divendres, 16 de març del 2007

PER PREOCUPAR-SE'N...

Un parell de notícies per preocupar-se...
TV3 podria deixar de veure's al País Valencià. Una part del territori lingüístic, una part dels Països Catalans, pot quedar-se sense rebre imatges d'una televisió que emet en català. No és ara el moment de parlar sobre la qualitat actual de TV3 o, el que és pitjor, sobre quins són els referents que avui dia se'ns transmeten a través de la televisió pública catalana. El fet, important i greu, és que l'esforç que fa 25 anys es va fer des d'amplis sectors del País Valencià perquè les imatges de la televisió catalana arribesin també a aquesta part del territori, se'n pot anar en orris. Les maniobres polítiques de secessió lingüística s'esforcen una i altra vegada per dividir i esquarterar el territori i, el que és més preocupant encara, sembla ser que se n'estan sortint.
I des del Principat què fem? Com sempre... res. Sembla que també en aquest sentit hàgim perdut el nord. Sembla com si els problemes dels altres territoris dels Països Catalans no vagin amb nosaltres. Aquest és un vaixell en el qual tots naveguem. O ens salvem col·lectivament o hi naufraguem tots plegats.
L'altra notícia... un jutge obliga una parella a casar-se en castellà. Per a més inri, el jutge exerceix a Catalunya des del 2002 i... agafeu-vos!, el magistrat té reconegut el mèrit preferent del coneixement del català!
Els arguments del magistrat: ell és de Madrid i ningú no el pot obligar a parlar en català... i recorda que cap llei l'obliga a utilitzar un idioma determinat en els seus actes. Això sí, tot amb una "actitud de gran respecte i exquisida correcció" davant el que qualifica d'"exigències" del nuvi.
Com va acabar tot... Com sempre. Una vegada més el catalanoparlant cedeix, renuncia als seus drets i acaba, en aquests cas, casant-se en castellà.
El problema és que verbs com "cedir" o "claudicar" s'estan convertint en massa habituals per a nosaltres... Fins quan...!

dijous, 15 de març del 2007

PER UN AEROPORT INTERCONTINENTAL amb gestió individualitzada


En el procés de l'autocentrament convé tenir-hi en compte les infraestructures claus per ser presents al món amb veu pròpia. Criteri et proposa donar suport a la campanya "Per un aeroport intercontinental amb una gestió individualitzada". Adhereix-te al manifest impulsat per fer pressió sobre les properes decisions que s'han de prendre sobre la gestió i el model de l'aeroport del Prat.


PATRICIA GABANCHO A "CAL PARLAR DE LLENGUA"

El dimarts dia 20 de març, a 2/4 de 12 del vespre, un nou programa de "CAL Parlar de Llengua". El programa de la CAL d'Esplugues en col·laboració amb ETV Llobregat. La convidada especial serà la periodista i escriptora Patrícia Gabancho, autora del llibre "El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en perill d'extinció". L'escriptora compartirà el programa amb Enric de Vilalta, Director del Centre de Normalització Lingüística de Cornellà i amb en Francesc Ribera "Titot", músic i cantant de grups com Brams, Dijous Paella i Mesclat.
Per anar fent boca, us convidem a llegir l'entrevista que Patrícia Gabancho va concedir, recentment, a l'AVUI. També us invitem a introduir-vos una mica en el llibre a través dels comentaris del suplement de cultura del diari AVUI.
No cal dir que podeu documentar-vos del contingut mitjançant els fragments que, des de fa uns dies, anem publicant en aquest bloc.

dimecres, 14 de març del 2007

EL PREU DE SER CATALANS ( IV )

Catalunya integra per la via de descatalanitzar-se. Catalunya integra parlant en castellà. (Pàg. 78)
Un castellanoparlant, en contacte amb un catalanoparlant, es multiplica per dos. El catalanoparlant s'esfuma. (Pàg. 78)
Catalunya sent que, en existir, molesta. Molesta la llengua, i per això s'ha de parlar en castellà a tothom. Molesta ser català, i per això s'ha d'incloure tothom dintre de la catalanitat, ni que sigun els últims arribats que un dia criden un gol del Barça. És un país tímid, castigat, insegur. (Pàg. 79)
Les llengües són també política, perquè són identitat, i perquè la identitat cohesiona els pobles i els pobles aguanten els Estats. (Pàg. 87)
L'Institut Cervantes disposa de 90 milions d'euros per gastar-se l'any 2007. Gairebé la meitat del que es gastarà, en cultura, la nostra conselleria. (Pàg. 87)
Si la poderosa clientela catalanoparlant, el cor de la classe mitjana, es plantés amb el tema de la llengua, es resoldria el conflicte en un mes.Tothom es posaria a córrer. Però el client catalanoparlant no té consciència lingüística, no considera que parlar en català i ser atès en català sigui un dret que li pertany. (Pàg. 101)
El bilingüisme és que "jo sigui bilingüe" perquè tu puguis continuar cinquanta anys nmés sent monolingüe. (Pàg. 101).