ÈTNIA, COMÈDIA I ELS PASTORETS D’ESPLUGUES (3)

Els Pastorets, els Pastorets d’Esplugues, han arribat puntuals, una vegada més, a la seva cita anual.

Enguany he tingut l’oportunitat de viure ben de prop bona part del tràfec, dels nervis i també de la satisfacció que s’experimenta formant part de la colla Pastorets i Companyia.

Volem felicitar Pastorets per l’extraordinària idea de convidar les entitats d’Esplugues a formar part d’aquesta experiència. Tres Tombs, Espluga Viva, Castellers, l’Esbart, Bastoners, Boiets Esquitxafocs, Diables, Geganters, Boc de Biterna i la CAL d’Esplugues hem pogut, cadascú en una representació, col·laborar en aquesta obra interpretant un dels personatges que en configuren el repartiment.

Una gran iniciativa que, entre moltes altres coses, ajuda a fomentar la unió i la col·laboració entre aquest munt d'entitats que, des d'Esplugues, treballem diàriament i des de diferents àmbits per la nostra cultura popular.

Els Pastorets d'Esplugues és un espectacle ple d'agilitat, d’humor, d'ironia, de música i cançons; de crítica política, social i religiosa: Tot plegat fa que, durant les més de dues hores de representació, l’interès no decaigui en cap moment.

Tothom fa el seu paper (o els seus papers). Destacaria, però, els personatges de Salvatore (Jordi Gomila); el cardenal Mouco Fal·lera (Eduard Castelló); Sant Miquele-Gabriele (Chema Sánchez); la Loida (Meri Molero). Gran interpretació, plena de gràcia i humor. Prop de 70 personatges que van desfilant sense parar al llarg de l’obra. I (no ens oblidéssim pas!) els 15 dimoniets i dimonietes que hi aporten la seva innocència infantil, carregada de tendresa.

Darrere dels personatges, 45 persones més s’ocupen de tot el que es cou darrere de les bambolines: regidora, apuntadora, decorats, vestuari, maquillatge, llums, so, músiques, cançons, producció, direcció... i un munt de col·laboradors més.

Teatre popular. Un espectacle únic. Una obra totalment espluguina. Com diu el seu programa de mà: “Una història plena de sentiments i follies diverses, reflex en clau d’humor del món on vivim.”

Una obra original que s’allunya cada vegada més dels clàssics Pastorets de Folch i Torres. Una obra, però, que manté, sobretot i malgrat tot, el seu missatge de pau i amor.

Gràcies per deixar-nos-hi participar!

Per molts anys, i que duri!

JAUME I A "LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA"

Dissabte 20 de desembre, a les 22 h per ETV Llobregat, el programa La Clau de la nostra història girarà a l'entorn de la figura del rei Jaume I El Conqueridor.

Fa 800 anys, el 2 de febrer de 1208, naixia a la ciutat occitana de Montpeller, Jaume I, el que seria rei d’Aragó, de Mallorca i de València, Comte de Barcelona i d’Urgell i senyor de Montpeller.

El personatge de Jaume I forma part de la història, però també de la llegenda i de l’èpica. El seu regnat destaca, no només per les conquestes territorials, el precedent del que avui coneixem com a Països Catalans, sinó també per altres aspectes també molt importants com, entre altres, l’establiment del codi de lleis que van formar el llibre del Consolat del Mar, la seva política de protecció dels jueus, la reforma monetària o el progrés en l’ordenament jurídic i, evidentment, la redacció d’una de les 4 grans Cròniques catalanes: El llibre dels Feyts.

Comptarem amb la presència de:

Joan Soler i Amigó. Pedagog i escriptor. L'any 2006 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura Popular, concedit per la Generalitat de Catalunya, pel desenvolupament de la seva obra magna "Tradicionari". Ha escrit nombrosos llibres sobre cultura popular i recentment ha publicat una biografia del rei Jaume I titulada El rei Jaume I el Conqueridor: entre la història i la llegenda.

M. Carme Roca. Filòloga i historiadora i es dedica professionalment a l’escriptura. Ha publicat més de trenta llibres, molts d’ells adreçats al públic infantil i juvenil. Ha rebut diversos premis literaris, entre ells el Néstor Lujan de novel·la històrica per Intriga de palau, una història sobre Violant de Bar, vídua del rei Joan I. Amb motiu de l’any Jaume I, ha escrit l’assaig històric Les dones de Jaume I.

El programa es podrà veure en redifusió.

QUE ENS SEMBLAVEN IMMORTALS...

Acompanyant una felicitació de Nadal, he rebut uns versos que comparteixo amb vosaltres:

Mirem enrera i ens divisem llunyans.
Com si fóssim altres.

Veiem aquells pantalons curts…
aquelles trenes…
aquell fred a les mans.

Recordem pares… avis…
Que ens semblaven immortals.

I aquell tió a les golfes,
que entre pols i teranyines ens estava esperant.

ÈTNIA, COMÈDIA I ELS PASTORETS D’ESPLUGUES (2)

Ara, la comèdia...

Des de fa anys i panys que el PSC (abans obertament, recordem-ho, PSC-PSOE) que ens intenta vendre la seva imatge de partit català, completament independent del seu pare el PSOE i disposat a defensar els interessos de Catalunya per damunt de tot.

Portem uns quants mesos en què els dirigents del PSC han muntat una posada en escena de la comèdia del finançament. Reunions, trobades, terminis, discursos, promeses, paraules... Han jugat amb l’ambigüitat que, arribat el cas, serien capaços de trencar, per primera vegada en tota la seva història, la disciplina de vot i posar-se en contra del PSOE i de l’aprovació dels pressupostos espanyols. La memòria històrica, però ens fa recordar infinitat de votacions en què, com en la tristament famosa LOAPA, el PSC ha anteposat els interessos del partit gran, el PSOE, els interessos espanyols,.als interessos de Catalunya.

La comèdia ha estat magnífica. La posada en escena, espectacular. La interpretació dels actors digna d’un Òscar dels de Hollywod. Ha arribat, però, el moment de la veritat; el moment de distingir entre comèdia, entre ficció i realitat.

El moment de veure fins on arriba el compromís del PSC amb Catalunya.

ÈTNIA, COMÈDIA I ELS PASTORETS D’ESPLUGUES (1)

Comencem per l’ètnia...

De cara a les festes de Nadal, ha aparegut un llibre titulat Toc d’alerta, de Salvador Cot, en què el periodista entrevista Jordi Pujol i Heribert Barrera.

M’ha cridat l’atenció una de les preguntes, per a mi mal formulada expressament, amb tota la intenció del món: "Els catalans, a mig termini, acabaran per ser un grup ètnic més dins del territori de Catalunya?"

Tots dos expresidents, hi cauen de quatre grapes. Pujol respon que podria donar-se el cas i Heribert Barrera afirma que fins i tot com a grup ètnic tenim complicat de subsistir. L’error de Pujol i Barrera és no haver respost la pregunta com calia: Grup ètnic? Els catalans no hem estat mai una ètnia.

Els catalans, s’ha dit un munt de vegades, som un poble que s’ha anat formant a través del contacte, i per tant, de la barreja de gent diversa. Així ha estat sempre, amb més o menys intensitat. Inicialment, aragonesos, occitans, àrabs, jueus, sards... Més endavant, francesos, italians... Fa ben poc, andalusos, extremenys, castellans... I recentment, sud-americans, magrebins, africans, paquistanesos...

La nostra identitat cultural i nacional no s’ha basat, com en altres pobles (l’alemany, el francès, el basc...) en el sentit d’ètnia. Els nostres punts forts d’integració i de cohesió han estat sempre la cultura i la llengua; a més, com és lògic, del màxim benestar social i econòmic possible per a tots els ciutadans.

El problema no és d’ètnies. El problema és bàsicament de cohesió nacional, cultural i social. Durant segles l’hem pogut resoldre satisfactòriament. Ara, les dificultats són molt més grans per dues qüestions bàsiques: la primera, l’allau, pel que al nombre i a la diversitat, de persones vingudes d’arreu. La segona, la manca de poder polític i tot el que això comporta: escassa capacitat de decisió i molt poca capacitat financera i legislativa.

Com diu Lluís-Anton Baulenas en l’article L’últim que tanqui el llum, “Si tenim més poder sobirà (sigui via independència o no), en un món globalitzat com l’actual podrem sobreviure amb una certa dignitat. Si no en tenim, el camí inexorable...no s’amoïnin, nosaltres no ho veurem, deixem als néts la tasca de tancar el pis i l’últim que apagui el llum.”