divendres, 16 de març del 2007

PER PREOCUPAR-SE'N...

Un parell de notícies per preocupar-se...
TV3 podria deixar de veure's al País Valencià. Una part del territori lingüístic, una part dels Països Catalans, pot quedar-se sense rebre imatges d'una televisió que emet en català. No és ara el moment de parlar sobre la qualitat actual de TV3 o, el que és pitjor, sobre quins són els referents que avui dia se'ns transmeten a través de la televisió pública catalana. El fet, important i greu, és que l'esforç que fa 25 anys es va fer des d'amplis sectors del País Valencià perquè les imatges de la televisió catalana arribesin també a aquesta part del territori, se'n pot anar en orris. Les maniobres polítiques de secessió lingüística s'esforcen una i altra vegada per dividir i esquarterar el territori i, el que és més preocupant encara, sembla ser que se n'estan sortint.
I des del Principat què fem? Com sempre... res. Sembla que també en aquest sentit hàgim perdut el nord. Sembla com si els problemes dels altres territoris dels Països Catalans no vagin amb nosaltres. Aquest és un vaixell en el qual tots naveguem. O ens salvem col·lectivament o hi naufraguem tots plegats.
L'altra notícia... un jutge obliga una parella a casar-se en castellà. Per a més inri, el jutge exerceix a Catalunya des del 2002 i... agafeu-vos!, el magistrat té reconegut el mèrit preferent del coneixement del català!
Els arguments del magistrat: ell és de Madrid i ningú no el pot obligar a parlar en català... i recorda que cap llei l'obliga a utilitzar un idioma determinat en els seus actes. Això sí, tot amb una "actitud de gran respecte i exquisida correcció" davant el que qualifica d'"exigències" del nuvi.
Com va acabar tot... Com sempre. Una vegada més el catalanoparlant cedeix, renuncia als seus drets i acaba, en aquests cas, casant-se en castellà.
El problema és que verbs com "cedir" o "claudicar" s'estan convertint en massa habituals per a nosaltres... Fins quan...!