divendres, 1 de febrer del 2008

800 ANYS DEL NAIXEMENT DE JAUME I

El Rei Jaume I fou fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller. Nascut a la ciutat occitana de Montpeller, regnà Aragó, Mallorca i València, fou comte de Barcelona i Urgell, i senyor de Montpeller entre el 1213 i el 1276. En Jaume conquerí i repoblà amb catalans Mallorca, Menorca, les Pitiüses, València i Múrcia. Tot i que més tard Múrcia fou lliurada generosament a Castella, quan encara les dues Corones mostraven signes de germandat. Les gestes del rei es conegueren pertot i la corona catalana, internacionalment respectada, restà a un pas d'esdevenir un veritable Imperi. El Rei en Jaume fou anomenat «el Conqueridor« per les seues accions memorables i victòries incontestables. Jaume I és doncs qui configurà la base del que avui són els Països Catalans.

En homenage al rei que simbolitza la unitat dels Països Catalans, el Bloc de la CAL d'Esplugues s'adhereix a la campanya engegada per Vicenç Partal tot reproduint un fragment del Llibre dels Feyts, precisament un que comenta l'inici de la conquesta de Mallorca:


58. E feyta aquesta oracio uench nos un pensament, que aixi con era acordat per los nobles barons e per aquels qui sabien de mar, que arribassem a Polença: e nosque demanassem en aquela galea on nos anauem si hauia negun hom qui fos estat en Maylorques ni en la yla. E quan aquesta paraula haguem demanada respos nos en Bñ·G· Gayran, comit de la galea, que ell hauia. estat en la terra. E demanamli, quinys ports hauia de prop de la Ciutat de part en ues Cathalunya? E dix nos que aqui hauia ·I· puig luny de la Ciutat ·III· legues per terra, e per mar ·XX· miles, e aquel puig hauia nom la Dragonera, e nos tenia ab la terra ferma de Maylorques, e que hi hauia ·I· pou daygua dolç: e quan el hi fo una uegada los seus mariners ne tragueren aygua. E prop de la terra hauia ·I· puget que nos tenia ab la terra que hauia nom Pantaleu e hauia de la terra tro a aquel puget ·I· gran tret de balesta. E nos dixem li: Donchs perque demanam nos altre loch en que arribem sino en aquel, pus ayga dolç hi hauem? e que haiam bon port en que poran refrescar los -96- caualsa pesar dels sarrahins, e aqui uenra tot nostre estol, e aqui porem fer bon ardit a qual part nos uuylarn. E dixemlos que faessen uela ab lo uent de Proença, e ab aquel uent quey porien entrar. E faem uela, e dixem a la galea que dixes a les naus que faessen uela, que nos erem aquels que hauiem feyta uela, e quens seguissen tots al port de la Palomera, e faeren sempre tots uela can a nos la ueeren fer. E uejats la uirtut de Deu, cal es, que ab aquel uent que nos anauem a Maylorques no poguerem pendre a Polença aixi con era empres, e ço que cuydauem quens fos contrari nos aiuda, que aquels lenys que eren auols dorçes tornaren tots ab aquel uent a la Palomera on nos erem, que anch leny ni barcha no si perde nin fali negu. E entram lo primer diuenres de Setembre al port de la Palomera, e entro al dissapte a la nuyt haguem tots nostres lenys cobrats.
PAÏSOS CATALANS!

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XVIII) O... LLENGUA I INDEPENDÈNCIA


Des de fa temps, anys diríem, (veieu article Bloc) que hi ha tot un corrent d’opinió que esmerça esforços a separar conceptes com llengua i identitat nacional, llengua i nacionalisme, llengua i independència. Els seus arguments –ben o mal intencionats- es basen en la realitat sociolingüística que vivim –o patim- els Països Catalans i en la idea que una cosa és la llengua que parles i una altra el sentiment que puguis tenir de pertinença a un país. Diuen que pots sentir-te plenament català malgrat que la teva llengua, única i exclusiva, sigui el castellà (i jo n’hi afegiria qualsevol altre: amazig, àrab, romanès...). Que pots desitjar molt més poder econòmic, polític i de tot tipus per al teu país i, fins i tot, arribar a desitjar la independència dels Països Catalans sense saber un borrall de català o bé sabent-ne, però sense fer-lo servir. La independència es pot desitjar, diuen, per motius estrictament socials, econòmics, de millora de la qualitat de vida... i pontifiquen: no cal la llengua per voler la independència.

El col·lectiu “Els altres andalusos” ha escrit aquest article en què, després de exposar tota mena d’arguments a favor de la llengua catalana acaben afegint-se a aquest corrent d’opinió que comentàvem i demanant que fem independentisme en castellà. (I per què no, ens preguntem, en amazig, en àrab o en gallec?).

Senzillament preocupant. Quan acabarem entenent que el fet de voler ser independents és perquè ho volem tot en un mateix pac: més llibertats col·lectives i individuals; més justícia social; més igualtat d’oportunitats; millor qualitat de vida... i també normalitat lingüística i cultural, normalitat nacional.

Si voldríem la independència sense la llengua? Doncs, netament i clara: no.

De la mateixa manera que tampoc la voldríem sense cap altre dels continguts indispensables que hauria de reunir el full de ruta cap a la independència.

dimecres, 30 de gener del 2008

L'ENEMIC BEN A PROP

Tots sabem i coneixem qui és i què representa el partit Ciutadans-Ciudadanos... potser no caldria ni perdre el temps ni ocupar espai parlant-ne. No puc, però, evitar-ho... per a mostra un botó: el bloc d’un conciutadà: Blog de Luís M. Fernández del Campo-Ciudadano de Esplugues de Llobregat.

El bloc (no cal dir que, com a bons defensors del bilingüisme, és evidentment en castellà) té sempre una floreta a punt per llençar-la contra tots els “nacionalistes” (catalans, és clar) i per a tota la "xarxa", per a tot l’"entramat" que han anat teixint durant anys i del qual la CAL sembla formar-ne part. La CAL, que pel que es veu rep unes subvencions astronòmiques per tal d’escampar el virus, la “crosta nacionalista” arreu del territori.

Atenció a “las webs amigas” que podeu trobar en aquest “blog del ciudadano”: Asociación por la tolerancia; Foro Ermua; Desmontando el mito catalán; Plataforma España y libertad; Basta Ya... Tota una declaració d’intencions.

Podeu trobar floretes com la carta (publicada a "La Razón", evidentment) d’una mare catalana “desenganyada” davant la imposició del català a l’ensenyament. Una epístola digne dels temps de l'Elena Francis:


Soy madre de una niña de 5 años, y hasta ahora no me he dado cuenta (si que sabía de la necesidad) pero no entendía el daño que le he estado haciendo a mi hija hablándole en mi lengua habitual, no sabía hasta que punto le podía lastimar en su entendimiento para poder comunicarse con los demás.

Esta navidad su abuela por parte de padre ha venido a visitarnos, la causa de incomunicación sin duda ha sido la lengua, no los kilómetros de distancia y el largo tiempo desde que se ven. Evidentemente, las llamadas telefónicas no sirven de mucho ya que no se entienden, su abuela (Cordobesa) no sabe catalán y ella no habla en Castellano, he tenido que hacer de traductora entre ellas.

[...] no se hace respetar, ni querer aprender una lengua imponiéndola, en mi caso ha sido al revés, ahora tendré que hablarle en Castellano a mi hija y enseñarle lo que ustedes le están negando [...]

Nacionalisme espanyol a dojo...
Vivim uns temps en què estem immersos en la por... Què voleu que us digui? A mi, em fan por.
L'enemic no sempre és lluny de casa....

PAÏSOS CATALANS!

Vicenç Partal ha posat en marxa una nova iniciativa blocaire de la qual ens fem ressò. Transcrivim literalment del bloc intermitent del periodista i escriptor valencià:

Dissabte farà 800 anys justos del naixement de Jaume I, el rei que va incorporar València i Mallorca i que va configurar la nació on vivim avui.

A més alguns considerem Jaume I el primer dels nostres blocaires ja que El Llibre dels Fets no és una crònica a l'ús sinó un relat profundament personal que sembla que el rei dictava, atès que ell no sabia escriure.

Així que propose una combinació d'aquests dos elements. Propose que dissabte el màxim nombre possible de blocaires commemorem l'efemèride fent un post que continga un fragment del Llibre dels Fets i una reproducció del Penó de la Conquesta, la bandera que els andalusins hissaren a les Torres de Quart de València en senyal de rendició.

El text del llibre, en un arxiu massa complicat però útil, el podeu trobar
ací. I el Penó no és difícil d'aconseguir.

Fem-ne difusió!
Països Catalans: Llengua, cultura i llibertat!