Vaga de bloc per la sobirania (21)
xaviermir Vaga de bloc dissabte, 21 de juny de 2008 14:11h
Dia 21 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc dissabte, 21 de juny de 2008 14:11h
Dia 21 de la vaga.
dissabte, 21 de juny del 2008
divendres, 20 de juny del 2008
18 ANYS SENSE MANUEL DE PEDROLO
1 d'abril de 1918-21 de juny de 1990I als pobres catalans sembla que no se'ns acut que, mentre hi hagi corda, curta o llarga, la durem lligada al coll
XAVIER MIR: DIA 20 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (20)
xaviermir Vaga de bloc divendres, 20 de juny de 2008 10:43h
Dia 20 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc divendres, 20 de juny de 2008 10:43h
Dia 20 de la vaga.
LA NIT DEL FOC DELS PAÏSOS CATALANS
La roda del temps gira i gira i, un any més, ens trobem a les portes d’un nou Sant Joan.
Sant Joan... la nit del foc... la nit de la Flama del Canigó i de la Festa Nacional dels Països Catalans.
De nou, el 22 de juny, la flama que roman permanentment encesa al Castellet de Perpinyà tornarà a pujar al cim del Canigó per tal de reprendre, un any més, la cerimònia simbòlica de regeneració. Després, tothom qui ho vulgui podrà prendre la flama per tal de dur-la arreu de les terres dels Països Catalans.
La Festa Nacional dels Països Catalans... La nostra nació, negada i ignorada per molts, necessita cada vegada més, tal com diu el manifest d’enguany, del nostre coratge i determinació. “Coratge per mantenir-nos ferms en la vindicació de la nostra identitat col·lectiva; per no cedir en cap moment davant les invectives i escomeses de distinta índole que es puguin llançar contra la nostra lluita per la dignificació dels Països Catalans. I determinació en la construcció d’espais que superin la indiferència i desactivin les trames que volen rompre la unitat de la nostra llengua i de la nostra cultura.”
La Flama del Canigó ens recorda, any rere any, que som un sol poble, unit per una llengua, una història i una cultura comunes que, com la Flama que es regenera cada any al cim del Canigó, referma i renova cada any el seu compromís d’esdevenir algun dia un poble lliure.
De nou, el 22 de juny, la flama que roman permanentment encesa al Castellet de Perpinyà tornarà a pujar al cim del Canigó per tal de reprendre, un any més, la cerimònia simbòlica de regeneració. Després, tothom qui ho vulgui podrà prendre la flama per tal de dur-la arreu de les terres dels Països Catalans.
La Festa Nacional dels Països Catalans... La nostra nació, negada i ignorada per molts, necessita cada vegada més, tal com diu el manifest d’enguany, del nostre coratge i determinació. “Coratge per mantenir-nos ferms en la vindicació de la nostra identitat col·lectiva; per no cedir en cap moment davant les invectives i escomeses de distinta índole que es puguin llançar contra la nostra lluita per la dignificació dels Països Catalans. I determinació en la construcció d’espais que superin la indiferència i desactivin les trames que volen rompre la unitat de la nostra llengua i de la nostra cultura.”La Flama del Canigó ens recorda, any rere any, que som un sol poble, unit per una llengua, una història i una cultura comunes que, com la Flama que es regenera cada any al cim del Canigó, referma i renova cada any el seu compromís d’esdevenir algun dia un poble lliure.
I el crit d’una sola llengua
s’alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d’un clamor de Llibertat
dijous, 19 de juny del 2008
dimecres, 18 de juny del 2008
dimarts, 17 de juny del 2008
XAVIER MIR: DIA 17 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (17)
xaviermir Vaga de bloc dimarts, 17 de juny de 2008 10:37h
Dia 17 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc dimarts, 17 de juny de 2008 10:37h
Dia 17 de la vaga.
EL PAÍS DELS ESVORANCS (XXX) 0...LA DESTROSSA LINGÜÍSTICA
Racó català publica aquesta fotografia d'una propaganda feta per la cadena "Schlecker" (casualment també és alemanya) referida al trasllat de la botiga a una altra adreça:
Fixeu-vos com destrossen de manera impune la llengua catalana:
Començant pel carrer, que segurament deu voler referir-se al carrer de "Rocafort" i no pas de "Rocaport". A sota de l'adreça, però, escriu aquestes barbaritats (cito textualment):
"Nos trasladem. A parti d'ara a una botigua mes grandy com miyor surtid. L'agraim la seva visita."
Sincerament, o són extremadament ignorants i freguen l'estupidesa elevada al cub, o hi ha molta "mala llet".
dilluns, 16 de juny del 2008
XAVIER MIR: DIA 16 DE VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (16)
xaviermir Vaga de bloc dilluns, 16 de juny de 2008 10:54h
Dia 16 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc dilluns, 16 de juny de 2008 10:54h
Dia 16 de la vaga.
EL PAÍS DELS ESVORANCS (XXIX) O... MÉS DESUNIÓ... MÉS FORÇA PER A L'ENEMIC
Segueixo astorat, i com si fos una pel·lícula que ja he vist moltes vegades, el procés de crisi que està vivint la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) en les darreres setmanes o mesos. Una crisi que va esclatar ahir en l'Assemblea Organitzativa que se celebrava a Girona.
Pel que es veu, dos grans grups o corrents s'enfronten entre si per dominar la PDD i poder conduir-la segons els interessos (del tot legítims) de cadascun d'ells... Partits polítics sí o partits polítics no...? Dret a decidir o autodeterminació...? Economia interna autònoma o dependent...? I suposo que alguns altres condicionants que fan que els sectors i persones més visibles de la PDD es trobin totalment enfrontats i abocats a una crisi que podria acabar amb alguna escisió o abandonament.
Què carai ens passa als catalans i, sobretot, què carai ens passa als independentistes? Contínuament repetim una i altra vegada els errors del passat i ensopeguem contínuament amb les mateixes pedres. "D'escisió en escisió fins arribar a la puresa final..." és a dir, fins arribar a tenir un partit o moviment integrat per "quatre purs" que es passen el dia filosofnat entre ells i que, evidentment, no tenen cap mena d'influència en la societat catalana.
La PDD és una de les plataformes que ha funcionat millor en aquest país, que ha sabut aglutinar gent molt diversa i també partits polítics (alguns) i entitats. Seria lamentable que, una vegada més, perdéssim una bona oportunitat de consolidar un moviment plural, integrador i combatiu per tal de sumar persones, grups i esforços de cara a l'objectiu final.
La nostra desunió malaltissa és la força dels nostres enemics que, somrients, assiteixen a les nostres particulars picabaralles.
LA DESUNIÓ ÉS LA FORÇA DE L'ENEMIC
S'ha acabat el congrés d'ERC i tot, més o menys, continuarà igual.
Per un moment vaig creure que la meva tesi "Núñez-Casaus" acabaria complint-se, però desacords (llegiu "personalismes") de darrera hora ho van impedir. El resultat final és que el grup de Puigcercós, força afeblit, conduirà ERC... si més no fins al proper enfrontament, quan calgui decidir qui serà el candidat a la presidència de la Generalitat.
Alguns apunts sobre el congrés:
Els militants assistents potser que facin un procés de reflexió interna. D'una banda, escridassen fortament el representant del PSC, Miquel Iceta, i, d'altra, aposten per una candidatura i uns representants que estan per la continuïtat del tripartit... Decidim-nos, els volem o no els volem com a companys de govern?
És evident que l'escridassada també va ser majúscula per als representants de CDC i d'UDC... seguim creient que la independència ens vindrà gràcies a una majoria extraordinària que algun dia obrindrà ERC i que li permetrà declarar l'Estat sobirà de Catalunya unilateralment.
La militància també va castigar Xavier Vendrell amb 1.228 vots en contra, a més dels vots en blanc i nuls, i li va impedir continuar dins del Consell Nacional. Més tard, però, li va dedicar un fort aplaudiment en fer el seu parlament de comiat...
La ferida dins del partit roman oberta i costarà de cicatritzar. De fet, Vendrell no va ser escollit, però és que la resta de companys nomenats ronden tots els 800 vots negatius... Déu-n'hi do!
Partit dividit... ¿Com es menja, políticament parlant, un partit que té un president que no es pot veure amb el vicepresident de la Generalitat, que és del seu propi partit? ¿Com es menja que la mà dreta del president d'ERC, la "mà de ferro" que seguia lers directrius del líder, sigui censurat pels militants i no pugui formar part del Consell Nacional? ¿Com es menja que aquest Consell estigui només format per un sector que no va arribar a obtenir ni el 40% de vots en la darrera consulta del 7 de juny?
Partit dividit també entre els diferents sectors que s'acusen mútuament... Llegiu sinó l'article d'Héctor López Bofill, afí al corrent "Esquerra Independentista".
Crec que una cosa són els militants d'ERC i una altra de molt diferent els votants o possibles votants d'aquest partit. Les sensibilitats són força diferents i em temo (i no desitjaria res més que equivocar-me) que d'aquí a un any assistirem a un altre "sainet" i la disputa serà per obtenir la nominació de candidat a la presidència de la Generalitat. Molt em temo (i tant de bo m'equivoqui) que tot això repercutirà en els possibles votant d'ERC que, si no hi ha canvis substancials de conducta, de línia política i d'actuació real, continuaran disminuint.
diumenge, 15 de juny del 2008
XAVIER MIR: DIA 15 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (15)
xaviermir Vaga de bloc diumenge, 15 de juny de 2008 16:46h
Dia 15 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc diumenge, 15 de juny de 2008 16:46h
Dia 15 de la vaga.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
