DESPRÉS DE 23 ANYS... "VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA"

VilaWeb sembla ser dels pocs mitjans que s'estan preocupant de veritat pel fet que, després de 23 anys, TV3 hagi deixat de veure's a les Illes i hagi estat substituïda per la TV3 "ligth" o internacional.

Vaig sentir una profunda decepció en llegir les declaracions de la directora de TV3, Mònica Terribas. Em meravella el gran respecte per les lleis (espanyoles, és clar) que de sobte manifesten molts dels que teníem per catalanistes, nacionalistes o independentistes.

Mentre els nostres polítics nacionalistes i independentistes han caigut en el silenci més profund i vergonyant, cada volta són més les veus que demanen de tornar a rebre el senyal de TV3 a les Illes.

Com ens recorda El Tall en el seu darrer disc, les paraules de Jaume I semblen ressonar ara amb més força:

Vergonya, cavallers, vergonya.

Us deixo amb el vídeo que ha elaborat VilaWeb TV.

QUANTA RAÓ TENS, ALEIX!

Sí... estic d'acord amb l'Aleix Vidal Quadras...

El seu missatge m'ha arribat i m'he adonat que penso igual que ell...

Aquest cop, la seva clarividència ha estat impressionant i ha fet desparèixer els esculls que hi havia entre nosaltres...

En una de les seves darreres intervencions ha dit textualment: "El català només serà oficial a Europa quan Andorra entri a la Unió Europea o quan Catalunya sigui independent."

Quanta raó tens, Aleix!

PERPLEX, JO? DONCS... SÍ!

Espero que el bon amic Enric Canela no se m’enfadi per l’ús paròdic del títol del seu magnífic article del 6 de setembre de l’any passat.

Però és que la meva perplexitat sobrepassa ja els límits tolerables…

Comentava ahir les declaracions del conseller Tresserras referents als motius de la desconnexió del senyal de la TV3 “normal” per a les Illes. Em sorprèn que un home d’ERC pugui dir-nos que és un acord entre governs legítims i democràtics i que els governs que són governs compleixen els pactes.

Aquest és el rovell de l’ou... Com és possible que ERC accepti un acord d’aquestes característiques? Un acord totalment regressiu en molts aspectes. ¿Per què, doncs, se’ns omplen la boca d’espai de comunicació català, d’unitat de la llengua i de Països Catalans?

Tampoc no entenc el poc ressò mediàtic que està tenint aquest fet. Pocs diaris n’han parlat, poques ràdios –amb els seus contertulians de sempre- n’han comentar res i, per descomptat, silenci total a TV3.
La meva perplexitat augmenta quan veig que el diari AVUI (concretament el seu director, senyor Toni Cruanyes) ha prohibit un article de Víctor Alexandre que, amb el títol Esquerra, partit conservador, criticava el partit republicà.

La paraula, per molt grossa que sembli, és aquesta: prohibir. Podeu seguir el procés d’aquesta atzagaiada impròpia de qualsevol diari, i encara menys d’un com l’Avui, que vol ser la veu del nacionalisme català. Potser també caldria parlar d’aquest diari i del poc interès que ha tingut en esdevenir, com volia ser en els seus inicis fa ja més de trenta anys, el diari dels Països Catalans. Una altra oportunitat perduda en la creació de l’espai de comunicació nacional.

Ignoro si el senyor Toni Cruanyes és d’ERC o si hi manté algun tipus de relació. Ignoro si aquest atemptat a la llibertat d’expressió en general i a la de premsa en particular, ha estat promogut des de la direcció del partit que avui governa en "tripartició" la Generalitat de Catalunya. És evident, però, que la direcció d’ERC sembla haver perdut el nord (si més no, el nord de l’independentisme democràtic).

Alguna cosa està passant des de fa ja molt de temps perquè homes com Víctor Alexandre escriguin un article com el que la direcció de l’Avui ha censurat.

I si us plau... amics d’ERC, no comenceu a dir que Víctor Alexandre és un independentista de dretes, que és un submarí de Convergència o que aviat el veurem a la Casa Gran d’Artur Mas.

Perquè això, amics meus, ja no "cola".

LA "NOSTRA" I ELS "NOSTRES" (i 2)

El meu astorament continua... Avui escolto unes declaracions del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, senyor Joan Manuel Tresserras, en què intenta fer passar per bona aquesta decisió incomprensible de deixar les Illes sense TV3. Els seus argument són que això forma part dels acords de reciprocitat entre els dos governs... Doncs, vet aquí el problema! El que dèiem en l'article d'ahir: dos governs "progressistes", d'aquells del "patriotisme social" i "la pluja fina", posant totes les traves possibles a un espai de comunicació en llengua catalana i a nivell de Països Catalans.

En aquests moments és d’obligada relectura el llibre de Víctor Alexandre, TV3 a traïció. Un llibre publicat fa tres anys i en el qual Alexandre analitza abastament els continguts de la programació de la televisió pública catalana i posa al descobert el missatge subliminar, darrere del qual s’amaga una tendència espanyolitzadora de TV3.

Des de fa temps, la cadena ha posat en marxa una pràctica sibil·lina que consisteix a infiltrar de manera subtil un imaginari col·lectiu forani, uns elements referencials espanyols que condueixen inevitablement a la destrucció de l’imaginari col·lectiu que ens és més propi.

Els mitjans de comunicació catalans en general i TV3 en particular tenen una gran responsabilitat: construir un marc de referència nacional. La qualitat de la llengua; la seva unitat i, alhora, diversitat; l’imaginari col·lectiu, la simbologia i els nostres referents, ja siguin esportius, polítics, literaris o musicals, fins i tot les nostres actituds i opinions ens vénen sempre marcades pels mitjans de comunicació de masses; aquí i arreu del món. TV3 només admet com a element referencial el Barça, segurament perquè és gràcies a ell que s’aguanten per un fil molt delicat els percentatges d’audiència. TV3 ha abdicat de la seva responsabilitat de televisió nacional de Catalunya i, massa sovint, ha esdevingut un element referencial espanyol.

TV3 parla en català, però pensa majoritàriament en clau espanyola. De fet, és un bon reflex de bona part de la societat catalana que pateix del mateix mal. I de tot això, en té bona part de culpa el govern català i els polítics que ens representen.

Per moltes declaracions i explicacions que ens puguin venir a partir d’ara, la realitat, com diu Vicent Partal és que “TV3 s'ha deixat de veure a Mallorca. Punt final. Gràcies 'als nostres' que avui governen a una banda i a una altra donant suport al PSOE.”

LA "NOSTRA" I ELS "NOSTRES" (1)

Si no aneu amb compte,

els mitjans de comunicació us faran odiar els oprimits i estimar els opressors
Malcom X

Increïble...

Quan més voltes li dono més aberrant em sembla la decisió de la CCMA d’impedir que el senyal de TV3 arribi a les Illes.

Avui, Vicent Partal escriu un article a Vilaweb (no se'l perdeu!) que posa el dit a la nafra. El títol ja ho diu tot: Sort que són “dels nostres”. Perquè són “els nostres” els que fet aquesta barrabassada; l’atac no ens ve de fora, sinó que és una conxorxa entre els governs de Catalunya i de les Illes, entre els governs de “progrés”, entre governs d’esquerra... entre governs fidels al PSOE.

Perquè aquesta és la crua realitat que molt bé reflecteix Partal en el seu article: "quan el govern tripartit va arribar al poder a Catalunya, TV3 es veia de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i era la cadena de referència del Principat, igual que Catalunya Ràdio era la cadena de referència radiofònica. El balanç actual és radicalment diferent i “la nostra” ha deixat de veure’s a la Catalunya Nord, a bona part del País Valencià i ara, també, a les Illes. "

I aquesta ha estat una decisió de la CCMA, en què els alts càrrecs són nomenats pel Parlament de Catalunya. Una decisió que és impossible que s’hagi dut a terme sense tenir el beneplàcit del govern, també amb el d’ERC. Una nova taca que recau sobre l’abans immaculada camisa republicana. No si valen ara, doncs, les declaracions grandiloqüents dels líders del partit. La realitat només és una: TV3 ha deixat de veure’s a les Illes.

L’any 1993, el llavors director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Joan Granados, deia: “Quan va néixer Televisió de Catalunya, no es va concebre només com un projecte audiovisual, sinó pensant que fos una eina fonamental per al redreçament del nostre país...”

Els orígens de TV3 responien, doncs, a uns principis ètics de servei al país i a la llengua. TV3 havia de ser una cadena amb identitat nacional; una eina que ens serviria per fer créixer l’ús social de la llengua; un mitjà que reforçaria la unitat del català; una televisió que ens ajudaria a crear un imprescindible espai de comunicació català...

Una TV3 al servei dels Països Catalans.

"LA NOSTRA" CONTINUA FENT DE LES SEVES

Quan som a punt d'iniciar una de les campanyes més importants per tal que la televisió en català arribi a tots els racons dels Països Catalans, TV3, "la nostra", sembla continuar en el seu camí desnaturalitzador que ja denunciava Víctor Alexandre en el seu llibre TV3 a traïció.

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha denunciat la decisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de substituir el senyal de TV3 pel de TV3cat (el canal internacional). D'aquesta manera, els ciutadans de les Illes (Països Catalans...no?) es veuran privats de veure les emissions normals del canal català, de veure uns continguts que han estat presents des de l'any 1986, quan l'OCB i l'associació Voltor van posar en marxa els repetidors per tal de veure TV3.

És increïble que la CCMA sigui la causant d'aquest important retrocés en la lluita per assolir uyn espai de comunicació català. És increïble que quan Acció Cultural del País Valencià (ACPV), conjuntament amb la CAL i altres entitats del país, està a punt de llençar la campanya per una televisió sense fronteres i per l'espai de comunicació de les llengües catalana, basca i gallega, sigui la CCMA la que ens bufetegi d'aquesta manera.

"La nostra" fa de les seves...