dimarts, 18 de juliol del 2006

POLÍTICA




Voleu parlar de política?

2 comentaris:

Dídac López ha dit...

"Ara és l'hora dels catalans" proclama la propaganda del PSC que ens presenta el seu candidat a la Generalitat, el cornellanenc José Montilla.

Avui he vist un primer cartell de camí cap a casa, davant del polisportiu de L'H-Nord. Com que ja coneixia el lema no puc dir que m'hagi quedat de pasta de moniato.

http://socialistes.org/public/bannershome/videoMontilla.jpg

Fixeu-vos en la fotografia. Fa el típic i patètic recurs d'amagar la calba incipient del candidat. Què és això? El senyor candidat exhibeix els seus orígens cordovesos però deixa que li amaguin la calba. Què vol dir això? No ho sé. Però tampoc no he sentit dir a ningú que José Montilla renega de la seva alopècia. I tanmateix jutjar les persones (favorablement o desfavorablement) pels seus orígens familiars és tan poca-solta com fer-ho d'acord amb el seu grau de vitalitat capil·lar.

I si passem a coses més fondes, què vol dir això d'"ara és l'hora dels catalans". No és res més que la reedició del dogma liberal de l'individualisme acèrrim, capaç de contraposar "catalans" contra "Catalunya". Però què és Catalunya sinó el conjunt de tots els catalans, de totes les contrades i de tots els temps? I com esdevé una persona catalana sinó és en relacionar-se amb la col·lectivitat catalana? En atacar el concepte col·lectiu de "Catalunya", hom ataca els drets més personals de tots i cadascun dels catalans.

Dídac López ha dit...

El dret de vot de tots els espluguins

En l'actualitat el dret de vot a les eleccions municipals d'Esplugues de Llobregat ve regulat per la legislació electoral espanyola. Bé, en l'actualitat i sempre, car l'autonomia municipal no ha sigut un dels valors fonamentals de l'estat espanyol.
Així les coses tenen dret de vot els majors de 18 anys que "gaudeixin" de la "nacionalitat espanyola". Ja fa uns anys el sufragi municipal (actiu i passiu) fou estès als ciutadans d'altres "nacionalitats de la Unió Europea" i estats associats (particularment, Noruega).
El govern Zapatero ara deixa anar una nova ampliació a les persones amb altres "nacionalitats", sempre que la mesura sigui recíproca (que l'altre estat reconegui el mateix dret als "ciutadans espanyols").
Potser la mesura no afectarà més que uns quants centenars de ciutadans d'Esplugues. Sempre serà un avenç democràtic, malgrat que les eleccions a Esplugues no s'han caracteritzat mai per emocionants. Algú podrà dir que aquesta mesura encara afavoriria més al PSOE, però la majoria absoluta del PSOE a Esplugues és més sòlida que la que tenia el PRI a Mèxic en els bons temps.
Potser hi haurà espluguins que arrufaran el nas. Però quina raó hi hauria per continuar negant el dret vot a aquests espluguins? Que fa poc que hi viuen? Bé, en l'actualitat una persona de Trondheim que s'empadronés ara a Esplugues podria potser votar a les municipals de l'any vinent. Que no saben la llengua? Bé, que no hem tingut batlles que no sabien expressar-s'hi? I d'altres objeccions similars tampoc no se satisfan amb l'status quo actual (una persona d'origen sud-americà pot nacionalitzar-se "espanyola", o un fill de català i senegalesa té la nacionalitat automàtica). D'aquesta forma, potser el millor seria garantir el dret de vot a tothom. I això no significa pas retrocedir ni un sol pas en les reivindicacions democràtiques més ambicioses, com ara i, sense anar més lluny, el dret d'autodeterminació de la nació catalana.