DEMÀ I DEMÀ PASSAT...

Avui toca manifestació...

Una manifestació en què, una vegada més, es demostra que som incapaços d'anar a una com a país. El PSC-PSOE, fidel a la seva seu central a Madrid, no hi serà. Els sindicats majoritaris, UGT i CC.OO., tampoc hi seran presents. Uns sindicats que haurien d'explicar-nos molt bé perquè en tot aquest temps han estat incapaços de ni tan sols manifestar-se pel caos ferroviari. També ens haurien d'explicar amb pèls i senyals el perquè de la seva absència avui a Barcelona. I dic explicar, perquè les excuses que s'han buscat ni tan sols mereixen aquest qualificatiu. Sindicats que, com el PSC-PSOE i com les mateixes infraestructures, també tenen els autèntics centres de decisió molt lluny de Catalunya.

Avui toca manifestació... però... i demà?, i demà passat?

El nostre dret a emprenyar-nos, a cridar fort i que el Govern espanyol i els poders fàctics se n'assabentin ben bé, l'exercirem avui. Però la feina no s'acaba amb una manifestació que massa vegades ens serveix per acallar les nostres consciències i com a coartada per a moltes de les nostres actuacions quotidianes. La feina no s'acaba l'1 de desembre o l'11 de setembre quan tots sortim al carrer i ens sentim amb forces i il·lusions per canviar aquest nostre món més particular. La feina més efectiva és la que podem dur a terme amb les nostres actuacions diàries. Aquesta és la feina que necessitem fer. Cadascú des del seu lloc i a la seva manera. Individualment o col·lectivament. La societat civil, sí, però també els polítics cal que es posin la granota de treball, s'oblidin dels seus interessos partidistes i treballin units, d'una vegada per totes, per portar aquest país al lloc que li correspon.

Avui toca manifestació... Demà i demà passat comença la feina de veritat...

EL PAÍS DELS ESVORANCS (X) O... ON SÓN ELS NOSTRES DINERS?

Segons l'estudi sobre les balances fiscals que ha fet públic la Fundació BBVA, cada ciutadà del Principat aporta a l'estat 1.094 euros nets l'any; cada ciutadà de les Illes n'hi aporta 915; i cada valencià, 37. En xifres globals, Catalunya té un dèficit anual, és a dir, aporta més a l'Estat que no pas rep, de 6.934 milions; les Illes, de 770 milions; i el País Valencià de 228.

Un esvoranc per on se'ns escolen els diners...

Madrid, segon l'estudi és la comunitat amb més dèficit fiscal... no, no comenceu a riure abans d'hora... El secret està en el mètode que han fet servir. Un mètode que s'anomena de càrrega-benefici i que permet que serveis que són de benefici general (Museu del Prado, Ministeris, etc.) no comptin perquè, és clar, en gaudim tots els espanyols.

Feta la llei, feta la trampa... Mentrestant...

El nostre president Don José Montilla (sempre fidel als seus jefes) en una entrevista a TV3 feia mans i mànigues per evitar pronunciar-se sobre les balances fiscals, continuava defensant la ministra de Foment i es limitava dir que tot era culpa dels governs de CiU. Montilla feia ús, una vegada més, d'aquell missatge que tant agrada als polítics: "el que està bé és obra meva; el que està malament és culpa dels que hi havia abans"

I la separació de la Infanta Helena de moment ens costa 4.000 euros al mes, que és el lloguer del nou xalet on ha anat a viure amb els seus fills.

No ens vindrà ara de 4.000 euros... oi?

EL PAÍS DELS ESVORANCS (IX)... O "ARA NO ÉS EL MOMENT"

El nostre president, Don José Montilla, ha parlat sobre la manifestació del dia 1 de desembre i (oh, sorpresa!) ha dit que el PSC no anirà a la manifestació i que això (oh, sorpresa!) no té res a veure amb què estigui manant el PSOE.

Com tampoc no hi té res a veure que l'únic grup que no demani la dimissió de la Ministra Magdalena sigui el PSC; i que el president de la Generalitat ni tan sols hi sigui present a l'hora de la votació...

Com tampoc no hi té res a veure que el PSC no tingui grup propi al Parlament espanyol des del 23 de febrer de 1981 (oh, casualitat!) i que, passats, 26 anys continuï sense tenir-ne...

Des dels micròfons de Catalunya Ràdio, el nostre president ha insistit que "ara no és el moment de manifestar-se sinó tot just de treballar". Potser pensa que la gent que anirà el dissabte a la convocatòria no treballa, i només es dedica a incordiar amb manifestacions. Que ara no és el moment? I quan ho serà...? El problema és que mai és el moment...

"Ja es veurà després de la manifestació que hi ha motivacions polítiques que van més enllà de les infraestructures". Coi, i tant que hi ha motivacions polítiques! Només faltaria! O és que no n'hi ha, de motivacions polítiques, en el fet que el traçat del TGV sigui radial i partint des de Madrid? No n'hi ha en el fet que les inversions a Catalunya no compleixin els mínims necessaris? No n'hi ha en el fet que la senyora ministra no dimiteixi? No n'hi ha en el fet que el Tribunal Constitucional sembli una mena de tauler d'escacs al servei d'interessos molt determinats?

Senyor Montilla, pot estar ben segur que n'hi ha, de motivacions polítiques...