Com ha pontificat el nostre benvolgut president el Molt Honorable Sr. Montilla, l’origen de tots els nostres mals es troba en les nostres disputes identitàries, en situar com a objectiu prioritari tot allò que afecta a la nostra identitat. Que els trens no funcionen? És que som massa identitaris... Que l’aeroport de Barcelona és de tercera divisió? Massa identitat... Que els llums de Barcelona es fonen? Massa catalanitat... Ja ho va avançar la nostra benvolguda ERC (en el seu logo modernitzat, ja només “esquerra”) ara el que toca és practicar el “patriotisme social”.Mentre tot això passa i dia a dia miren d’aigualir més la nostra identitat, avui, dissabte 25 d’agost de 2007, l’himne nacional del Principat de Catalunya, “Els Segadors”, sonàra amb força a l’estadi de Wembley.
Que hi juga potser alguna selecció catalana? Ni parlar-ne. Les nostres seleccions (amb alguna digna excepció) només juguen partidets de fira. Que hi juga el Barça, potser? Home... el nostre benvolgut club està immers en la disputa de la lliga espanyola i, a més, ja va jugar a Wembley fa uns anys i de “Els Segadors” res de res...
Què passa, doncs?
Doncs, que avui juguen la final de la Carnegie Cup els Dragons Catalans de Perpinyà contra el Saint Helens, rei de la Super League anglesa, campió mundial de clubs i gran favorit pel títol. Avui, com diu en Desclot, a Wembley hi podem fer un bany d’identitat que, si el nostre benvolgut president el Molt Honorable Sr. Montilla té raó, potser farà esclatar totes les infraestructures d’aquest nostre país empatxat com es troba ja de tanta catalanitat.
És curiós –o potser no tant- que aquesta ja victòria simbòlica ens vingui des del nord. Aquests catalans del nord, guanyin o perdin la copa, ja hauran assolit un gran triomf per a tots nosaltres. Hauran aconseguit fer retronar “Els Segadors” al cor d’Anglaterra i que els nostres colors catalans s’escampin per les ones televisives. I tot això serà vist i sentit per més de 340 milions de telespectadors. Potser, com escriu Alfred Bosch, Déu és català... però del nord, és clar.
Avui toca, diu Desclot, bany d’identitat i afegeix en el seu article: el cronista, amb desenes de milers identitaris més, s’acararà avui al Canal 33, a les quatre en punt, i s’emocionarà amb un esport que tant se li’n fot. Identitat directa a la vena.
Identitat directa a la vena. I a qui li piqui, que es rasqui.
