dissabte, 20 d’octubre del 2007

EL CORRELLENGUA, ELS PAÏSOS CATALANS I EN FIDALGO

En Sergi Fidalgo, des de les pàgines de e-notícies, pontifica i llença el seu missatge anti contra el Correllengua i, de passada, aprofita per atacar els Països Catalans.
En Fidalgo és un periodista que ja ens té acostumats al seu estil peculiar, carregat de sarcasme i un punt esperpèntic. Un humor, per dir-ho d'alguna manera, corrosiu, sempre provocador i que suposo que deu tenir els seus fidels seguidors.

En el seu moment ja va dedicar dos articles a criticar, i m'atreviria a dir que a difamar, -sempre amb el seu particular sentit de l'humor- l'Èric Bertran i el seu darrer llibre L'institut de la vergonya, tot i reconeixent que no l'havia llegit. En altres escrits sempre s'ha mostrat contrari als nacionalismes -i als nacionalistes- i en més d'una ocasió s'ha dedicat a fotre-se'n de la idea de Països Catalans.

Continuant en la seva línia, el seu darrer article és un tornem-hi contra l'ideal de Països Catalans i contra tots els que, des de diferents posicions i de diverses maneres, treballem perquè algun dia sigui possible. De retuc, li ha tocat rebre al Correllengua.

Algunes "perles"...

Mentre els nacionalistes catalans segueixin amb els seus intents de construir uns “Països Catalans” per sobre de la voluntat dels habitants de València i les Balears [...] ¿On ha llegit o escoltat en Fidalgo que aconseguir que els diferents territoris de parla catalana mantinguin algun tipus d'unió cultural, lingüística o política s'ha de fer sense tenir en compte l'opinió de tothom, de la gent de tots els territoris?
Si cada vegada hi ha més resistències a activitats com el “Correllengua” és perquè molts valencians estan farts dels intents annexionistes i mostren el seu malestar [...] Resistències? Enguany el Correllengua arribarà a més de 400 pobles dels Països Catalana... Intents annexionistes? Tornem-hi... Els objectius del Correllengua, si en Fidalgo té l'amabilitat de llegir-los, són única i exclusivament aconseguir el ple reconeixement de la unitat de la llengua catalana, l’oficialització a tot el territori i el foment d’uns hàbits interpersonals de fidelitat lingüística. Sempre amb la idea del català com a element d’integració i de cohesió. On veu en Fidalgo els intents d'annexionar ningú?El somni dels "Països Catalans" no està relacionat amb la realitat [...] és un conte de fades [...] Un somni? Potser sí... Però... pensar que, perquè un objectiu no respon a la realitat actual, això vol dir que cal abandonar-lo, no entra dins les perspectives de qualsevol persona que vulgui treballar i lluitar per canviar el món. Els hem de dir també als ecologistes que somien en un conte de fades? I als moviments alternatius? I als que creuen en un món més just socialment? I als "periquitos" que, com en Fidalgo, somien en un Espanyol de l'altra galàxia?

I atenció a la darrera comparació... És com si Espanya es dediqués a somiar ara recuperar l'Imperi on mai s'amaga el sol, i reivindica els seus drets polítics a l'Amèrica llatina, amb l'excusa que allí es parla castellà [...] Bons elements comparatius... Comparar un país colonitzador i exterminador de llengües, cultures i persones amb el record històric d'una confederació lliure i igualitària de territoris.

Alguns detallets... Observeu que en Fidalgo sempre posa entre cometes el nom de Països Catalans -i també el del Correllengua- i que quan ha de citar la Catalunya Nord utilitza l'expressió sud de França... Tota una declaració d'intencions.
Els Països Catalans són, ara per ara, un ideal, és veritat. Els camins per arribar a assolir aquest ideal són diversos, però, si més no en la mentalitat de la CAL, organitzadora del Correllengua, no hi entren verbs com annexionar... ni tampoc, però, altres com renunciar. El Correllengua és una manifestació lúdica i reivindicativa, sorgida i duta a terme per la societat civil, i amb uns objectius molt clars que ja hem citat anteriorment. Uns objectius que es poden resumir en el nostre lema:
PAÏSOS CATALANS
LLENGUA, CULTURA I LLIBERTAT

divendres, 19 d’octubre del 2007

EL PAÍS DELS ESVORANCS

El país sembla abocat a un esvoranc enorme que se l'engoleix de manera lenta, però inexorable i eficaç.
Un esvoranc que no és només el que produeixen les obres del TGV, unes obres que arriben amb 20 anys de retard i que ara, per motius únicament electorals, es volen acabar sigui com sigui el 21 de desembre. Des de l'AVE de Sevilla fins al de Màlaga -que ja està gairebé a punt però que no s'inaugura perquè primer han de donar pas a la circumpscripció electoral catalana- un munt d'anys sense inversions de cap mena. El país de la paciència...o el país dels beneits? Potser ells s'ho pensen, que som beneits, però... a veure si resulta que ho som de veritat?

No importen els riscos. No importa si les obres produeixen o no retards continus. No importa si ara, com sembla, caldrà tancar línies com les del Garraf o la de l'aeroport. La gent no importa. Només importen les eleccions espanyoles. Tot s'hi val per sumar vots. Qualsevol estratègia electoral és bona.

I el govern català? On és? què diu? Què fa? Autisme absolut.


Més esvorancs... Ara resulta que fan el gran descobriment que la joventut catalana consumeix més productes en castellà que no pas en català. Carai, quin gran descobriment! Doncs que es pensaven! Si, a més de l'espanyolització lingüística i mental que sofreix la nostra joventut, resulta que l'oferta de productes en català, ja siguin pel·lícules, televisió, DVD, música, llibres, etc., és minsa i reduïda, com carai pretenen que el consum de part dels joves sigui en llengua catalana!

Llengua catalana... un nou esvoranc... les facultats universitàries catalanes, segons denuncia la CAL en un informe, especialment a l'àrea metropolitana, incompleixen la Llei de Política Lingüística a l'hora de promoure el català entre els estudiants nouvinguts. Què podem esperar si, en nom d'una suposada major projecció de les institucions, les nostres universitats abandonen l'ús del català en benefici del castellà.

Les promeses Zapatero... continuem caient en esvorancs... Ara és el torn del TGV... però qui no recorda el famós "apoyaré el proyecto d'Estatut que salga del Parlament de Catalunya"... i que me'n dieu dels Papers de Salamanca, pendents encara molts d'ells de retornar al lloc d'on van ser expoliats per la força de les armes. Un fet que, a més, reperesenta un incompliment flagrant de la pròpia llei votada al Parlament espanyol.
Els esvorancs se succeeixen... els promotors de la iniciativa legislativa popular (ILP) a favor del bilingüisme escolar han reunit més de 50.000 firmes (50.000, poca broma!) perquè el parlament debati la proposta. Insisteixen que "el castellano està excluido de la escuela en Catalunya", que "el bilingüismo es la solución del problema" i que "el nivel del castellano en Catalunya es muy inferior al del resto de España". Continuen marejant la perdiu quan tots nosaltres sabem molt bé qui són els únics bilingües de Catalunya.... o no?

Som pacients... o beneits? Som un poble de seny... o som un poble mesell? O potser, com deia Josep Pla: "Els catalans s'estimen Catalunya, però no hi creuen."

Tothom tranquil, però. Podem estar contents. La pel·lícula de Wody Allen portarà per títol: Vicky Cristina Barcelona...

Quina satisfacció!

dimecres, 17 d’octubre del 2007

LA CONFERÈNCIA NACIONAL I EN "JOSÉ LUÍS"

Espanya i els espanyols no entenen i començo a pensar que no entendran mai res... Descaradament, en un programa de la televisió pública espanyola, Carod Rovira va haver de veure com el públic asistent era incapaç d'anomenar-lo pel seu nou i fins i tot algú -alguna- va dedicar-se a menysprear la llengua catalana.

El dirigent d'ERC va estar a l'alçada del moment i va contestar el que havia de contestar. Aquest és el Carod que ens agradaria veure sempre i no el Carod callat, submís i complaent que estem massa acostumats a veure en els darrers temps.

El que diem d'en Carod val també per a la direcció d'ERC. Una direcció submisa i complaent amb els socialistes, companys de govern. Una ERC que es dedica a menysprear i a atacar, com pot i de la manera que pot, els moviments interns que no estan d'acord amb com gestionen els vots que els va atorgar el poble de Catalunya. Que, entre altres maniobres, desqualifica els plantejament de Esquerra independentista tot dient que són "propis de gent menor d'edat". (Llegiu l'article d'Uriel Bertran).

Dissabte és la Conferència Nacional d'ERC. Potser hi sortiran guanyant les tesis oficialistes i de la direcció. És possible. Però el que és segur és que res continuarà igual. La direcció d'ERC, guanyi o no guanyi dissabte, haurà de replantejar-se tard o d'hora ( i més val que sigui d'hora) la seva estratègia política.

I si ens diuen "José Luís"... ja s'ho faran!