dissabte, 9 de maig del 2009

TOT UNA LLIÇÓ

Avui, ja ho hem citat en anteriors posts, és la gran manifestació del País Valencià. És la manifestació en defensa de la llengua i la cultura catalanes; la manifestació per la llibertat d’expressió; la manifestació per una televisió sense fronteres.

M’agradaria destacar, però, el que per a mi és el punt més important d’avui: el protagonisme que han assumit les organitzacions juvenils valencianes.

Acció Cultural, en un gest importantíssim, ha decidit donar tot el protagonisme enguany a les organitzacions juvenils valencianes. Joves d’Acció, Joves Socialistes del País Valencià, Bloc Jove, Joves d’Esquerra Unida, JERPV, Joves amb Iniciativa, Joves de CCOO, Joves d’UGT, Intersindical Jove i Bloc d’Estudiants Agermanats i Joves de Ca Revolta s’han unit per aprovar un Manifest conjunt, encapçalar la manifestació del 9 de maig (els seus representants duran la primera pancarta) i fer el parlament final de la manifestació.

Quan aquí ens trobem en molts casos amb un escàs relleu generacional pel que fa a temes com la llengua i la cultura, des del sud ens donen un exemple –grans i joves- de quin ha de ser el camí.

Tot una lliçó.

JUNTS PODEM! (VALÈNCIA, 9 DE MAIG)

Avui, 9 de maig, hi ha la manifestació a València per commemorar la derrota de la batalla d'Almansa. Fem memòria del nostre passat no amb sentiments d'enyorança, sinó per tal que el record ens encoratgi en la nostra lluita pel futur.

PER LA LLENGUA! PER LA CULTURA!

PEL PAÍS!

JUNTS PODEM!

UN NOU OFICI: EL DATADOR

El segle XXI ens ha portat a l'Estat espanyol un nou ofici: el de datador (aquell que marca dates).

Aquest govern espanyol és un amant dels calendaris i de les dates. Ara, el ministre d'Interior, Sr. Rubalcaba, ens ha sorprès amb un nou termini... aquest cop per acabar amb ETA.

El Sr. Rubalcaba ha marcat l'any 2016 com a data final perquè ETA deixi d'existir.

Deia en un article anterior que un es troba en una situació de cansament que sembla crònica. Avui cal afegir un altre símptoma a aquest esgotament mental: el del vertigen provocat per l'allau de dates.

Dates per tot: pel finançament, per l'Estatut, per Rodalies, per la independència, per acabar amb ETA... Dates incomplertes que fan que apareguin més dates encara que se sobreposen les unes a les altres en una voràgine de dies, mesos i anys que, cas de voler-ho seguir tot plegat, acaba provocant un autèntic vertigen psicològic.

Prometo no tornar a tocar el tema fins al 3 de juny de 2010... o potser el 2 de juliol de 2009... o potser demà mateix.... o potser...

dijous, 7 de maig del 2009

“BUENOS DÍAS, SENYOR MINISTRO” o... QUE CANSAT ESTIC DE....

Avui, el ministro senyor José Blanco (Pepe per als amics) ha decidit venir fer una visita a les províncies. Com a bons servidors, el màxim representant de la nostra nació (“nacioncilla...”) ha acudit a fer-li els honors. Com aquella pel·lícula de Berlanga, Bienvenido Míster Marshall, el Sr. José Montilla (Pepe (M) per als amics), parodiant el gran actor Pepe Isbert, esperava ansiós la visita del “gran padre blanco” de Madrid.

- Buenos días, señor ministro...

- Buenos días José...Oye, no había caído que nos llamamos igual...

- Estoy muy honrado que hayas decidido venir por aquí…

- Bueno… ya sabes… estamos de nuevo metidos en elecciones… es que no paramos! La verdad… no es que haya nada nuevo, pero si te parece podemos hablar de traspasos y esas coses que siempre podemos engañar a unos cuantos…

- ¡Hombre! Alguien habrá, todavía…. ¿Ya tenemos fecha para rodalies?

- Roda… ¿qué? Ah, claro, ya me olvidaba que se te ha pegado eso del catalán… Quién te ha visto i quien te ve…

- Bueno… es que ya he aprobado el nivel elemental…. ¿Así qué? ¿Para cuándo cercanías?

- ¡Ja.. Ja.. Ja!! Conyo, Pepe (M), ¿con qué me sales ahora?

- ????

- Nada, Pepe (M), nada… Tu tranquilo… Ponemos unas fechas nuevas porqué las últimas ya están muy vistas i… ¡a vivir, que son cuatro días! Como decís por aquí: Quién días pasa años “empeña”…

- Bueno, bueno, lo que tu digas… pero es que ya no sé qué cara poner… los de “Polònia” viven a cuesta mía…

- Oye… ¿no tendrás problemas con los de Esquerra?

- Ha… Ha… Ha… Perdona, Pepe (B)… espera que te traduzco: Ja… Ja… Ja..

- Conyo, Pepe (M)… Ahora sí que no entiendo nada… porqué te ríes… ¿los de Esquerra no eran independentistas?

- Ja… Ja.. Ja… Tu siempre tan conyón, Pepe (B)…

Que cansat estic de….

9 DE MAIG... TOTS A VALÈNCIA!


Un any més, el País Valencià celebra la seva diada amb una manifestació i un concert a València per commemorar la desfeta d'Almansa del 25 d'abril que enguany tindran lloc el dissabte 9 de maig.
Òmnium Cultural posa en marxa el Tren Jaume I, un tren Euromed que portarà tothom que s'hi apunti de Barcelona fins a València (fent parada a Tarragona). D'aquesta manera, convertirem el propi viatge en festa i reivindicació per tal de donar el nostre suport als companys del País Valencià. Un cop allà, participarem en la manifestació sota el lema "Junts podem", per tal de seguir reclamant una televisió sense fronteres que permeti un espai de comunicació en català a tots els Països Catalans. Acabarem la jornada amb les actuacions de Berri Txarrak, Pirats Sound Sistema, Sva-Ters, Aramateix i Rapsodes (guanyadors del Concurs Amplifica't 09).

Per inscriure-us, només cal que truqueu al 93 319 80 50 (de dilluns a divendres, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h). El preu, que inclou el viatge d'anada i tornada i l'entrada del concert, és de 35 € per a socis d'Òmnium, d'OCB i d'ACPV i 45 € per a no socis. Per a més informació (horaris, programació, etc.), podeu consultar l’agenda d’activitats o trucar a la seu central d’Òmnium.

dimecres, 6 de maig del 2009

MARIA-MERCÈ MARÇAL: RAÓ DEL COS (5 i final)

Aquest article posa punt final al nostre passeig virtual per l’obra de Maria-Mercè Marçal. El dediquem, precisament, a la part final del seu darrer poemari, Raó del cos.

Raó del cos finalitza amb el poema Ressurrectio. Marçal elabora amb els seus versos una antítesi de l’esperança en el més enllà que Joan Maragall havia expressat en el seu Cant Espiritual:

En aquest poema trobem de nou el recurs a la disposició textual per expressar significats. La poeta juga amb la confrontació entre l’agnosticisme la religió catòlica:

M’agenollo davant
el cos
impur
obscè
mortal
primer
país
vivent
taüt
obert
d’on vinc
no hi ha,
mare, una altra naixença

Segons Laia Climent:

Si la imatge del cal·ligrama representa un acte clarament religiós, el sentit del text mostra la crua materialitat del cos humà. Tanmateix, la força lírica rau justament en el fet que el darrer vers no té cap puntuació final tot deixant obert el sentit del poema, segons s’interpreti com una afirmació o com una interrogació, la qual mostraria la voluntat del jo líric de tornar a viure i reforçaria així el sentit del títol del llibre.
El poemari finalitza amb un altre cal·ligrama que fa referència a un esquelet. Està inspirat en un poema visual de Meret Oppenhein titulat Radiografia del crani de MO, que mostra una radiografia del seu crani on apareix impresa una gran arracada. Marçal, prenent com a punt de referència aquest poema, construeix el seu esquelet:

XY XY XY XY
XY XY XY XX
XY XY XY XY
XY XY XY XX

Continueu la sèrie encetada.
És l’esquelet: poseu-hi l’arracada.

En el seu poema, Oppenhein feia evident el símbol femení mitjançant l’arracada. Marçal identifica aquest gènere amb la combinació de gens. D’aquesta manera, la poeta s’identitfica més amb el procés biològic que no pas amb el cultural i els darrers versos, que inciten el lector a posar-hi l’arracada, semblen voler indicar el predomini de la biologia sobre la cultura. A més, el fet de no voler posar l’arracada des d’un primer moment, simbolitza la subversió a la imatge tradicional de la feminitat. (Laia Climent).

Maria-Mercè Marçal ens deixava un 5 de juliol de fa ja 11 anys. El seu record i els seus poemes, però perduraran eternament entre nosaltres.

“Aquells que naixeran després de nosaltres, en aquest món on els cants no són sinó ranera, llançaran un sospir cap a mi, que estimava amb angoixa profunda, cap a tu, oh Desig meu. En el demà, que la sort fila i trena, els éssers futurs no ens oblidaran. Els dies onejants que la claror matisa, les nits de perfum eternitzaran els nostres estremiments, la nostra ardent sofrença i el nostre bes.

Et recordes, oh Safo, de l’illa olorosa, del verger on l’alè de les lires triomfà i de les pomeres florides on s’atura la brisa... Torna a nosaltres...Ja que el negre llorer no cenyirà el meu front, omple’m de nou la copa d’or i aboca-m’hi la joia... Vessa-hi el vi de Xipre i el de Lesbos... I em veureu caminar cap a l’atzur, asseure’m enmig dels déus, davant el festí d’estrelles...” (La passió segons Renée Vivien).

dimarts, 5 de maig del 2009

CORREUS ELECTRÒNICS A LA MESA DEL PARLAMENT

Avui, 6 de maig, a les 6 de la tarda, es presentarà a la Mesa del Parlament de Catalunya la Iniciativa Legislativa Popular demanant un referèndum d'autodeterminació.

Hi podem donar suport de diverses maneres:

La primera, concentrant-nos a l'hora prevista davant les portes del Parlament.

La segona, enviant correus electrònics de suport a la ILP als membres de la Mesa del Parlament.
Envia un correu electrònic!
És molt senzill!
Clica aquí!

dilluns, 4 de maig del 2009

EL 6 DE MAIG ES PRESENTA LA ILP PER AL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ


El proper dimecres 6 de maig es presenta a la Mesa del Parlament de Catalunya la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que demana que es convoqui un referèndum d'autodeterminació per al dia 12 de setembre de 2010. La ILP estarà avalada permés de 10.000 persones que demanaran que sigui admesa a tràmit.
Davant la pregunta que molts ens fem Per a què servirà?, he pogut trobar una resposta en l'article de l'Enric Canela al Bloc Gran del Sobiranisme:
Per a què servirà? Aquesta pregunta se la fan molts independentistes. La resposta és ben clara. Inicialment serà un termòmetre que mesurarà la implicació sobiranista dels nostres polítics professionals. Veurem sin l’accepten o no a tràmit.

Ens podem trobar amb uns representants que valorin que el Parlament, escollit pels ciutadans de Catalunya és l’únic garant legítim dels interessos catalans i mantenir en mans del Parlament de Catalunya la decisió final o bé supeditar-se una vegada més al poder colonial en contra del que creu una important part de la nació catalana.

Aquesta serà una decisió transcendent ja que demostrarà quins grups polítics ens mereixen confiança i quins no hem de votar ja sota cap circumstància.