NADAL I POESIA

Una mica de poesia perquè ens acompanyi durant aquestes festes de Nadal.

HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA (Fragment) (J. V. Foix)

Res no s'acaba i tot comença.

Vénen mecànics de remença

Amb olis nous de llibertat;

Una Veu canta en recompensa:

Que a cal fuster hi ha novetat.

Des d'Alacant a la Provença

Qui mor no mor, si el son és clar

Quan neix la llum en el quintar.

GENER. Joana Raspall

En la nit, tres mudats
cavallers fan sa via.
Són tres reis d’Orient
que han sortit d’un país
sense nom.
Si teniu en el cor fantasia,
inventeu-ne un de bell
per al món més feliç.

PREC DE NADAL. Salvador Espriu

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans,
et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l’has sentit?
Desperta amb mi, guia’m la por
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.

ARA QUE L’ANY S’ACABA. Miquel Martí i Pol

Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.

Tot se’n revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?

BON NADAL!!!

ÈTNIA, COMÈDIA I ELS PASTORETS D’ESPLUGUES (3)

Els Pastorets, els Pastorets d’Esplugues, han arribat puntuals, una vegada més, a la seva cita anual.

Enguany he tingut l’oportunitat de viure ben de prop bona part del tràfec, dels nervis i també de la satisfacció que s’experimenta formant part de la colla Pastorets i Companyia.

Volem felicitar Pastorets per l’extraordinària idea de convidar les entitats d’Esplugues a formar part d’aquesta experiència. Tres Tombs, Espluga Viva, Castellers, l’Esbart, Bastoners, Boiets Esquitxafocs, Diables, Geganters, Boc de Biterna i la CAL d’Esplugues hem pogut, cadascú en una representació, col·laborar en aquesta obra interpretant un dels personatges que en configuren el repartiment.

Una gran iniciativa que, entre moltes altres coses, ajuda a fomentar la unió i la col·laboració entre aquest munt d'entitats que, des d'Esplugues, treballem diàriament i des de diferents àmbits per la nostra cultura popular.

Els Pastorets d'Esplugues és un espectacle ple d'agilitat, d’humor, d'ironia, de música i cançons; de crítica política, social i religiosa: Tot plegat fa que, durant les més de dues hores de representació, l’interès no decaigui en cap moment.

Tothom fa el seu paper (o els seus papers). Destacaria, però, els personatges de Salvatore (Jordi Gomila); el cardenal Mouco Fal·lera (Eduard Castelló); Sant Miquele-Gabriele (Chema Sánchez); la Loida (Meri Molero). Gran interpretació, plena de gràcia i humor. Prop de 70 personatges que van desfilant sense parar al llarg de l’obra. I (no ens oblidéssim pas!) els 15 dimoniets i dimonietes que hi aporten la seva innocència infantil, carregada de tendresa.

Darrere dels personatges, 45 persones més s’ocupen de tot el que es cou darrere de les bambolines: regidora, apuntadora, decorats, vestuari, maquillatge, llums, so, músiques, cançons, producció, direcció... i un munt de col·laboradors més.

Teatre popular. Un espectacle únic. Una obra totalment espluguina. Com diu el seu programa de mà: “Una història plena de sentiments i follies diverses, reflex en clau d’humor del món on vivim.”

Una obra original que s’allunya cada vegada més dels clàssics Pastorets de Folch i Torres. Una obra, però, que manté, sobretot i malgrat tot, el seu missatge de pau i amor.

Gràcies per deixar-nos-hi participar!

Per molts anys, i que duri!

JAUME I A "LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA"

Dissabte 20 de desembre, a les 22 h per ETV Llobregat, el programa La Clau de la nostra història girarà a l'entorn de la figura del rei Jaume I El Conqueridor.

Fa 800 anys, el 2 de febrer de 1208, naixia a la ciutat occitana de Montpeller, Jaume I, el que seria rei d’Aragó, de Mallorca i de València, Comte de Barcelona i d’Urgell i senyor de Montpeller.

El personatge de Jaume I forma part de la història, però també de la llegenda i de l’èpica. El seu regnat destaca, no només per les conquestes territorials, el precedent del que avui coneixem com a Països Catalans, sinó també per altres aspectes també molt importants com, entre altres, l’establiment del codi de lleis que van formar el llibre del Consolat del Mar, la seva política de protecció dels jueus, la reforma monetària o el progrés en l’ordenament jurídic i, evidentment, la redacció d’una de les 4 grans Cròniques catalanes: El llibre dels Feyts.

Comptarem amb la presència de:

Joan Soler i Amigó. Pedagog i escriptor. L'any 2006 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura Popular, concedit per la Generalitat de Catalunya, pel desenvolupament de la seva obra magna "Tradicionari". Ha escrit nombrosos llibres sobre cultura popular i recentment ha publicat una biografia del rei Jaume I titulada El rei Jaume I el Conqueridor: entre la història i la llegenda.

M. Carme Roca. Filòloga i historiadora i es dedica professionalment a l’escriptura. Ha publicat més de trenta llibres, molts d’ells adreçats al públic infantil i juvenil. Ha rebut diversos premis literaris, entre ells el Néstor Lujan de novel·la històrica per Intriga de palau, una història sobre Violant de Bar, vídua del rei Joan I. Amb motiu de l’any Jaume I, ha escrit l’assaig històric Les dones de Jaume I.

El programa es podrà veure en redifusió.

QUE ENS SEMBLAVEN IMMORTALS...

Acompanyant una felicitació de Nadal, he rebut uns versos que comparteixo amb vosaltres:

Mirem enrera i ens divisem llunyans.
Com si fóssim altres.

Veiem aquells pantalons curts…
aquelles trenes…
aquell fred a les mans.

Recordem pares… avis…
Que ens semblaven immortals.

I aquell tió a les golfes,
que entre pols i teranyines ens estava esperant.

ÈTNIA, COMÈDIA I ELS PASTORETS D’ESPLUGUES (2)

Ara, la comèdia...

Des de fa anys i panys que el PSC (abans obertament, recordem-ho, PSC-PSOE) que ens intenta vendre la seva imatge de partit català, completament independent del seu pare el PSOE i disposat a defensar els interessos de Catalunya per damunt de tot.

Portem uns quants mesos en què els dirigents del PSC han muntat una posada en escena de la comèdia del finançament. Reunions, trobades, terminis, discursos, promeses, paraules... Han jugat amb l’ambigüitat que, arribat el cas, serien capaços de trencar, per primera vegada en tota la seva història, la disciplina de vot i posar-se en contra del PSOE i de l’aprovació dels pressupostos espanyols. La memòria històrica, però ens fa recordar infinitat de votacions en què, com en la tristament famosa LOAPA, el PSC ha anteposat els interessos del partit gran, el PSOE, els interessos espanyols,.als interessos de Catalunya.

La comèdia ha estat magnífica. La posada en escena, espectacular. La interpretació dels actors digna d’un Òscar dels de Hollywod. Ha arribat, però, el moment de la veritat; el moment de distingir entre comèdia, entre ficció i realitat.

El moment de veure fins on arriba el compromís del PSC amb Catalunya.

ÈTNIA, COMÈDIA I ELS PASTORETS D’ESPLUGUES (1)

Comencem per l’ètnia...

De cara a les festes de Nadal, ha aparegut un llibre titulat Toc d’alerta, de Salvador Cot, en què el periodista entrevista Jordi Pujol i Heribert Barrera.

M’ha cridat l’atenció una de les preguntes, per a mi mal formulada expressament, amb tota la intenció del món: "Els catalans, a mig termini, acabaran per ser un grup ètnic més dins del territori de Catalunya?"

Tots dos expresidents, hi cauen de quatre grapes. Pujol respon que podria donar-se el cas i Heribert Barrera afirma que fins i tot com a grup ètnic tenim complicat de subsistir. L’error de Pujol i Barrera és no haver respost la pregunta com calia: Grup ètnic? Els catalans no hem estat mai una ètnia.

Els catalans, s’ha dit un munt de vegades, som un poble que s’ha anat formant a través del contacte, i per tant, de la barreja de gent diversa. Així ha estat sempre, amb més o menys intensitat. Inicialment, aragonesos, occitans, àrabs, jueus, sards... Més endavant, francesos, italians... Fa ben poc, andalusos, extremenys, castellans... I recentment, sud-americans, magrebins, africans, paquistanesos...

La nostra identitat cultural i nacional no s’ha basat, com en altres pobles (l’alemany, el francès, el basc...) en el sentit d’ètnia. Els nostres punts forts d’integració i de cohesió han estat sempre la cultura i la llengua; a més, com és lògic, del màxim benestar social i econòmic possible per a tots els ciutadans.

El problema no és d’ètnies. El problema és bàsicament de cohesió nacional, cultural i social. Durant segles l’hem pogut resoldre satisfactòriament. Ara, les dificultats són molt més grans per dues qüestions bàsiques: la primera, l’allau, pel que al nombre i a la diversitat, de persones vingudes d’arreu. La segona, la manca de poder polític i tot el que això comporta: escassa capacitat de decisió i molt poca capacitat financera i legislativa.

Com diu Lluís-Anton Baulenas en l’article L’últim que tanqui el llum, “Si tenim més poder sobirà (sigui via independència o no), en un món globalitzat com l’actual podrem sobreviure amb una certa dignitat. Si no en tenim, el camí inexorable...no s’amoïnin, nosaltres no ho veurem, deixem als néts la tasca de tancar el pis i l’últim que apagui el llum.”

I SIGUES REBEL...

La millor defensa és un bon atac...

Per defensar-nos de l’allau de globalització que ens caurà (que ja ens està caient...) al damunt durant les festes que s’aproximen, des de la comarca de l’Anoia ens arriba una bona eina.

Terratombats és un grup integrat per una vuitena de músics que interpreta des de temes propis fins a clàssics de la Rumba Catalana. La seva proposta és d’una Rumba Catalana engrescadora i íntegrament en català.. Tot plegat amenitzat amb lletres divertides, tradicionalistes i crítiques amb el món que ens ha tocat viure.

Aquí teniu la titulada Que no et prengui el pèl, el Pare Noel

Que no et prengui el pèl, el Pare Noel

de Maó a Fraga és com una plaga per tot arreu.

Fora del balcó! És un impostor!

Per les nostres festes el que volem veure és el tió

Un paio barbut, gras petit i brut, arriba a l’escola

Ningú l’ha cridat, és l’home del sac, de la coca-cola

Té cara de vell, i el nas vermell, perquè es fot cassalla

És un indecent, espanta a la gent i a la canalla

Li diuen Noel, és un paio cruel, que ve de Lapònia

Ve cada Nadal, a fotre’ns el pal, amb la parsimònia

Per ell lo ideal, en plan comercial, vol que facis gasto

Ell vol que llencem, tot el que guanyem, en qualsevol trasto

Que no et prengui el pèl, el Pare Noel...

Un símbol dels rics, i de nens bonics i de casa bona

No és la tradició, és globalització, d’aquesta icona

En veus pel carrer, pels "xinus" també, entra arreu d’estranquis,

I ja n’estic tip, d’aquest malparit "putu" invent dels ianquis

La nostra il·lusió, fer cagar el tió i cantar nadales

Veure els Pastorets, i pels més xiquets, anar a la cavalcada

Cava o xampany, torró d’Alacant, i el caganer al racó

I sigues rebel, al pare noel, fot-li amb el bastó

Que no et prengui el pèl, el Pare Noel...

EL CATALÀ, LA CRISI I ELS SINDICATS A "CAL PARLAR DE LLENGUA"

¿Quina és la llengua d’ús habitual en els diferents sectors laborals que componen el món del treball a Catalunya?

¿Els sindicats catalans han de fer normalització lingüística?

¿Existeix una preocupació i una sensibilització pel tema de la llengua en els sindicats catalans més representatius?

¿Com enfoquen, com treballen els diversos aspectes referits a la normalització lingüística?

Cal disposar d'un marc propi de relacions laborals per a Catalunya?

Aquest dijous, 11 de desembre, a les 22 h en directe per ETV Llobregat, el programa CAL Parlar de Llengua parlarà del català i de la crisi econòmica amb els sindicats UGT, CC.OO. i la Intersindical-CSC.

Els convidats seran;

Toni Mora, Secretari General de Comissions Obreres del Baix Llobregat., escollit molt recentment, en el darrer Congrés celebrat el mes de novembre.

Isabel Pallarès, Secretària confederal de la Intersindical-CSC

Chakir el Homrani, portaveu nacional de l’Avalot Joves de la UGT de Catalunya.

El programa es podrà veure en diferit:

Divendres 12, a les 10 h del matí
Dissabte 13, a les 11.30 h del matí.

PREPARATS PER AL COMBAT!

Som al mes de desembre i, com cada any, ja podem començar a percebre la invasió de tradicions forànies que, sempre puntuals a la seva cita anual, arriben amb la missió de "globalitzar-nos" una miqueta més cada any.

El capdavanter d’aquest exèrcit invasor és aquest home gras, segurament a causa del fast-food, de les hamburgueses i dels hot dogs, amb cara d’haver begut massa i amb un intent de rialla que més aviat sembla la veu gutural d’algun animal de la selva.

L’home no és gaire treballador, no només perquè la seva panxa prominent el delata, sinó perquè té tot un exèrcit de treballadors sense declarar a les seves ordres, que són els que en realitat li fan la feina.

Per si amb tot això no n’hi hagués prou, l’home en qüestió arriba en un trineu arrossegat per uns animalots totalment estranys en el nostre medi i que, a més, volen!!, com si de es tractés d’una mena de “super-rens”.

Com si fos un lladre, s’enfila pels balcons i teulades i ens entra a casa per la xemenia... Em pregunto... quantes cases amb xemeneia deu haver-hi a Catalunya? Mala peça al teler per a aquest invasor gras i mandrós.

Per sort, la societat catalana està preparada per rebre’l. Som a punt per combatre’l com si fos l’avantguarda de l’exèrcit borbònic en la Guerra de Successió!

Estigueu atents! Continuarem informant...

6 DE DESEMBRE

Article 1.- El poble de Catalunya, en exercici del dret immanent que li correspon, de donar-se per voluntat pròpia i sense ingerències estranyes la seva organització política, es constitueix en Estat independent i sobirà, i adopta, com a forma de govern, la República. (Constitució provisional de la República Catalana aprovada a l’Havana, el 2 d’octubre de 1928.)

ACTE DE CLOENDA DEL CENTENARI DE L'ESTELADA

El passat dimatts, 2 de desembre, el Museu d'Història de Catalunya es va quedar petit per cloure els actes de la Comissió 100 anys d'estelada.

Prop de dues-centes persones, la major part històrics militants independentistes, van deixar petita la sala d'actes del Museu d'Història de Catalunya en un emotiu acte de cloenda del conjunt d'activitats que s'han portat a terme tot aquest 2008 per commemorar el centenari de la creació de la senyera estelada.

A més, la major part dels 139 municipis que van penjar l'estelada al balcó consistorial el passat onze de setembre, van ser-hi presents i van recollir una insígnia editada especialment per a l'ocasió. El mateix emblema també va ser entregat als veterans militants independentistes i als represaliats per la seva militància sobiranista.

Podeu llegir la crònica completa de l'acte al web de la CAL d'Esplugues.

LA CATALANITAT AL MÓN

En el nostre post "Dues actituds per a la normalitat" destacàvem el comportament de dues persones pel que fa a l´`us normal de la llengua catalana. Un d'ells, l'artista mallorquí Miquel Barceló, feia el seu discurs d'inauguració de la cúpula de la sala dels Drets Humans de l’ONU íntegrament en el seu català de les Illes.

E-criteri publica un llarg i interessant article d'en Bertomeu Mestre sobre tot el que va succeir aquell 18 de novembre a la sala de les Nacions Unides. Entre mnoltes altres coses diu:

"Barceló, si vol parlar, ho haurà de fer en francès o en espanyol. Arribat el moment, Miquel va fins al faristol. Porta a les mans el fulletó que s’acaba de repartir, lamentablement (per normativa) només en francès i espanyol. L’obre i llegeix el text en la llengua de Ginebra. En acabar, treu un paper doblegat, el desplega, i llegeix el seu discurs en català.

Just començar la lectura, els traductors romanen paralitzats i sorpresos. Els assistents aixequen una remor. La gran majoria (especialment els qui presideixen l’acte) es posen l’aparell traductor a l’orella. Quan en Miquel acaba de llegir l’original català, agafa de nou el fulletó i reprèn la lectura del text en espanyol. En un espanyol, per cert, que delata que no és la seva llengua materna ni l’habitual. Miquel Barceló, estrafent el protocol i la norma injusta i mal dictada, va fer allò que, segons Espriu, calia fer: “per salvar-nos els mots; per retornar-nos el nom de cada cosa...”.

Crec que el gest no ha estat reconegut per les entitats del país. És el primer català que parla la seva llengua a les Nacions Unides."

L'article parla també d'en Serrat i del que hauria pogut fer aquell any 1968 a Eurovisió si hagués adoptat la "tàctica" Barceló. També ens parla de Pau Casals, del seu discurs a les Nacions Unides i també de l'himne que va compondre. Un himne misteriosament amagat i arraconat en alguna golfa de la seu de l'ONU.

Si el voleu llegir íntegrament cliqueu aquí.

CLOENDA DEL CENTENARI DE L'ESTELADA

Ens fem ressò de l'acte de cloenda del centenari de la bandera estelada. Des de la Comissió del Centenari ens fan arribar la informació següent:

Cloenda del centenari de la senyera estelada
Museu d’Història de Catalunya

2 desembre 08

DESCRIPCIÓ DE L’ACTE:

Abans d’entrar a la sala d’actes del Museu d’Història, es podran observar unes grans vitrines plenes de documents històrics que van de l’any 1908 fins a l’actualitat. Entre altres, s’hi podran veure les dues proves que van portar a la celebració del centenari: la foto del casal català de París amb la primera estelada i el diari espanyolista ‘ara mes que may’ que feia ressò de l’empresonament dels membres de l’associació que cuidava dels catalans independentistes represaliats, que la policia espanyola havia etingut per trobar en aquesta seu un misteriós triangle amb una estrella al centre, envoltats per una llaçada catalana.

A través de fotografies i documentació diversa com revistes, opuscles o llibres l’evolució de l’ensenya independentista tant a publicacions fetes al país, com a l’estranger.

També estarà exposada la primera bandera estelada que es conserva, la que els voluntaris catalans que van lluitar amb l’exèrcit francès durant la Primera guerra mundial.

D’entre els representants polítics i la societat civil, està confirmada la presència entre d’altres, Alfons López Tena, President del Cercle d´Estudis Sobiranistes. Mònica Sabata i Gerard Fernàndez portaveus de la Plataforma pel Dret a Decidir. Elisenda Paluzié, Portaveu de Sobirania i Progrés. Fèlix Martí, President honorari d’UNESCOCAT. Carles Solà, membre de la junta directiva d’Acció Cultural del País Valencià, exconseller d’Universitats i exrector de la UAB. Jordi Carbonell, President d’honor d’ERC. La diputada d’Esquerra al Parlament, Marina Llansana. Miquel Sellarès, membre de la direcció de l’Opinió Catalana. Jordi Cuixart, Vicepresident de l’Euram. Josep Ainaud, consultor. Pedro Morón, escriptor i periodista.

També està prevista l’assistència de més d’un centenar de representants del món municipal que van donar suport a la iniciativa de penjar la bandera estelada al balcó dels seus respectius ajuntaments el passat Onze de setembre. Entre altres, David Alquézar i Claramunt, batlle de Sant Martí de Tous que va ser fins i tot encausat per aquesta acció.

Hi han acudit càrrecs electes de les 41 comarques del Principat i de capitals de comarca com Puigcerdà, les Borges Blanques, i Vilafranca. Van ser 139 les poblacions catalanes, entre elles 9 capitals de comarca, les que van lluir l’estelada al balcó consistorial.

Està confirmada l’assistència per a l’ocasió de veterans lluitadors independentistes. Militants de 94 anys d’edat que havien estat membres de la Unió Catalanista (1891-1936), d’Estat Català (1922), Nosaltres Sols (1931-1934), del Partit Nacionalista Català (1932-1936) i el Front Nacional de Catalunya (1940-1990), membres del moviment escolta; del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (1968 fins a l’actualitat); Psan-provisional; Independentistes dels Països Catalans; Moviment de defensa de la Terra; Comitès de Solidaritat amb els patriotes catalans; independentistes represaliats en l’operació Garzón de 1992; de Catalunya Lliure i d’Esquerra Republicana de Catalunya.

La representació comptarà amb la presència d’exiliats com el fill de Pere Seras, un dels màxims exponents del nacionalisme català a l'Argentina. Seras, col·laborador del setmanari Nación Catalana i de les revistes Ressorgiment i Galeuzca, va ser president i fundador del Comitè Llibertat. El 1928 va responsabilitzar-se de l'entrada clandestina de l’Uruguai a l'Argentina tant de Francesc Macià com de Ventura Gassol.

Està prevista l’assistència de la filla del militant més jove dels integrants dels escamots d’Estat Català que amb Francesc Macià al capdavant van intentar alliberar Catalunya el 1926 des de la vila de Prats de Molló, a la Catalunya Nord. Així com dels pilars del Front Nacional de Catalunya que durant els temps del final de la guerra 1936 a 1939, fins a passada la segona guerra mundial lluitaren contra el feixisme espanyol, salvant a milers de soldats aliats, jueus, polonesos i s’enfrontaren amb el feixisme espanyol. Molts d’ells per aquests motius foren reconeguts per els exèrcits aliats i per el govern francès acabada la segona guerra mundial per la seva decidida lluita contra el nazisme.

Els integrants de la tancada i històrica Llibreria Plubia–Ballester també rebran un reconeixement, així com tants d’altres independentistes veterans que han estat tota la seva vida treballant per la llibertat del país. Per alguns d’ells malhauradament aquest reconeixement arriba massa tard, causa pel qual seranrepresentats per les seves parelles o fills.

L’acte dividit en tres parts, repassarà totes les activitats portades a terme per la Comissió, informant del darrer acord de l’Ajuntament de Barcelona perquè la ciutat dediqui un carrer al creador de la l’ensenya independentista catalana. Exemple que en breu seguiran altres poblacions tal com van aprovar els consistoris de Vic i d’altres poblacions.

A cada representant d’Ajuntament que va penjar l’estelada al balcó per commemorar el centenari de la bandera independentista i als patriotes veterans que s’han mantingut ferms amb el seu ideal se’ls hi farà entrega una insígnia commemorativa dels 100 anys de l’estelada.

DUES ACTITUDS PER A LA NORMALITAT

Parlem massa sovint dels problemes que afecten la llengua, dels seus enemics i de la tèbia (o freda) actitud dels mateixos catalanoparlants.

Avui, però, parlarem de dues actituds fermes i decidides en pro del català. Dues actituds que fan que el català esdevingui una llengua normal, com qualsevol altre llengua del món.

La primera actitud ferma que fa que parlar català esdevingui un fet totalment normal és la de l’entrenador del F.C. Barcelona, Josep Guardiola. En Pep, quan un periodista se li dirigeix en català, ell li respon en la mateixa llengua. Tant és si estan a Madrid, a Sevilla, A la Corunya, a Lisboa o a Basilea. Amb tota la normalitat del món (com sempre hauria de ser) l’entrenador del Barça respon amb la seva llengua i la llengua pròpia del seu país. I això davant de tímides queixes d’algun periodista de llengua espanyola. Queixes, d’altra banda, perfectament respostes, i amb tota l’educació del món, per en Guardiola que, malgrat tot, no ha cedit ni un moment en la seva actitud.

La segona actitud lingüística a destacar, és la de l’artista mallorquí Miquel Barceló. Aquest ciutadà dels Països Catalans ha donat tota una lliçó a nosaltres, gent del Principat, tan atemorits a l’hora de fer servir la pròpia llengua.

Miquel Barceló va pronunciar el seu discurs en la inauguració de la cúpula de la sala dels Drets Humans de l’ONU, íntegrament en català. En el català de Mallorca. Des del famós discurs de Pau Casals de l’any 1971, no s'havia viscut una mostra tan ferma de catalanitat a la seu de les Nacions Unides.

La traductora no va poder traduir les paraules en català de Barceló davant Ban Ki-moon; perquè no en sabia. Res, però, va impedir que la nostra llengua sonés amb força, i amb total normalitat, en l’acte d’inauguració.

La situació de la nostra llengua provoca que actituds que haurien de ser del tot normals passin a ser considerades com a excepcionals.

Benvingudes sian, però!

PROPOSTA IMPRÒPIA... PRESIDENT "IMPROPI"?

Avui es commemoren dos anys que José Montilla és president de la Generalitat de Catalunya.

"L'efemèride" coincideix amb la presentació del llibre de memòries de Pasqual Maragall, Oda inacabada. L'exalcalde de Barcelona i expresidnet de la Generalitat diu, entre altres coses, que "la proposta de modificacions que el PSC va fer sobre l'Estatut aprovat pel Parlament va ser impròpia d'un partit anomenat nacional català. I també va ser un cop baix al president de la Generalitat."

Una proposta "impròpia". Una proposta que retallava l'Estatut i les competències de Catalunya. Una proposta que estava liderada per l'actual president de la Generalitat, el mateix que avui compleix dos anys en el càrrec, el Molt Honorable senyor José Montilla.

LA UNITAT DE LA LLENGUA

Des de fa molts anys, gent i estaments interessats a fraccionar la unitat lingüística de la llengua catalana, van començar a orquestrar una falsa polèmica argüint que català i valencià són dues llengües diferents. De fet, és el mateix que intenten a la Franja de Ponent una mena de plataforma denominada "No hablamos catalán" que agrupa entitats d'arreu dels Països Catalans manifestament contràries a la unitat de la llengua que es parla en tots aquests territoris i a la seva denominació com a català.

Un dels factors que moltes vegades uneix aquesta mena de gent i de plataformes és l'ús públic (i suposem que, encara més, privat) de l'espanyol. Se'ls veu massa el llautó i qualsevol amb dos dits de front pot veure de quin peu calcen aquests suposats defensors de llengües territorials.

No sé si val la pena insistir sobre la qüestió, però, com un exemple més, visiteu la pàgina web d'Hipercor. Ens adonarem d'algunes coses. Primera, la pàgina original és, evidentment, en castellà i per localitzar el canvi d'idioma la cosa no és gens fàcil, ja que aquesta opció no es troba a la pàgina d'inici. Si finalment la localitzem, podeu fer la comprovació de la diferència de llengua entre la pàgina en català i la pàgina en valencià.

Una petita mostra:

(Català) Alimentació
Servei de vins i licorsT'oferim assessorament qualificat en la compra de vins i licors, a més de preparació d'estoigs per a regal, amb la composició que triïs.

(Valencià) Alimentació
Servici de vins i licorsT'oferim assessorament qualificat en la compra de vins i licors, a més de preparació d'estoigs per a regal amb la composició que tries.

Bé... Ja ho deia Joan Fuster, "el meu país és aquell que quan dic Bon dia, em responen Bon dia."

El problema comença quan al bar de la cantonada et responen "Buenos días".

EL TRIOMF EXUBERANT DEL PRESENT

Avui és 25 de novembre...

Em permetreu que m'autodediqui una mica de poesia...

Del gran i incomparable Ausiàs Marc:

Malament viu qui delit perd de viure

De Francesc Parcerisas, el poeta del record:

I mentre riuen i s'estimen

van gravant, amb el foc de l'amor,

que de nou els ha lligat, cegament,

a despit del curs fatal del temps

- a despit de la por i de l'experiència -

aquest triomf exuberant del present,

un goig que ja mai més podrà exhaurir-se.

I un darrer, de Miquel Martí i Pol:

Se'ns omplen massa de presències inertes

aquests capvespres flonjos

amb pols de temps perdut que dilueix

el perfil dels objectes.

Tensem bé l'arc del gest,

perquè el cos, pacient, retrobi la perduda

cadència, l'afany de restablir,

mot rera mot,

el foc de tots els horitzons possibles.

Bona feina!

SOCIALISTES I POPULARS DE LA MANETA CONTRA LA LLENGUA

En el nostre post L'Ajuntament, ERC i la llengua ens fèiem ressò de la moció sobre l’ús del català en la informació municipal en l’àmbit de la infància i la joventut que el grup municipal d'ERC d'Esplugues havia presentat al ple municipal de l'Ajuntament.

Doncs, bé, la moció ha estat desestimada amb els vots en contra del PSC i del PP.

La petició d'ERC estava fora de lloc? Era, potser, massa "radical"?

La moció deia: "El Ple de l’Ajuntament d’Esplugues insta a l’equip de govern municipal a editar i redactar exclusivament en llengua catalana qualsevol article, revista o publicació adreçada a la infància i joventut de la nostra ciutat."

Potser hi ha encara infants o joves a Esplugues que no entenen el català? O potser volem impedir-los de ser catalans i mantenir-los de manera indefinida com els eterns immigrants?

Com podem observar, en temes de llengua catalana, PP i PSC van de la maneta.

XAVIER MIR: DIES 174 i 175 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (174 i 175)
xaviermir Vaga de bloc dissabte, 22 de novembre de 2008 10:09h
Dies 174 i 175 de la vaga.

El pla d'Artur Mas

http://naciodigital.cat/?seccio=noticies&accio=veure&id=10446

Colom, Lazarillo, Celestina, Quixot

Govern d'unitat nacional

LA LLENGUA COM A EINA PROFESSIONAL (2)

Ens preguntàvem si el Sr. Joan Martí havia dit alguna barbaritat...

Si el gremi de mecànics, o de forners, o de conductors d’autobús digués que per poder treballar en un taller cal dominar la mecànica, que per treballar en un forn s’ha de saber fer pa i que per portar un autobús cal saber conduir... ¿algú posaria el crit al cel, en faria “conya” o recomanaria que es demanessin disculpes? ¿Dirien potser que qui fa el que pot, qui posa bona (o mala) voluntat –aquest sembla ser-ne l’argument- no està obligat a més?

Doncs bé, el gremi de periodistes, radiofonistes i altres professionals (amb honroses excepcions, llegiu l’article de Salvador Cot a l’AVUI) s’ha indignat davant les declaracions de Joan Martí i immediatament han aparegut els qualificatius despectius de sempre: “comissari lingüístic”, “policia lingüística”, “poc demòcrata”, etc.

Alguns han posat l’èmfasi en les paraules “sanció econòmica”, com si ( i tornant a la metàfora del conductor d’autobús) un xofer conduís malament, si provoqués algun accident o si, simplement, fes malbé el vehicle a causa de la seva conducció inadequada, no seria mereixedor d’algun tipus de sanció laboral? És més, continuaria treballant a la companyia?

Altres han trobat la manera de fer la seva “conyeta” particular amb la llengua. Vaig sentir una entrevista amb el Sr. Joan Martí plena de “gracietes” de tota mena sobre el català correcte. La ignorància lingüística (volguda o no) de l’entrevistador el feia arribar a creure que l’únic català que es parla és el que podem sentir a l’àrea metropolitana de Barcelona., oblidant que la llengua catalana és molt més que això.

Altres, han fet servir la demagògia més barroera establint comparacions del tot absurdes: ¿Que preferiu, un bon article escrit en un català incorrecte o un mal article redactat en un bon català? És com si plantegéssim la disjuntiva entre ¿què s'estimeu més un bon ensenyament o una bona sanitat? Si us plau, una mica de seriositat...

La llengua, qualsevol llengua, és l’eina professional de locutors i periodistes de ràdio i televisió. També ho és del professorat de qualsevol nivell. Sembla del tot evident, i és un raó que cau pel seu propi pes, que cal dominar les eines principals de la professió que exerceixes.

De fet, és el que diu Salvador Cot: Parlar bé el català per exercir de periodista és una condició prèvia. Igual com passa amb l’anglès, l’indonesi o el dzongkha dels telenotícies de Bhutan. De la mateixa manera que –seguint un criteri ben estricte, ho puc assegurar– a TVE no deixen gravar l’off d’un reportatge a cap periodista que considerin que té accent català. I no passa res. Una altra cosa és que hi hagi qui té bastant més clars els seus privilegis laborals i professionals que els pronoms febles.

La clau del problema és que aquestes reaccions, aquesta “conyeta”, aquest presumir de parlar malament el català, aquest ttillar de “puristes”, “comissaris de la llengua”, “fonamentalistes lingüístics” els defensors d’un català correcte, només es produeixen, només són possibles en el marc de la llengua catalana. És impossible pensar que un fet similar pugui succceir amb altres llengües com l’anglès i, molt menys encara, amb el francès o l’espanyol.

Com diu en Dídac López en el seu comentari a La llengua com a eina professional (1): Potser tampoc no és qüestió d'imitar el llepafilisme de francesos i castellans, però evidentment en un món on el paradigma és llengua nacional, el català, o va de llengua nacional, o no passarà de dialecte sociolingüístic.

LA LLENGUA COM A EINA PROFESSIONAL (1)

Darreres declaracions del president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Joan Martí:

"En un mitjà de comunicació s’hauria de partir de la base que aquella persona que no té una competència molt bona de la llengua que sigui, en aquest cas de la catalana, se li ha de recomanar que es retiri d’aquesta funció fins que no tingui aquesta compètencia.

Hem arribat a rebaixar tant el llistó que ara, referint-nos estrictament als mitjans de comunicació, un bon comunicador és aquell que coneix bé la llengua catalana. En un altre país, això és inconcebible. Com vol dir? És que hi ha possibilitat de pensar que hi pugui haver un comunicador que no conegui bé la llengua italiana, o la francesa o l’anglesa? No, no. Partim de la base que un bon comunicador domina la llengua.”

Acceptem que som una llengua amb les circumstàncies que hem viscut i, per tant, amb uns resultats determinats en el seu ús social, però acceptem també que avui dia l’escola ensenya la llengua a tothom. I, per tant, si un vol, la llengua l’aprèn bé.”

Diu alguna falsedat, alguna barbaritat, el president de la Secció Filològica de l’IEC?

En parlarem...

ENS HEM ENNUEGAT AMB EL PINYOL DE LES OLIVES

Per si hi havia algú que ho dubtés, una vegada més (i van...) les promeses del govern de l'Estat espanyol s'han esvaït com el fum.

Aquesta vegada, i com ja argumentàvem en el nostre post La línia blanca del PSOE, els tres mesos de coll, que graciosament els va atorgar l'homenet verd i sostenible, només han servit perquè el Sr. Zapatero s'estalviés la compareixença al Congrés (que tampoc no hauria servit de res, ja sabem que al "presidente" li creix el nas com al Pinotxo de Carlo Lorenzini). També, és clar, va servir per trencar (una vegada més) la possible unitat de les forces polítiques catalanes.

Ara, hem d'esperar al nou termini que aquesta vegada han pactat els dos presidents (el de l'Estat espanyol i el de la Generalitat). El nostre, el Sr. Montilla, ens diu que ara sí, que abans d'acabar l'any tindrem un bon finançament per a Catalunya.

Què carai entendrà el nostre "amic" Pinotxo per "un bon finançament per a Catalunya"?

Es complirà el tercer termini pactat?

De moment, però, al nostre homenet verd i sostenible se li han ennuegat els pinyols de les olives que va compartir amb la seva "amant" política a Vilanova.

L'AJUNTAMENT, ERC I LA LLENGUA

En aquest mateix espai hem comentat moltes vegades la política lingüística que desenvolupa l’Ajuntament d’Esplugues. Una política lingüística basada en uns criteris estrictament electorals que inclouen la pràctica d’un bilingüisme que, a l’any 2008, només es pot qualificar d'absurd i que resulta completament fora de lloc.

En alguns casos, l’aplicació d’aquesta particular política lingüística condueix l’Ajuntament a incomplir la mateixa legislació catalana (la Llei de Política Lingüística o l’Estatut d'autonomia de Catalunya) o la mateixa normativa municipal vigent (Reglament d’Usos Lingüístics).

¿Quins són els criteris que s’apliquen, pel que fa a l’ús de la llengua catalana, en les publicacions municipals? Simplement el del percentatge d’articles o de pàgines escrites en una o altra llengua. Sense cap mirament, apareixen reportatges sobre festes tradicionals catalanes redactats en castellà, on se’ns parla, per exemple, de la “Fiesta de Todos los Santos”. També s’aplica aquest criteri percentual a l’agenda cultural i d’activitats i, pitjor encara, una bona part de les publicacions municipals on es tracten temes d’ensenyament o aquelles que s’adrecen a la joventut són redactades en llengua castellana.

Cal recordar a l’Ajuntament, que el Reglament d’Usos Lingüístics actualment vigent, ens diu que s’ha d’usar “preferentment la llengua catalana”. "Preferentment" és un adverbi que significa “amb preferència” que, alhora, prové del verb “preferir” que vol dir “posar per damunt d’un altre o d’altres en estimació, en favor...”

¿Quin argument pot trobar l’Ajuntament per redactar publicacions en castellà si les darreres dades estadístiques sobre coneixement de la llengua catalana a Esplugues ens diuen que un 92% de la població entén el català?

ERC d’Esplugues, davant d’aquests fets tan inexplicables i de l’ incompliment constant i reiterat de la legislació catalana i del reglament d’usos lingüístics vigents, ha presentat una moció al ple sobre l’ús del català en la informació municipal en l’àmbit de la infància i la joventut.

Veieu la moció.

CAL GUANYAR LA BATALLA DE L'ÚS

Quan parlem de llengua, hi ha dues vessants que són alhora molt importants i complementàries: l’aprenentatge, el coneixement i l’ús que en fem en els diferents àmbits de la nostra vida quotidiana.

Aprendre una llengua mai és una tasca senzilla ni fàcil. Cal un esforç, moltes vegades afegit al d’una llarga jornada laboral, cal estudiar, cal practicar... Al nostre país, l’ensenyament del català està perfectament cobert des de la infantesa fins a l’edat adulta. Els adults que volen aprendre català tenen una gran diversitat d’ofertes de cursos, alguns d’ells gratuïts, i en diferents horaris que els poden permetre avançar en el coneixement de la nostra llengua.

El problema principal el tenim a l’hora de fer servir aquesta nova llengua que tant ens ha costat d’aprendre. En els àmbits metropolitans, en les comarques més industrials i properes a Barcelona, quan sortim al carrer ens és difícil realitzar la indispensable pràctica que l’aprenentatge de qualsevol llengua requereix. L’entorn, sovint massa castellanitzat i nosaltres mateixos, els catalanoparlants, ho hem denunciat un munt de vegades, som els primers que canviem de llengua davant una persona que notem o simplement intuïm que no domina encara el català. De manera inconscient li estem negant el dret que té a ser un més dels nostres, a fer servir la nostra llengua, la que volem que esdevingui la llengua comuna de tots els ciutadans dels Països Catalans.

Per això aquesta nostra societat catalana, com sempre ha fet al llarg de la història, ha hagut de ser creativa i inventar-se mil i una formes per tal que l’ús de la llengua s’escampi arreu. Així va néixer el programa de Voluntariat per la Llengua, que va començar a caminar en el marc del Correllengua 2002 de Cornellà. Un programa que té per objectiu posar en contacte persones que volen practicar el català amb persones que volen dedicar unes hores del seu temps a ajudar-les a practicar-lo.

Darrerament, i en aquesta mateixa línia, la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua) ha posat en marxa el programa Xerrem de grups de conversa en català.

Xerrem és un projecte de voluntariat per al foment de l’ús social del català amb l’objectiu d’afegir-se a les propostes de voluntariat encaminades a fomentar l’ús social de la llengua.

Al Baix Llobregat, a Esplugues, ja funciona un d’aquests grups de conversa. Un grup, format per 14 persones que, inicialment, no es veien amb cor d’expressar-se en català i que, progressivament aniran adquirint competència i seguretat. Es troben dues hores cada setmana i durant aquest temps no paren de parlar en grups de tres o quatre, ara d’un tema que els és proper, ara d’un altre.

Ens calen moltes iniciatives com aquestes. Des de la CAL d’Esplugues animem a tothom a estendre el projecte Xerrem a totes aquelles persones que coneixem i que sabem que tenen ganes de parlar en català i que l’únic que necessiten és perdre la por i la vergonya. Participar en el grup Xerrem els ajudarà, no només a llançar-se a parlar la nostra llengua, sinó també a millorar-la en tots sentits. A més, coneixeran un munt de referents culturals i de tot tipus relacionats amb el nostre país.

Estem guanyant la batalla de l’ensenyament de la llengua. Ens cal, però i sobretot, guanyar la batalla de l’ús.

SERRALLONGA PARLAVA "XAVA"

Hem comentat moltes vegades que ens cal guanyar la batalla en l'ús del català. No és una batalla més de les moltes que ha lliurat la llengua catalana durant segles, aquesta és LA BATALLA, perquè del seu resultat depèn el futur del català, en depèn la supervivència de la llengua.

Aquesta batalla, però, no pot ser guanyada a qualsevol preu. No podem a cada bugada perdre un llençol. El català ha d'escampar-se com una taca d'oli per tots els àmbits possibles d'ús, però el que no podem permetre és que, per guanyar l'ús, perdem la correcció i la genuïtat de la llengua.

I en aquesta batalla, els mitjans escrits i audiovisuals haurien d'actuar com a elements difusors del català. Haurien de ser models de llengua, tan escrita com parlada.

Tot això em ve al cap després de llegir l'article que Gabriel Bibiloni ha publicat en el seu bloc i que titula Xavallonga, o la perdició de TV3.

No sé si heu pogut veure la sèrie que TV3 va emetre sobre el llegendari bandoler Joan Sala, àlies "Serrallonga". La puntada de peu a la llengua ha estat de les que fan època i el més lamentable és que la majoria de gent potser ni tan sols se n'adonat.

Actors amb una horrible dicció catalana. Fonètica "xava" del protagonista i la seva esposa. Semblen una autèntica parella immigrant de les moltes que poden haver après català a l'Hospitalet del segle XXI. Barreja de tractaments entre vostè (en ple segle XVIII) i vós i uns quants castellanismes per acabar d'arrodonir-ho tot plegat.

Es posarà remei alguna vegada en el desgavell lingüístic de TV3?

Aquí podeu llegir l'article d'en Bibiloni.

ELS CENT ANYS DE L'ESTELADA A "LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA"

Demà dissabte, 15 de novembre, a les 22 h per ETV Llobregat, el programa La clau de la nostra història versarà sobre els cent anys de la bandera estelada, la bandera símbol de l'independentisme català.

La història de la bandera de l'estel solitari és la història paral·lela de l'independentisme als Països Catalans.

Que tenen en comú partits com Estat Català... FNC... ERC... PSAN... IPC... N d’E... Moviments com MDT... BEAN... CUP... Organitzacions armades com Bandera Negra... Terra Lliure... Fets com Prats de Motlló...la Constitució de l’Havana...14 d’abril de 1931... 6 d’octubre de 1934...

Partits polítics, moviments populars, dates, fets històrics que tenen en comú un element simbòlic que els uneix: la bandera estelada.

Enguany, commemorem 100 anys de la bandera de l’estel solitari. És cert que les banderes són només símbols... la simbologia, però, és important, perquè al darrere hi ha persones, idees, victòries, derrotes... Perquè al darrere hi ha tota una història que ens cal conèixer i recordar.

A La clau de la nostra història, parlarem sobre la bandera de l’estel solitari. La bandera de combat que simbolitza els anhels de llibertat d’un poble. Parlarem sobre bandera estelada i sobre l’independentisme català.

Comptarem amb la presència de:

Albert Botran. Historiador. Membre de les CUP (Candidatura d'Unitat Popular) de Molins de Rei i de la PDD (Plataforma pel Dret a Decidir).

Carles Castellanos. Professor de la UAB i membre del FOCDA (Fòrum Català per a l'Autodeterminació), de l'Associació Manuel González Alba i de la PDD. Entre altres, ha estat membre del FNC, del PSAN, de l’IPC i de l’MDT.

Joan Marc Passada en representació de la Comissió dels Cent Anys de l'Estelada

El programa es podrà veure en redifusió el diumenge dia 16, a les 8 h. El dilluns dia 17, a les 12.30 h. i el dijous dia 20, a les 11 h.

LA LLENGUA DE SIGNES CATALANA

Ahir dijous, 13 de novembre, el programa CAL Parlar de Llengua ens va descobrir el món de la comunitat sorda de Catalunya i la llengua amb què es comuniquen: la LSC (llengua de Signes Catalana).

Durant 40 minuts vam poder conversar amb els nostre convidats:

Encarna Muñoz Chamorro. Presidenta de la FESOCA (Federació de Persones Sordes de Catalunya).a estat dedicat, des de sempre, a la didàctica i no només de la llengua, sinó també de les matemàtiques, de l’ètica, de la filosofia...

Santiago Frigola del Departament de Política Lingüística de la LSC (Lllengua de Signes Catalana) de la FESOCA.

La FESOCA És una ONG (Organització no Governamental) sense ànim de lucre fundada al 1979. És l'única institució representativa de la comunitat sorda en el seu conjunt a Catalunya. La seva finalitat és representar i defensar els drets d'associacions i persones sordes en general per tal d'aconseguir la seva plena participació i integració a la societat.

També vam poder comptar amb la presència de Brisa Nebot, que ens va servir d'intèrpret i que va traslladar el contingut del programa a la comunitat sorda mitjançant la LSC.

El programa es podrà veure en redifusió el divendres 14, a les 10h. El dissabte 15, a les 12.30h i el dimecres 19, a les 8 h.