6 DE DESEMBRE

Article 1.- El poble de Catalunya, en exercici del dret immanent que li correspon, de donar-se per voluntat pròpia i sense ingerències estranyes la seva organització política, es constitueix en Estat independent i sobirà, i adopta, com a forma de govern, la República. (Constitució provisional de la República Catalana aprovada a l’Havana, el 2 d’octubre de 1928.)

ACTE DE CLOENDA DEL CENTENARI DE L'ESTELADA

El passat dimatts, 2 de desembre, el Museu d'Història de Catalunya es va quedar petit per cloure els actes de la Comissió 100 anys d'estelada.

Prop de dues-centes persones, la major part històrics militants independentistes, van deixar petita la sala d'actes del Museu d'Història de Catalunya en un emotiu acte de cloenda del conjunt d'activitats que s'han portat a terme tot aquest 2008 per commemorar el centenari de la creació de la senyera estelada.

A més, la major part dels 139 municipis que van penjar l'estelada al balcó consistorial el passat onze de setembre, van ser-hi presents i van recollir una insígnia editada especialment per a l'ocasió. El mateix emblema també va ser entregat als veterans militants independentistes i als represaliats per la seva militància sobiranista.

Podeu llegir la crònica completa de l'acte al web de la CAL d'Esplugues.

LA CATALANITAT AL MÓN

En el nostre post "Dues actituds per a la normalitat" destacàvem el comportament de dues persones pel que fa a l´`us normal de la llengua catalana. Un d'ells, l'artista mallorquí Miquel Barceló, feia el seu discurs d'inauguració de la cúpula de la sala dels Drets Humans de l’ONU íntegrament en el seu català de les Illes.

E-criteri publica un llarg i interessant article d'en Bertomeu Mestre sobre tot el que va succeir aquell 18 de novembre a la sala de les Nacions Unides. Entre mnoltes altres coses diu:

"Barceló, si vol parlar, ho haurà de fer en francès o en espanyol. Arribat el moment, Miquel va fins al faristol. Porta a les mans el fulletó que s’acaba de repartir, lamentablement (per normativa) només en francès i espanyol. L’obre i llegeix el text en la llengua de Ginebra. En acabar, treu un paper doblegat, el desplega, i llegeix el seu discurs en català.

Just començar la lectura, els traductors romanen paralitzats i sorpresos. Els assistents aixequen una remor. La gran majoria (especialment els qui presideixen l’acte) es posen l’aparell traductor a l’orella. Quan en Miquel acaba de llegir l’original català, agafa de nou el fulletó i reprèn la lectura del text en espanyol. En un espanyol, per cert, que delata que no és la seva llengua materna ni l’habitual. Miquel Barceló, estrafent el protocol i la norma injusta i mal dictada, va fer allò que, segons Espriu, calia fer: “per salvar-nos els mots; per retornar-nos el nom de cada cosa...”.

Crec que el gest no ha estat reconegut per les entitats del país. És el primer català que parla la seva llengua a les Nacions Unides."

L'article parla també d'en Serrat i del que hauria pogut fer aquell any 1968 a Eurovisió si hagués adoptat la "tàctica" Barceló. També ens parla de Pau Casals, del seu discurs a les Nacions Unides i també de l'himne que va compondre. Un himne misteriosament amagat i arraconat en alguna golfa de la seu de l'ONU.

Si el voleu llegir íntegrament cliqueu aquí.

CLOENDA DEL CENTENARI DE L'ESTELADA

Ens fem ressò de l'acte de cloenda del centenari de la bandera estelada. Des de la Comissió del Centenari ens fan arribar la informació següent:

Cloenda del centenari de la senyera estelada
Museu d’Història de Catalunya

2 desembre 08

DESCRIPCIÓ DE L’ACTE:

Abans d’entrar a la sala d’actes del Museu d’Història, es podran observar unes grans vitrines plenes de documents històrics que van de l’any 1908 fins a l’actualitat. Entre altres, s’hi podran veure les dues proves que van portar a la celebració del centenari: la foto del casal català de París amb la primera estelada i el diari espanyolista ‘ara mes que may’ que feia ressò de l’empresonament dels membres de l’associació que cuidava dels catalans independentistes represaliats, que la policia espanyola havia etingut per trobar en aquesta seu un misteriós triangle amb una estrella al centre, envoltats per una llaçada catalana.

A través de fotografies i documentació diversa com revistes, opuscles o llibres l’evolució de l’ensenya independentista tant a publicacions fetes al país, com a l’estranger.

També estarà exposada la primera bandera estelada que es conserva, la que els voluntaris catalans que van lluitar amb l’exèrcit francès durant la Primera guerra mundial.

D’entre els representants polítics i la societat civil, està confirmada la presència entre d’altres, Alfons López Tena, President del Cercle d´Estudis Sobiranistes. Mònica Sabata i Gerard Fernàndez portaveus de la Plataforma pel Dret a Decidir. Elisenda Paluzié, Portaveu de Sobirania i Progrés. Fèlix Martí, President honorari d’UNESCOCAT. Carles Solà, membre de la junta directiva d’Acció Cultural del País Valencià, exconseller d’Universitats i exrector de la UAB. Jordi Carbonell, President d’honor d’ERC. La diputada d’Esquerra al Parlament, Marina Llansana. Miquel Sellarès, membre de la direcció de l’Opinió Catalana. Jordi Cuixart, Vicepresident de l’Euram. Josep Ainaud, consultor. Pedro Morón, escriptor i periodista.

També està prevista l’assistència de més d’un centenar de representants del món municipal que van donar suport a la iniciativa de penjar la bandera estelada al balcó dels seus respectius ajuntaments el passat Onze de setembre. Entre altres, David Alquézar i Claramunt, batlle de Sant Martí de Tous que va ser fins i tot encausat per aquesta acció.

Hi han acudit càrrecs electes de les 41 comarques del Principat i de capitals de comarca com Puigcerdà, les Borges Blanques, i Vilafranca. Van ser 139 les poblacions catalanes, entre elles 9 capitals de comarca, les que van lluir l’estelada al balcó consistorial.

Està confirmada l’assistència per a l’ocasió de veterans lluitadors independentistes. Militants de 94 anys d’edat que havien estat membres de la Unió Catalanista (1891-1936), d’Estat Català (1922), Nosaltres Sols (1931-1934), del Partit Nacionalista Català (1932-1936) i el Front Nacional de Catalunya (1940-1990), membres del moviment escolta; del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (1968 fins a l’actualitat); Psan-provisional; Independentistes dels Països Catalans; Moviment de defensa de la Terra; Comitès de Solidaritat amb els patriotes catalans; independentistes represaliats en l’operació Garzón de 1992; de Catalunya Lliure i d’Esquerra Republicana de Catalunya.

La representació comptarà amb la presència d’exiliats com el fill de Pere Seras, un dels màxims exponents del nacionalisme català a l'Argentina. Seras, col·laborador del setmanari Nación Catalana i de les revistes Ressorgiment i Galeuzca, va ser president i fundador del Comitè Llibertat. El 1928 va responsabilitzar-se de l'entrada clandestina de l’Uruguai a l'Argentina tant de Francesc Macià com de Ventura Gassol.

Està prevista l’assistència de la filla del militant més jove dels integrants dels escamots d’Estat Català que amb Francesc Macià al capdavant van intentar alliberar Catalunya el 1926 des de la vila de Prats de Molló, a la Catalunya Nord. Així com dels pilars del Front Nacional de Catalunya que durant els temps del final de la guerra 1936 a 1939, fins a passada la segona guerra mundial lluitaren contra el feixisme espanyol, salvant a milers de soldats aliats, jueus, polonesos i s’enfrontaren amb el feixisme espanyol. Molts d’ells per aquests motius foren reconeguts per els exèrcits aliats i per el govern francès acabada la segona guerra mundial per la seva decidida lluita contra el nazisme.

Els integrants de la tancada i històrica Llibreria Plubia–Ballester també rebran un reconeixement, així com tants d’altres independentistes veterans que han estat tota la seva vida treballant per la llibertat del país. Per alguns d’ells malhauradament aquest reconeixement arriba massa tard, causa pel qual seranrepresentats per les seves parelles o fills.

L’acte dividit en tres parts, repassarà totes les activitats portades a terme per la Comissió, informant del darrer acord de l’Ajuntament de Barcelona perquè la ciutat dediqui un carrer al creador de la l’ensenya independentista catalana. Exemple que en breu seguiran altres poblacions tal com van aprovar els consistoris de Vic i d’altres poblacions.

A cada representant d’Ajuntament que va penjar l’estelada al balcó per commemorar el centenari de la bandera independentista i als patriotes veterans que s’han mantingut ferms amb el seu ideal se’ls hi farà entrega una insígnia commemorativa dels 100 anys de l’estelada.