CALdesplugues: 17/8/08

dissabte, 23 d’agost del 2008

EL CEL QUADRIBARRAT

No conec l'Amadeu Casellas... De fet, no n'havia sentit parlar mai fins ara, quan l'home porta ja 63 dies de vaga de fam per demanar el tercer grau penitenciari.

L'anarquista Amadeu Casellas és el pres més veterà del país. Va ingressar a presó per primera vegada el 1979, per robar a sucursals bancàries amb intimidació, i avui encara hi és. Ha iniciat la seva vaga de fam com a protesta per la seva situació penitenciària, perquè, segons sembla, el codi penal diu que les penes no poden superar els vint anys de presó i ell en porta gairebé trenta. Els jutges argueixen que no li poden concedir el tercer grau perquè hi ha un risc evident de fuga.

No conec l'Amadeu Casellas i segurament tampoc no compartim les mateixes idees ni tenim la mateixa ideologia. Trenta anys de privació de llibertat, però, són molts anys i seixanta-tres dies de vaga de fam són molts dies. Darrere de cada pres hi ha una història i l'Amadeu també té la seva. Una història que et fa dubtar sobre els veritables motius que impedeixen que pugui gaudir de la mica de llibertat que significa el tercer grau penitenciari. Una història que es pot seguir mínimament a través de les entrevistes que va publicar l'any 2001 "El 9 nou", o la de "La Vanguardia" de l'any 2004.

Nosaltres, però, des de la nostra vida en llibertat fem com diu el bloc "Des de la finestra": Pleguem la pancarta, anem a dinar... et deixem sol. La vida fàcil continua.

"VICKY, CRISTINA, BARCELONA" I LA NORMALITAT

La normalitat s'apropa... però renoi, com costa!

Fa uns mesos, Jaume Roures va anunciar que "Vicky Cristina Barcelona", el darrer film de Woody Allen, s'estrenaria només en versió original i doblat al català. La notícia de seguida va aixecar les queixes del ancionalisme espanyolt, tan actiu com sempre, i els seus servidors mediàtics van engegar una de les seves habituals campanyes contra la "injustícia del nacionalisme català" que fins i tot s'atrevia a estrenar pel·lícules només en la llengua del país. Alberto Fernándes Díaz, del Partit Popular, deia coses com aquesta: "aunque paguemos los impuestos en euros, nos expresamos en catalán y castellano, por eso es necesario garantizar la libertad y la pluralidad de las dos lenguas".

Finalment, s'ha hagut de claudicar i, tal com anunciava ahir a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) el director de Mediapro, Jaume Roures, la pel·lícula es podrà veure també en llengua castellana als cinemes de catalans. El que sembla, però, una derrota, caldria veure-ho com una victòria i un apropament a la normalitat.

Malgrat haver hagut de cedir, el resultat és extraordinàriament bo i ja voldríem el mateix per a tots els films que es projectessin a Catalunya. Es distibuiran 60 cintes, de les quals 5 seran en anglès, 5 més en castellà i la resta, 50 cintes, seran en llengua catalana.

Roures ho ha deixat molt clar en la seva intervenció a la UCE: "La reacció que hi ha hagut des d’alguns sectors és la demostració de la por que fa la normalitat. El fet que a Catalunya s'estrenés una pel·lícula que parla de Catalunya en català, forma part de la normalitat, però fa molta por, perquè llavors caurien els tabús que la gent no vol veure cinema en català, perquè no interessa, perquè la llengua és una barrera”.

divendres, 22 d’agost del 2008

LLENGUA, POLÍTICA I NACIÓ

Tres notícies dels darrers dies que s'interrelacionen i que ens mostren clarament com és impossible deslligar la llengua de la política, perquè el poder aconseguir una situació de normalitat per a la llengua catalana depèn, fonamentalment, de l'evolució política que pateixin a curt termini Catalunya i els Països Catalans.

Primera. Les declaracions del filòleg alemany Til Stegmann a la Universitat Catalana d'Estiu: "No seria necessari impartir classes d'espanyol a Catalunya. El més normal és que al país s'hi pugui viure íntegrament en català, perquè no és una llengua de segona [...] La Constitució espanyola no és respectuosa amb les altres llengües de l'Estat perquè les supedita a l'espanyol, quan totes haurien de tenir el mateix dret. [...] No hi ha ni un sol nen que no aprengui castellà a Catalunya perquè és una llengua que és a tot arreu i s'aprèn al carrer."

Segona. El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, tot fent referència a les declaracions de Til Stegman, ha afirmat que "és obvi que la gent a Catalunya parlaria castellà encara que no s'ensenyés a les escoles catalanes. [...] La normalitat de la llengua catalana només arribarà quan Catalunya tingui un estat propi. Si l'islandès (300.000 parlants) o l'hongarès (14 milions de parlants) no estan en perill és precisament perquè Islàndia i Hongria tenen un estat." Bernat Joan també ha augurat possibles friccions i enfrontament dins del Govern tripartit a causa de la tercera hora de castellà.

Tercera. Víctor Alexandre posa el dit a la nafra en el seu darrer article "Espanyolisme amb aval catalanista". Algunes de les realitats que ja estem vivint i patint després del suport polític d'ERC i d'ICV a un govern socialista a Catalunya: "ERC pot passar de tenir 21 diputats a tenir-ne només entre 12 i 15; ICV pot acabar convertint-se en un partit merament testimonial (i més després del paper de Saura respecte al finançament). [...] El projecte polític nacional del PSC és el mateix que el del PSOE i el d'aquest és una còpia acolorida del del PP. [...] El mètode socialista és més sibil·lí que el del PP, però devastador: Desaparició de les sibles al·lusives al País Valencià en la denominació del PSPV-PSOE; projecte del PSC de canvi de la denominació "Catalunya" per la de "Comunitat Catalana". [...] El PSC no s'ha catalnitzat, sinó que ha estat ERC la que s'ha espanyolitzat."

Les declaracions d'Stegmann enllacen directament amb les de Bernat Joan. La submissió lingüística, de la mateixa manera que la submissió econòmica, no són res més que les conseqüències derivades de la submissió política. Un estat propi no és la panacea ni la solució a a tots els problemes que pateix la societat catalana. És només un camí d'inici, l'únic camí possible si és que realment aspirem a ser un país capdavanter dins d'Europa, si és que realment volem una societat catalana més lliure i més justa. El futur dins d'aquest camí seria el que nosaltres mateixos volguéssim i fóssim capaços de construir. No com ara, dins d'un estat que ens està ensorrant cada vegada més a tots els nivells, tant econòmics, com lingüístics, com nacionals.

I les dues primeres declaracions es reflecteixen en l'article d'en Víctor Alexandre. Ha quedat demostrat que no es poden donar patents de catalanitat de forma gratuïta al PSC. Un PSC que està governat cada vegada més pel sector espanyolista, majoritari des de fa ja anys, però que ja ha pres les regnes del partit i que, de manera molt subtil i "delicada" està intentant conduir el país a ser i, el que és pitjor, a acceptar ser, un apèndix d'aquesta Espanya centralista, unitària i retrògada.

dijous, 21 d’agost del 2008

LA LÍNIA BLANCA DEL PSOE

Una cita clandestina amb la seva "amant política" a Vilanova ha servit per trencar una vegada més la pretesa unió dels partits catalans.

Saura, l'home que mai a la vida hagués pogut somiar en tenir una parcel·la de govern a la Generalitat, ha assolit el "gran acord" amb el govern de Madrid. Després de disposar de gairebé dos anys per presentar un bon acord de finançament per Catalunya i d'acabar intentant-nos colar un paper d'estrassa, ara, gràcies a l'homenet verd i sostenible, disposaran de tres mesos més de coll i evitaran, d'una banda la compareixença al Congrés de l'home del nas cada vegada més llarg i, de l'altra li soluciona la papereta al PSC, perquè... quina hagués estat l'actuació dels socialistes catalans a l'hora de les votacions? Millor no saber-ho.

ICV és sens dubte la línia blanca del PSOE i Saura el millor director de marquèting de què han disposat els socialistes en els darrers anys.

XAVIER MIR: DIA 82 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (82)
xaviermir Vaga de bloc dijous, 21 d'agost de 2008 10:13h
Dia 82 de la vaga

I...amb el vostre permís faré un viatget i reprendré el bloc el proper 1 de setembre.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2971747
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2971750
http://paper.avui.cat/article/opinio/136884/lhotel/ens/passara/la/factura.html
http://paper.avui.cat/article/politica/136887/ignorats/olimpicament.html http://paper.avui.cat/article/politica/136892/forca/menys/no/res.html
http://paper.avui.cat/article/dialeg/136921/conte/llop.html
http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=25024
http://xmartinezoliver.blogspot.com/2008/08/desconnexi-i-sorpresa.html
http://dietarihumbert.wordpress.com/2008/08/20/em-vaig-equivocar-amb-iniciativa/
http://blocgran.cat/
http://blocdejosepromeu.blogspot.com/2008/08/pacte-icv-psoe-erc-al-marge.html
http://blocs.gracianet.cat/post/32/7047

XAVIER MIR: DIA 81 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (81)
xaviermir Vaga de bloc dimecres, 20 d'agost de 2008 17:30h
Dia 81 de la vaga.

Especial Joan Saura Superstar (amb un moment de record per a les víctimes de l'accident d'avió de Madrid):
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2971449 http://xfebrer.blogspot.com/2008/08/progressem-adequadament-en-desafecci.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/103653
http://www.cronica.cat/editorial/El-pacte-unilateral-de-Joan-Saura http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/maresme/editorial http://paper.avui.cat/article/opinio/136778/saura/marca/propia/porta.html http://paper.avui.cat/article/opinio/136780/petit/saura.html http://paper.avui.cat/article/politica/136783/autogol/saura.html http://paper.avui.cat/article/politica/136784/la/vega/va/citar/saura/hotel/vilanova.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/103671 http://xeslauvertiblau.catosferics.cat/2008/08/20/per-que-tanta-por-a-icv/

dimecres, 20 d’agost del 2008

XAVIER MIR: DIA 80 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (80)
xaviermir Vaga de bloc dimarts, 19 d'agost de 2008 22:55h

Dia 80 de la vaga

Marcús amb la XBS a Prada

Es pot ser català i espanyol a la vegada?

Els diaris on-line superen amb audiència als Estats Units

Sobirania i Progrés convoca una manifestació l'11 de setembre

Pacte pel finançament entre ICV i el Govern espanyol

ICV retira la petició de compareixença de Zapatero

dilluns, 18 d’agost del 2008

MEMÒRIA DE VACANCES (4)

Tothom que ha viatjat gratuïtament per les autopistes i per les àmplies carreteres de bona part del territori espanyol, ja sap la diferència que existeix entre Catalunya (i també el País Valencià) i la resta de comunitats pel que fa a infraestructures viàries.

Per si en teníem algun dubte, aquí tenim les dades oficials del ministeri de Foment compreses entre els anys 1995 i el 2006 pel que fa al quilometratge de grans carreteres de titularitat estatal.

El problema no s’acaba, però, amb les carreteres. Viatjant per l’Estat t’adones de la millora substancial que han experimentat la majoria de territoris en infraestructures ferroviàries, sanitàries, educatives i, fins i tot, en matèria urbanística.

Mentrestant, Catalunya sembla estancada, gairebé immòbil enmig de la xerrameca política i, entre uns i altres, el país se’ns va quedant enrere.

Fixeu-vos-hi... Ni l’origen dels calçots és el que era... Segons ens deien, va ser un pagès de Valls que, a finals del segle XIX, va descobrir de manera casual aquest saborós plat català.

Doncs, no... Un arqueòleg ha trobat aquesta iconografia d’una pintura mural romana en què es pot veure un home menjant calçots. Una pintura localitzada a Hongria!

Calçots hongaresos a l’estil romà. Fins i tot això ens prenen!

MEMÒRIA DE VACANCES (3)

Mentre l’Estat espanyol se salta a la torera l’Estatut i el senyor Zapatero té la gosadia (o la caradura, com ho preferiu) de dir que això no és cert i que ells ja han complert, la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) no dóna suport a l’acte convocat per la PDD per al mes de setembre.

Surrealisme? Doncs no. Com sabeu, la PDD es troba actualment dividida en dos sectors, l’oficial i el crític. I és clar, el que convoca o aprova l’un, immediatament el refusa l’altra. Així, La PDD, “sector oficial”, va convocar una manifestació contra l’incompliment de l’Estatut i la PDD, “sector crític”, s’ha donat pressa a desmentir-ho i oposar-s’hi.

La PDD semblava que podia ser el gran moviment de masses que necessitava el país en aquesta època en què l’actitud dels partits polítics sembla allunyar-se dels interessos de Catalunya. I utilitzem el passat perquè ens fa l’efecte –i tan de bo ens equivoquem!- que la PDD com a eina sensibilitzadora i mobilitzadora ha signat la seva sentència de mort.

Ara que es compleixen 40 anys de la fundació del PSAN i amb ell de l'inici de l'independentisme modern, la història sembla repetir-se una i altra vegada. D’escissió en escissió fins arribar a la “puresa” total. És a dir a la inoperància que comporta la fragmentació i la divisió.

MEMÒRIA DE VACANCES (2)

Segle XXI… Any 2008… Encara hi ha gent que pensa i diu que el català és un dialecte.

Un mes després del “Viva España” de Xavi i pocs dies després de l’anunci publicitari de la marca Nike en què Pau Gassol promociona el lema "Ser español ya no es una excusa es una responsabilidad", assistim a les declaracions d’un altre esportista “català”, Sergio González, jugador de futbol actualment a les files del Corunya i abans a les de l’Espanyol. L’entrevistadora li pregunta quants idiomes coneix i el jugador respon que només un, el castellà. “El català tampoc?” i el noi respon que “si, pero el catalán es un dialecto... igual que el gallego. Yo no los considero idiomas, sólo dialectos.”

És possible tanta ignorància? Sempre s’ha dit que els jugadors de futbol en són, d’ignorants, però... fins aquest extrem?

¿O potser tot respon a una mentalitat molt arrelada a casa nostra, en què el fet de ser i exercir de català i de parlar la llengua catalana és vist encara com una actitud, tot fent servir el llenguatge futbolístic, de segona divisió?