dissabte, 23 de febrer del 2008

JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS


Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n 'adonés
d'aquest donar-me; com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, pro que besés
i del besar em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.

Josep Palau i Fabre
Barcelona 21 d'abril de 1917/Barcelona, 23 de febrer de 2008

DOS-CENTS

Ja fa un any i mig, apareixia la nostra primera intervenció en un nou i flamant bloc que estrenàvem aquell 10 de juliol de 2006. Il·lusionats, empreníem el camí d'aquest llibre de bitàcora amb un "Ja tenim bloc!" carregat d'una barreja de sentiments diversos.

Ahir, amb el darrer article "Un ajuntament sense normalitzar", hem arribat a l'entrada (al "post") número dos-cents, amb un mitjana aproximada de 15 articles cada mes.

La feina, però, i com sempre, continua. La xarxa creix, i nosaltres esperem continuar creixent amb ella.

Des del Bloc Caldesplugues celebrem aquesta xifra simbòlica del dos-cents amb un clar i rotund:
Que tinguem -i que tingueu- molt bona feina!

divendres, 22 de febrer del 2008

UN AJUNTAMENT SENSE NORMALITZAR


El Ple de l'Ajuntament d'Esplugues ha refusat, amb els vots del PSC i del PP, una moció d'ERC que demanava la normalització de la llengua catalana a les publicacions que edita l'ajuntament d'Esplugues.

La notícia, malauradament, no és notícia... perquè de tots es coneguda la postura que, en matèria de política lingüística, segueix l'equip de Govern de l'Ajuntament. Una política que ja hem criticat des d'aquest espai virtual i que no és altra que la de continuar ancorats en un bilingüisme cada vegada més anacrònic i ranci que, a més de ser inútil, és inoperant i car.

La moció d'ERC ho deixava ben clar: L’aprovació, per part d’aquest Ajuntament, del Reglament d’Usos Lingüístics semblava un pas més en la consolidació de la nostra llengua a Esplugues que es dotava d’una eina decidida a fer avançar el català en tots aquells àmbits on havia estat arraconada per règims polítics poc amics de la pluralitat lingüística a l’Estat o per un bilingüisme mal entès durant l’etapa democràtica que consolidava el monolingüisme de determinats segments de la nostra població.

L'equip de Govern, però, fa com aquell que no hi sent, potser perquè aquest Reglament ha quedat desat en algun calaix, com si la feina hagués estat simplement la de confeccionar un Reglament d'Usos Lingüístics per tal de quedar bé i de ser "políticament correctes". Tot bon Ajuntament té una Reglament d'aquests... Com també tenim una Llei de Política Lingüística... I tot plegat és fantàstic... per a la política d'aparador. Política lingüística de cara a la galeria, per fer maco, però a l'hora de la veritat d'aplicació nul·la.

Arguments...? Els de sempre. Passen els anys... les noves generacions pugen sabent català, la majoria dels que no han tingut l'oportunitat, per raons d'edat, d'aprendre'l, l'entenen perfectament; la nova immigració va adpatant-se poc a poc a la situació lingüística; ja no hi ha només dues llengïes, a Catalunya, n'hi ha prop de 500... però el nostre Ajuntament continua anconrat en aquest bilingüisme català-castellà de sempre que de ben segur li dóna els seus bons rèdits electorals... si no no ho farien pas.

Electoralismes, "prudència" i pors a banda, també és evident que la redacció del Reglament d'Usos Lingüístics que en el seu moment es va aprovar obria, de manera volguda, una esquerda per on tot es pot colar... Veieu, sinó, l'article 14 del Reglament: Els llibres, revistes i, en general, tots els cartells i publicacions que editi l'Ajuntament, com també els missatges que s'emetin a través dels mitjans de comunicació i la publicitat institucional, s'han de fer preferentment en català.

Aquest preferentment, subtilment col·locat, ho permet tot. Com sempre, feta la llei, feta la trampa.

També podem observar, una vegada més, com en tot allò que afecta la llengua o la identitat catalana PSC i PP van del bracet.

NO SOM KOSOVË


Els sobiranistes en general i els independentistes en particular ens felicitem pel fet que Kosovë hagi assolit la independència i esdevingui un nou estat europeu, malgrat les absurdes i ridícules objeccions de l'Estat espanyol.

Dit això, crec que és un error important voler comparar la situació d'aquesta regió dels Balcans amb Catalunya i els Països Catalans. Kosovë i Catalunya no s'assemblen en res. Ni, afortunadament per a nosaltres, el camí que ha hagut de seguir el poble Kosovar per arribar a ser un estat sobirà té res a veure amb el que hem iniciat des d'aquí. Els fets històrics (guerres, assassinats, neteja ètnica...), la situació geogràfica (els pobles veïns) i la política internacional (interessos determinats dels EUA) són elements que han configurat i han marcat un procés determinat que ha culminat en la proclamació de la independència.

Els catalans tenim costum d'emmirallar-nos en altres pobles i pensar que ells sóns els que segueixen el camí autèntic, l'únic camí per esdevenir estat independent. Aquest emmirallament ens porta a mitificar determinats nacionalismes i, el que encara és pitjor, a intentar imitar-los. Estic pensant en casos com l'irlandès o el basc, dos moviments independentistes força allunyats també del procés (encara en estat embrionari) català.

Si en algú hem de fixar la mirada, amb tota la prudència que calgui, és en el nacionalisme quebequès, que ja ha plantejat dues vegades un referèndum d'autodeterminació i que, les dues vegades, l'ha perdut. Els independentistes quebequesos, però, lluny de desmoralitzar-se, ja han dit que quan tornin a governar hi haurà un tercer referèndum. Un fet que, algun dia, pot arribar a ser del tot paral·lel amb el de Catalunya.

Fixar la mirada en el nacionalisme escocès que, poc a poc, ha aconseguit la majoria per poder governar Escòcia i començar a plantejar-se seriosament el referèndum d'independència.

N'hi ha d'altres... el cas de Txecoslovàquia que, l'1 de gener de 1993 se separà pacíficament en dos estats: la República Txeca i Eslovàquia amb l'anomenat Divorci de Vellut.
El nostre camí és diferent, és un camí propi perquè la nostra situació humana, política, social, lingüística, geogràfica i econòmica és també pròpia i diferent.
Per molt que ens n'alegrem, nosaltres no som Kosovë; com tampoc no som Irlanda... ni Euskadi.

El problema, però, és que Espanya tampoc és Anglaterra, ni Canadà, ni Txèquia o Eslovàquia. El problema és que Espanya, i fa mal dir-ho, de vegades vol ser Sèrbia.

dijous, 21 de febrer del 2008

"LA GUITZA": UN NOU BLOC A LA CATOSFERA

Continuem creixent i continuem creant xarxa.
Des de fa uns mesos que Esplugues compta amb un nou col·lectiu: l'Assemblea Independentista d'Esplugues de Llobregat, "La Guitza". Un grup que va néixer el juliol de 2007, amb uns objectius ben clars, lluitar per la Independència dels Països Catalans i la transformació social des de l'àmbit local.
Ara, han creat el seu propi espai d'informació, reflexió i debat: el Bloc de "La Guitza".

La CAL d'Esplugues dóna la benvinguda a "La Guitza", un nou bloc que se suma a tots els blocs en català que es mouen dins l'espai de la Catosfera. Us convidem a visitar-lo i a deixar-hi els vostres comentaris.

Companys i companyes de "La Guitza": que tingueu molt bona feina!

dimecres, 20 de febrer del 2008

EL PAÍS DELS ESVORANCS XIX...VERGONYA O PREMEDITACIÓ?

Vergonyós, deplorable o... premeditació i traïdoria?

El Parlament de Catalunya, avui, no ha fet honor al seu nom i a la seva història. Una vegada més, en un acte si més no ridícul, ha defugit la seva responsabilitat i s’ha doblegat de nou als interessos polítics partidistes dels partits que el componen.

La història, la trista història, és que l'absència del conseller Joan Puigcercós, d'ERC, i d'onze diputats de CiU ha impedit que es votés la moció sobre l'estatus jurídic de Kosovo. El Parlament ha rebutjat la moció que demanava incloure aquest punt en l’ordre del dia per 57 vots contra 62.

L’espectacle resulta encara més esperpèntic perquè es dóna el cas que la moció comptava amb el suport inicial de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA. El PSC, que en un principi havia anunciat que votaria a favor de la iniciativa, en una nova cabriola a què ens té acostumats (órdenes de la capital del reino, potser), finalment ho ha rebutjat.

Llegit avui, resulta gairebé ridícul l'article que va publicar en Carles Llorens, secretari de relacions internacionals de CDC, titulat Kosova al Parlament de Catalunya.

On eren els absents? Potser estaven viatjant en el flamant nou TGV?, (per cert, s’hi heu fixat que aquestes sigles cada dia van perdent més força i s’estan imposant les de AVE... un nova submissió linguïstica).

Vergonya...?, o potser premeditació, perquè ja els està bé no remoure l’assumpte i així eviten pronunciar-se a favor de la independència de Kosovo?

Ara que, pensant-ho bé, hagués servit d’alguna cosa que el Parlament de Catalunya reconegués el nou estatus jurídic de Kosovo?

A cada pas... un nou esvoranc.

dimarts, 19 de febrer del 2008

FEM XARXA: BAIX LLOBREGAT BLOCS


Des d’aquest espai volem fer difusió d’una nova agrupació de blocaires: Baix Llobregat blocs.

Com apuntava en Xavier Mir a CAL Parlar de Llengua, cal anar creixent i crear xarxa. Incorporar-se a Baix Llobregat blocs és una manera més de fer-ho.


Us animem, doncs, a tots els blocaires del Baix a afegir-se a aquesta iniciativa.

dilluns, 18 de febrer del 2008

RECONEIXEMENT AL POBLE DE KOSOVË

Reproduïm del web de Criteri:

El diumenge 17 de febrer el Parlament de Kosovë ha aprovat per majoria absoluta la Declaració d’Independència i creació d’un nou Estat. D’aquesta manera Europa es desperta amb un nou interlocutor i una nova veu al món. Les nacions han de ser una voluntat de futur i és per això que Kosovë ha decidit fer un pas cap al futur i prendre la responsabilitat de decidir per ella mateixa les decisions que l’afectaran.

Els catalans hem de rebre aquest nou Estat com un exemple de valentia i d’il•lusió. Algun dia nosaltres farem un pas com el que avui ha fet Kosovë i aleshores rebrem el reconeixement per part de molts pobles del món.

Envia el teu reconeixement al President de Kosovë, Dr. Fatmir Sejdiu:

Poble de Kosovë,

Jo com a català t’envio una forta abraçada i el meu reconeixement com a nou Estat al món. El nostre poble també treballa incansablement per esdevenir lliure en un futur proper. Les lluites dels pobles són de dignitat i valentia, i és en aquest marc que vull reconèixer l’esforç i el coratge que heu tingut per enfrontar-vos al terror i a la tirania.

Espero que ben aviat ens trobarem en el concert dels pobles lliures i prendrem decisions que dignificaran els nostres pobles i la nostra Història. Rep una forta abraçada catalana!

KOSOVË

Des d’ahir, hi ha un nou estat independent a Europa. Kosovë ha passat a engruixir la llista de 14 (17 segons alguns analistes) que han assolit la independència des de 1990. Gairebé a un estat nou per any. De l’antiga Iugoslàvia que va crear el mariscal Tito no en queda res de res.

Quin paral·lelisme es pot establir entre Kosovë i Catalunya o els Països Catalans? Jo crec que cap ni un, si no és el desig que molts tenim de seguir el mateix camí final (ni molt menys, però, l’anterior que han hagut de patir) d’aquest nou estat europeu. Dos milions d’habitants... 50% d’atur... gairebé amb la impossibilitat de ser autosuficient... 16.000 soldats que han de vigilar-la de la glotofàgia sèrbia... Poc ens assemblem, ni tan sols amb la majoria de gent que vol la independència: a Kosovë, un 90%. A Catalunya....?

El que és més sorprenent és l’actitud espanyola. Els ha entrat un temor, d'aquest tan espanyol, que Kosovë no esdevingui un precedent i que s'obri el camí de la "desmembración de España". De fet, Putin així ho ha dit, proclamant una realitat que no pot ser més òbvia: “si Kosovë pot ser independent, per què no ho poden ser Euskadi o Catalunya?”

Així, el Govern espanyol, tan demòcrata com sempre, corre el perill de quedar-se gairebé sol defensant la sobirania de Sèrbia sobre Kosovë. Creant una mena d’aliança contranatura entre Belgrad-Moscou i Madrid.

Sorprenent, no?