dilluns, 25 de desembre del 2006
dimecres, 6 de desembre del 2006
COSES QUE PASSEN...
Primera cosa... El nou conseller de Governació, Joan Puigcercós, havia restablert la fórmula dels seus antecessors en el càrrec, Joan Carretero (per cert...on és la veu dissident d'Esquerra?) i Xavier Vendrell, i havia penjat només la bandera catalana a la seu de la Conselleria. Els temps, però, han canviat, i el nostre nou President no-identitari ha cridat a l'ordre als seus subordinats... Ja se sap, misèries i grandeses de voler tenir parcel·les de poder. Montilla, al crit de...A FORMAR! ha fet que la bandera espanyola torni a onejar, després de dos anys, a la seu de la Conselleria. No hi ha hagut protestes ni queixes... ja se sap, som a l'era del catalanisme no-identitari i de l'Entesa Social....
Segona cosa... Després d'un colla d'anys sense ser-hi present, el President de la Generalitat assistirà als actes commemoratius de la Constitución Española. Cal deixar ben clar quin és el nou rumb del Govern de la Generalitat.
Tercera cosa... Promeses electorals. Josep-Lluís Carod Rovira va prometre que si ERC arribava al Govern, promourien la reforma de la Llei de Política Lingüística del 1998. Una llei, recordem-ho, que Esquerra no va aprovar quan era a l'oposició. Carod va dir que la Llei està desfasada i superada i que no s'ha aplicat en les seves potencialitats. Proposarem, doncs, -deia- la seva reforma per revisar aspectes com el cinema, els mitjans de comunicació, la publicitat o l'eitquetatge i, evidentment, la política de sancions. N'heu sentit a dir algun cosa més? Això és al que és referia Carod quan ens deia que calia despolititzar la llengua?
La Catalunya no-identitària ha iniciat la seva singladura...
Segona cosa... Després d'un colla d'anys sense ser-hi present, el President de la Generalitat assistirà als actes commemoratius de la Constitución Española. Cal deixar ben clar quin és el nou rumb del Govern de la Generalitat.
Tercera cosa... Promeses electorals. Josep-Lluís Carod Rovira va prometre que si ERC arribava al Govern, promourien la reforma de la Llei de Política Lingüística del 1998. Una llei, recordem-ho, que Esquerra no va aprovar quan era a l'oposició. Carod va dir que la Llei està desfasada i superada i que no s'ha aplicat en les seves potencialitats. Proposarem, doncs, -deia- la seva reforma per revisar aspectes com el cinema, els mitjans de comunicació, la publicitat o l'eitquetatge i, evidentment, la política de sancions. N'heu sentit a dir algun cosa més? Això és al que és referia Carod quan ens deia que calia despolititzar la llengua?
La Catalunya no-identitària ha iniciat la seva singladura...
diumenge, 3 de desembre del 2006
CATALÀ I IDENTITAT... Mala peça al teler
Ja tenim nou Parlament i nou President de la Generalitat. Les coses, però, pel que fa a la llengua, no pinten gaire bé.
Primer de tot ja veiem que determinats diputats ens estaran incordiant durant tota la legislatura amb el tema lingüístic. El problema no és, però, que incordiïn, sinó que ara disposen de plataformes de difusió (Parlament, ràdios, televisions, premsa) que els serviran d'element de ressonància per escampar el seu missatge. Un missatge que només cerca el conflicte lingüístic, en què, com a bons defensors del bilingüisme, l'únic que volen en realitat és la desaparició del català o, si això no és possible, relegar-lo a una llengua de segona o tercera fila, una llengua poc necessària i poc útil.
El President Montilla va semblar que defensava la llengua. I diem "va semblar" perquè alguns dels seus arguments no anaven més enllà de la cantarella de sempre. "La llengua no ha sigut mai motiu de divisió a Catalunya", va dir el President. I és clar que no!... Però... per què no ha passat això? Perquè els catalanoparlants, des de fa segles, hem hagut de suportar una persecució lingüística i ens hem "acostumat" a acceptar renúncies i sotmetiments. Som l'únic poble que és capaç de renunciar a la seva pròpia llengua a la més mínima dificultat o entrebanc que sorgeixi. Cedim una i altra vegada i així ens va.
Més coses... Carod-Rovira, quan es fa càrrec de Política Lingüística, ens diu que cal despolititzar la llengua...???? Què vol dir això? La llengua, la política lingüística, fins que no s'assoleixi una situació de plena normalitat depèn -també, encara que no únicament- de mesures polítiques, de la mateixa manera que també qualsevol avanç social depèn també de mesures polítiques.
Què passa amb Esquerra? No és ja que cada vegada es parli menys d'idependència, sinó que tampoc es parla gaire d'autodeterminació, ni d'identitat, ni... ara tampoc de llengua? Recordo una vegada que un quadre d'Esquerra em va comentar que ens havíem de preparar per fer independentisme en castellà. Li vaig respondre que uns Paìsos Catalans independents on la llengua fos el castellà ja se'ls podia ben bé confitar. Quina independència volem? Independentes per a què? Per viure millor, en una societat més justa, mès igualitària, més equitativa...sí... però també en una societat més catalana lingüísticament, culturalment i nacionalment.
Amics d'Esquerra.... Ara, només ens parleu del catalanisme social. Recordeu, si us plau... Molts de vosaltres veniu d'èpoques on contínuament insisitíeu que era impossible assolir l'alliberament nacional sense assolir a la vegada l'alliberament social. Bé, amics, jo ara us dic que és del tot impossible l'alliberament social (o com en vulgueu dir ara en aquests eufemismes que contínuament s'inventeu tots plegats), repeteixo, és del tot impossible l'alliberament social sense l'alliberament nacional. I la llengua, amics meus, és segurament el signe d'identitat més important que encara tenim els catalans.
Ara, però, ens dieu que ens hem d'oblidar de la identitat.... ens hem d'oblidar també de la llengua? Si us plau.... on ens voleu fer anar a parar?
Llegiu, si podeu, un article que podeu trobar al nostre web. És de Francesc Puigpelat, publicat a l'Avui del 3 de desembre amb el títol de "El castellà al pati". Llegiu i reflexionem-hi tots plegats una mica.
I, sobretot, no ens adormim... Feina, feina i feina...i endavant!
Primer de tot ja veiem que determinats diputats ens estaran incordiant durant tota la legislatura amb el tema lingüístic. El problema no és, però, que incordiïn, sinó que ara disposen de plataformes de difusió (Parlament, ràdios, televisions, premsa) que els serviran d'element de ressonància per escampar el seu missatge. Un missatge que només cerca el conflicte lingüístic, en què, com a bons defensors del bilingüisme, l'únic que volen en realitat és la desaparició del català o, si això no és possible, relegar-lo a una llengua de segona o tercera fila, una llengua poc necessària i poc útil.
El President Montilla va semblar que defensava la llengua. I diem "va semblar" perquè alguns dels seus arguments no anaven més enllà de la cantarella de sempre. "La llengua no ha sigut mai motiu de divisió a Catalunya", va dir el President. I és clar que no!... Però... per què no ha passat això? Perquè els catalanoparlants, des de fa segles, hem hagut de suportar una persecució lingüística i ens hem "acostumat" a acceptar renúncies i sotmetiments. Som l'únic poble que és capaç de renunciar a la seva pròpia llengua a la més mínima dificultat o entrebanc que sorgeixi. Cedim una i altra vegada i així ens va.
Més coses... Carod-Rovira, quan es fa càrrec de Política Lingüística, ens diu que cal despolititzar la llengua...???? Què vol dir això? La llengua, la política lingüística, fins que no s'assoleixi una situació de plena normalitat depèn -també, encara que no únicament- de mesures polítiques, de la mateixa manera que també qualsevol avanç social depèn també de mesures polítiques.
Què passa amb Esquerra? No és ja que cada vegada es parli menys d'idependència, sinó que tampoc es parla gaire d'autodeterminació, ni d'identitat, ni... ara tampoc de llengua? Recordo una vegada que un quadre d'Esquerra em va comentar que ens havíem de preparar per fer independentisme en castellà. Li vaig respondre que uns Paìsos Catalans independents on la llengua fos el castellà ja se'ls podia ben bé confitar. Quina independència volem? Independentes per a què? Per viure millor, en una societat més justa, mès igualitària, més equitativa...sí... però també en una societat més catalana lingüísticament, culturalment i nacionalment.
Amics d'Esquerra.... Ara, només ens parleu del catalanisme social. Recordeu, si us plau... Molts de vosaltres veniu d'èpoques on contínuament insisitíeu que era impossible assolir l'alliberament nacional sense assolir a la vegada l'alliberament social. Bé, amics, jo ara us dic que és del tot impossible l'alliberament social (o com en vulgueu dir ara en aquests eufemismes que contínuament s'inventeu tots plegats), repeteixo, és del tot impossible l'alliberament social sense l'alliberament nacional. I la llengua, amics meus, és segurament el signe d'identitat més important que encara tenim els catalans.
Ara, però, ens dieu que ens hem d'oblidar de la identitat.... ens hem d'oblidar també de la llengua? Si us plau.... on ens voleu fer anar a parar?
Llegiu, si podeu, un article que podeu trobar al nostre web. És de Francesc Puigpelat, publicat a l'Avui del 3 de desembre amb el títol de "El castellà al pati". Llegiu i reflexionem-hi tots plegats una mica.
I, sobretot, no ens adormim... Feina, feina i feina...i endavant!
divendres, 20 d’octubre del 2006
LA FI DEL BILINGÜISME
L'Ajuntament d'Esplugues ha donat per acabada la seva política bilingüista.Com podeu observar, ja ho fa només en castellà... (Bé... el nom d'Ajuntament d'Esplugues es manté en català).
dilluns, 16 d’octubre del 2006
CORRELLENGUA D'ESPLUGUES
El CORRELLENGUA 2006 va passar per Esplugues els passats dia 5 i 7 d'octubre.
La nostra valoració és positiva, sobretot pel que fa a la celebració del I Chillout literari aborígen que va ser un èxit de participació i on creiem que tohom s'ho va passar d'allò més bé. Les Entitats del poble van ser l'estrella d'aquest I Chillout que esperem tingui continuïtat i n'augmenti la participació en els propers Correllengües.
Cal entendre sempre el Correllengua des de les dues vessants que el formen: la festiva i la reivindicativa. Ni hi ha res que ens impedeixi passar-nos-ho bé mentre exigim per a la llengua catalana una situació de normalitat i d'unitat de la qual encara, malauradament, no en gaudeix.
El Correllengua j ha passat... el que importa ara, però, és la feina quotidiana, la feina que siguem capaços de fer dia a dia pel català.
Des de la CAL, com sempre, us desitgem una molt bona feina!
La nostra valoració és positiva, sobretot pel que fa a la celebració del I Chillout literari aborígen que va ser un èxit de participació i on creiem que tohom s'ho va passar d'allò més bé. Les Entitats del poble van ser l'estrella d'aquest I Chillout que esperem tingui continuïtat i n'augmenti la participació en els propers Correllengües.
Cal entendre sempre el Correllengua des de les dues vessants que el formen: la festiva i la reivindicativa. Ni hi ha res que ens impedeixi passar-nos-ho bé mentre exigim per a la llengua catalana una situació de normalitat i d'unitat de la qual encara, malauradament, no en gaudeix.
El Correllengua j ha passat... el que importa ara, però, és la feina quotidiana, la feina que siguem capaços de fer dia a dia pel català.
Des de la CAL, com sempre, us desitgem una molt bona feina!
divendres, 21 de juliol del 2006
FINS QUAN?
¿Fins quan haurem de suportar aquesta política bilingüista, absurda i fora de lloc, que de manera sistemàtica practica el nostre Ajuntament?
La darrera enquesta sobre coneixement lingüístic donava com a resultat que un 94% de la gent censada a Catalunya entenia el català... per què, doncs, aquesta insistència? No existeix cap argument vàlid per mantenir aquest bilingüisme bilateral.
A Catalunya es parlen més de 300 llengües. El bilingüisme català-castellà és, no només antiquat i sense lògica, sinó que s'allunya d'una visió lingüística moderna i de futur. És un bilingüisme que no condueix enlloc, si no és a l'arraconament del català, allunyant-lo del paper que ha de tenir com a llengua d'acollida, com a llengua d'interrelació, com a llengua de cohesió social i cultural d'aquest país tan divers i complex.
Sra. Pilar Díaz, regidors i regidores, canviem tots plegats aquesta inèrcia i situem la llengua catalana al lloc que li correspon. Ens estalviarem ridículs com el del tríptic: 13 paraules, 59 lletres... només 4 de diferents... De veritat creuen que és necessari?
dimarts, 18 de juliol del 2006
ESPLUGUES
Parlem d'Esplugues...
Les Entitats... El Casal d'Entitats... L'Ajuntament... La Festa Major.... El Pla CAUFEC...
CREEM ESPAIS DE DEBAT
De moment n'hem obert tres de molt generals:
1) Llengua.
2) Esplugues.
3) Política.
Només hi falta la vostra participació. Us animem a entrar-hi!
Si creieu oportú obrir un nou espai de debat, només cal que ens ho digueu...
diumenge, 9 de juliol del 2006
Ja tenim bloc!
Benvingudes i benvi
nguts al nou Bloc de la CAL d'Esplugues.
nguts al nou Bloc de la CAL d'Esplugues. Un nou espai d'informació, d'intercanvi, de participació, debat i reflexió que volem que sigui una finestra oberta a tot i a tothom. Si bé el nostre eix central de debat és la llengua i tot el que s'hi relaciona, el Bloc de la CAL d'Esplugues no vol restar tancat a un sol tema. Podeu escriure-hi sobre tot allò que vulgueu, sobre tot allò que us preocupi, us inquieti, us estimuli, us diverteixi... sobre tot allò que vulgueu compartir amb tots nosaltres.
El nostre Bloc roman, doncs, a l'espera dels vostres comentaris.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
