la feina forta vindrà en el moment que ho accepti a tràmit el Parlament, ja que ens donarà 120 dies hàbils per recollir el mínim de 50.000 signatures en imprès numerat.
L’estratègia dissenyada és la de dividir el territori en 18 zones (factibles de ser ampliades en funció d'altres disponibilitats), cadascuna coordinada per un “Coordinador”.

Hi ha una primera reunió de coordinadors, delegats i voluntaris programada per al dia 18 d'abril a Sallent. Més endavant Catalunya Estat Lliure i 10Mil.cat faran una presentació de la ILP a la societat en general.
Organitzacions com Sobirania i Progrés i la Plataforma pel Dret a Decidir donen suporta a la ILP i hi col•laboren puntualment. Cal destacar que s'està rebent el suport de molts altres col·lectius i organitzacions.
Per tots els voluntaris que vulguin col•laborar en aquesta iniciativa, s’ha habilitat l’adreça de coreu ilp@deumil.cat i, durant tot el temps que duri el procés, es podrà seguir tota la infrmació disponible al web de 10Mil.cat.

diumenge, 29 de març del 2009

EUSKADI 2009 (2)

El futur govern d’Euskadi se’ns està venent des de determinats sectors com un triomf de la democràcia i de l’alternança política. Res més lluny de la realitat. Aquest govern serà el resultat d’una política molt ben planificada que, amb l’ajut inestimable de tribunals i determinats partits polítics es va iniciar amb aquella famós pacte antiterrorista al qual se li va posar un nom més ufanós: Acuerdo por las Libertades y contra el Terrorismo. El pacte l va proposar -recorde-m’ho- el Sr. José Luís Rodríguez Zapatero i va ser signat pel PSOE i el PP. Aquest pacte ja marcava de manera subtil en el seu preàmbul els seus veritables objectius: acabar amb el nacionalisme basc. Això succeïa el desembre del 2000:

"El retorno de ETA a la violencia terrorista, tras el cese temporal anunciado en Septiembre de 1998, ha puesto dramáticamente en evidencia la situación en el País Vasco. Con ello, ha quedado también de manifiesto el fracaso de la estrategia promovida por el PNV y por EA, que abandonaron el Pacto de Ajuria Enea para, de acuerdo con ETA y EH, poner un precio político al abandono de la violencia. Ese precio consistía en la imposición de la autodeterminación para llegar a la independencia del País Vasco".

La trama política urdida pel PP i el PSOE va continuar l’any 2002 amb l’aprovació de la denominada “Ley de partidos políticos” que va ser refrendada pel PSOE i el PP, però també per altres partits com CIU, i el Partido Andalucista i només va tenir 16 vots en contra. La llei va significar el principi del desmantallament de tota l’esquerra independentista basca.

Ja en aquella època, Amnistia Internacional va expressar la seva profunda preocupació per aquesta Llei, ja que la seva volguda ambigüitat i imprecisió permetia emprendre accions d’il·legalització de partits polítics pel sol fet que eren partidaris d’assolir la independència, encara que fos de forma pacífica.

El 28 de març de 2003 va començar la “caça de bruixes” a Euskadi. Es van il·legalitzar Herri Batasuna, Euskal Herritarrok i Batasuna van ser il·legalitzats al·legant que donaven suport a ETA i que no refusaven públicament la violència.

Posteriorment, les il·legalitzacions de partits i moviments i anul·lacions de candidatures electorals s’han anat succeint l’una darrere l’altra. Entre altres: Acció Nacionalista Basca; Partit Comunista de les Terres Basques; Herritarren Zerrenda; Autodeterminaziorako Bilgunea; Abertzale Sozialisten Batasuna; Aukera Guztiak; Demokrazia Hiru Milloi i Askatasuna. També han estat obligats a dissoldre’s els grups parlamentaris Sozialista Abertzaleak y Nafarroako Sozialista Abertzaleak.