ON ÉS LA LLIBERTAT?

"La empresa de ropa y equipamientos deportivos Kelme, con sede central en Elche (Alicante), ha rescindido recientemente el contrato de patrocinio que le vinculaba al jugador del F.C. Barcelona, Oleguer Presas Renom.

Según fuentes de la propia compañía, los motivos de esta rescisión se basan, en último término, en las recientes declaraciones del futbolista en diversos medios de comunicación.

Los responsables de la empresa deportiva abogan por la defensa de los derechos de libertad de expresión y libre pensamiento. Sin embargo, la vinculación de kelme con el jugador se basaba en criterios única y exclusivamente deportivos, por lo que se tomó la decisión de rescindir la relación contractual unilateralmente." (Voleu saber qui són aquests de KELME?)

Les primeres represàlies han començat a caure damunt del jugador. Coneixent com és l'Oleguer sabem que ell n'era conscient quan va escriure el seu article de tot el que podia comportar-li. Tot i així el va escriure donant tota una lliçó a tots aquests tertulians de cobrament que no s'atreveixen a parlar-ne obertament en els espais radiofònics i televisius de què disposen; donant una lliçó a tots aquests professionals del periodisme que prefereixen obviar temes espinosos que els poden comportar problemes; donabt una lliçó a tots aquests polítics que parlen quan han de callar i callen còmplicement quan haurien de denunciar. Una lliçó també per a nosaltres, ciutadans i per a tot l'entramat que forma això que hem vingut a denominar la "societat civil". També per a nosaltres va la lliçó.

Important, molt important l'actitud d'Oleguer Presas. Un home que es podria dedicar només a jugar a futbol, a guanyar diners, a ser popular i mediàtic... a viure com un rei i que, en canvi, opta pel compromís civil, social i nacional; que opta per un compromís solidari, vertiablement solidari i que no té res a veure amb aquesta mena de solidaritat de "saló", de solidaritat políticament correcta, amb què s'omplen la boca tants tertulians, tans periodistes, tants polítics, tants ciutadans....

Només ens cal seguir l'exemple de l'Oleguer ciutadà i expressar les nostres opinions de manera lliure i responsable, sense cap mena de temor a les represàlies que, d'una o altra manera, acabaran caient-nos al damunt... De la mateixa manera que li comencen a caure a l'Oleguer Presas.

Alguna cosa s'hauria de fer... alguna cosa hauríem de fer... Crec que, a més de mostrar la nostra solidaritat incondicional amb Oleguer Presas, cal atacar la línia de flotació de KELME. Urgeix una campanya de protesta i de boicot contra aquesta marca esportiva que tan poc respecte ha mostrat per l'exercici de la llibertat d'expressió individual.

Només puc fer meves les paraules d'en Vicenç Partal a Vilaweb: "[...] i ho ha fet ara Oleguer Presas, un jugador del qual aquest Barça que diu que és més-que-un-club hauria de sentir-se especialment orgullós, del qual jo em declare admirador i per al qual reclame avui la solidaritat oberta i visible de tots els qui creiem que l'esport és molt millor encara quan ajuda a fer millor el món en què vivim."

La meva solidaritat i admiració per Oleguer Presas.

Més informació a: Empresa KELME ; El Periódico.cat ; Vilaweb.cat; Directa; AVUI

QUI MÉS EN PARLA?

El conflicte que viu Euskadi, el procés de pau i el cas de Juana Chaos són temes transcendentals sobre els quals se'n parla molt, però massa visceralment, amb massa odi pel mig, amb massa ànsies de venjança, amb bones dosis d'ignorància i, contràriament, amb molt poca serenitat i visió de futur.

Oleguer Presas, el jugador de futbol, ha publicat un article sobre el cas Juana Chaos i tot el que comporta des del punt de vista polític, humanitari i de justícia (o d'injustícia).

Em pregunto... ha de ser un jugador de futbol milionari el que reflexioni, el que es "mulli", sobre aquests temes tan importants? On són els nostres polítics d'esquerres, els nostres polítics nacionalistes, els polítics en general? On són els intel·lectuals? On és la societat civil?

Aquí, la gent -cada vegada més- tenim por de "mullar-nos" i opinar sobre determinades qüestions.

Us recomano la lectura de "La bona fe", d'Oleguer Presas.

UNA MERDA SECA...

Ja tenim un problema més al damunt. Un problema que ja es veia venir i sobre el qual tots plegats semblava que volíem amagar el cap com el vestruç. Les maniobres del PP han sortit efecte i el Tribunal Constitucional està a punt i preparat per inciar les darreres retallades al ja migrat Estatut.

Recordem el procés: el Parlament català aprova un text estatutari ambiciós, segurament massa ambiciós tenint en compte els obstacles legals, polítics i socials amb què acabaria topant. Alfonso Guerra "el simpàtic" ens emborrona amb fluorescent la major part del text. CiU aprofita per fer-se la foto i deixar l'Estatut una mica més buit de continguts. Més retallades al Congrés de Diputats. Aprovació amb un 50% d'abstenció del projecte a Catalunya. L'etapa postnacional... la catalunya no-identitària... el "patriotisme social"... I ara...què?

Ara s'han assegurat una correlació deforces adequada al TC per continuar retallant i retallant. Què ens quedarà? Avui, en Xavier Bosch, conductor del programa matinal a RAC1, ens ho ha deixat ben clar "una merda seca". Perquè, i amb totes les disculpes que calgui, això és el que acabarà sent aquest Estatut: "una merda seca".

Valia la pena passar per tot el que s'ha passat per acabar així? Potser caldria haver fet un cop de força i votar un NO clar i diàfan al referèndum?

I ara... què?

I L'ESTATUT...?

No sé si algú recorda que l'Estatut, aquest Estatut tan retalladet que ens va quedar després de passar pel sedàs omnipotent del govern de les Espanyes, es troba "subjudice" al Tribunal Constitucional.

La correlació de forces dins del Tribunal entre partidaris de donar o no via lliure a l'Estatut (que és el mateix que dir entre juristes partidaris del PSOE o del PP) és molt delicada i ningú pot assegurar què passarà. La meva opinió personal, de ciutadà del carrer que no hi entén en lleis, és que ens tombaran l'Estatut (o el que queda d'ell)... si no tot, tinc la seguretat que cauran uns quants articles del text estatutari i, entre ells, té molts números per caure el que fa referència al DEURE de saber el català.

I llavors, si arriba aquest moment, què passarà? Què farem? ¿Què podrà fer una societat catalana cada vegada més desmotivada pels interessos nacionals, cada vegada més desnacionalitzada i més allunyada de les reivindicacions patriòtiques?

Els polítics, sobretot els polítics que es diuen nacionalistes, independentistes o autodeterministes (tant se val) han desmobilitzat i continuen desmobilitzant l'electorat nacionalista i el ciutadà català en general. Què ens diran llavors? Voldran que ens mobilitzem de nou en defensa dels drets nacionals (que són, no ho oblidem, també els drets socials)?

Quan això passi... sempre ens quedarà el "patriotisme social"...