divendres, 17 d’octubre del 2008

DEMÀ, 18 D'OCTUBRE, TOCA CORRELLENGUA

Demà, 18 d'octubre, toca Correllengua...

Un any més, el la flama simbòlica del Correllengua arribarà a Esplugues. Un fet que presenta dues vessants, una de bona i un altra de dolenta.

Ens hem de felicitar tots plegats, CAL d'Esplugues, entitats i col·lectius del poble, per aconseguir que una activitat lúdica i reivindicativa com és el Correllengua compelixi ja la setena edició a Esplugues. És un clar indicatiu de la vitalitat cultural i tradicional del nostre poble, però també és una mostra de la nostra lluita aferrissada per situar el català al lloc que li correspon dinsde la nostra societat.

Ara bé, tots voldríem que activitats com el Correllengua no fossin necessàries als Països Catalans. Si demà celebrem la VII edició del Correllengua d'Esplugues, vol dir que encara són imprescindibles actes com aquest per avançar en el ple reconeixement de la unitat de la llengua catalana, l’oficialització a tot el territori i el foment d’uns hàbits de fidelitat lingüística.

Demà, però, toca Correllengua...

Passem-nos-ho el millor possible amb totes les activitats programades. Divertim-nos i que la diversió ens serveixi pera desacomplexar-nos i eliminar les pors pel que fa a l’ús de la llengua.

Voluntat i exigència, per a nosaltres mateixos i per als nostres governants i sobretot que, d'una vegada per totes, aprenguem a fer-nos respectar com a catalanoparlants.

XAVIER MIR: DIES 138 i 139 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (138 i 139)
xaviermir Vaga de bloc divendres, 17 d'octubre de 2008 08:48h
Dia 138 i 139 de la vaga
Tot segueix igual. La vaga, també. En fa dos, escrivia això.
Ara fa un any, al bloc, Carod a la TV i la Comissió de la Dignitat.
I en fa dos, les crítiques al PSC.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

15 D'OCTUBRE


No digueu que ell és mort —la Mort seria
perdre’s en el no-res, i aquell que un dia
acaronà la pàtria amb el peu nu,
i es fa pols amb la terra que l’aferra,
no podem dir que és mort—, ell s’ha fet terra,
i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu...
(Bonaventura Gassol)

Lluís Companys i Jover
21 de juny de 1882-15 d'octubre de 1940

XAVIER MIR: DIES 136 i 137 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (136 i 137)
xaviermir Vaga de bloc dimecres, 15 d'octubre de 2008 08:38h
Dia 136 i 137 de la vaga.
Avui fa un any deia això ; i en fa dos, això altre.

diumenge, 12 d’octubre del 2008

LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA: LLUÍS MARIA XIRINACS


He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Aquestes frases formen part del testament final d'en Lluís Maria Xirinacs que es va deixar morir un 6 d'agost de 2007.

Qui va ser Xirinacs...

Alguns, molts, l’hem pogut veure com un capellà, un polític, un filòsof, un practicant de la no-violència, un lluitador contra les injustícies, un home del poble... Altres, pocs, l’han vist com un il·luminat i fins i tot com un amic de terroristes.
Dissabte, 18 d'octubre, a les 11.15 h, a La Clau de la nostra història parlarem sobre la persona i sobre el mite amb els següents convidats:


Lluís Busquets i Grabulosa. Nascut a Olot. És escriptor i periodista. Ha fet estudis de filologia catalana, teologia, filosofia i de la informació. Ha publicat més d’una cinquantena de títols. Ve en representació de la Fundació Xirinacs que, entre altres activitats, es dedica a la investigació, formació i acció basades en la globalística i la dimensió comunitària, en diàleg amb tradicions arrelades en la nostra identitat catalana, mediterrània, europea i universal. És l’autor del pròleg al llibre Dietari final, el darrer llibre de Lluís Maria Xirinacs.
Carles Riera. Sociòleg. Vicepresident del CIEMEN, Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions. President del FDC.

El programa es podrà veure en redifusió
el diumenge, 19 d'octubre, a les 15.45 h
.

12 D'OCTUBRE

«Nunca fue, la nuestra, lengua de imposición sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima el idioma de Cervantes.»
(Juan Carlos I, rei d'Espanya, 23 d'abril del 2001)