dilluns, 18 d’agost del 2008

MEMÒRIA DE VACANCES (2)

Segle XXI… Any 2008… Encara hi ha gent que pensa i diu que el català és un dialecte.

Un mes després del “Viva España” de Xavi i pocs dies després de l’anunci publicitari de la marca Nike en què Pau Gassol promociona el lema "Ser español ya no es una excusa es una responsabilidad", assistim a les declaracions d’un altre esportista “català”, Sergio González, jugador de futbol actualment a les files del Corunya i abans a les de l’Espanyol. L’entrevistadora li pregunta quants idiomes coneix i el jugador respon que només un, el castellà. “El català tampoc?” i el noi respon que “si, pero el catalán es un dialecto... igual que el gallego. Yo no los considero idiomas, sólo dialectos.”

És possible tanta ignorància? Sempre s’ha dit que els jugadors de futbol en són, d’ignorants, però... fins aquest extrem?
¿O potser tot respon a una mentalitat molt arrelada a casa nostra, en què el fet de ser i exercir de català i de parlar la llengua catalana és vist encara com una actitud, tot fent servir el llenguatge futbolístic, de segona divisió?