dissabte, 24 de febrer del 2007

ELS ROSTRES I LES MIRADES

El web e-criteri ens ofereix un apartat titulat "Mirades" on se'ns mostren les mirades i els rostres d'alguns personatges dels Països Catalans que es van distingir, a banda de la seva qualitat professional, en la lluita per la llengua, la cultura i la llibertat.

Són -haurien de ser- els nostres referents. Massa sovint farcim el nostre univers simbòlic, el nostre univers literari i cultural, amb personatges que, malgrat que els puguem reconèixer la seva valua intel·lectual, artística o literària, res tenen a veure amb el nostre país, amb la nostra identitat.



Els nostres autèntics referents són uns altres. Són aquells que hauríem de ser capaços de reconèixer, simplement, a través de la seva mirada.






divendres, 23 de febrer del 2007

SOBIRANISTES.... O NO?

Salvador Cardús escriu a l'AVUI: "[...] ja em diran els senyors Carod i Mas què volen dir per "ens queda la via sobiranista" o per "tenim llibertat d'elegir el camí cap al futur que creguem just". Per a qui cregui que Catalunya és una nació -versió independentista, versió confederalista, versió no en tinc ni idea-, la via sobiranista, la llibertat d'elegir el camí cap al futur que creiem just són prèvies a la sentència, sigui quina sigui, del Tribunal Constitucional. I si ja és bèstia que per un sol vot en contra es pugui escarnir el resultat d'un referèndum, encara és més bèstia que, per un sol vot a favor del mateix tribunal, un sobiranista pugui considerar que ja cabem a Espanya o que ja anem pel camí que creiem just."
Si ens aproven que continuem amb el nostre Estatutet... deixarem, doncs, de ser sobiranistes? Si ens el tomben... Serem, de sobte, defensors de l'Estat català?
Per cert.... què coi volen dir amb això de sobiranisme?
Em remeto a un article de Jordi Cabré sobre els eufemismes quotidians: "sobiranisme= independentisme." I mireu què en diu sobre la paraula independentisme com a eufemisme: "independentisme català= primer que el Tribunal Constitucional digui el que... després potser ens manifestarem perquè ens deixin convocar referèndums... i aleshores, potser, si no hi ha en joc cap càrrec, ens pensarem un full de ruta."

dimecres, 21 de febrer del 2007

BUSQUEU... BUSQUEU... ON ÉS EL CARTELL "WALLY"?




Recordeu els llibres de "On és Wally?". Doncs, els nous cartells del PSC d'Esplugues, anunciant una convenció local, semblen una reedició de la recerca d'aquell cèlebre personatge de còmic.


Els cartells de Pilar 2007 representen un nou joc que ens han preparat els socialistes d'Esplugues. Basant-se en el "On és Wally?", aquí es tracta de buscar entre tots els cartells que hi ha escampats pel poble el que està escrit en català... És una tasca difícil, us ho assegurem... fins ara, no l'hem sabut trobar ni a Can Clota, ni a la carretera de Cornellà... ni...
Perquè... algun n'hi deu haver... oi?

Buscar Wally era més fàcil, ja que el seu jersei de ratlles i el seu gorret permetien identificar-lo d'alguna manera... El cartell en català serà, potser, d'un color diferent? El fons serà amb les quatre barres? Portarà algun distintiu en forma de barretina o d'espardenyes?

Busqueu...busqueu... algun n'hi deu haver...oi?

diumenge, 18 de febrer del 2007

DESPERTEM-NOS!

Isabel-Clara Simó, en un article publicat a l'AVUI del 17 de febrer, escriu que "És bo somiar, no hi ha dubte. Però encara és més bo despertar-se. A part del poeta Foix, tots nosaltres hi veiem clar quan estem desperts."
Nosaltres, però semblem seguir fil per randa els versos de Foix: "És quan dormo que hi veig clar..." Potser en Foix, sí, que hi veia clar, però als catalans i catalanes ens convindria més despertar-nos d'una vegada.
Fixeu-vos en el procés que va seguint allò que en un principi ens deien que només es tractava d'unes mesures per millorar la preparació dels nostres nens i nenes. El decret del ministeri d'Ensenyament que incloïa la ja famosa tercera hora de castellà va fent forat. Què és el que pretén aquest decret? Millorar la qualitat lingüística dels "catalanets i catalenetes" del futur? Ni parlar-ne! L'objectiu, com gairebé sempre, és atacar, frontalment o per rereguarda, la nostra minvada capacitat de decisió. Atacar allò que continua sent -malgrat vulguin desvirtuar-ho les ments espanyolitzades que conviuen amb nosaltres- l'eix central de la nostra personalitat nacional, la base i el suport de la nostra identitat: la llengua.
Tal com us dèiem, el procés segueix avançant. Ara, la conselleria d'Educació amb el seu conseller Ernest Maragall al front, ens avança els continguts d'un nou decret que està en fase d'elaboració i que preveu redefinir el model d'immersió en català a les escoles. El conseller ens diu que, en determinades zones de Catalunya ja no fa falta la immersió lingüística i que el seu model d'escola trilingüe (el gran parany i la gran estafa) no preveu una immersió uniforme a tot el país.
El trilingüisme és l'eina que faran servir com a excusa per frenar la immersió (un dels pocs avenços reals áconseguits en matèria lingüística) i, de retruc, debilitar encara més el procés de normalització lingüística del nostre país.
No havíem quedat que, en cap dels casos, el decret afectaria el procés d'immersió? Serà possible que hi hagi una modificació de la política d'immersió lingüística quan, precisament ara, governa un partit independentista?
Ah! El diputat de Ciutadans, Antonio Robles, va mostrar el seu acord i la seva confiança amb el conseller Maragall....
No és quan dormim que hi veiem clar.... Despertem-nos d'una vegada!!